Ai verge, que ja no tením intimitat, sr. Boix!!
Ara què farem?
Ja he llegit el magnífic estudi de Jordi Bou...

Jordi; gràcies de veritat per la teva feina, és molt necessària en aquesta societat virtual que entre totes tots estem creant, tot un fenòmen social digne d'estudi! Com el que has fet tu, i en el fons, desitjo en facin més... sempre que siguin una mica Balzac:)

Anit, quan vaig llegir el teu comentari signant com a Jordi Bou dient l'estudi que havies fet, et vaig veure com un "ull de bou" observant una mar plena de lletres sovint cunfoses sovint serenes al llum de la LLuna i les estrelles o a plé Sol, sabent que moltes lletres son ones que es dispersen o esvaeixen i altres arriben a terra ferma. Començant pels nostres noms...
però no era en "to físic psíquic ni emocional" per a dir res, esperava desitjava que enviessis la teva feina com el sr. Boix et va convidar generosament.
Gràcies a tots dos.

I gràcies Jordi, ("Evertoolate", et recordo bé) ha estat un plaer llegir-te, se m'ha fet curt, la qual cosa vol dir que has de continuar... i, per a que les admiracións que rebis no et facin feble, et diré que només he trobat un punt repetitiu en la dificultat d'anàlisi del grup interactiu (quedo bé? :)) que certament, com bé dius, és per questió d'espai temps que, a més, limita les emocions... aquí hi som !
Potser hauries de tenir en compte també, que, al ser un bloc que surt d'un programa de televisió en directe, amb medis-objectes -llibres- reals i directes, (fins i tot regalats!) ho fa tot més possible i per tant, REAL. Com ha de ser. És un de tants secrets de la bellesa de la lectura i dels llibres; un acte d'intimitat compartit en la distància.... espai temps. Finalment, comunicar, intercanviar el saber, imaginació i coneixement. Vaja, que el bloc del sr. Boix i L'hora del lector és com un llibre obert! Amb la inmediatesa que provoca internet... (aisssh)

Afegiria també que si haguessis entrat en altres moments... potser el teu estudi hagués estat de resultats diferents :))
I et diré una màxima que m'agradaria que tinguessis sempre present... i potser ja coneixes bé:

*"Poc han guanyat els estudiosos, excepte una ruinosa autoritat sorgida dels llibres d'altres" (Shakespeare, "Trabajos de amor perdidos")

Et desitjo molta sort en la teva llarga carrera, de veritat, i com diu el nostre "lider involuntari" Toniferron; ¡No et rendeixis!

Bon dia,

impressionada pel treball de Jordi Bou, en la meva opinió Jordi l'has encertat del tot, si tens l'oportunitat , mira't els comentaris de l'estiu d'enguany, has d'anar al juliol, si no recordo malament era el dia 7 (l'últim dia de juliol amb post del Sr. Boix), podràs observar que dues persones van aguantar el bloc tot l'estiu el "Toniferron" i l'"Abril" i no pas de qualsevol manera.

I això lliga amb la frase de l'Abril: "Afegiria també que si haguessis entrat en altres moments... potser el teu estudi hagués estat de resultats diferents :))"

És la gràcia d'aquest bloc, i per això hi estem enganxadíssims, que tot i la dinamització del Sr. Boix i la seva observació amatent i comentaris cordials, a vegades ens deixa fer i desfer i pot arribar a ser molt divertit. D'altres vegades a algú se li ha escapat alguna faltada de respecte cap algun/a comentarista, però en aquests casos "algú" talla el tema de socarrel.

En fi, et recomanaria que no deixis de visitar el bloc, ja veus que ens ho passem molt bé, i tal com dius: "Compartim experiències i obtenim l'aprovació grupal del propi jo i la percepció personal reforçada"

Sr. Boix, amb l'excusa de l'estudi del Jordi Bou, no ens ha deixat cap pisteta pel divendres.

Apa, que passeu un bon dia...

Algun professor superb ha tret llibres-recull de respostes burres i estúpides de pobres alumnes d'instituts i universitats que feien allò que podien, alimentant així el previsible i imbècil ai, ai, ai, que malament que anem amb aquest jovent i aquests estudiants.

