Ja no hi es vosté a plató, Sr. Boix? diria que fa un parell de programes que no el veig sentat a la butaca blanca...

Molt bé el programa d'anit (?) (mai se si és en directe...el que està clar es que apareix quan ses aigües de Talhassa baixen)

Una manera divertida e imaginativa de tractar la cobdicía i la corrupcció tot jugant al Monopoly i fins i tot anar a parar a la presó!
i felicitats a l'autor del foto muntage!!

Espero la propina...es va tallar la conversa al punt àlgid!

Bon cap de setmana a tothom i bona lectura!

(tic-tac a la sabata d'en Tornasol 10:53)

Benvolguda amiga Vim, sí que hi sóc! A la butaca blanca! Mai no m'ho perdo, el nostre programa favorit! Això no cal dir-ho! La propina arribarà auesta setmana potser dimarts! Moltes gràices per la seva lectora i amistosa companyia!

Me n'he anat al vídeo per a veure el començament del programa d'ahir, puix que vaig arribar uns minutets tard, ever and ever too late :-P , i he pogut veure, vim, el nostre estimat senyor Boix liderant silenciosament i majestuosa el plató.

http://www.imaxenes.com/ima...

Ara veig que sí, gràcies per la foto, Jordi Bou. Quan sona la sintonía aprofito a fer el que sigui...omplir-me la copa de vi...pipí.. el cendrer.. ja que després quedo totalment enganxada a la pantalla. Des de els temps de BTV que jo mateixa em sorprenc veien-me tan addicta a un programa de la tele...màgia que traspúen!

Aprofitant la benentessa, felicitats pel teu estudi sobre aquest bloc!!

Benvolgut amic Jordi Bou, moltes gràcies per la seva amistosa i cordial companyia!

Debia ser el meu cansament que gairebé m'adormo en la conversa amb Jordi Soler. ¿Memòria? No diuen i va dir un dia Víctor Amela que la intel.ligència és limitada i tot és limitat? Doncs sí, les persones necessiten oblidar per a no enquistar-se el mal... per a què recordar sempre el patiment? No tením prou amb el present?
Fer l'amor i no la guerra... :))

El joc del monopoly el vaig conèixer fa molt i molts anys de la mà justament dels fills del monopoli real català, avorridíssim, odío el monpoli i odio el sistema. Al sistema ja li va bé que publiquin llibres com si els dolents fossin només uns poquets els que empresonen. Quí pensen o penseu que ha denunciat públicament a Millet? Els seus pròpis socis. Penseu que tot això ho feia ell solet?
Quí va denunciar a de la Rosa? Quí a Ruiz-Mateos? I així tot. ja m'agradaría que caiguessin tots. No és que el sistema estigui ple de bones persones i honestes, és que ells mateixos s'ho fan tot, quan els interessa. El govern és corrupte, el sistema és corrupte, i la societat imita... com va dir a L'hora Eduard Punset.

Ara estàn fent campanya, sobretot per internet, contra J.A. Samaranch per treure.li la distinció honorífique del COI (Cio=cia)
pel seu passat franquista falangista (com si no ho sabessin quan van deixar-lo tornar de Russia) i ara s'escandalitzen de saber a través d'un llibre recentment publicat per Vladimir Popov , que JA Samaranch ha estat "espía" de la KGB...
http://www.publico.es/depor...

el van fer fora de Catalunya i España amb grafitis pels carrers i arreu dient "Samaranch fot el camp", el van enviar a Russia sota amenaça, el van enxampar encara a la frontera intentant treure obres d'art propietat de la Diputació de Barcelona (d'on era president)... etc, anys després li van donar la clau d'or de la ciutat i no sé quàntes "distincions" més per a que portés medatlles d'or olímpiques... de què es sorprenen ara?
Ara que s'ha fet amo de tot, que ha sotmés a tota la societat catalana amb hipoteques i crédits de la Caixa, ara que mitja societat està ben amargada, ara què li volen treure? el honor? Un títol honorífic?

Com diu Shakespeare en veu d'Enric...VI? (algú ho recorda millor?)
"El honor, no es más que un escudo moribundo".

Estaria bé portar a l'escriptor Vladimir Popov a L'hora del Lector, que ens parlés de les guerres ocultes i actuals...

