Enhorabona Emilio !!

Gran programa. i no només pels gin-tònics que he ingerit. El Monzó i acompanyants encantadors i tu com sempre precís,enterat i pertinent.
Sou lo millor després de ' A Fondo',

Justifiqueu una televisió pública.

Us hauríen de cuidar més !

Des que el programa és en divendres encara no l'havia pogut veure!! He de dir que és un goig tornar a veure les entrevistes del Sr Manzano (gran comunicador, per mi), però també vull dir que de vegades resulta "molt reiteratiu" veure senyors com Quim Monzó ,a qui admiro com a escriptor però a qui em vist en desenes i desenes d'entrevistes. Jo, personalment, agraeixo més les entrevistes de gent que tenim poques vegades l'oportunitat de veure. Acabo de veure per 3 a la carta la de Vicenç Pagès. M'ha agradat força.

Endavant amb el programa!! Estic totalment d'acord amb l'anterior comentaru

Bones festes de llums, àpats i lectures infinites a tots plegats!!!!!!

------------------------------------------------------------------
LA MORT DES ARTISTES
Combien faut-il de fois secouer mes grelots
Et baiser ton front bas, morne caricature?
Pour piquer dans le but, de mystique nature,
Combien, ô mon carquois, perdre de javelots?

Nous userons notre âme en de subtils complots,
Et nous démolirons mainte lourde armature,
Avant de contempler la grande Créature
Dont l'infernal désir nous remplit de sanglots!

Il en est qui jamais n'ont connu leur Idole,
Et ces sculpteurs damnés et marqués d'un affront,
Qui vont se martelant la poitrine et le front,

N'ont qu'un espoir, étrange et sombre Capitole!
C'est que la Mort, planant comme un soleil nouveau,
Fera s'épanouir les fleurs de leur cerveau!

CHARLES BAUDELAIRE, "Les Fleurs du Mal". Gallimard, Paris 1971

Molt bones festes!!!

Entre torrons i cava, trobarem lloc per les lectures, segur!!!

Sí, ja ho sé, és macrotípic, però m'agrada tant...

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.
I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!

Poema de Nadal (Fragment final)
Josep Maria de Sagarra

ARA QUE L'ANY S'ACABA

Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.

Tot se'm revela nou, però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

(del Miquel Martí i Pol, de Els bells camins, a la Poesia Completa de la butxaca)

Memento mori:
demà, a última hora, il cavaliere rosso deixarà de donar el "tostón" per tal d'editar el nostre centó-carxofa tant compartit. Animeu-vos que això s'acaba. Gràcies a totes i tots, això no cal dir-ho.

Fantàstic programa però, amb tot els respectes, la portada del llibre de Monzó, la trobe molt kistch... no em quadra dins les elegants i a la vegada senzilles i clàssiques col·lecions de Círculo/Galaxia... Bó, és una opinió.

Benvolguda amiga Mestressa i benvolguts amics TioPep, il cavaliere rosso, Ambroise Paré, Higini i Manuel Arrufat, moltes gràcies a totes i a tots vosaltres per la vostra cordial companyia i els vostres amistosos comentaris, opinions i poemes.

Hola, a l'inici del programa d'ahir Emili Manzano va esmentar un reportatge del Quim Monzó en torn a una visita del Papa a Madrid. Estic molt interessat en trobar-lo. ¿Em podrieu dir sisplau la data d'aparició i el diari on va ser publicat? Mil gràcies.

"Memento mori:
demà, a última hora, il cavaliere rosso deixarà de donar el "tostón" per tal d'editar el nostre centó-carxofa tant compartit. Animeu-vos que això s'acaba. Gràcies a totes i tots, això no cal dir-ho"

¿se acabó la ración diaria de Martí i Pol? ¡viva!!

Crec que aquest és el reportatge que cerca, benvolgut amic José María. Moltes gràcies pr la seva amistosa companyia.

http://hemeroteca.lavanguar...ísimas escenas

Benvolgut amic Reginaldo Caviar y Champán, moltes gràcies per la seva cordial companyia!

Bon dia i bon Sol*
ja em podeu tirar pedres, que no serà pitjor que la del Monzó,
quin mal gust!! "El que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú."
Serà que em passa com a la cançó de Raphael...
Un programa fred... a sobre en Tornasol ens llença una galleda d'aigua freda... bruuuu... i diuen que el planeta s'està escalfant?
D'agraïr, però, el bonic i petit homenatge a Ràfols Casamada, bon record... i d'agrair les paraules d'America Sanchez correcte, repetint, amb raó, el problema de la tipografia... em va agradar.