Doncs potser no estaria malament que algun professor fes un recull (demanant, evidentment, permís als seus alumnes) de treballs i exàmens ben fets, que, per cert, només pot voler dir una cosa: que estiguin ben escrits (ai, las, i perquè després algun pervers digui que la literatura és inútil).

Salut.

http://bouvardipecuchet.wor...

Benvolgudes amigues Abril i Miu i benvolguts amics Bouvard i Pécuchet, moltes gràcies pels vostres cordials i amistosos comentaris (ah, la pista del convidat la tindreu demà dimecres, això no cal dir-ho!).

Jo afegiria al comentari de la Miu que, històricament quan algú ha tingut una falta de respecte recurrent, el Sr. Boix s'ha preocupat de tallar-ho , com diu la Miu, i fins i tot d'eliminar certs comentaris del blog previ anunci, i d'altra banda, el blog ha fet pinya prescindint dels elements gratuïtament distorsionadors de tal manera que, progressivament, s'ha anat marcant un estil de diàleg sincer però respectuós alhora que evita el conflicte.

Afectuosament,

que ben dit Voldenit!!

Bouvard i Pécuchet, sempre ven més la bajanada que els coses ben fetes, només cal mirar la programació televisiva!

Bon dia sr. Boix,

Vull fer un petit comentari que no agradarà a ningú pero el faré. La contestació de la Sra. Monsó a la mimi (va ser la primera pregunta que el EM li va formular en el bonus track) va ser molt lamentable. Em va molestar la forma de contestar-la. Suposo que ja devia estar cansada del programa o simplement tenia son.

Per cert, sobre la seva nova novel·la no vaig treure res en clar.

Benvolgudes amigues Voldenit i Miu i benvolgut amic Eduard, moltes gràcies pels vostres cordials opinions i comentaris (grans i petits) i moltes gràcies també per la vostra amistosa companyia!

Eduard, sento discrepar, crec que la resposta anava lligada amb la resta de l'entrevista, però clar des del nostre punt de vista han passat 2,3 o 4 dies entremig, i està fora de context. La resposta és conseqüent amb la primera part de l'entrevista, no prepara les seves novel.les li surten i prou, i és impossible d'explicar, una altra persona s'inventaria una explicació, ella no. (tot és defensable)

Però, és com tot en aquesta vida, cada ú veu les coses des del seu propi calidoscopi

http://www.youtube.com/watc...

Fa dies que no hi participo i ja tinc símptomes d'abstinència! faré una tafanadeta per estar-ne al dia, mentrestant Bon dia a tothom! i bona lectura!!

Hola,
volia dir-li a l´Eduard que a vegades l´Imma Monsó no sap massa què dir, altres entrevistes me les he mirat-escoltat 2 cops, pensant que era jo qui estava espessa.
Però això no treu que és molt bona escriptora, de tots els gèneres, i una persona molt respectuosa cap a tots els lectors-es i opinions.

Jo crec que un dels mèrits de la Monsó parlant, després de reflexionar-hi una mica, és que diu les coses tal com raja. Això del políticament correcte no fa per ella. Aquest fet té avantatges i inconvenients: si t'agrada el que diu, fantàstic, si no t'agrada, malament. Però s'ha de reconèixer que és un mèrit.

Per cert, això la uneix al seu company de sofà de l'altre dia, el Sánchez Piñol. El dia que va venir a parlar dels "Tretze tristos tràngols" també les va deixar anar.

I Jordi Bou, si hi ha dubtes del consultor a puntuar-te la PAC, que vingui aquí i vegi com t'omplim d'elogis. Felicitats.

Trec el cap, de tant en tant.... no sóc de les "assídues", però estic a gust entre vosaltres (el que més m'agrada, sobretot, és llegir-vos).
L'estudi den Jordi Bou és magnífic (al menys a mí m'ho ha semblat). En poques paraules, defineix molt be "el sentit" del blog. M'ha agradat força.
Eduard: Sobre la resposta de l'IM a l'EM en relació a la pregunta de la mimi, no tinc la sensació de que fos tan lamentable.
Com que la meva memòria ja comença a fer "de les seves", tornaré a mirar el tall....
Bon migdia de dimarts!