Em va agradar el llarg "monòleg" d'Emili M parlant del llibre d'en Joan Bodon "Catoia l'enfarinat", aquest sí em ve de gust...

El missatge d'en Tornasol amd dúes lectures, com gairebé sempre, intel.ligent sempre... ¿quí tira del carro? quí és el sotmés7a?
Gràcies sempre per fer-me pensar, però crec que necessito unes vacances:))

No us rendiu!!
Toniferron... no cal dir-t'ho, que siguis tan feliç com desitgis :))

Gran programa el de ayer. Al hilo del interesante tema de cómo hacen literatura los nietos de la guerra, me permito recordar dos libros (de éxito los dos) que son un buen ejemplo de cómo la tercera generación se libra de las "responsabilidades" de denuncia o de dejar testimonio, para hacer literatura de forma muy diferente a sus padres y abuelos, en este caso de la guerra mundial y el holocausto: "Todo está iluminado" (la película también vale la pena) de Jonathan Safran Foer y "La historia del amor" de Nicole Kraus.

Salud

UHAu!!! Em vaig llegir el primer capítol del llibre "La fiesta del Oso", per la web.Com van dir, és trepidant.El program molt interessant. Els Pirineus i la selva de Mèxic...quin lligam més curiós Bé, ara me'n vaig, que tinc pressa!! Fins a una altre!

Perdona Abril, pero sueltas cada rollo macabeo....

"La historia es el recuerdo; sin embargo tan esencial como él para los hombres es el olvido"

Antonio Gala.

No m'agrada llegir llibres sobre la guerra civil espanyola, ni veure pel.licules, ni documentals, ja he patit prou amb la història que m'han anat explicant els meus pares, avis, tiets... Crec que molts de la meva generació hem viscut indirectament els efectes de la guerra a través dels ulls dels nostres familiars.
Em va sobtar en Jordi Soler quan va dir que no entenía que els nois francesos coneixessin més la guerra civil espanyola que els estudiants espanyols. Crec que és una resposta humana a uns fets inhumans.

El 14 de novembre de 1927 va néixer Narciso Yepes:

http://www.youtube.com/watc...

Bona tarda sr. Boix i companyia

Tinc vàries coses a dir, i per això aniré per punts:

1.- Felicitats a Mar Sánchez, Marià Cerquedà i Pere Renyer per què m'he adonat que, encara que vaig felicitar a Toni Ferron tant per haver guanyat el llibre com pel seu aniversari, no us vaig felicitar a vosaltres per haver guanyat el concurs, i entre guanyadors ens hem de felicitar, vaja, això crec.

2.-Pregunta a l'aire: "La fiesta del oso" es pot llegir independentment dels altres dos llibres que es van recomanar al programa, o millor serà que m'els llegeixi abans?

3.- Abril: Un altre idea sobre què és l'honor: http://www.youtube.com/watc... (si no heu vist "El abuelo", millor que no cliqueu, perquè és el final...)

4.- EL Monopoly: quin gran joc de mafiosos! Ara compro aquest carrer, ara aquest altre i només aniré a la presó si no tinc sort amb els daus...

Sr. Boix. Ahir, sentint Jordi Soler vaig fer un salt al futur.
Va ser una sensació, un moment però vaig veure de cop la següent imatge:
El meu fill (suposo que li va tocar a ell perquè el convidat era del sexe masculí), d'aquí 30 anys, parlant un castellà amb accent catalaníssim, en una TV d'un país Sud-americà, sobre l’exili del seu avi.
Jordi Soler, explicava el mateix que els hi està passant als meus fills amb la figura del seu avi: una ciutat idealitzada (sobretot per l'avia), unes preguntes cada cop més complicades, a mida que és fan grans, l'admiració de la persona que, per defensar uns ideals va deixar-ho tot i va començar de nou, lluny molt lluny....
Saber, com per què i sobretot qui. Qui va ser el causant de que els seus avis tinguessin que marxar. Això sempre és el mes complicat d'explicar: perquè alguns metges, com l'avi es van quedar i van acceptar la participació bruta en actes de tortura? No eren amics de l'avi? Com pot ser que l'avia torni al seu país i vagi a veurel's, estigui amb ells?...
Arribarà un dia que ells indagaran, entendran que hi ha persones diferents, ni mes bones ni mes dolentes que el seu avi, tant sols que actuen diferent davant la injustícia, que hi ha gent que pot amagar el cap sota l'ala i gent que no pot. I entendran que LA POR, la PUTA POR, com diria el convidat d'ahir és la que consentirà, que per molts segles, existeixi la literatura de la guerra, de l'exili, etc.
Potser, un dels meus fills d'aquí 30 anys narrarà la historia del seu avi, però no ens enganyem, per desgracia aquesta generació no serà l'última.