I estic d'acord amb Tio_Pep, que l'objecte-llibre és tant kistch...
Ho sento molt, però en aquest temps no tot son flors... per ser el darrer programa de l'any... fred, fred com el temps, cap escalfor...

***
il cavaliere... pots incloure aquesta preciosa poesia... l'escarxofa és una bonica flor:

"Escarxofes... escarxofes... tendres i maques..!
Adéu
Adiós muchacho! "

http://www.youtube.com/watc...

Intentem riure que també escalfa...
Intentem fer petit honor a la poesia:

"Madrigal

El company me digué
mostrant-me la florida:
Meravellosament
ha nat avui el dia.
I era ver. De la nit
va néixer la celístia.
Se tancaren els ulls
a l'esplendor divina.
Paradoxa galant
jo t'he vista i sentida!
La gran blancor de neu
de sobte s'ennegria.
Angèlica dels arbres
la figura sorgia.
Passàreu somrient
entre negres espines,
tot era fosc i vós,
fada de l'Harmonia.
Meravellosament
me somrigué la vida."

Bartomeu Roselló.Porcel

CAP D'ANY 1964
RAIXA
Palma de Mallorca
Editorial Moll
***

A totes tots que fan el programa L'hora del Lector
*DESITJO DE TOT COR UN BON NADAL I BON ANY 2010*
Agraint (malgrat les meves crítiques) la bona feina que feu tot l'any, i els bons moments que ens heu donat.
A vosté també, sr. Boix* no cal dir-ho*
Gràcies de tot cor, amb molta l'escalfor :))
http://www.youtube.com/watc...

Moltes gràcies, es exactament el que cercava, felicitats pel blog.

Signore Boix felicitats per el program d'ahir. I és que sóc una fan del gran escrptor Quim Monzó. Per suposat aniré a l'exposició.
Aquella pedra em va impressionar i esgarifar molt!! Per altre part, m'han vingut ganes de llegir algun dels primers llibres d'en Monzó.

Del neuròleg Oliver sacks us recomano, a part "De l'home que va....." , també és molt interessan "Un antropólogo en marte", i "La isla de los ciegos al color". I finalment "El tío Tungsteno".És autobiogràfic.Però encara no l'he llegit.

Felicitats a les guanyadores!! Em feu enveja.Però enveja sana.
Bones festes a tothom!!

En Monzó fa que coses que en una persona 'del carrer' se li considerarien bajanades, les eleva a importants i fent-ho desmitifica l'escriptor convencional i d'alguna manera enalteix la quotidianitat.

Al menys és la percepció que em va quedar del programa d'ahir. Molt important el sentit de l'humor. La vida és prou dura com per intentar que tot sigui trascendental.

Gràces pel programa, m'ho vaig passar molt bé.

Bona tarda a tothom,

Penso que la portada del llibre, així com el títol, és volgudament kistch. A més, el propi Monzó ja va comentar al programa d'ahir que de vegades la gent no s'adona de la intenció irònica que hi ha al darrere d'aquestes "boutades". Al menys, és el que jo interpreto de tot plegat.

Disculpes. Volia escriure ALMENYS, mo al menys.

Coincideixo amb en Manel Arrufat, valtros pertanyeu a la generació "A Fondo", i no ho dic només pel fons de cortines. Hi ha una forma de fer televisió que es basa en la simplicitat i en la conversa. En aquest format hi sou valtros, en Colom Esmatges i poca cosa més. Salutacions.

Si, som fills d"A fondo", "La clave", "Directíssimo", La casa del reloj" i "Saló de lectura"

... i Raíces, Las Reglas del Juego, Los Ríos...

Benvolguta amics i benvolgudes amigues Alfons, Més Al Fons, Generació A Fons, Manel Arrupit i Faltagent, Ambroise Paré, Golden Draak, Maresmenca, José maría i Abril, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris, evoacions, opinions i poesies i moltes gràcies, això no cal dir-ho, per la vostra cordial companyia!

Cal escriure
la vida en net, amb una lletra clara
que justifiqui el goig i l´esperança
dels escollits per estimar i comprendre.

MIQUEL MARTI I POL. QUIETUD PERDUDA

Ahie en veure en Pep Guardiola emocionat em va fer pensar en el poeta de Roda de Ter.

Si, a mi també: cada dia ens assemblem més tots tres.