Amic Eduard:
Jo també vaig copsar desdeny per part de la Sra. Monsó en respondre les preguntes formulades pel Sr. Manzano.
No fou l'explicació, sinó el rictus.

Interessant estudi, Sr. Jordi Bou, moltes gràcies.

El meu comentari és :que aquest bloc te una complexitat més gran del que sembla.

Primer cal analitzar la figura del Sr. Boix. Qui és el Sr.Boix?. Per a mi és un personatge creat pel director del programa i que entre tots anem donant-li vida. Es el nostre líder indiscutible, un personatge que tots considerem: el més culte, el més savi, el nostre guia que tots estimem i respectem.
El seu lideratge segons dius es més aviat laissez-faire. Jo diria que el seu estil de direcció es un estil patriarcal:

“Estilo patriarcal: utiliza la propuesta en lugar del mandato, y, al menos admite réplicas y demandas e incluso contraposiciones. Queda claro, sin embargo, que la decisión queda reservada al jefe" "Prática de la dinámica de grupos": Klaus Antons.Editorial Herder.1981.

Estic totalment d'acord amb la Miu i Voldenit, quan algú traspassa la línea del respecte, és talla de soca-rel, és cuida de mantenir un ordre.

I també estic d'acord que hi ha un nucli dur i estable, però és obert a comentaristes nous i tots son ben rebuts. Durant els mesos d'estiu va ésser dificil mantenir el bloc actiu, i sense el nostre Sr.Boix com a guia, tots els que hi varem participar sabiem quins eren els nostres límits. Aquest no és un bloc privat, pertany a un organisme públic.

Per si us interessa. Una entrevista a Imma Monsó. al VilaWeb

http://www.vilaweb.cat/www/...

També m'he llegit l'estudi d'en Jordi Bou. Interessant tot això de les TIC. i els grups en entorns virtuals.
A mi m'agrada aquest blog perquè el nexe d'unió i intercanvi són els llibres. La literatura. I si hi ha meta-literatura, també pot ser interessant. ...el llenguatge és fascinat!! Com deia, la literatura és una cosa concreta, que dóna molt de sí. A mi em dóna molta "vidilla" i a més hi descobreixo autors i llibres. Què més vull?...

La meva llista de llibres d'aquisició recent que tinc moltes ganes de llegir ja:
Un médico rural. Franz Kafka (Impedimenta)
Carta al pare. F. Kafka (L'Avenç)
Carrer Marsala. M. Bauça (Empúries)
la mort de Miquel Bauça. Abel Cutillas (Fonoll)
Bartleby, el escribiente.(trad. JLBorges) Herman Melville (Siruela)
Villa Trieste. Patrick Modiano (Anagrama)
Los años. Virginia Wolf (Lumen)
Una biblioteca en el desert. Joan F. Mira (Bromera)
El professor d'història. JFMira (Proa)
El promontorio del sueño (ed. Victoria Cirlot) V. Hugo (Siruela)
Viaje al pasado. Stefan Zweig (Acantilado)

i, per estudiar una mica:
Introducció a la Ilíada. Jaume Pòrtulas (Bernat Metge)

Tinc aparcat a Proust en la seva Recerca del temps perdut: Haig de canviar d'aires...

Benvolgut Sr. Boix:
Diversos assumptes m'han allunyat del blog en els darrers temps.
Això, sortosament, ha afavorit que el meu nick no figurés a l'estudi fet pel Sr. Bou. M'hauria incomodat.
Crec que hauria estat més correcte silenciar l'objecte principal de la seva presència virtual, o si més no, comunicar-ho des del primer instant per tal de donar l'opció d'aparèixer o no en un context aliè al blog.
Una cordial salutació.

Benvolgudes amigues L-i-t-m, Vim, Maresmenca, Isabel, Dollyanna, Sr. Vinyet, Mestressa, M. i Miu, moltes gràcies per les vostres cordials opinions, llistes lecturíniques, comentaris, calidoscopis, parers, entrevistes, i moltes gràcies també per la vostra amistosa companyia!

