SI PARLO DELS TEUS ULLS

Si parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.

(de Miquel Martí i Pol, de "Si esbrineu d'un sol gest", a la Poesia Completa de La Butxaca)

felicitats, ja té mèrit avui en dia

http://www.alan.com/wp-cont...

Així, aquesta setmana no tenim pista però tenim un d'aquells programes perillosos pels alts nivells de lecturina que poden generar. Mentre el mireu, llibreta i bolígraf a una banda (o iphone, palm... per als més moderns) per prendre nota i un llibre a l'altra, per si la cosa es posa fatal.

I de concurs, què farem? No n'hi haurà? Us haurem de fer un altre verset? No cal que m'ho digueu, senyor Boix. Demà, demà, això ho sabrem demà...

En bona HORA 100 HORES de L'HORA!!!
EnHORAbona

Quina emoció! A mi aquests programes m'encanten!

Mestressa, no ens estresséssim, estic segura que l'eficiència del Sr. Boix, quedarà novament demostrada el dia 5, amb totes les referències bibliogràfiques recomanades!!

jo l'hauré de veure a la carta! però què hi farem!! no és pot ser a tot arreu!

Benvolguts amics i benvolgudes amigues il cavaliere rosso, Jesús M. Tibau, Isabel, Mestressa (i tant que hi haurà concurs, això no cal dir-ho!) i Home-Chimpom, moltes gràcies per les vostres cordials felicitacions escrites i dibuixades i per la vostra amiastosa companyia!

Miu:

M'agrada la teva frase plena d'esses: "Mestressa, no ens estresséssim".

Coneixeu alguna paraula que contingui més esses?

Benvolgudes amigues Miu (ens hemcreuat!) i Isabel, moltes gràcies per la vostra amistosa companyia!

Yo también les quiero felicitar, amigos de LHDL y Sr. Boix. ¡Enhorabuena!
Otro asunto, que no tiene nada que ver, por supuesto, adjunto explicación de cómo ir de Repente a Kagar.
http://maps.google.com/maps...

Bon dia Sr. Boix i amics tots plegats dels bons llibres i les millors lectures,

Es realment emocionant haver arribat al programa número 100. Sembla ahir quan vau començar i justament també ho vau fer un divendres a la nit.

Personalment, darrerament no he participat tant al bloc (he estat una mica ocupat). Pero no es cap secret que tots vosaltres (començant per l´EM i acabant per tots els amics del bloc) heu estat una gran companyia.

Porto vora d´un mes llegint la grandiosa "Vida y destino" de Vassili Grossman (gran traducció de Marta Rebón). He cobert 600 págines i nomès puc dir que es una novel·la descomunal i fonamental.

Ahir vaig comprar un llibre insólit i que no sé si llegir o no. Es tracta de "Bajo el signo de Marte" de Fritz Zorn. Es tracta d´un text durísim on apareix una malaltía mortal com a metáfora d´una societat malalta. Tinc una mica de por de llegir la obra póstuma d´un home que va morir als 31 anys víctima d´aquesta malaltía i que sabía que es moria mentre escrivia aquest llibre. Escriure i saber que et moriràs (i per lector es sens dubte una desafiament).

Una abraçada a tots i felicitats pels cent programes

Lo que me fascina de estos programas especiales es la presencia apasionada, tímida y rotunda de J.P.A y sus "date cuenta" cada vez que tiende un puente visual hacia E.M. No me extraña que éste le conceda el honor de cerrar la ronda de comentarios.

Isabel, sots-assessors/es?

Benvolguts amics Yippie, Eduard (ah, ja volia jo perguntar-li per la seva lectura de «Vida i destí»!) i Pepet Grill i benvolguda amiga Rosa, moltessss gràciesss pelsss vostresss amistossssos comentarisss!

Por cierto, y en memoria de Paul Naschy: auuuuuuuuuuuuuu!

Hola de nou,

A "Vida y destino" de Grossman podem llegir coses com aixó:
"Existe la bondad cotidiana de los hombres (...) Es la bondad particular de un individuo hacia otro, es una bondad sin testigos, pequeña, sin ideología. Podríamos denominarla bondad sin sentido. La bondad de los hombres al margen del bien religioso y social.
Esa bondad, esa absurda bondad, es lo más humano que hay en el hombre, lo que le define, el logro más alto que puede alcanzar su alma." (páginas 518-519).

