Davant de tanta saviesa sols es pot callar i aprendre i desitjar que les coses millorin.

No tenim pista per aquest divendres?

per cert, horari normal o "extra" com la setmana passada?

Benvolgut amic NatxoBCN, moltes gràcies pel teu cordial comentari i per la teva amistosa companyia!

És clar que hi haurà pista! Ah, horari normal, benvolgut amic Isaac Cardona. Moltes gràcies per la seva amistosa companyia!

COMIAT

Els núvols vénen apilotats.

Agafo un mocador per dues puntes
i hi faig un nus. Després un altre.
(Fluixos tots dos, però dic que els estrenyo.)
Un altre en faig d'igual i estiro sempre
el mateix bec. Tapo els nusos.
Llanço el mocador enlaire, i els nusos
estan desfets.

Ah, Llibertat!

Joan Brossa

El dimarts ha començat bé, molt bé, he rebut el llibre del Saki.

Introducción

"Alicia, con ojos soñadores,
observa cuanto pasa al reverso
en el país de las maravillas
o hacia atrás a través del espejo.

Las figuras vuelan por tu sueño,
desaparecen, surgen, se embrollan,
unas con beatitud rotunda,
otras con su duda filosófica.

Unas ocultas, otras airadas
y otras de su llave en posesión
viviendo(en una especie de paz)
en un campo de concentración.

Cada lado mueve por su cuenta,
jaques y amagos que a nadie burlan,
caballos, alfiles y peones,
en el juego de las imposturas.

Las cosas que caen al contrario
son borrosamente comprendidas
a través del espejo al reverso
en el país de las maravillas.

"Alicia en Westminster"- Saki
Ilustraciones: Francis C.Gould
Prólogo, traducción y notas de: Juan Gabriel López Guix.
Alpha Decay.

Al alba busca su nombre lo naciente
Sobre los troncos soñolientos centellea la luz
Galopan las montañas a la orilla del mar
El sol entra en las aguas como espuelas
La piedra embiste y rompe claridades
El mar se obstina y crece al pie del horizonte
Tierra confusa inminencia de escultura
El mundo alza la frente aún desnuda
Piedra pulida y lisa para grabar un canto
La luz despliega su abanico de nombres
Hay un comienzo de himno como un árbol
Hay el viento y nombres hermosos en el viento

"Semillas para un himno" (Octavio Paz)

Benvolgudes amigues L-i-t-m, Isabel i Vim, moltes gràcies per la vostra amistosa i poètica companyia!

Sr Boix,
fa goig un blog amb tanta poesia.
Voldria dir que El jardí dels cinc arbres, sobre poesia i narrativa del poeta d´Arenys, es pot veure fins demà dia 25.

Ah, la prepista! El convidat de divendres vinent va nèixer a Beirut, el dilluns 12 de juliol de l'any 1948.

Moltes gràcies pel seu cordial avís i per la seva amistosa companyia, benvolguda amiga Imma C.!

Elias Khoury??

M'ha agradat molt el bonus del Félix de Azúa? qui no va tenir el Guernica o un tros d'ell, penjat a casa?,
però no hi haurà bonus de la Carlota al país de les marevelles?

que passeu un bon dia...

Respecte al que comenta Imma C. recordant que demà és la última funció -sense comptar la de Palma de Mallorca al desembre- de l'obra El Jardí dels Cinc Arbres, voldria afegir que és ABSOLUTAMENT RECOMANABLE. La vam veure el dissabte i vàrem quedar corpresos. Tant, que demà hi tornem.

esperant que arribi el llibre de Saki...

Quina il·lusió rebre el llibre regal!

Ara hi ha neguit per llegir-lo i veure què descobrim.

Gràcies

En efecte, l'escriptor Elias Khouri (sembla que ha sortit ja al facebook del programa, que fan els meus i moderns nebots)! Moltes gràcies benvolguda amiga Miu i benvolgut amic NatxoBCN pesl vostres cordials comentaris i per la vostra amistosa companyia!

Yuppiii al FB!!! o no??? ara ens veurem les cares, aixxxxx!

però no substituirà a aquest, el nostre bloc, oi Sr. Boix???

;(( no dic bon dia i bon sol que avui estic de mala uva i potser la grip m'està rondant, que ahir vaig anar a ciutat... tanta ostentositat barroquisme i rococó de llumetes a la Diagonal per tapa l'histèria de la majoria com si tinguessin pressa per matar-se abans d'hora... o estàn fugint de la grip o virus invissibles?

Ai, sort de la preciosa poesia d'Octavio Paz, cada paraula es un vers cada vers un poema... Gràcies L-i-t-m

Del Guernika m'agradaria saber perquè van gastar tantíssims diners en un sistema especial d'embalatge portant el quadre d'enormes dimensions (com la guerra) arreu del món, gairebé. En canvi sempre han negat portar.lo al país basc, ni tant sols al Gugenheim... encara recordo les paraules d'Arzallus, "En Madrid se quedan el arte y a nosotros nos dejan las bombas" (qualque així)
La qual cosa vol dir que continuem amb els mateixos dictadors, mort Franco no van morir tots... noooo, però no tornaré a ficar un rollo macabeo, ho sé :))

Va, malgrat tot
Bondia i bon Sol *
:))

Benvolguda amiga Miu, el bloc i el facebook són complementaris! Moltes gràcies pel seu cordial comentari!
Benvolguda amiga Abril, moltes gràcies per la seva amistosa companyia!

