Y me puse a mirar por detrás de la puerta:
¿Acaso soy yo él?

Ésta es mi lengua. Y esta voz es una pizca de mi sangre,
pero el autor es otro ...
No soy mío si vengo sin llegar.
No soy mío si hablo sin decir.
Soy aquel a quien dijeron las ambiguas letras:
¡Escribe, y serás!
¡Lee, y encontrarás!
Si quieres decir algo, habla,
será lo contrario a lo que piensas ...
Lo que quieres decir permanece en tu yo más diáfano y profundo.

Hay mares rodeándome, sin un puerto.
Me he vaciado el polvo de expresión y sentido.

(de Mahmud Darwish, en "Mural", de ediciones del oriente y del mediterráneo)

Gràcies, LHDL, can Bloix (sic, EM ets encantador fins als errors), Abril (per cert, et demanaria ajuda per a ampliar la meva lectura de dones àrabs), ...

Sr. Boix,,

Sota el meu parer, entrevistes com les d'ahir fan pujar la lecturina i , una cosa molt important, donen pau d'esperit. Quan alguna vegada he parlat del que aporten les entrevistes a persones, diguem-ne grans, o millor dit, 'viscudes'... és a això a què em refereixo. Es com comparar un bolero cantat per una persona de 30 anys o una de 50, no hi ha color...

Gràcies pel programa.

Dia preciós, blau i diamant*

Gràcies EM, senyores i senyors de LdL per la bona estona d'anit i les pinzellades per a endinsar-nos al món i cultura àrab.
Gràcies, sr. Elias Khoury, per a vosté: Hubb habibati*
Esper que ho llegeixi. No dubti de que té a Barcelona un gran amor.

il cavaliere... m'agradaria molt poguer ajudar-te, per això vaig demanar a LdL que parlessin de literatura àrab sense oblidar la escrita per les dones. Però ho comprenc. Si ja és difícil que traduexin al castellà el pensament filosofía poesía àrab escrita per grans poetes i pensadors, imagina lo difícil que és aconsseguir que traduexin el pensament filosofía poesía... de les dones, que no tenen (tením, en general) més remei que ser a l'ombra veient com aquest segueix la seva línea sense comptar amb el pensament de les dones, tot i que algunas, de tant en tant, radera el Burka el Chador o el Nigab piquen amb un dit dient; escolteu un moment, som aquí, no podeu continuar sols amb els vostres pensaments.

Ja t'aniré donant alguns llibres de referència, però la primera poetesa que m'ha vingut al cap per a dir-te és Al-Jansaa (s'escriu amb dúes "a"s encara que algún possin una) del segle VII.
D'entrada et posaré una endevinalla:))
...
Sabed mi nombre y encontraréis el vuestro".
http://www.librodenotas.com...
A Xavier Lloveras preguntar.li perquè creu que algúns llibres, tant traduïts al castellà com en català, posen Mahmud Darwix en contes de Darwish... gràcies per portar-lo. Salut*

Abril no es necesario que nos des el parte meteorológico cada vez que escribes un comentario.

Benvolguts amics i benvolgudes amigues il cavaliere rosso, Voldenit, Abril i Mariano Medina, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris, poemes pel Mural, opinions i enllaços als enigmes de Juan de Jáuregui, i moltes gràcies també per la vostra cordial companyia!

Ah benvolguda amiga Abril, crec que encara és millor que sigui la mateixa traductora del poeta Darwix qui li proporcioni la resposta a la seva consulta:

http://nodo50.org/CSCA/agen...

Perfecte, sr. Boix, era l'explicació que cercava, ja em semblava que la "sh" era terminació anglesa, supós que castellà català és igual.
He insistit al veure que ningú m'ho aclaria. Al menyss, algú diu alguna cosa avui dissabte, dia de netaja...
Mariano Medina, no es necesario que muestres tu insensibilidad ante la atmósfera natural que nos rodea parsa acercanos más entre lo real y virtual. Supongo que alguien te limpia la casa y te hace la colada.

Converses com la de Abril-Boix fan gustós aquest bloix!
Les cireres (no confondre amb les del Lluis Lluis) són fruita escassa però ben profitoses, la màgia dels enllaços ben lligats.

Fent-se de nit, ay Mariano, el dia segueix preciós!

il cavaliere..... ********

Hubb habibati *

El poema del diumenge:

TOT EL QUE PUGUEM DIR

Tot el que puguem dir, germans, serà tan bell
com el més bell record de la nostra infantesa,
perquè viure és alçar-se per damunt de les coses
amb un gest desimbolt de puresa excessiva.