Bon dia sr. Boix,

100 programes com la pel.lícula Mamá cumple 100 años

Anys i anys
a la una,
a les dues,
a les tres
PER MOLTS ANYS!!!!!

PER MOLTS LLIBRES
PER MOLTS LECTORS
PER MOLTES LECTURES

Gràcies a tot l´equip de L´hora de lector

Pepet Grill, gràcies !!.

Per tu, un acudit... de llibre.
http://eliteratura.balearwe...

Bon dia sr. Boix i companyia,

Felicitats pels 100 programes emesos i pels que s'emetran!

I de regal, el principi de l'últim capítol de "Ventdelplà"(després del resum del capítol anterior comença el meu regal, i espereu a que acabi de recomanar el llibre que recomana, llavors serà quan veritablement apareixi la frase que us vull regalar):
http://www.tv3.cat/videos/1...

Benvolgudes amigues Imma C. i Isabel i benvolguts amics Diego, Eduard i Yippie, moltes gràcies per les vostres amistoses i líriques felicitacions, llibres que no fallen mai, acudits del Roto, cites literàries i per la vostra cordial companyia!

Sr Boix,
els seus amics han arribat als 100 programes, quina alegria!

M´agradaria dir que el celler Llach, situat al Priorat, fa un vi que hi canten els àngels, sort que me´l regala la família.
El celler Llach convoca el Premi Miquel Martí i Pol de poesia musicada que l´edició d´enguany ha guanyat la cantant Sílvia Perez amb un poema musicat de la poetessa M. Mercè Marçal.

Hem d´arribar els 1000!!!

. Boix. Estic encantada de felicitar a tot l' equip per el progràma nùmero 100. Fa uns dieSrs que no participava en aquest bloc però que consti que no deixo mai d' entrar-hi. Tenim que cel.lebrar-ho d'una manera especial, donç un progràma dedicat als llibres, en una TV pública i que arribi al progràma número 100, és tot un assoliment.
Felicitats tambè per l'últim programa: sentir parlar a gent intel.ligent i amb els peus sobre terra, és sempre un plaer.

Com a mínim, CENT felicitacions per tots vosaltres, els de L'Hora del Lector i el seu bloc.

Abril, quina lluna anit!!!

IUUUUPPIIIII!!!!!!!!!!!!

Benvolgudes amigues Vim, Mimi i Meritxell i benvolgut amic Toniferron.com, moltes gràcies per les vostres amistoses felicitacions i per la vostra cordial companyia!

Jo també em sento molt feliç de 100 trobades amb LHDL. FELICITATS A TOT L'EQUIP. I de retruc a tots els d'aquest blog en el qual és tant fructifer passegar-hi la vista.
És ben veritat, Diego. Un llibre et pot agradar o no. Però un llibre és un amic que mai no et falla. I ja m'agradaria a mi tenir un programa de ràdio com aquest de Vent del Pla.A mi només em donen un quart o com a màxim 20 minuts per fer unes ressenyes de llibres. Aquesta és la minça col·laboració a un programa a la ràdio del meu poble.
M'acabo de llegir "Tot un caràcter" d'I. Monsó i "El mesurament del món"de Daniel Kehlmann. Aquest últim, l'autor de "Fama", que em vàreu regalar. Tots molt bons i amb molta ironia.

Sí senyora, Vim, una lluna preciosa!! Celebro que la miressis.
Però ja no m'atreveixo ni a donar el bon dia en aquest bloc.
***

La única manera serà intentar sortir de dubtes, així doncs, no em queda més remei que dirigir.me directament;

A Javier Pérez Andújar:

Dime Javier, ¿eres tú mismo quien firma como Yippie y nos envías "de Repente a K..."? O dime tú, Yippie, eres realmente JPA?
¿Fuiste tú también el que se mostró tan indignado bajo el nombre de Mariano Medina por mi saludo de "un precioso día"?
Si eres el mismo, ¿por qué no me dices de una vez qué te pasa?
Y si no lo eres, por supuesto te pido disculpas.
Sólo intento salir de dudas.