No he llegit l´estudi fet, però em sembla que abans d´entrar s´ha de trucar, i aquest blog és un espai obert a tothom, només faltaria, però dir-ho a l´equip del programa hagués estat un detall.
Sé que està fet amb bona intenció, però sabent-ho un escriu o no escriu, és diferent que fos un habitual del blog.

No hem d'oblidar que, qualsevol comentari posat a internet, sigui un blog o una altra cosa, és públic, per tant, crec que en Jordi Bou ho ha fet amb molta elegància. Si ens ho hagués dit, molts potser hauríem estat condicionats pel fet d'aquesta observació i, si més no, ens ha ensenyat el resultat de l'estudi fins i tot abans de presentar-lo (crec).

Proveu de posar el vostre nick a google i veureu com és de fàcil que apareguin els comentaris a la vista de tothom.

Que sí, que no, que caiga un chaparrón... ¿com es diu la cançó?

Ja dic i ja diem i sabem que no tením intimitat des de la revolució tecnològica, els satélits espíes que ronden per l'espai, els mateixos satèlits espíes que van descobrir a través dels làssers la gran biblioteca sumeria sota les dunes desèrtiques de l'actual Irak, (antiga estimada Messopotàmia) i que els nordamericàns van bombardejar i destruïr amb l'excusa de "buscar y matar" a un home molt dolent (Bin Laden) que fins i tot ha sortit en pel-lícules hollywoodenses, i vinga matar i matar i matar...

Fa uns dies vaig llegir que Barcelona és la seu principal internacional per a les congregacións i no sé què de la defenssa ecològica del planeta terra.... bla bla, al temps que llançaven altre satèlit que rondarà i espiarà tot durant cinc anys, i Barcelona orgullosa de col.laborar... en què quedem? No pensseu que mentre estem en intimitat carnal algúns espíes bojos i dolents no ens estàn veient com abans deien que ens veien els àngels o els dimonis? Jo ho penso sovint, i ric!

No us sembla que hem de riure de tot plegat? Això dels blocs és pura innocència, els pot llegir qualsevol persona arreu del planeta, i ho sabem, i quí sap quàntes persones poden estar fent innocènts estudis psicològics, socials, econòmis... o paper paper, si no mullat, cremat com l'ocellet de paper de l'acudit de Cifré que avui ens ha regalat el sr. Boix... a falta de pollet :)) (Salut, sr. Boix))
¿Penseu que els que veuen la meva intimitat via satèlit em portaràn un pollastre a l'ast? No crec :)) Per mí que facin el que vulguin, qualsevol dia vindrà un tsunami o meteorit i farà net.
Sempre ha estat així. Aquesta civilització és un Titanic, avarícia supèrbia i vanitat de què mai s'enfonsarà. Ja! I nosaltres preocupades preocupàts pels nostres missatges en una botella llençada a la mar... encara gràcies que ens podem comunicar, això sí sel's hi escapa de les màns.

Em quedo amb això i no ens amarguem la vida, que això és justament el que desitgen.
Serà que ja tinc els ulls el cor la moral i les cames més cansades que una espardenya vella, de tant lluitar i lluitar contra el maleït sistema criminal i la maleïda matèria, he perdut totes les guerres, però no han aconsseguit ni aconsseguiràn saber que hi ha en el meu cor ni en el meu pensament ni en la meva ànima... i tant de bó, potser, que ho sabessin, aquesta sí és la meva intimitat. Però de petita ja em van enssenyar que si una poma sana la fiques dins un sac de pomes podrides, la sana es podrirà, no es tornaràn sanes les podrides. Així, millor no ficar.la, i si caus, sortir.ne!!

Valgui per a tot la metàfora.
I per a totes i tots vosaltres.

Au, no he prés cap mojito ni gintónic ni res, aigua pura i cristal.lina*

sento dir que sembla un estudi de manual i que no aporta res de nou...en fi, a veure si ens deixen d'analitzar o de fer-nos enquestes tot el dia, que el que volem és llegir! bona lectura i abraçada!