Bon tarda,

en primer lloc, el més important: Abril, m'has deixat molt preocupada! suposo que no et referies a vacances del bloc?
què faríem sense tu, la lideresa?? i tot i que tens molta raó amb el què dius, denoto un desànim general... no oblidis que aquest és el nostre raconet, la nostra realitat paral.lela, on no hi caben els mals rotllos ni monopolis.... t'envio una abraçada virtual!!

El programa (em falta veure el prinicipi), em va agradar molt, el JS transmetia molta tranquil.litat, i penso que a la distància de ser nét de la GC també s'hi ha d'afegir la distància de l'oceà, el seu punt de vista és menys real que el nostre, el seu record de la GC és el del seu avi, el nostre encara que també tenim els dels nostres avis/àvies, és també el de la societat en global, pera això encara no s'és capaç d'explicar-ho als instituts, perquè encara hi ha tantes contradiccions... i la majoria no ens les han explicat.

Jo recordo discussions a l'institut sobre aquest tema (fa 20 anys), i també he viscut de primera mà enemistats de gent de la meva generació a causa de la GC, les baralles dels avis, alguns néts encara no les han paït, i sobretot en poblets molt petits.

Fantàstic l'EM parlant sobre el llibre, tot i que hi va haver un moment que vaig pensar que la Marina Espasa s'havia quedat sense tema, però no, la coordinació va ser total!

Prec per l'EM, de tant en tant, no ens podries recomanar algun llibre??

Apa... resto a l'espera del bonus .... i bon cap de setmana!

GUAPISIMES ISABEL, MIU, una forta abraçada virtual i real!!! :))

MIMI, m'ha colpit el teu comentari... crec que éts tu que has d'escriure el llibre, t'ho dic de tot cor*

El "rollo macabeo" (lo sé) és la "PUTA GUERRA", com va dir EM que diu el llibre d'en J. Soler, i li van prohibir posar-ho com a TÍTOL!!
Vaja, es prohibeix dir "puta" a la guerra i als seus "senyors", però a les dones els fills i altres... endavant! Ideal per a menysprear; s'insulta a qualsevol persona dient "hijo/a de puta", la humiliació màxima, el contrari de tota virtut... però a la guerra i els "senyors" que la fan... nooo... !!! Prohibit "insultar"!!
¿D'on surten les guerres sinó? Dels que monopolitzen a la humanitat, persones, éssers humans, com si fossim mercaderies de tercera... i propietat! Començant per "las mujeres y los niños primero"... Al agua! Així anem nàufregs... exiliats...
Si parlem i entenem les guerres d'ara, entendrem les pasades.
I potser, com diria Tornasol "y viceversa".
Volen que perdem voluntàriament la memòria... (ja l'estic perdent) i que ho arreglin les següents generacións...
Sort d'internet, he trobat Shakespeare-Enric V-Orson Welles:
http://www.youtube.com/watc...

Gràcies Diego, "una-gran-mierda", magnífica pel.li..."amigos para siempre" :))

Sí, miu, les vacances virtuals i reals les necessito, és una mena d'exili interior del que ja paralavem a l'estiu amb toniferron...
el desànim general és perquè m'emprenya i m'entristeix molt tota guerra i que amb tot el que tením no siguem feliços totes/tots, humanitat sencera... és el maleït monopoli... i ens deixém... ¡què ens queda sinó treure l'emprenyada!?

Com mimi, (sóc potser més passional) i com va dir saviament EM; em sento obligada "a encendre el foc de les mateixes brases"... i mantenir encesa la flama...
Salut, EM
Petólnas*

Abril:

Miu, te tota la raó, que fariem sense els teus comentaris "macabeos", plens d'emocions i sentiments....

Conec un palauet a la Riviera, amb una vista al mar impressionant, té un jardí ple de flors....

Per tu:

http://www.youtube.com/watc...

Una romàntica i deliciosa música de pel.licula.