No puedo estar feliz ni celebrar con alegría los 100 programas de L'hora del Lector. Ni entrar en el bloc saludando con un buen día pensando que puedo ofender a alguien importante.
Es un poco triste, sábes? Sólo tú, JPA, puedes ayudarme diciendo la verdad, y sólo a tí te creeré.
Espero que seas un verdadero "príncipe valiente", y si estoy equivocada, me sepas perdonar.
Agradecida siempre.

Abril, tu fas de" principe valiente", quan al escriure expresses les teves emocions i sentiments.

Per això, ets un blanc fàcil.

Fa mal, ja ho sabem, però la majoría dels companys d'aquest bloc agraïm els teus comentaris i els esperem, i quan fa estona que no hi ets, et trobem a faltar...

Benvolgudes amigues Abril i Isabel moltes gràcies pels vostres cordials comentaris!

Abril, éste es un blog literario vinculado a un programa de televisión sobre libros y lectura; ¿quieres hacer el favor de dejar de llamar la atención sobre ti? Ni tú eres la protagonista ni lo que te haya ocurrido con otro visitante -ni aún menos tus sospechas sobre un miembro del equipo del programa- debería convertirse en el centro de atención de estas páginas, una y otra vez. Es muy poco elegante eso de "querer salir de dudas" sembrándolas a la vez. Si no puedes celebrar los 100 programas como todo el mundo, pues a otra cosa, mariposa, pero por favor, intenta aportar algo que no sea este continuo Tú-Te-Ti-Contigo.
Todavía prefiero el Nosotras-las-mujeres...

Tot i que hi entro gairebé cada dia, com sabeu els més habituals del blog, jo hi participo molt de tant en tant. Però és que davant del que acabo de veure no em puc estar de dir-hi la meva.

Abril: ets conscient del que has fet? acuses (de no ho sé ni m'importa quins disbarats) a un membre de l'equip de L'hora del lector? I alhora demanes disculpes? A una persona que, pel poc que sé, he vist i llegit, sembla que estima els llibres, el blog i la literatura com pocs. Sincerament, crec que hi ha una distància enorme entre la sinceritat a l'hora d'expresar opinions, emocions i sentiments i l'insult, la falta de respecte i la imfàmia que molt possiblement acabes de cometre.

No ho entenc. Estic molt disgustat i m'ha fet veritable vergonya aliena llegir el que acabo de llegir.

En fi...

Felicitats a tot l'equip del programa. I si us plau, seguiu així i amb nosaltres 100 programes més.

Bona tarda.
Una vegada vaig sentir que l´Eduardo Mendoza al preguntar-li el perquè servien el anniversaris va dir el següent: " Al contrario de la que cree mucha gente, los aniversarios no sirven para celebrar el paso del tiempo, sinó para celebrar que una cosa o una persona hacen cada dia un poco mejor nuestras vidas cotidianas " (No estic segur de si anava així, ja em disculparà l´Eduarfo Mendoza).

Doncs això, gràcies per fer un cop a la setmana una mica millor la meva vida qüotidiana.

Santi.

Felicitats a l'equip! I que en siguin 100 més!!!

A mi també l'Abril m'ha tret més d'una vegada de les meves "casillas". I juro que no sóc en JPA.

Abril, ¿por qué te metes conmigo? Yo no te he envíado a ti ninguna parte. Ni siquiera he pensado en ti cuando colgaba ese bonito callejero de esa curiosa parte del norte de Alemania. Sólo pensaba en lo gracioso que era el itineriario. Abril, ¿te das cuenta de que me pides que te diga mi nombre civil --claro, desafortunadamente nadie se llama Yippie--, y al mismo tiempo tú sigues escondida tras un pseudónimo? Hay que ser muy desconsiderado para eso.
Y ya que estamos, he ido a ver lo que te dijo Mariano Medina, y me parece realmente gracioso. No sé por qué te enfadas. Es una broma sepultada debajo de un montón más de mensajes. No te disgustes. Celebra los momentos buenos, como este centenario del programa. Una vez celebramos todos tu cumpleaños aquí, ¿te acuerdas? Incluso le exigiste al Sr. Boix que te felicitase explícitamente, a él, que no se moja ni en un diluvio, y el Sr. Boix te felicitó y se mojó contigo. Diviértete, Abril, recuerda el grito de guerra de los yippies: Do It!