Ciuda't Abril!

Sr. Boix, em permet proposar una enquesta? Quants comentaristes del bloc viuen a ciutat? Tinc una sospita que m'agradaria confirmar!!

jo no! i que consti que m'agrada!
gràcies, i fins aviat

Avuí esteu molt feineres/feiners.

XV

niña que en vientos grises
vientos verdes aguardó

(de Alejandra Pizarnik, de Los pequeños cantos, en la Poesía Completa de Lumen)

Bona tarda sr. Boix i companyia,

Nunca se empieza una batalla tarde
Las penas siempre llegan enseguida
Tu siempre pides para nunca darme
Yo solo pido lo que tú me quitas

Y el cielo que revienta de repente
Como un infierno que llego deprisa
Guerra cobarde!! que a nadie defiendes...
...Pero no lo saben, pero no lo saben.

Esa bandera siempre huele a sangre
Triste paisaje todo de ceniza
Distintas guerras distintas ciudades
Y mismo fuego que quemó Gernika.

Fragment de "Medallas de cartón"
Fito & Fitipaldis
Disc "Por la boca vive el pez"

miu: jo sóc de ciutat

He vist el programa avui el migdia al 33, bonic canvi d´impressions entre el sr. Emili Manzano i la simpàtica i intel.ligent Carlota Subirós.
Preciós el poema que va llegir de la poetessa Emily Dickinson.

Em dic Salom, fill de Sinera.
Contemplo el buit, mirant enrere.
I, temps enllà, només m´espera
desert, tristor d´hora darrera.

SALVADOR ESPRIU

Si, Abril, a Barcelona ciutat, estem bastant histèrics, sort que de tant en tant sortim per agafar aire.
Cuida't!.

Mimi: Ànim, esperem que et recuperis aviat!!.

Miu: Ja saps, jo visc a ciutat.

Benvolguts amics i benvolgudes amigues Isabel, Meritxell, Diego, il cavaliere rosso i Miu (miraré de tirar endavant la seva enquesta!), moltes gràcies a totes i a tots per la vostra amistosa i cordial companyia!

I ara un petit crono-favor. Benvolguts amics i benvolgudes amigues, podeu deixar, si us plau, al llarg d'aquesta tarda als comentaris d'aquest el vostre bloc qualsevol tipus de salutació, comentari..., doncs resulta que el nostre benvolgut amic Rellotger virtual vol comprovar si està ja solucionat el problema amb els rellotges (hi ha més d'un!) del bloc. Moltes gracies a totes i a tots vosaltres, i també al sr. Rellotger!

Bona tarda Sr. Rellotger.

17:46 hores

Moltes gràcies benvolguda amiga Isabel, a les 18 h 12'!

Ja us he vist al feisbuc...

Es un plaer escoltar en Félix de Azua. Es troben a faltar aquests tipus d'intel.lectuals als mitjans visuals de comunicació. Gràcies per aquest 'bonus track'.

Ah... i si el rellotger ha aconseguit arranjar el rellotge.... felicitats ! La veritat és que vivint en un món tant super controlat, una mica de descontrol també va bé.

I, per cert, jo sóc de poble (i petit).

Una abraçada

Benvolgut amic Jaume el Busques i benvolguda amiga Voldenit, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris (ara són, al meu rellotge de sorra, les 18 h 24').

18:26

Referent a la frase d'en Blai Bonet 'No tingueu por, la por és dels animals' que l'Emili Manzano va comentar al programa... està molt bé, i seria fantàstic no tenir por de res. Tantmateix, resulta que no som gaire cosa més que un mico filós. A voltes tinc por, i no me n'avergonyeixo i procuro no fer veure que sóc allò que no sóc (no sempre me'n surto).

De totes maneres, la frase ajuda a reflexionar. Gràcies.

Aquest rellotge funciona 'com un rellotge' ves per on !

Miu, quan dius a ciutat, vols dir Barcelona? I quan dius viure-hi vols dir dormir-hi? Perquè jo no hi dormo (però hi podria arribar sense deixar zona urbana) però m'hi passo tot el dia.

Per cert, digueu-me maldestre però no us trobo al FB.

20:14

Benvolgudes amigues i benvolguts amics, l'escriptor Rafael Sánchez Ferlosio ha estat guardonat amb el premi nacional de les lletres. I si em permeteu aquesta cordial frivolitat: enhorabona, Alfanhuí!

http://www.jornada.unam.mx/...

Benvolguda amiga Mestressa, només cal que escrigui al cercador del facebook les paraules «L'hora del lector». O també fent un clic a aquest enllaç: http://ca-es.facebook.com/p...
Moltes gràcies pel seu amistós comentari.