*))

Que fort!
Just a la mateixa hora pel 33 fan "La soledad"
http://www.youtube.com/watc...

i a La 2 "La vida de los otros"!!!
http://www.youtube.com/watc...
http://www.youtube.com/watc...

Buah!!!

toniferron, l'enllaç "la soledad" no rutlla, està: negre permanent... serà una metàfora: como la vida misma!

Totes dos pelis molt bones!

Bon diumenge de tardor i bona lectuta!

Aquesta èra per a ahir, però em vaig anar a sentir la 9 del Ludvig (un cor eslovac de més de 80 personas va ficar-me la pell aborronada), ara la dic:

Amic, et citaré al cor d'una petxina.
Petit ocell, ajoca't en el pit de l'onada.
Dóna'm la llengua, amor. Dóna'm la sal.
I dóna'm també
aquest dolç llangardaix que em duu follia
quan s'enfila per l'herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l'alba.

(de Maria-Mercè Marçal, en Bruixa de dol, a la Antologia de Lluïsa Julià per a Proa)

noies/nois, apa, no us rendiu, caramba, i res de vacances, que hem de cuidar les/els nostres nétes/néts

Benvolguts amics i benvolgudes amigues il cavaliere rosso, Vin, Toniferron.com, Abril, Isabel, Miu, Mimi, Diego, Maresmenca, De Buen Rollo i JP, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris, focs, brasses, salts al futur, enllaços buits i plens, músiques romàntiques, pel·lícules modernes i lectures civils, i moltes gràcies també per la vostra cordial i passional companyia!

Bon diu menge:

"Cal reconèixer que tot el que passa a la superfície d'aquest planeta no té gaire importància a escala de l'univers. El que ha escrit un terrícola serà només llegit per un altre terrícola. És probable que les galàxies se'n fotin, de saber que la xifra de negocis de Microsoft equival al producte nacional brut de Bèlgica i que la fortuna de Bill Gates és valorada en "100.000 milions de dòlars". Tu treballes, et fas amb persones, estimes alguns llocs, et neguiteges damunt una petita pedra que va voltant per la negror. Podries rebaixar les teves pretensions. T'has adonat que només ets un microbi?. Hi ha un Baygon contra un insecte tan nociu com tu?.

Frédéric Beigbeder
13,99 euros- La campana

------
Encara no he sortit de casa, sembla que tenim un magnífic i plàcid diumenge de novembre.

il cavaliere rosso, molto vivace:

http://www.youtube.com/watc...

Bona tarda sr. Boix i companyia:

JP: és veritat, la novel.la "Todo está iluminado" és recomanable en el sentit que exposes (i en d'altres també), tot i que la pel.lícula em va agradar més en un segon visionat. Fullejant la novel.la vaig legir un fragment que lliga amb el que comentava Jordi Soler sobre la ignorància del estudiants espanyols sobre els fets de la Guerra Civil i la coneixença per part dels estudiants francessos. Situo el text que transcric: un nord-americà arriba a Ucraïna per reconstruir el passat del seu avi i en aquest viatge l'acompanya un ucraïnès que li farà de traductor i que, en aquest text, és el narrador:

"Me sorprende que nadie salvara a su familia", dije yo. "No debería sorprenderte. En aquellos días, los ucranianos odiaban a los judíos tanto como los nazis. El mundo era diferente. Al principio de la guerra, muchos judíos querían acudir a los nazis para que los protegieran de los ucranianos." "Esto no es verdad." "Sí lo es." "No puedo creer lo que estás diciendo." "Míralo en los libros de historia." "En los libros de historia no dice nada de eso." "Pues fue así. Los ucranianos fueron terribles con los judíos. Igual que los polacos. Mira, no pretendo ofenderte. No tiene nada que ver contigo. Estamos hablando de hace cincuenta años." "Creo que te equivocas", dije al héroe. "No sé qué decirte." "Di que te equivocas." "No puedo." "Debes hacerlo."

Todo está iluminado
Jonathan Safran Foer
Traducció de Toni Hill

La poesia del diumenge:

Memoria de un recuerdo

Qué años cuando corría por la era
tropezando con las piedras desencajadas
tuve una cometa y las márgenes
volvía del río con el saco viejo lleno de pequeños barbos
y las márgenes estaban fangosas porque las aguas habían decrecido
también estaba solo aunque no me molestaba
nada entonces me molestaba y
preferí buscar renacuajos inventándome amigos
eran los mejores y podía hablarles
luego no sé exactamente cuándo tuve una bicicleta
una bicicleta corriente y en parte con ella
perdí las ganas de hacer las cosas por mí mismo
comenzando a saber lo que era el desengaño
conocí también nuevas medidas
del tiempo y las distancias desde nuestra casa que ahora
podía ver hundida en lo que siempre había sido
la peqeña montaña.