Tot el que puguem dir, germans, serà tan pur
com la proximitat de la dona estimada,
tan intens com la nota més discordant o el gust
més atrevit, tan dens com la tristesa.

Però no ha de distreure'ns del lentíssim combat,
del progressiu combat de la nostra existència,
car el que puguem dir constitueix un món
tremolós i concret, un conreu de paraules
que ens aferren a tot amb una força viva,
un constant desencert, un llarg ressò de planys,
i a la llum no hi arriben sinó aquells que ignoren
la veu de tot en un lent assalt al silenci.

Del silencia a la llum hi ha una sola frontera.

(de Miquel Martí i Pol, de "Si esbrineu d'un sol gest", a la Poesia Completa de La Butxaca)

Benvolguda amiga Abril i benvolgut amic il cavaliere rosso, moltes gràcies per la vostra amistosa i cordial companyia!

Delicioso Hergé... & Co.

http://www.youtube.com/watc...

Ce documentaire de 1973 s'articule autour des interviews d'Hergé ("Tintin"), de Franquin ("Spirou", "Gaston Lagaffe"), de Goscinny et Uderzo ("Astérix") et de Burne Hogarth ("Tarzan"), qui expliquent chacun leur point de vue sur la bande dessinée.
Source : TSR

http://entertainment.timeso...

El "The Times" anglès ha escollit els llibres de la dècada...
"La Carretera" de McCarthy l'1!!!!!!!
(Jo és que sóc molt fan de McCarthy!!!)
I crec que algun dia hauria de ser el convidat del programa perquè expliqui com es poden fer dues obres mestres seguides com "No es país para viejos" (molt molt millor el llibre que la peli) i quan semblava impossible seguir en aquest nivell va el tio, només un any després, i taca! "La Carretera" (atenció a la pel·lícula del mateix títol a punt d'estrena...) que és una cosa tant acullonantment bona que et quedes tremolant...

La qüestió és no parar mai de llegir...

No us rendiu!
T!

Ooh, gracias, Yippie!! I visca en Sergi Grapes!

La meta literatura catalana (en castellà), el destí escric, el futur pròxim i tal...:
http://www.elpais.com/artic...

T-))

Que gane el mejor!!!!

Visca la literatura,
Visca el Barça,
Visca qui pugui,
visc a Catalunya,

vivo sin vivir en mi
y tan alta vida espero
que me voy al extranjero

Quin neguit!!

Ha guanyat el millor!!!

Bengolguts amics i benvolgudes amigues Lecturinabarçiana, Santa Teresa, Lletraferi Imparcial, Toniferron.com, Virgínia i Yippie, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris, enllaços literaris i plujosos, i dominical i esportiva companyia!

Bona nit sr. Boix y companyia,

Aquesta tarda he acabt el llibre que em vàreu regalar de Jordi Soler, "La fiesta del oso": ha valgut molt molt molt la pena. Que no us espanti si l'agafeu a la llibreria i veieu que no n'hia diàlegs i que són paràgrafs quasi sense punts a part: ni t'adones i cada línia t'atrpa i et sorpren. Noviembre Mestre és un personatge que sé que serà, per a mi, inoblidable.

Acabo de fer-me amic del programa via Facebook. SR. Boix: era el seu nebot qui s'en feia càrrec d'aquesta tasca? Doncs avisi'l que el Diego amb corbata taronja i ulleres de sol sóc jo!

Hola, bona nit,

Vull compartir amb totes i tots vosaltres la bona nova de l’excel•lent amb què ha estat qualificat el meu modest i limitat estudi, superant àdhuc la nota de l’anterior treball d’aquesta mateixa assignatura, ja que sense el vostre inestimable ajut mai no hagués estat possible.

Insisteixo, nogensmenys, que la millor recompensa fou la vostra formidable acollida (encara més, ateses les circumstàncies especials d’un projecte d’aquest tipus), el vostre reconeixement i els preuats comentaris, sempre amables i cordials.

Felicitats, doncs, per l’excel•lència, perquè no tinc cap dubte que en teniu bona part de la culpa.

Salut!

I nedeu sempre a contracorrent, perquè amb el corrent suren només les escombraries. Zbigniew Herbert.

Benvolgut amic Jordi Bou, moltes felicitat per l'excel·let que ha merescut el teu treball acadèmic, i moltes gràcies també per compartir la notícia i el treball amb aquest el vostre bloc!

Benvolgut amigo Diego, moltes gràcies per la teva amistosa i generosa inscripció amb corbata i ulleres de sol al facebook de «L'hora del lector», i moltes gràcies així mateix per la teva cordial i blocaire companyia!

