Sr Boix
quan es feia Saló de lectura a BTV, després el passaven per la xarxa de televisions locals, però la tv que jo podia veure el feien molt tard, a la nit-matinada del diumenge, i el repetien al dilluns al migdia sinó hi ha havia programa de futbol.
S´ha de reconèixer que amb el tv3 alacarta tot és més fàcil, us podria explicar mil anècdotes de problemes de transmissió, però gràcies que el passessin. En tinc molt bon record.

Es podria parlar de literatura urbana?

PNEUMÀTICS

Com una arrel de la velocitat,
com una signatura de la fugacitat,
com una porta de l´aventura,
aquesta presència obscura:
el pneumàtic.

.............................................

DAVID JOU. L´HURACÀ SOBRE ELS MAPES.

Jo em pregunto si les etiquetes duen a algun lloc útil. A voltes penso que creen fronteres entre les persones.

Bon dia:

Un consell per escriure una carta es: "escriure amb lletra clara. Si cadascú observés aquesta norma, el mal geni de la raça humana es moderaria sensiblement!. En gran part, la mala lletra de la gent ve senzillament d'escriure massa de pressa. Algú, per descomptat, respondrà: <Estalvio temps>. Una raó excel.lent, sens dubte: però quin dret tenim d'estalviar temps a expenses dels amics?. No és el seu temps tan valuòs com el nostre?.

Lewis Carroll.

Benvolgudes amigues Isabel, Voldenit i Imma C., moltes gràcies pels vostres cordiasl cometaris, reflexions temporals, taxonòmiques i morals i poeme pneumàtics, i moltes gràcies així mateix per la vostra amistosa companyia!

Bon dia Sr. Boix i companyia,

en primer lloc agraïr-li la diligència, és un bloc al.lucinant, fas una proposta i zas, desig acomplert, sembla que tingui la vareta màgica de la fada de la Ventafocs. I això fa, que si o estem prou enganxats encara ho estiguem més!

Aquest és per en Voldenit: Les etiquetes no duen enlloc, tot al contrari... la meva proposta no era amb ànims d'etiquetar a ningú, era simple i innocent curiositat, de fet el Sr. Boix, ha tingut l'amabilitat de fer una enquesta encara més anònima que els nostres nicks. A més viure a ciutat, no vol dir ser de ciutat, com viure a poble no vol dir ser de poble...o sí?

Isabel, totalment d'acord amb el Sr. Carroll, no sé, però que pensaria ara, que tot ho fem amb la mateixa lletra...

apa, que acabeu de passar un bon dia, i repeteixo moltes gràcies Sr. Boix.

Ah, no, no, benvolguda amiga Miu; aquesta sí que és una bona diligència:

http://www.youtube.com/watc...

Moltes gràcies per la seva amistosa companyia!

¿Quiere usted asustarnos o algo parecido? Sr. Boix, aquesta diligència és genial!

Pel meu pensar diria que literatura urbana pot ser per on es situa l´acció, l´ambientació, per on es mouen els personatges.
Les coses, els fets són com són, li podem posar etiqueta o no.
Dir si ets de ciutat o no ja és una primera etiqueta, i no passa res.

Ja vaig plantejar ahir que això de visc a ciutat... és un dir. On jo visc, en diuen ciutat... Com que sóc nascuda a Barcelona i fa poc que hi visc, jo sempre en dic el meu poble. Però, eps, els que hi són nascuts, de generacions, també en diuen el poble.

De totes maneres, passo tot el dia a Lavínia, Barcino, Barcelona o com en volgueu dir. Per tant, es podria dir que visc a ciutat.

Ah, ja us he trobat al Facebook. Buscava "hora lector" però es veu que el cercador és una mica perepunyetes.

POEMA A MI PAPEL

leyendo propios poemas
penas impresas trascendencias cotidianas
sonrisa orgullosa equívoco perdonado
es mío es mío es mío!!
leyendo letra cursiva
latir interior alegre
sentir que la dicha se coagula
o bien o mal o bien
extrañeza de sentires innatos
cáliz armonioso y autónomo
límite en dedo gordo de pie cansado y
pelo lavado en rizosa cabeza
no importa:
es mío es mío es mío!!