(de Francisco Ferrer Lerín, en Ciudad propia. Poesía autorizada, Artemisa ediciones)

Vinc de comprar i llegir El hombre que plantaba árboles de Jean Giono (trad. de Palmira Feixas). Va ser recomanat pels nois de LHDL.
Chapeau! Gràcies, EM i VA (i al sr. Boix, això no cal dir-ho).

Bon aniversari, José de Sousa Saramago

"Nací en una familia de campesinos sin tierras, en Azinhaga, una pequeña población situada en la provincia de Ribatejo, en el margen derecho del río Almonda, a unos cien kilómetros al nordeste de Lisboa. Mis padres se llamaban José de Sousa y Maria da Piedade. José de Sousa habría sido mi nombre si el funcionario del Registro Civil, por iniciativa propia, no lo hubiese añadido el apodo por el que mi padre era conocido en la aldea: Saramago. (Cabe esclarecer que saramago es una planta herbácea espontánea, cuyas hojas, en aquellos tiempos, en épocas de carencia servían como alimento en la cocina de los pobres). Fue a los siete años, cuando tuve que presentar en la escuela primaria un documento de identificación, que se vino a saber que mi nombre completo era José de Sousa Saramago... Pero no fue éste el único problema de identidad que me fue concecido al nacer. Aunque había venido al mundo el día 16 de Noviembre de 1922, mis documentos oficiales dicen que nacía dos días después, el 18: fue gracias a este pequeño fraude que la familia pudo escapar del pago de un a multa por no declarar el nacimiento en el plazo legal."

José Saramago

LI PO

De bat a bat oberta
la porta a la recança, veig la tarda
falba de juny anar cap a la incertesa,
prodigiosa nit covarda
de tants focs que van cremar-la
la vetlla, ahir.
Quina moguda parla
se sent aquí?
Sóc en l´antiga llar de
Li Po, bec sake i m´embriago.
Al fons de mi, dins l´altre ja, naufrago.

LI PO

JOAN VINYOLI. DOMINI MÀGIC

Benvolguts amics i benvolgudes amigues Imma C., Isabel, il cavaliere rosso i Diego, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris, i per les vostres cietes literàries, terrícoles, il·luminades, catalano/xineses, molto vivaci!, autoritzades, d'aniversari amb Nobel i catalano-xineses, i moltes gràcies també per la vostra cordial companyia!

Bon dia Sr. Boix i companyia,

a part de l'Isabel i l'Imma C que són molt matineres, diria que la resta estem molt mandrosos...

il cavaliere rosso prenc nota de la teva recomanació...

mestressa, oi que eres tu l'experta monsoniana? has llegit la Tempesta? que et sembla respecte les altres?? i quina em recomanaries per continuar?

moltes gràcies i molt bon dia!

Bon diasoerjfsefjosiejfsejof...

Una nit dura de bronquitis i otitis de la més patarrufa i no sé encara on sóc.

Bé, al tema. Tant com experta... Només que he llegit tots els seus llibres... però "La tempesta" encara no. Ja el tinc a casa amb els llibres per llegir però abans he d'acabar els de préstec de la biblioteca (un dels quals és Imma monsó: la narrativa de la ironia i la diferència).

De la resta, els que més m'agraden són "L'home de paraula", el llibre que l'ha portat pels clubs de lectura per fer de "terapeuta", i "Tot un caràcter", fantàstic, relació mare-filla. Les altres dues novel·les són imaginació pura i molta reflexió sobre el temps. I del llibre de contes, uns més bons que els altres. El que més m'agrada és "Els alegres funerals dels parents de Bordeus". I només en queden dos: "Hi són però no els veus" una espècie de reportatge de japonesos que viuen a Catalunya, que no em va acabar de convèncer perquè trenca totalment amb la resta d'obra, i "L'escola Estrambota" del que ja he parlat en altres comentaris.

No me'n deixo cap, oi.