JA TINC EL DVD D'EN JUSTE!!!
Que no tenia temps d'anar a correus a buscar-lo...
Una passada de packaging!
Avui a la tarda el miro!!!

Brutal el programa de divendres!!
Al principi vaig pensar: "Hauria d'estar prohibit tenir convidats argentins a la tele perquè s'enrollen molt i són uns liantes..." però va ser un dels millors programes...
En Monzó a la tele, té sempre aquell somriure maliciós, que no saps si s'està partint la caixa per dins, o no en té gens de ganes o què...
El moment de la pedra que quasi cau hauria d'estar en l'antologia dels millors moments de la història de HDL que algun dia es vendrà als quioscs!!

Aquest nadal sense la lecturina televisada serà difícil d'aguantar!!!
No us rendiu i bones festes!!!
T.

Notes, tot veient, en diferit, el darrer programa de 2009:

En tinc, paper, de fumar.
Con "María" todo va mejor!

55 anys de vida: llibre: 1quilet, lenti-cular, cuerpo-único, 17x24, 2mm., 570 imatges, 140 dobles pàgines.

Pedra: detritus, meteòrit, brillant, vermellós, gintónic mimbant, menjà abundant, Furaco, restaurant.

Cosina, padrina, Miriam, Marujita Huertas: gràcies per l'Atlas!!!

Amb aquest penja-roba a tv3, apaga y vámonos!!!!!!!!!!!!!!!!

Manzano:taxat

Us desitjo a tots bons moments de lectura o del que sigui, en aquesta mena de rimbombori que s'en diu NADAL.

I a perdre el temps: el rellotge s'aturat, al Marroc, crec.

Gràcies: America, Emilio, Julià, Quim.. i a tots pel programa, he passat una bona estona.

Bon Nadal a tot l'equip.

Apraga y vamonos!!!

http://www.youtube.com/watc...

Bon programa. Envio un petó matemàtic per al sr. Manzano que amb timidesa defensava els nombres primers contra els números esprimatxats d'en Monzó. ;)

Quim Monzó

La magnitud de la tragèdia
A la M....., amb un petó al front,

Quim

Q*C St Jordi 1997

Escrit a peu dret, al carrer Buenos Aires, Llibreria Bernat.

¿Encara estic a temps il cavalieri?
"Un cerco de espinas rodeaba tu cama,
reina del Klenex,
envuelta en un sudario de blancas sábanas,
y de una manta bordada en hilo dorado.
Adornada y ungida vestal del pelo rojo,
cautiva de las cadenas del cielo,
aquellas que atan los barcos a los puertos
y a las riberas,
inmóviles en balsas de aceite y petróleo.
Te doy, si quieres, el Universo en un vaso de agua,
y todas las estrelllas que hayas podido soñar
en un frasco de pastillas para dormir.
Y juro que cuando mueras,
coseré el arpa que guardas en tu vientre mojado,
con esta aguja de plata.
Mis dedos, reina del Kleenex, son las tijeras
que recortarán el horizonte y la noche azul,
una vez todo haya dejado ya de existir.
Dame de beber de tus murallas de azúcar,
las llaves de tu cuerpo enrolado y triste,
porque tengo el cerebro en la punta de los dedos.
Custodio en tu torre de marfil,
de amor rodeado por un foso infranqueable
de kleenex usados...
Miro a mi alrededor... tachuelas en la madera,
vasos vacíos y sucios sobre la mesa,
y una naranja en un plato de cristal.
¡Qué sensación mondar su piel de espejo,
dibujar esferas en el aire,
que ofrecerte luego
como collares en tu cuello abandonado...!
Puedo marcar con este cuchillo de postre,
en tu mano gitana,
la tragedia que llevas escrita en la cara.
La espalda entumecida y tus senos como brasas,
que manera tan extraña de excusarte
por algo de lo que no somos en modo alguno culapables.
Llueve allá fuera.
Hemos amanecido cubiertos por el barro,
y nos duelen las piernas y el sexo,
tanto como puede doler aquello que se arrastra
y gatea para caer luego.
¡Oh, qué sensación morir así, con el alma vendida!
¿Y sui pruebas dejarme entrar
en la tormenta,
bruja del alba...?
No, mejor aún, amémonos hasta la agonía,
mientras el mismo ladrón d cada noche,
roba una y otra vez el jabón y las toallas
de nuestras habitaciones...
¿Por qué siempre tan llejos...?"