Moltes felicitats, i esperem pel bé de totes i tots que n'arribin molts més i els poguem veure.

Sembla que divendres tindrem un programa de traca i mocador!

100 programes
100 hores, la majoria intempestives
100 convidats o més
100 Tornasolades i alguna Cloé
250 col•laboracions
1 bloc
1 Sr. Boix
700 entrades al bloc
quasi 100 llistes
No sé quants comentaristes del bloc
Centenars de llibres
Milers de lectors
100 estirades d’orella a tot l’equip
MOLTES FELICITATS!!!

i cent vegades el veurem gràcies a la carta!

un toniferroniana llista de libres amb cent o de todo-a-cien?

Cien años de soledad

Si m’ho haguessin dit quan éreu al Saló de Lectura (fa dos dies...) i us mirava de tant en tant, contenta d’haver-vos trobat una mica per casualitat per que no sabia ben bé quin dia sortíeu! L'enhorabona. Espero amb il.lusió el programa de divendres.

Il cavaliere rosso, t'has quedat el més fàcil!!!

com que no en trobo cap us recordo aquesta llista

http://www.elpais.com/elpai...

apa, bon vespre...

Bona tarda sr. Boix i companyia,

il cavaliere rosso: m'agrada la teva proposta toniferroniana (molt addient aquesta nova paraula per aquesta setmana a Rodamots); suposo que també m'agrada perquè podria donar un títol més a aquesta llista:

"Tiempo de un centenario" de Mircea Eliade

Abril: http://www.youtube.com/watc...

Cent vegades benvolgudes amigues i cent vegades benvolguts amics Maresmenca (il cavaliere rosso, Miu, Natxo BCN, Yippie, La Dona Pamplònica, Santi, Home-Chimpom, Manuel Toharia, Abril Isabel, Toniferron.com, Vim, Mimi i Meritxell, Imma C., Diego, Eduard, Mestressa, Pepet Grill, Rosa i Jesús M. Tibau, moltes gràcies a totes i a tots vosaltres pels vostres amistosos comentaris i per la vostra cordial companyia!

El guardián entre el CENTeno
CeniCIENta en Manhattan

En tinc un:

La dona dels cent somriures

de Monica Zgustova

Monika Zgustová, «La dona dels cent somriures» (Proa,2001)

Caramba, això sí que és creuar-se, benvolguda amiga Miu!

"Cien años de soledad".....

Ramón J. Sender, «La noche de las cien cabezas. Novela del tiempo en delirio» (ed. imprenta de J. Pueyo, 1934).

Abril, al veure la teva entrada d'avui m’he quedat de pedra. M' has recordat a algunes persones que van entrar abans que tu a aquest bloc: Lluna Nova, Pluja de Maig, Lluna plena.... He repassat el bloc (no sabeu com he xalat, he enyorat a molta gent i els hi envio un petó molt fort des d’ aquí) i totes teniu un to que s'assembla o...¿Totes sou la mateixa? Jo, igual que tu fas, et convido a contestar-me, sigues una heroïna de novel•la i diguem si aquests nicks son teus.

Sr. Boix:
Sap què ens aniria molt bé als fans??
Que als quioscos venguessin dvd's de l'HDL en fascicles!!!!
Ja ja!!!
Ara en serio:
Aquí a la franja dreta del blog (en comptes dels comentaris recents) que hi haguessin indexats i enllaçats amb el 3 a la carta, els continguts de cada programa, així sabrien de cada un i podria'm anar-hi directe a mirar-los... Per ex: convidat, col·laboradors i els llibres que comentàven, etc...
En tot cas: FELICITATS PER SOBREVIURE A LA JUNGLA EN QUÈ ESTEU!!!
(Felicitats i disfruteu-ho perquè tot l'èxit que teniu (tot l'equip) us el mereixeu sobradament!!)

Edu:
Jo recordo amb molt plaer els dies de la lecturina de "Vida i destí"...
Sobretot una escena (jo crec que és el cim) (no sé si ja hi has arribat...) en què es troben cara a cara el comandant del camp de concentració i el líder dels presoners del camp i parlen... Aquesta escena jo crec que casi un resum brutal de les ideologies d'aquest segle...