(de Alejandra Pizarnik, de La tierra más ajena, en la Poesía Completa de Lumen)

No es fa cadascun allà on viu el seu poble? No us sembla que el nostre poble, de vegades, és ja aquest Blog?

Miu/Sr. Boix
Definiu ciutat!

T.

Una altra norma: si vostè ha escrit una carta en termes que puguin irritar algú, per més que aquests li semblin plenament justificats, deixi-la reposar fins l'endemà. Després rellegeixi-la i imagini que va dirigida a vostè mateix. Això, sovint, l'obligarà a revisar tot l'escrit, a treure'n gran quantitat de pebre i vinagre i a introduir mel en lloc seu, de manera que el plat resulti molt més digerible!.

Lewis Carroll

43 ASÍ LO VIO

El mar de puro tonto maravilla.
24 del XII aquí en Antibes.
Se acerca un nuevo año.
Y Picasso en Mougins con tanta España.
Corre sangre de toro por sus venas.
Clama el caballo atónito gritando lo que nunca,
los nervios estan fuera y del revés los ojos
y los cuellos se alargan hasta salirse por la boca
y basta una candela para ver que la rabia,
la impotencia, la cólera, la desesperación,
el dolor, la agonía pueden ser gris y blanco tristemente.
Así lo vio. Y lo dijo.
Desde entonces,
para él la guerra se llamó Guernica.

.....................................................

LOS 8 NOMBRES DE PICASSO y
No digo más que lo que no digo
(1966-1970)
Con dedicatorias de Picasso.
Kairós, 1970
.......................................
DIOS creó el mundo -dicen-
y en el sétimo día,
cuando estaba descansando,
se sobresaltó y dijo:
He olvidado una cosa:
los ojos y la mano de Picasso.

RAFAEL ALFERTI

Ai! viure a ciutat...

A Mallorca viure a Ciutat té un sentit molt clar que no sé si és el que voleu... supose que no perquè ho heu escrit en minúscules...

Els francesos, pares de la geografia urbana, indiquen que ciutat és qualsevol nucli major de 10.000 habitants. Volen evitar així subjectivismes. Jo he seguit aquest criteri per respondre.

Finalment, viure vol dir estar empadronat o passar més temps que en qualsevol altra residència? Jo he seguit el segon criteri, el més existencial.

Açò havia de ser una enquesta senzilla, eh?

Isabel, moltes gràcies sobre la cita de Lewis Carroll sobre els beneficis de la bona cal·ligrafia. L'he copiada per incloure-la a l'encapçalament dels exàmens que posaré a certs alumnes que cada cert temps em torturen, sense miraments, amb una lletra terrorífica.

Au, companys, estic disfrutant amb el llibre d'entrevistes a Woody Allen (LAX, Eric: Conversaciones con Woody Allen. Barcelona: Lumen, 2009).

M'han agradat molt les dues cites, Isabel. Ens pots dir de quin llibre són? Es que m'has fet venir ganes de llegir-lo.

Tio Pep, jo he tingut la mateixa idea i també l'he copiada.

Vaig tenir l'honor de tenir a en Félix de Azúa de professor, i recordo que ens deia: -Desconfiad de lo que no entendais.

I per cert, he nascut i visc a ciutat.

Miu, efectivament, viure a ciutat no vol dir ser de ciutat i viure al poble no vol dir ser de poble. Tantmateix, la quantitat de vegades que les grans ciutats menspreen els habitants de la resta del país de les formes més variades i diverses... encetaríem una discussió que no té fi. Es per això que crec que, si bé ens és gairebé inevitable etiquetar, sovint duen a percepcions completament esbiaixades.

Sr. Boix,
Pel que fa al facebook, ara per ara. el nivell de comentaris i aportacions haig de dir que sembla una mica pobre. Potser caldrà que la gent s'adoni que el facebook serveix per alguna cosa més que per dir tonteries (no parlo per l'hora del lector)

Abraçades

Gràcies Isabel per les cites carrollianes; i també em sumo a la pregunta respecte de la seva procedència. Hauré de replantejar-me la meva grafia. Segur que en diria alguna de molb bona respecte la uniformitat d'avui en dia.