"El sabor de tu boca borracha"
Carlos Zanón
Nínfula, Abril 1989

il cavaliere rosso, anotarem un dels poemes més impressionants de Juan de la Cruz:

En una noche oscura,
con ansias en amores inflamada,
(¡oh dichosa ventura!)
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.

A oscuras y segura,
por la secreta escala disfrazada,
(¡oh dichosa ventura!)
a oscuras y en celada,
estando ya mi casa sosegada.

En la noche dichosa,
en secreto, que nadie me veía,
ni yo miraba cosa,
sin otra luz ni guía
sino la que en el corazón ardía.

Aquésta me guïaba
más cierta que la luz del mediodía,
adonde me esperaba
quien yo bien me sabía,
en parte donde nadie parecía.

¡Oh noche que me guiaste!,
¡oh noche amable más que el alborada!,
¡oh noche que juntaste
amado con amada,
amada en el amado transformada!

En mi pecho florido,
que entero para él solo se guardaba,
allí quedó dormido,
y yo le regalaba,
y el ventalle de cedros aire daba.

El aire de la almena,
cuando yo sus cabellos esparcía,
con su mano serena
en mi cuello hería,
y todos mis sentidos suspendía.

Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el amado,
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.

(Aquest estiu, "Arte en la catedal de Burgos" havia organitzat en el claustre i altres sales, com tots els anys, exposicions d'art; enguany de Javier Pérez i Alberto Corazón. Aquest últim va fer uns panells amb aquest poema. Quedarien molt bé, aquest panells, en el Centó de poesia.)

Ah, me n'oblidava: Gràcies per aquest programa, pel bloc i per tots els que hi participen sense veritable acritut. Que us vaja molt bé!

il cavaliere... tot just torno pensant si sóc a temps de posar-te dedicar-te aquest poema:

RICO EN AMIGOS

Siempre llego haciendo mucho ruido
y haciendo juegos de palabras,
me siento siempre en un sitio equivocado y fumo entre dos platos,
siempre os cuento seis o siete mil historias,
que son distintas cada día.
Os juro seriamente que estoy de ella enamorado
y no recuerdo el nombre o si vengo o voy o estoy con ella.
Me fumo clases, entierros y sermones
y siempre estoy a punto de ponerle al cielo un par de banderillas,
me encanta que me rasquen la espalda y la cabeza,
y soy muy besucón, pues pienso que la Biblia ya lo dice:
"Dad y se os dará"
En fin que más os digo,
sabed seguro que estoy entre vosotros
que nunca o siempre comunico
y que no tiro jamás ninguna carta.

Carta a todos
Fernando Calpena, 1979

de DECIMOCUARTA POESÍA VERTICAL de Roberto Juarroz

Juego triple de la palabra:
la palabra que te digo,
la palabra que oyes,
y la palabra que es.

Y se agrega otro juego todavía
que envuelve a las otras
como manto que no puede partirse:
la palabra que no es.

Y al margen o en el medio,
la loca tentación
de armar un diccionario
con todos esos juegos.

Un pequeño laberinto
que demora el encuentro.

Un unánime idioma
de otra alfabetización.

Benvolguts amics i benvolgudes amigues il cavaliere rosso, Abril elPac, Estambularia, A Una Dona Desconeguda, Martanit, Vim, Isabel, Toniferron.com, Lluís Llach i Imma C., moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris, poesies (ja es troba disponible el centó, bevolgut cavaliere?) i dedicatòries, i moltes gràcies també per la vostra cordial companyia!

Bon dia,

doncs a mi que el QM no m'entussiasma, el programa em va agradar força, sobretot l'America Sanchez, amb el QM també vaig riure una estona, però coincideixo amb l'Higini. També estic d'acord amb Golden Draak, amb què cal sentit de l'humor. A mi la portada em sembla kitch i estupenda, i és possible que el llibre també ho sigui, però crec que no me'l compraria mai.

Això sí, el presentador un mestre!! però quin fàstic la pedra!!!! us imagineu a tothom que li hagin tret una pedra així, que la portés a la butxaca i l'anés exhibint??? toniferron, en aquesta ocasió no coincideixo amb tu, crec que hi ha moments molt més memorables en la història d'aquest programa!

Us trobarem moooooolt a faltar!! molt bones festes a tot l'equip del programa i a la resta de blocaires!!!