Estic aquests dies amb "Los príncipes valientes" i és gros, gros gros!!!
(L'anava deixant sempre per altres llibres tot i que l'he regalat dues o tres vegades ... I m'havia proposat llegir-l'ho abans d'acabar l'any...)
Vaig molt a poc a poc perquè és com un carmel i així em dura més...
Com haurien de ser totes les (primeres) novel·les: petites, húmils i maques!
(Estar plè d'escenes precioses...)
AAAAgghhh!!!

Amb ganes pel divendres ja!!!

No us rendiu (i que arribeu al 300!!!)
T!

Glups...
(Que m'he creuat amb altres comentaris i tal...)

Realment LPV és un llibre preciós, però no ho havia posat per lo altre...
(Que estic disfrutant molt amb aquest llibre...)

T.

El joc dels cent em sembla poc, la veritat. Proposo més ambiciosament la variant d'un títol de Queneau: Cent mille milliards (cent bil·lions) de poèmes.

No ens rendim, ni els nostres néts i nétes, a qui passarem la torxa! Ieepa!

Ara ja feia mentalment una llista (infinita) dels llibres que encara no he llegit i m'agradaria llegir...
Un dia amb temps, la poso...
T.

Abril, un consell (de bon rotllo): Hi ha coses que s'han de pensar però que no s'han de dir (escriure)...

Bona nit:
"Cien Sonetos de amor"- Pablo Neruda

Dedico aquest" Soneto Cien" al Sr. Boix, per la seva pacient dedicació durant 100...díes, a tots nosaltres.

Soneto C

En medio de la tierra apartaré
las esmeraldas para divisarte
y tú estarás copiando las espigas
con una pluma de agua mensajera.

Qué mundo! Qué profundo perejil!
Qué nave navegando en la dulzura!
Y tú tal vez y yo tal vez topacio!
Ya no habrá división en las campanas.

Ya no habrá sino todo el aire libre,
las manzanas llevadas por el viento,
el suculento libro en la enramada,

y allí donde respiran los claveles
fundaremos un traje que resista
la eternidad de un beso victorioso.

Toniferron, hem sembla una idea fantàstica, però la meva llista superaria el marge d´escriptura que tenim. Si un dia ho fas, molts et seguirem: podem comparar i tindriem molts llibres per afegir a la nostra llista interminable.

No em refie molt de les wikis, però en aquesta
http://ca.wikipedia.org/wik...
hi ha una frase que m'agrda moltíssssssssssssssssssim:

Els jurats del Consell de Cent sempre serien 128

Can Boix em pareix així: sempre hi ha lloc per a vint o trenta més
o tres-cents
o Cent mille milliards (cent bil·lions) (caram, CA, això seria la glòria, mile sobre hojuelas).

Renoi! il cavaliere rosso, una paraula de 18 esses.

100 Greguerias ilustradas
Ramón Gómez de la Serna

FELICITATS!!!! PER MOLTS ANYS I QUE TINGUEM MOLTS PROGRAMES MÉS!!

Aquestes creuades com la d'ara, Boix-miu sí que m'agraden i em fan somriure.

Igual m'has fet somriure, Diego, amb El llibre de la Selva, un dels meus prefes quan estic depre, gràcies :))

Les creuades que no m'agraden son les que descalifiquen amb pseudònims desconeguts, no habituals aquí, i ni es dignen a demanar disculpes tot i sabent el mal que han fet. Jo al menys he demanat disculpes per endavant. I ho torno a fer.

-Manuel Toharia, no recuerdo haberte leído por aquí, pero me hace gracia que me expliques que este es un bloc de libros y televisión, osea, público, libre, lo pagamos todos/as, no? Aún me hace más gracia que digas que deje de "llamar la atención" ¿Crees que es esa mi intención? ¿Y con pseudónimo? ¿Para qué y por qué crees? Quizá puedes decir a cada persona cómo y qué debe escribir para que el bloc salga a tu gusto y sin llamar la atención?
Me hace aún más gracia que me digas "Intenta aportar algo que no sea el Tú-Te-Ti-Contigo" Entonces creo que no sigues el bloc, o quizá tienes una idea fija y equivocada conmigo.
Te digo lo mismo, "a otra cosa mariposa". Y por curiosidad, lo que prefieres de "Nosotras -las- mujeres" es un libro?