Bon dia de sol insolent!!!

Hola,

si que ens va agradar

L´HOME QUE PLANTAVA ARBRES. JEAN GIONO

Traducció Isabel-Clara Simó
Il.lustació Francesc Viladot
Epíleg Martí Boada Ed. Viena

Un relat d´amor per la natura i l´anonimat

Miu:

"No por mucho madrugar amanece más temprano".

Mestressa, m'has fet recordar que tinc de tornar un llibre a la biblio, però avui i demà es tancat el servei de préstec.

mestressa, jo també he passat una mervellosa nit, a mi, però, m'ha tocat una fantàstica laringits, també del més xic...

amb l' otitis m'has fet pensar amb el llibre de la Sílvia Soler, 39+1, no sé si l'has llegit, però està bé per passar una bona estona entre malaltia infantil i malatia infantil.

Aquest inèdit és el primer i únic capítol de la novel.la inacabada Els gegants de Baltasar Porcel, de Columna Edicions / Destino.
http://www.lavanguardia.es/...

Benvolgudes amigues Isabel, Miu, Meritxell i Mestressa, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris i per la vostra cordial companyia!

Seguim, inasequibles al desaliento:

EN VA ESPEREU QUE ELS DIES

En va espereu que els dies
prodiguin meravelles.
No hi ha ocells, asseguro,
ni flors en la nit alta.
Només crit uniforme
de l'ombra, pedra grisa
i, en vosaltres, crepuscles
descolorits que us burxen
fatalment les espatlles.
Hi ha un remei: evadiu-vos.
Evadiu-vos! No us manquen
pas espills ni vehicles
lleugers per fer la prova.
Altrament, no puc dir-vos
cap secret de l'ofici.
Sóc antic, i vosaltres
no em podríeu comprendre.

(de Paraules al vent, de Miquel Martí i Pol, a la Poesia completa de la Butxaca)

Hola a tothom. Bon vespre, o bona nit !
Dons , sí. Avui m'he evadit tant com he pogut. No sé si per que és dilluns, i amb el dia tant clar que ha fet...però m' he aixecat fatal. Es clar que ahir me'n vaig anar a dormir molt tard...
He fet una excursió des de el maresme fins al Vallès, a Sant Cugat, a buscar el llibre que vaig demanar aquí al blog, "La farmacia del Olvido", de Rogelio Morales. (el company de L'I.M. a "Un home de Paraula") Un estudi filosòfic sobre el tema de l'oblit. L'he fullejat. I l'he decidit comprar-me'l. Però no aquest mes. No sabia res de lo del préstec!!! Gràcies J. el Likador. Quan l'hagi llegit, ja diré el què. El trimestre que ve m'incorporo, si no passa res de nou, per acabar la carrera de Filosofia, que em faltava molt poc. Per tant no estaré tant per aquí...

Mestressa estic llegint "Tot un caràcter". M' encanta. Absolutament recomanable. Hi ha estones que he rigut amb ganes. Em feia falta.
Després per evadir-me he anat a veure la pel·lícula: "Si la cosa funciona". També la recomano.
Sr. Boix, demà hi haurà la propina de LHDL? És que l' estic esperant amb moltes ganes.
Gràcies

Uns dies passen
més lentament que els altres.
Són fugacíssims
aquells que em véns a veure;
els altres mai no acaben.

Miquel Martí i Pol

No per la lluita, per la Imma C.:

Enllà del temps només ens resta
un feix de dies i aquesta ombra
d'ahir, d'avuí, com una ratlla
damunt la sorra, com un símbol
que el vent malmet. Arrelaríem
en una terra de paraules
amb pols de gent i la mateixa
noia gentil que coneguérem;
que tot plegat no ens allibera
d'aquest saber-nos vençudíssims,
d'aquest refer camins en l'oci
de qualdevol incert miratge,
si a cada pas se'ns afeixuguen
la veu i el gest i ens és defesa
tota premisa d'esperança,
l'alta certesa del prodigi.

(de El fugitiu, de Miquel Martí i Pol, a la Poesia completa de la Butxaca)

Benvolgut amic il cavaliere rosso pro-programa-poesia i benvolgudes amigues Imma C. i Meresmenca (en quant sigui possible tècnicament per a aquest bloc!), moltes gràcies per la vostra amistosa companyia i cordials comentaris!