Bon dia Sr. Boix i companyia,

El programa fantàstic com sempre, llàstima que el meu francès sigui tant poca cosa, perquè ho vaig haver d'escoltar amb la traducció i sempre es perd part de la màgia.

El presentador un mestre, i com diu Il cavaliere rosso encantador fins i tot en els errors, i és quan algú té gràcia...

Toniferron, ets un visionari

apa a passar un bon dilluns quasi d'hivern

ai Jordi Bou, felicitats pel programa!!!

estic fatal, volia dir per l'excel.lent!!

Benvolguda amiga Miu, moltes gràcies per la teva amistosa companyia i per fer-nos ver tan cordialment que de veritat la gent encantadora fa errors encantadors!

Potser HDL hauria de fer alguna llista...
(encara que fos a "lo Perec") o de llibres freakies o de lo millor de l'any (ara que s'acaba) o del què fos...

Segurament seria una cosa molt subjectiva però segur que donaria molt joc...
Sobretot aquí al blog...

Moltes gràcies pel seu cordial suggeriment i per la seva amistosa companyia benvolgut amic Toniferron.com!

Bon dia sr. Boix i companyia,

Felicitats Jordi pel teu excel.lent! I grpacies al nebot del sr. Boix per confirmar l'amistat del facebook!

Felicitats, Jordi!!!

Ah, i els que gairebé sempre veiem el programa amb retard, no vam poder triar idioma... però ho vam superar. Sobretot perquè quan tens canalla pel voltant ja costa entendre el català, imagineu el francès!!!

Encara tenim unes setmanes per acabar l'any, toniferron, però ja aniré donant-hi voltes als llibres que m'han agradat més i menys... Sort que aquest any porto la llista per escrit, perquè la meva memòria està col·lapsada.

http://bouvardipecuchet.wor...

L'esport i la literatura i l'escriptura i la lectura, potser valdria la pena parlar-ne, un dia. I no només de futbol (i una anotlogia d'articles d'escriptors sobre aquest esport: Montalbán, Pàmies, Vila-Matas...?), sinó també d'esports tan "literaturalitzables", tan plàstics, com, per exemple, el ciclisme.

En aquest sentit, ara no sé si coneixeu o heu parlat de "Los forzados de la carretera", d'Albert Londres, publicat en una fantàstica edicioneta de Melusina; si no el coneixeu, us el recomano. L'acabo de llegir i he gaudit com un enano.

Una abraçada.

El poema del dilluns (aquesta setmana, amb Martí i Pol):

DANSO FOLLAMENT

Danso follament per damunt de colls durs
i de braços estesos en un gest horrible.

No hi ha carrers ni soroll,
només el soroll de les meves paraules;
i tanmateix em sento
cansat i, a més, estèril.

Ben rumiat no goso preguntar-me
per què danso follament.
No hi ha pas cap principi
que m'apropi a vosaltres,
els qui presumiu de vestits nous
i de colls durs innumerables.

He esbrinat que puc viure
ben lluny del vostre món.

D'aquí a odiar-vos hi ha un sol pas, que diuen.

(de Miquel Martí i Pol, de "Si esbrineu d'un sol gest", a la Poesia Completa de La Butxaca)

Benvolguda amiga i benvolguts amigcs il cavaliere rosso, Bouvard i Pécuchet i Diego, moltes gràcies pels vostres amistosos cmentaris, suggeriments i poemes i per la vostra cordial companyia!

"Sé on puc comprar un quilo de préssecs però... no puc comprar un quilo de presseguers florits"

Els somnis d'Akiro Kurosava

Hola !!!

Hoy me he dado cuenta de que es muy difícil comenzar un nuevo libro cuando se viaja en metro.
Yo al menos, no paso de las dos líneas de la 1ª página.

Concentración cero!!

¿Les pasa a ustedes también?.

Redlalita, si llegesc quan viatge en bus o metro se'm passa la parada. Aleshores, no puc llegir tranquil. I per això preferesc renunciar a la lectura en aquestes condicions. En tren és diferent perquè tinc temps de desconnectar de la lectura i preguntar-me on em trobe (del viatge). De fet, trobe a faltar els viatges en tren, una manera molt més civilitzada de viatjar que anar conduint aquestes màquines infernals i desagradables que són els cotxes.

Em sorpreneu els/les que podeu mantenir la concentració de la lectura en els viatges curts de metro i bus. Jo sóc qui vos mira absolutament admirat.