-Home -Chimpon, sóc una de les "habituals de bloc" i no veig que entris "gairebé cada dia com sabeu els habituals", ni entenc llavors que diguis que hi participes de tan en tant. Si ho fas de tant en tant ¿com vols que et veiem gairebé cada dia? Tant li fa.
No he acusat ni insultat ni faltat al respecte a ningú, això sí ho fan sovint amb mi i a tu no et preocupa ni t'escandalitza gens. No sóc humana? Els "membres de L'hora del Lector no son humàns? Es poden equivocar igual que jo i poden tenir dubtes igual que jo o no?
Malgrat tot sóc conscient del que dic i faig, no ho dubtis.
Jo també estic molt disgustada des del dissabte, ja farta, em van ferir el cor i la mà, amb el que parlo i escric, encara que "no t'importi".

-Yippie, gracias por contestar, no me "meto contigo" como se meten conmigo, he preguntado si eres JPA por el castellano, por lo que dices y por lo que siempre nos das, ya he dicho otras veces que me recuerdas a JPA, he leído cassi todos sus libros y le tenía mucho cariño, (sobretodo en tiempos de SdL), no creo que sea un insulto sino un piropo entonces, no? No te pido el nombre civil, sólo si eres o no JPA. Ya tanto da.
Tampoco "exigí" al sr. Boix que me felicitara, es muy feo eso, no te pases, Yippie, ni me escondo bajo ningún pseudónimo, la mayoría funciona así en internet y este bloc no es una excepción, y en principio puse mi nombre, por si no lo recuerdas, y los amigos/as del programa saben mi nombre, como los de la mayoría habituales.
Si tú pones el tuyo ahora yo pongo el mío, no tengo ningún inconveniente. Pero jugamos todos o se rompe la baraja. Aunque prefiero el ajedrez, es hereditario.
Y gracias por los ánimos, ya sabes que soy "hippie" pero como niña sensible que soy mi frase es de Kerouac, ya la conoces:

"Vull que els meus pòtols místics tinguin sempre la Primavera al cor". De ahí siempre mi saludo primaveral intentando alegrar*

-Mimi, i tant que ho sóc! Pensava que ho sabíes! i el sr. Boix ho sap, i la majoria de L'hora... no cal ser cap heroina de novel.la, sóc sempre la mateixa, per això, ja sé de qué va, i el que no poden fer es canviar-me el cor i el cap, o potser sí... Ara com sempre seré jo la dolenta, i els que han fet el mal amagats continuaràn amagats.
Lamento, mimi, si creus que t'he enganyat o tinc doble personalitat. Res d'això, no ho dubtis. Pensa el que vulguis, no puc fer-hi més.

Igual et dic, Isabel, gràcies per la teva bonica i fidel amistat, sempre*:))

I lamento que sigui l'aniversari i sembli que vull cridar l'atenció, ha estat casual.

Potser es una manera surrealista de celebrar-ho.
Avui dia sembla que tot es broma.
Doncs a passar-ho bé!!
Bona nit a totes tots, i bon aniversari, sr. Boix i L'hora del lector*

He fet una cerca de cent al catàleg de les biblioteques de la Diputació (també en sóc fan) i m'han sortit algunes perles:

Els Cent Consells del Consell de Cent
Gener i Babot, Pompeu
Sant Cugat del Vallès : Rourich, 1983

El Fuet de cent cues
Krahn, Fernando
Barcelona : Destino, 1988

El País de les cent paraules
Mata, Marta
Barcelona : La Galera, 1991

Cent camells al pati
Bowles, Paul
Barcelona : Pòrtic, 1990

I aquestes són només de la primera pàgina de resultats. Si és que això d'internet té les seves gracioses gràcies.

Benvolgudes Mestressa, Abril, Guacimara, Vim, Isabel i Mimi, i benvolguts amics il cavaliere rosso, Toniferron.com i Carles Álvarez, i amigues i amics antics i reCENTS, moltes gràcies a totes i a tots vosaltres pels vostres amistosos comentaris, suggeriments i llistats i per la vostra cordial i nocturna companyia!

Ah: John Updike, «El CENTauro» (ed. Tusquets, 1991, trad. Enrique Murillo).