Bon dia i bona pluja... alerrrta!! que s'escalfa el planeta..!! sisí... me cuenten otra.

miu havies de ser, coincidint amb el fàstic que em va fer la pedre... ja em sentía extraterrestre un cop més amb la meva opinió, és com portar un tros de femte a plató, quin egocentrisme! ho rebutja el seu cos i ens ho fica per nassos pel televisor.... això és passar "la china"

Per a compenssar m'agafo al divertit comentari de vim i la Maria, li dedico aquest acudit:

Diu que en Bob Marley va a l'infern per drogata, i es troba un camp immens de marihuana amb un Sol esplendorós, veu a un tio contemplant el paissatge i li diu el Bob. "¿Això és l'infern? No potser"
Li diu el tiu, "Si, això és l'infern"
Aquest tiu és boig, pensa el Marley, i comença a fer-se un porro gegant... va cap el tiu i li diu "¿tens foc?"
-Noo, ja t'he dit que això és l'infern".

Au vim, que a més del paper no et falti el foc!
http://www.youtube.com/watc...

Lo de la pedra és metafòric...
Imagina que cau a terra i es peta...

Una exposició on es "desvesteix" un escriptor per poder entendre tota la seva obra i fins i tot ensenyen coses del seu interior...
La porten a un plató de TV i pataplaf...
En veritat hagués sigut un moment bastant APM

Però va ser maco quan QM va dir que aquella pedra era ell...

El més divertit de tot és que en un programa de llibres, la cosa "degeneri" i s'ensenyi una pedra...
Va ser com el dia d'en Llovet parlant de WCs alemanys...
Una antologia de moments així, em referiria jo...

Bon nadal a tots i atenció amb aquells turrons tant durs que semblen pedres...
T.

En veritat hagués sigut un moment bastant APM

Les millors portades de llibre dels últims 10 anys al bloc: "The Book cover".

http://blog.bookcoverarchiv...
Teniu algun llibre que us agradi la seva portada?

Benvolgudes amigues Isabel, Abril i Miu, i benvolgut amic Toniferron.com, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris i portades i per la vostra cordial companyia!

No cal que et justifiquis, toniferron; vas copsar la metàfora -aquella pedra era la vida den Quim Monzó: metonímia-, la disfrutares i jastà. I qui no ho entengui, no ho ha entés. I jastà. L'altra cosa és que ho repeteixi dia tras dia... I és que ja se sap que quan el savi senyala la lluna...

Todos han llegado a tiempo, hasta la fiebre!

Estimat Senyor Boix, el centó és "prácticamente casi que a medias", falta la corrección (ya saben vuesas mercedes de mi churrez) y algunos detallitos más.

Gràcies per la vostra col·laboració:
Isabel, Estambularia, , Abril ha , El Senyor Boix, Rierada, http://www.toniferron.com, Imma C, Valeria Bergalli, Xavier Lloveras, Laura, Meritxell, Cyranadebergerac, Anaïrda, Jordi [Evertoolate], Jordi Bou (Ex-Evertoolate), Diego, vim, Almogàver, miu, mestressa, Andreu, Voldenit, Recordando a Rubén Darío, Tornasol amb la Carlota Subirós, Flammerion, L-i-t-m, Santa Teresa, Andreu, Ambroise Paré, NatxoBCN, mainoemposaréadietadellibres, Mita Casacuberta, Jordi Bou, vim, Lo-in-the morning, Guifré, que fa rimes sense fre, Blaabo i elPac.

Lo que empezó como una gracia se ha convertido en un don: casi doscientas páginas de poesía, un montón de libros por leer, colaboraciones magistrales y siempre muy sentidas, risas y parmesanas alcachofas, ruiseñores y canciones, y, siempre, letras.

Perdonen los que agotaron sus paciencias, pero apunten: quién al Senyor Boix pide, obtiene (i centó per ú, aixó no cal dir-ho).

¿Estima conveniente, Senyor Boix, que le envíe el pdf para que lo prologue o postlogue, usted o aquella/aquel en quien usted delegue?

Isabel, me apunto:

me encantó la portada del libro que presentó la Mita Casacuberta el 5/12/2009 (http://blogs.ccrtvi.com/els...):
Autor: Joan Vinyoli
Títol: Domini màgic + Passeig d'aniversari
Editorial: Empúries
Any: 2009

Una portada de llibre que em va sobtar quan vaig demanar-lo a la llibrería:

Mirar de John Berger
Diseño de la cubierta de : Estudio Coma
Editorial Gustavo Gili

http://portadas.libreriapro...

Sr. Boix, en faria el favor de dir-me en quin programa es va parlar de "Catoia, l'enfarinat" de Joan Bodon?.

