Benvolguts amics i benvolgudes amigues, tot veient l'esplèndida pel·lícula El ojo de cristal (dir. Antonio Santillán, 1955) he trobat una sorprenent conversa, que té lloc a un despatx de la Brigada d'Investigació Criminal de Barcelona, a propòsit d'un article sobre el circ publicat a la revista Destino, i signat pel cronista i crític d'art Sebastià Gasch. Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la A través del ojo de un muerto, de William Irish, va estar filmada als carrers del barri gòtic i avui dia és una petita meravella del cinema negre i del documentalisme barcelonès. Ah, de les novel·les del William Irish recordeu, amigues i amics, que hi ha moltes i excel·lents adaptacions cinematogràfiques, com són ara La núvia vestida de negre (François Truffaut, 1967), La sirena del Mississipí (François Truffaut, 1969) i La finestra indiscreta (Alfred Hitchcock, 1954).
Per altra banda, com que el web de Rodamots (ja sabeu, el servei que fa arribar cada dia per correu electrònic una paraula o una expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d'ús) està fent campanya d'ampliació de subscripcions, aquí va el recolzament d'aquest bloc, amb una prodigiosa cita literària del poeta Vicent Andrés Estellés trobada a la pàgina d'entrada dels nostres amics: Dins un mot, quanta gent que hi viu! Si en voleu més info, cliqueu ací. Bon dimarts de lectures de pel·lícules, llibres i paraules més virtuoses que virtuals, amigues i amics!