Respecte al tema "ciutat", en el fons també va una mica a consideracions (gairebé) personals, o de col·lectiu. Segons el DLC, sense exemples és:

1 1 f. [LC] Població gran que té més preeminències que una vila.
1 2 f. [LC] Població gran per contrast amb les viles, els pobles i el camp.
2 f. [HIH] Títol que, en alguns països, s’atorga a certes poblacions.

Crec recordar que al UK es considera ciutat aquella localitat amb catedral.

Benvolguts amics i benvolgudes amigues NatxoBCN, Voldenit, Poppins, Tio_Pep, Vim, Isabel, Toniferron.com, il cavaliere rosso, Mestressa, Andreu i Miu, moltes gràcies pels vostres cordials i ciutadans comentaris i per la vostra lírica companyia!

Hi ha una variant, amb això de ser de poble o de ciutat: Que passa si neixes, vius, i creixes en un poble i aquest poble en un període de 20 anys es transforma en una petita ciutat?
Això es el que ha succeït al meu poble: ha crescut i per desgracia aquest creixement, ha aportat una lletjor i un incivisme, difícil d' imaginar fa uns anys.
Jo soc de poble i segueixo fent vida de poble, però, em sap molt de greu dir-ho, no se fins quan serà possible.

"Si alguna vegada fa un retret a un amic en to de burla, asseguri's que ho exagera prou perquè no sigui mal interpretat: una paraula dita en broma, però presa seriosament, pot comportar conseqüencies molt greus. Sé de casos que han provocat la ruptura d'una amistad. Suposi, per exemple, que desitja reclamar a un amic un sobirà que li va deixar i que per oblit no l'hi ha tornat. Si li diu:
<T'ho menciono perquè, pel que sembla, ets estrategicament despistat en matèria de deutes>, és possible que vostè intenti fer broma, però no m'estranyaría, per la manera de dir-ho, que l'altre s'ofengués. Si, en canvi, escriu. < La minuciosa observació de la teva llarga carrera com a carterista m'ha convencut que, amb vistes a recuperar el sobirà que et vaig deixar, no em queda una altra alternativa que aquesta. O me'l tornes o et demandaré judicialment>, hauria de ser molt curt el seu amic per prendre`s seriosament aquesta frase".

Lewis Carroll

Benvolgut Sr. Boix: allò d'inserir un inesperat somriure-ja-no-dominical resulta plenament satisfactori també. No viuré tant com caldria per a &#65279;agrair-li-ho.

Pareix que el proper convidat, l'escriptor Elias Khouri, també escriu poesia. Vitol al patró st (upss) sr. Boix.

Benvolguda amiga Miu: em permet proposar una pregunteta?
Quina és la sospita que vol confirmar?

I com que no vull fer-me pesada, escric l'últim consell per a escriure cartes:

"Quan vagi a correus, porti les cartes a la mà. Si les porta a la butxaca, el que passarà és que farà un llarg passeig- parlo per experiència-, passant dues vegades, a l'anada i a la tornada, per l'oficina de correus, i de tornada a casa, comprovarà que encara les porta a la butxaca"

Lewis Carroll

Crec que parle per lletra de totes/tos, vosté mai es farà pesada, benvolguda amiga Isabel: la seva aportació d'avuí es veurà a moltes escoles properament ...

Vim; gràcies per la preciosa cita de Los 8 hombres de Picasso, tens una veritable joia, igual que la de l'altre dia que vaig oblidar dir-te, el de Kerouack traduït per Andrés Ehrenhaus. Premi*

Avui he tornat a anar a ciutat, -sempre em refereixo i referím, els d'aquí, a Barcelona ciutat, i quan sóc o vivía a l'Empordà ens referíem a Girona ciutat- al sortir d'aquí veient el Sol damunt el mar les flors i paisatges de tardor, pensava que és d'aquests dies en què em sento privilegiada i valen la pena altres esforços i renúncies.