Opus 100, Isaac Asimov

Moltes gràcies per la teva cordial i CIENtífica aportació, benvolguda amiga Vim!

Militares haCIENdo locuras:

http://www.youtube.com/watc...

Joaquín Sabina, "Ciento volando de catorce" (ed.Visor de Poesía, 2001, pròleg de Luis García Montero.)

Una curiositat que ve a to amb l'efemèride que celebrem:
CENTÓ: Obra literària o musical feta de fragments de diferents autors o de diferents obres d'un mateix autor. (Diccionari de la Llengua Catalana, IEC.)

Gràcies i felicitats!

Dije que éste es un blog literario; el "osea [sic], público, libre, lo pagamos todos/as, no?" es una coletilla conclusional que sacas tú, Abril, y que no tiene nada que ver con el asunto de mi comentario. (Por cierto, me encantaría oírte de viva voz decir "osea". Seguro que le metes más eses que il cavaliere.) Y recuerdo a quien tenga memoria que aquí, en este blog, comentaristas que se permitan indicar a los demás lo que está bien y lo que está mal, lo que deben decir y lo que no, puede que haya varios, pero sólo una es la reina. Hasta el mismísimo señor Boix ha sufrido este marimandónico fenómeno en sus virtuales y respetabilísimas carnes.

Com diria el meu venerat -i mai prou exalçat- Neil d'"Els Joves" (que per cert, i que ningú se'm ofengui, també era hippie): "Ei, tios, quin mal rotllo!..."

Todo esto es fruto de una confusión: es sabido que Manuel Toharia es en realidad Daniel Vindel.

Que a su vez todo el mundo sabe que fue un pseudónimo de Pedro Meyer.

¡Pardiez!
Me está pareciendo que pretendéis celebrar el 100º aniversario de MI mítico "Cesta y puntos"... sin tener siquiera la deferencia de invitarme. ¡A mí, que os he criado a todos a mis sacrosantos pechos!

Bon dia, Sr Boix.

Em permeteu un parell de reflexions cinematogràfiques en un bloc literari?

A propòsit de la referència al crític Alfonso Sánchez, l'esperit del qual veig que es passeja per la xarxa amb força soltura, els més vells recordareu sens dubte la fixació que tenia amb l'actriu Anouk Aimée...

Seguint l'iniciativa de Yippie, també em sumo a l'udol en memòria de Paul Naschy.
Auuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!!

moltes felicitats pel programa 100! M'agraden els programes que feu només amb col.laboradors, sembleu un grup d'amics a casa de cadascú de nosaltres!!! Segur que el dissabte haurem d'anar a comprar algún llibre...

Sempre es pot obrir un blog personal si no es tenen les coses clares, però em sembla passar-se una mica personalitzar el blog cap les neures d´un mateix.
En JPA és amable,respectuós...i deixa a la gent tranquil.la

Clara, no crec que un blog s'obri per no tenir les coses clares, ans al contrari. Les neures dels que surten continuament fent "broma" per a descarregar o burlar-se fins i tot de la salutació d'una persona son les que provoquen malestar, son els covards. He aguantat molt, però burlar-se fins i tot si parlo dels ocellets, o si fa un bon dia és mala voluntat i míser d'esperit, però com va directament cap a mi a poques persones els precoupa que aquests miserables provoquin el mal. Ja no puc ni dir bon dia, t'imagines que t'ho fessin a tu? Quin adjectiu li donaries? El primer és saber si és conegut o no, i en castellà, aquest tipus de "broma" em resulta familiar, potser una bogeria però tot té una raó de ser que no tots coneixem.

Sigui qui sigui és un covard, d'això no queda el mínim dubte. Incapaç de sortir i dir "he sigut jo, disculpa", no costa res. Però el covard no ho fa i així la culpable és qui dona la cara. Ja en tinc prou.
Em sembla que he aportat prou coses bones en aquest bloc com per a merèixer un mínim de respecte a aquestes alçades. Crec que tenir intel.ligència és intentar entendre les coses i rectificar errors, sense cap ressentiment. Aquesta és la veritable intel.ligència, la que neix de la bondat, la bona voluntat. però no, no son feliços si no fan el mal. No son més que covards miserables.