Benvolguts amics i benvolgudes amigues il cavaliere rosso, Tic Tac (moltes gràcies!!!) i Voldenit, motes gràcies per la vostra cordial companyia!

Ooooooh, ja no serà el bloc boix surrealista de rellotges tous...
tens raó, Voldenit, una mica de descontrol va bé, una mica. Es com la por, una mica és necesària i natural, per a estar alerta en el moment de perill i preparar defensses, la por instintiva, la mateixa que tenen "tením" els animals. Som animals.
El que no és normal és que la humanitat estigui sotmesa durant segles pel sistema d'imbuir la por, a través de religions i polítiques.
Això crea estat d'anssietat disminuint les defensses, el que volen, clar, és l'objectiu, per a manipular més fàcilment.
Com ara la grip, per exemple :) Salut!

Miu Isabel-Isabel Miu, estimades amigues:))
M'estic cuidant, encara que aquesta setmana justament la tinc "molt plena", com es diu, no? Demà haig de tornar a ciutat així que confirmaré si m'ha agafat o l'he agafat o no s'ha "gafat" res, ni les ulleres de llegir o de Sol:))

Per cert, Isabel, deus tenir un àngel a la teva espatlla i no ens dius mai si compres loteries, però avui has tornar a fer clock,
a les 17'07'00 i a les 17'47'00
Compra Loteria o escriu una carta al James Bond 007 !!
Ja et veig a Hollywood :))
A mi també m'agradaria fer una enquesta de les persones que s'hi fixen en el números... rellotges, matrícules... i pitjor, treu el dígit!
No cal dir que és una de tantes maníes que tinc, i pitjor, m'agrada!
Vosté la té sr. Boix? Intueixo que sí :))

Ja sé que no son hores, però és el minut 23'03

Bona nit, acabo de tornar del teatre. Quina ilu, ésser al teatre mentre mig barcelona està pendent del futbol.

Abril, prefereixo escriure una carta al James Bond, ja que mai jugo a la lotería.
Però abans, seguiré els "Tres o Quatre consells per a escriure Cartes de Lewis Carroll".

Bons somnis!!

Benvolgudes amigues Abril i Isabel, moltes gràcies pels vostres cordials comentaris i per la vostra amistosa companyia!

"En canvi sempre han negat portar.lo al país basc, ni tant sols al Gugenheim... encara recordo les paraules d'Arzallus, "En Madrid se quedan el arte y a nosotros nos dejan las bombas" (qualque així)"

Esta frase de Arzalluz es una de las muchas sandecez y bajezas que ha dicho. Madrid se defendió tres años contra los fascistas, mientras que los dirigentes del PNV se rendían en Santoña traicionando al resto de fuerzas republicanas del frente norte. Eso por no recordar que el encargo del Guernika fue del gobierno de la República y que sus estado de conservación es muy frágil.

Tan frágil que ha podido viajar por todo el mundo menos al País Vasco, que es el escenario del cuadro, el primer pueblo en ser atacado por aire por pruebas de bombas de los alemanes de Hitler y todas sus víctimas de Guernika.

No hablo de política, hablo del derecho en el Arte, como Azúa o Saura, un derecho que corresponde a toda la humanidad. Por justicia, el Guernika deberia haber estado en su escenario al menos un tiempo, y por derecho común, al menos para el aniversario del bombardeo en el Guggenheim en 2007, que se pidió y negaron. Aunque el deseo de Picasso era que estuviese en el Prado y lo trasladaron al reina Sofía. ¿Por qué?

Es un poco como aquí los archivos de Salamanca, pero con muchas más víctimas inocentes. Toda historia hay que respetarla.
Lo que hizo Arzalluz fue defender los derechos y dignidad de su país, sus víctimas. No creo que eso sea nunca una sandez.
No te habría contestado, Reginaldo, pero por dignidad y derechos humanos.
Y no hablaré más del tema, puedes decir lo que quieras.

Si Arzalluz hubiese querido defender los derechos y dignidad de su país, Abril, tendría que haber reflexionado muchas veces antes de abrir la boca. Por cierto, y en relación al vergonzoso comportamiento de su partido durante la Guerra Civil, lee "Cambio de bandera" (Anagrama), de Félix de Azúa.

Si Arzalluz hubiese querido defender los derechos y dignidad de su país, Abril, tendría que haber reflexionado muchas veces antes de abrir la boca. Por cierto, y en relación al vergonzoso comportamiento de su partido durante la Guerra Civil, lee "Cambio de bandera" (Anagrama), de Félix de Azúa.

PS: No creo que debas "autorizar" a Reginaldo a "decir lo que quiera"; es un derecho que ya le concede el Sr. Boix, siempre que tú le concedas al mismo dicha competencia.

"Tan frágil que ha podido viajar por todo el mundo menos al País Vasco, que es el escenario del cuadro, el primer pueblo en ser atacado por aire por pruebas de bombas de los alemanes de Hitler y todas sus víctimas de Guernika"

Todo esto es incorrecto.