Com que no en tenia res per a ficar-me per la magna celebració del divendres, i encara que no persegueixo l'admiració de ningú, aquest matí he començat "El professor d'història" del Joan F. Mira, a l'autobus, per tal de anar posant-me a to en allò de fer cròniques. Cent programes (cent excel·lents, benvollguda miu, això no cal dir-ho, lo del Pomer s'apega o totes/tots les/els encantadores/encantadors sou iguals) no em deixan pensar en altra cosa que aquest màgic 100.
Desitjo de tot cor que els del "Consell de Cent" ens facin la merced de tornar a fer-ho tan bé com amb els primers 99.

Benvolguts amics i benvolgudes amigues il cavaliere rosso, Tio Pep, Redlalita i Voldenit, moltes gràcies per la vostra cordial companyia i pels vostres amistosos comentaris, cites lectores i lectures (i no lectures) en transports públics!

"LAS LLUVIAS no se reparten por igual en todas las costas. Son más coppiosas en las del norte que en las del sur. En las del oeste son más reiteradas que en las del este. No llegan a todos los rincones en la misma estación. Su frecuencia en unas partes es mayor y en otras menor. En Gibraltar empiezan casi medio año antes que en el mar Muerto. En verano, en Tierra Santa no llueve salvo por azar. A principios de otoño se presentan las lluvias, llamadas tempranas, tan apreciadas por el suelo agostado y los arroyos sedientos. Las lluvias invernales rellenan los pozos y los cauces resecos. Los antiguos judíos consideraban que las lluvias primaverales eran tardías. No puede expresarse ni describirse con palabras lo que significaban las precipitaciones en cualquier estación del año para los habitantes del desierto, nómadass, caravanas. Las que venían en el tiempo propicio se consideraban una gracia divina, las que traían pedrisco, un castigo del cielo. Unas y otras eran motivo de oración, de esperanza, de arrepentimiento. La lluvia es un acontecimiento especial en zonas de sequía, en particular en las islas donde los acontecimientos son raros.

Aquest llibre li encantaria a l'únic i irrepetible Sr. Mariano Medina, gran professional y grandíssima persona.
http://www.youtube.com/watc...
Ahora que ya es de noche, fría pero luminosa por la irisada luz del casi plenilunio, quiero decirte, querido "compañero comentarista", que demostraste una gran falta de respeto y sensibilidad al criticar el comentario del "precioso día", queriendo ocultarte además bajo el nombre de una gran persona fallecida, y gran profesional como fue Mariano Medina*
Igual que a tí y a otras personas os pueden gustar las novelas o cómics del Oeste, por ejemplo, deberías respetar a las personas que disfrutan viendo la luz del día, igual que leen escriben cantan o bailan, o juegan a canicas, quizá tú has jugado, yo no.
Te lo digo ahora que es noche cerrada, el sr. Boix cambiará el post y ya casi no nos verá nadie, para que no sientas la vergüenza ajena y la falta de respeto que sentí yo por una expresión ingenua bonita y espontánea, que no puede dañar a nadie.

Pero sabemos que no es el comentario del "Precioso día" lo que te molesta y/o molestó. Ya habrás leído en muchos libros sabios , (estoy convencida de que eres "muy leído") que nunca hay que olvidar nuestros orígenes.

"Las aguas de lluvia en cisternas y pozos del Mediterráneo conservan el sabor de infancias pobres y de la sed juvenil sin aplacar."

Bona nit*

Benvolguda amiga Abril, moltes gràcies per la seva nocturna companyia.

Pero Tio_Pep, ir en transporte público y mirar a la gente.... me siento un poco tímida! y en metro, paisaje paisaje no hay demasiado...

Felíz noche!!!!!

Para il cavalieri rosso, aunque con mucho retraso.
Escritoras árabes excelentes de las que puedes encontrar traducción al castellano: Huda Barakat (Labrador de aguas), May Tilmisani (Duniazad), Alia Mamfuh (Naftalina; crec que es va traduir al català com Boles de càmfora). Empezar por esas tres es un punto de partida (en mi opinión, bueno); por supuesto, Nawal al-Saadawi (se encuentra un montón de libros suyos traducidos). Si buscas excelente literatura árabe independientemente del sexo del autor, dos de los traducidos pero no muy festejados son Tayeb Saleh y Edward al-Jarrat (o al-Kharrat); muchas de las novelas de este segundo transcurren en Alejandría, al mismo tiempo que el famoso Cuarteto, pero con la virtud de que la ciudad es una protagonista más porque las cuenta alguien que, realmente, la conoce bien, con todos sus barrios y todos sus habitantes.
Una advertencia: estos son solo unos pocos nombres, no una guía de una literatura inmensa.