L' estudi de Jordi Bou, a mi no m' ha molestat. De fet ve a dir que som un grup de gent, que sense conèixer-nos de res tenim una afinitat comuna que és la lectura. Que entre nosaltres hi ha bon rotllo i que aquest és nota quan entres aquí per primera vegada: estem oberts als nou vinguts i els tractem com si fes temps que estiguessin entre nosaltres. Hi ha pinyols (això m'ha encantat, me vist com una oliveta negra dins d' una amanida), però els líders no sovintegen; no vol dir que no ni hagi, però porten el seu paper molt discretament, com ha tots ens agrada. La nostra educació, és a prova de bomba i si per casualitat algun dia algú no s'ha llevat amb bon peu o l' acompanya la mala lluna, nosaltres solets sabem com posar-lo al seu lloc. Que ens agrada recomanar i que ens recomanin, llibres o qualsevol acte cultural que ens pugui interessar i quan passa això sabem donar les gràcies. Del Sr. Boix, bàsicament diu que és un mes de nosaltres.
Jo tot això ja ho sabia, com també sabia que soc molt feliç ( en serio, molt feliç) quan puc passar una estona amb vosaltres.

M’emociona moltíssim el nostre blog, i no cal dir-ho el programa, perquè m’entusiasma la lectura, i tot i que he atansat la literatura tard (Evertoolate), ara devoro tant com puc, o tant com em deixen la feina i l’estudi. Ai, la literatura! Què més volem? Oi, maresmenca?

Em colpeix la gran quantitat i diversitat d’emocions que podeu arribar a abocar al nostre blog i he procurat anar atrapant-les i desant-les al sarró. En aquest sentit, penso que estem donant la volta a la truita i suara invertim més emocions en la realitat virtual que en la física i química. A voltes em pareix que em separa més distància quan tinc alguna persona just davant meu que quan interacciono amb qualsevol de vosaltres. Són els misteris de la màgia xamànica del nostre blog.

Us agraeixo sincerament els vostres comentaris, tots i cada un, i només espero de tot cor no haver molestat a ningú, insisteixo (a risc de fer-me pesat), perquè el meu modest estudi tenia les seves limitacions (especialment de temps i d’espai, puix que tenia una data de lliurament i un límit de 4 pàgines) i potser no he copsat prou bé algun aspecte. Si és així, em complaurà que m’ho digueu, en privat o en públic, perquè si els vostres comentaris no em maten, em faran més fort.

Jo ho entenc exactament com tu, Voldenit, i us he volgut fer partícips del treball (gràcies al nostre respectat i estimat guia, sempre atent i sol•lícit) perquè penso que és el més honest que podia fer, just després d’entregar-lo i, en qualsevol cas, abans de saber la nota. Per cert, ja us la faré saber i, si cal (espero que no), mestressa, ja li diré al consultor que vingui cap aquí! ;-)

Feu cas al Toni, no us rendiu... jo mai no ho faria, Abril, ni ho faré, i moltes gràcies pels teus desitjos quant a la meva carrera, espero que tots i totes vosaltres ho pugueu veure des de la nostra talaia privilegiada i estimada!

En quant a la resposta de I.M a la meva pregunta, ja vaig dir ahir que la va contestar durant l' entrevista. Eduard, no hem podia contestar una altre cosa, si ho haguès fet, el que havia dit anteriorment no tenia sentit. Et dirè però, que cara de son, si que en tenia.(Que dolents que som)

Bona tarda sr. Boix i companyia:

He llegit l'estudi d'en Jordi Bou /Evertoolate i tinc vàries consideracions a fer:

1.- Quan veig un documental de lleons de la sabana africana, sempre havia pensat: què diren si sapiguèssin i entenguessin que són gravats? i després pensava: i si s'enteren després per què veuen el documental? Com que la primera pregunta ja l'ha respós l'Abril, a la segona he dir que, per vinculació personal també al camp de les ciències socials, no sé si deixaria que els analitztas poguessin veure el meu treball. M'explico: és com si Charles Bovary pogués llegir "Madame Bovary", llavors en Charles ja no actuaria com actua a la novel.la, i si això passa, la novel.la canvia totalment. És a dir, que potser sense que ens adonem (o no) canviem la nostra actitud vers al blog del sr. Boix. Però espero que no passi, i en tinc els meus dubtes.