Vaig per més de la meitat d'aquesta novel·la i voldria tornar a escoltar els comentaris que es van fer.

novel·la in-dis-pen-sa-ble

"Intermitencias de la muerte" de Jose Saramago.

http://3.bp.blogspot.com/_k...

I la manera tan golosa de les presentacions de la Ediorial Siruela, tapa dura sense coberta de paper. Per exemple;

"Aprendizaje o el libro de los placeres" de la Clarice Lispector.

http://3.bp.blogspot.com/_k...

Estambularia: Per a mi també ha estat un descobriment aquest llibre. No sabia jo res de la literaturà en occità. Una novel·la de l'agonia d'un món el qual desconeixia, intimista, retractant una societat rural amb una prosa i un vocabulari rics, acurats, sense floritures innecessàries... I, com van dir al programa, en una traducció perfecta que sembla la llengua original. Com tu dius in-dis-pen-sa-ble. Gràcies al programa per aquestes recomanacions.

Va ser a aquest programa, benvolguda amiga Estambularia:

http://blogs.ccrtvi.com/els...

Moltes gràcies per la teva cordial companyia. Moltes gràcies també, benvolguda amiga Isabel i benvolguts amics elPac, Pere Picapiedra i il cavaliere rosso (ah, moltes mercès, però el pròleg seria més adient del veritable autor d'aquest centó, això noi cal dir-ho!!!), pels vostres cordials comentaris!

El veritable autor d'aquest centó és l'esperit que vosté ha imprés a ca-seva, aixó no cal dir-ho. No cal pròleg, doncs. En uns dies penjarem l'e-digi-ció, abans de cap d'any, espere.

Jo també estic amb Catoia. Un veritable drama, perdre la farina nostra! Les màquines ens duran a ... l'heca-tombe!

El programa de divendres fou un fantàstic retrobament. A mi em va semblar això. Feia temps que no el veiem per el plató de L'Hora del Lector, però l’hem tingut tantes vegades i sempre aconsegueix sorprendrem i fins i tot entendrir-me (deu ser l'edat).

Benvolgut amic il cavaliere rosso i benvolguda amiga Mimi, moltes gràcies pels vostres cordials comentaris i per la vostra amistosa companyia!

Quina llástima no tenir "legalment" el bloc!

Jo m'he enganxat a un altre blog: David de Jorge, de cuina, pero tambè de literatura, be. perdó per la "intromisió", estic escoltant Bach: crec que es el plaer per definció, ontonomasia o el que sigui, es Déu

J.S, Bach
Les quatre Ouvertures
Suites pour orchestre, Bwv 1066-1o69
Le Concert des Nations
La Capella Reial de Catalunya
JORDI SAVALL

Ça c'est vrai, il faut ecoûter Bach.

Jo no he obert aquesta finestreta, peró, ja que es oberta.....
Amela...al cor i cia
Tornasol, sensacional: arte del siglo veintidos,
Antich ja fa temps que m'emanamoro
i Manzano qué dimoni té? n'estic enamoradíssima, aquesta mirada, transpúa, s'et clava, Que maco que és, ningú com ell!
Escolto Bach; penso; quin home tan dolç, aquest Emili!
i sommio amb els angelets i em desperto conteta: bon dia Tornasol.

ELs relats EN TIERRAS BAJAS, de la Nobel de Literatura Herta Müller m´estan agradant molt, sobretot el que porta el mateix títol del llibre.
Món rural, tancat, opressiu, escenes diàries d´una petita comunitat on va viure l´autora.

HIIICS!

"Cuando muera, dejad el balcón abierto..."

(Lorca)

CAPÍTOL I

El vigilant sempre feia el que calia de la mateixa manera. Era un home de costums rutinaris, abstret. Si podia anar passant sense haver de prendre cap determini molt millor que no pas el neguit d´haver de decidir. Per això li af¡gradava la feina que tenia als magatzems.

EL VIGILANT I LES COSES. PASQUAL FARRÀS

Qué se sabe del Sr. Boix? Todavia està en la Antártida? Aquí nos quedamos desérticamentehuérfanos, pero su poso, fué mucho poso y vamos tirando...y leyendo...y soñando...y.....................ESPERÄNDOLO.

Esperando que regrese, esperando como se espera a Godot, a pie de árbol, atado al pasado, atado a la esperanza, atado a todas las cuerdas que se dejan anudar.

Tot esperant Godot, Grans esperances, Cartas de vida y esperanza, L'Espoir... Sr. Boix, ja veu quin panorama!