Al arribar a ciutat m'ha agradat veure carrers encatifats de fulls secs com una continuitat del paisatge de tardor que habia deixat... però és altre món. Com diu Eduardo Mendoza "Las cosas pasan en la ciudad, ni a cinco ni a diez kilómetros, en la ciudad".
Encara he tingut temps d'entrar una estona al Museu d'Història de Catalunya i contemplar i passejar una bona estona per la magnífica obra de Guinovart que hi ha a l'entrada. Diu textualment Guinovart:

"L'obra que presento parteix del Guernica intentant interpretar.lo com a trencaclosques simbòlic, suport teatralitzat que com a nòmada canvia, es transforma ple de signes afegits, història plena d'injusticies del passat i del present.
El Guernica no és una marca ideològica, és un nou paisatge, un arbre nou, no pertany a cap estat, és el mirall dels maltractats de sempre."
J. Guinovart

És per aquestes coses que em sento obligada a anar sovint a ciutat.
Però cada vegada menys passo nit allà, m'ofeguen els cotxes i el ritme histéric i etc., s'ha de ser molt forta i tenir molts diners per a viure a ciutat mínimament bé. Quan era jove era feliç, però ara ja sóc incapaç de tornar a viure a ciutat. Al menys a Barcelona, la meva ciutat.

Visc a Catalunya :))

Ah, gràcies Isabel pel magnífic text de Lewis Carroll, també he pres nota, la poso aquí devant fins aprendra.la de memòria.
I aquesta radera cita és boníssima, té tota la raó :))

És un plaer arribar a casa i llegir-vos*

Amics i amigues, a mi també m'agradaría saber la procedència de les cites de Lewis Carroll, intentaré esbrinar-ho.

Els consells són del díptic que em varen donar ahir al teatre Lliure, per la funció "Ludovicus carolus".

Demà intentaré escanejar tot el text i us el faig arribar.

Bé, aqui teniu el text complet: "Tres o quatre consells per a escriure cartes"

http://www.teatrelliure.com...

Benvolgut amic i benvolgudes amigues Isabel, Abril, il cavaliere rosso i Mimi, moltes gràcies pels vostres amistosos i carrollians, kerouencs, lírics comentaris i per la vostra cordial companyia!

Podríem dir que molt dels contes d´en Quim Monzó són urbans, passen en un ambient urbà?

Sí es molt maco aquest petit llibre, Abril, es va fer per el 89 aniversiari de Picasso; està comprat el dissabte 31.10.70 a Ancora y Delfín; jo era molt i molt jove (i ja tenía un nen) i Franco vivito y coleando...

A mi m'agradaría molt més viure en un poble-poble i no a Bcn, la gran botiga enlluernada, però, és el que hi ha!

I ara, l'ùltim poema d'avui que va una mica de ciutats i pobles:

Canciones bajo la luna
COLORES

Sobre París la luna
tiene color violeta
y se pone amarilla
en las ciudades muertas.

Hay una luna verde
en todas las leyendas,
luna de telaraña
y de rota vidriera.
Y sobre los desiertos
es profunda y sangrienta.

Pero la luna blanca,
la luna verdadera,
sólo luce en los quietos
cementerios de aldea.

.........................

Federíco García Lorca
Obras Completas I
Poesía
Galaxia Gutenberg
Cículo de Lectores 1996

Preciós, Vim, però m'has esborronat amb la teva descripció dels 70 amb "Franco vivito y coleando) i m'he vist per la Barcelona grisa amb les hores i hores que mirava i llegia per Ancora y Delfín i altres... (jo encara tardaria uns pocs anys a tenir un nen, preciós, per cert) A vegades penso si algunes persones que som per aquí ens haurem creuat mil vegades pel carrer, o haurem compartit mateix espai-temps... clar, Barcelona és petita:))

I Vim, perdona, creus que hi ha alguna manera d'aconsseguir aquesta joia de Picasso?
La de Kerouac (abans l'he afegit una k de més, pel "kua-kua" sumeri potser)) ja em cuidaré d'aconsseguir.la traduïda per Ehrenhaus... que per cert, senyor Boix, sap si tornarà aviat A.Ehrenhaus?
És tot un filòsof :))
Gràcies a totes tots*

La veritat és que no tinc ni idea, Abril, poder tafanejant a la xarxa..., no sé... a veuré si algú altre del bloc pot ajudar...
Bé bona nit i bona lectura! avui estic amb Rainer Mª Rilke i els seus diaris de juventud.

Benvolgudes amigues Meritxell, Vim i Abril (esperem que ben aviat!), moltes gràcies per la vostra amistosa i nocturna companyia!
Ah, benvolguda amiga Miu, confirmades les seves sospites?