2.- Crec que un factor important del bon rotllo d'aquest blog/fòrum és el programa de televisió, que transmet el mateix bon rotllo i, a més, és com un gos que es mossega la cua: els que escrivim aquí de bon rotllo, veiem un programa que ens transmet bon rotllo, i els que fan el programa el fan com el fan, ja no per bona educació (que també n'hi ha part) sinó per no defraudar-nos als que visitem el blog.

3.-En aquest estudi hi manca el veritable nexe d'unió i que fa que sigui un plaer escriure/llegir: tots tenim la lecturina en un nivell molt alt!

El 10 de novembre de 1759, va néixer Friedrich Schiller. Fa doncs, 250 anys, i a Marbach ho han celebrat reobrint el seu museu

http://www.adn.es/internaci...

http://www.youtube.com/watc...

N'hi ha que suporten estoicament el pes de la literatura

http://cache1.asset-cache.n...

Gràcies, Jordi Bou, crec parlar en nom de totes/tots (i del senyor Boix, això no cal dir-ho): aquesta és ca vostra.
Que no farà vosté un estudi de les repercusions del vostre estudi?
El d'avuí ha sigut un bon dia a ca nostra.

Jo a lo meu, la creuada del cavaliere rosso (una nit a la poesia, anda!)

Copio y pego
http://amediavoz.com/schill...

Amor y apetito (Friedrich Schiller) (gràcies, Isabel)

Muy bien dicho, Schlosser: se ama
lo propio; y si no se tiene
se apetece. El alma rica
ama, la pobre apetece.

Versión de J. L. Estelrich

21:15 ? Jo he escrit l'últim comentari més tard que l'Abril...?
Dec tenir el rellotge refredat.....

AHHHHHHH! Ara son les 21:42 en el meu rellotge.

Sóc amb tu, Jordi, has estat honest, no has traït cap secret, al contrari, has trascendit un bloc que si vas a l'estiu, com ha dit la bondadosa i divertida miu, veuràs que hi ha només 458 comentaris. No rondo gaire els blocs però diria que això és un moviment important, no?
I, per a mi, fas honor a la persona que repressenta el sr. Boix, a més, ara t'has fet gran lector!! gràcies, una vegada més, al programa L'hora del Lector ¿Que més volem?
Enhorabona i endavant. El que no et mati et farà més fort, dius bé, i fins i tot si et maten, pots resorgir dels cendres... és la força de la veritat... encara que acabem com pollastres a l'ast :))

Diego; exactament això és el que pensava avui que he estat en "pantounfles Balzac" mirant els documentals dels animals, com els "putejen" en nom de la ciència i el progrés... doncs som això, sols que avui adormíen a un lleó per arreclar.li el queixal, tot gratis. A nosaltres, éssers civilitzàts, la SS ens els treu a lo vivo i directo, i encara dona les gràcies, o paga. Vull ser lleó.
Cert, però, que els lleóns no llegeixen, i a l'estudi den Jordi falta parlar més d'aquesta "intimitat" "identitat" quasi xamànica...

Has dit bé, mimi, en tots sentits.

Gràcies per la informació, Isabel, ja deia jo que avui faltava una mica d'alegria...

http://es.wikipedia.org/wik...

serà el fred, haurem de sopar bé i fer una gran llar de foc*

Benvolguts amics i benvolgudes amigues Abril, Isabel, il cavaliere rosso, Diego, Mimi, Jordi Bou, Kalamar, Voldenit i Meritxell, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris, metàfores, enllaços literaris i portaliteraris, homenatges romàntics i opinions, i moltes gràcies també per la vostra cordial companyia! (És clar que ens agradaria saber la nota!!!)

L'escrit d'ahir la nit de l'Abril, m'ha agradat molt. Estic amb ella totalment. L'agravi per sentir-nos espiats es absurd des de el primer moment que un/una decideix participar en un blog o en una xarxa social, etc....
El meu nick no surt a l'estudi, però mai m'haguès sentit traïda perque algú que no conec, esmentès la meva participació en un petit estui o en un treball de recerca o del que sigui.
Em sembla que, a vegades, donem massa importància en coses que no la tenen.
Bon dia de lecturina (escarnint al Sr. Boix) i bon mati de dimecres (mare meva..... fa res era dilluns i ja estem a dimecres!!!!)