Molt bó, moltes gràcies sr. Boix i a Emili pels seus minuts extraordinàris, encara que "al bloc el que és del bloc i al plató el que és del plató", som però, les mateixes persones :)) s'agraeix.

"Quan més escric més m'agrada escriure" diu Imma, cert, crec que és una droga que com en el món dels somnis no pots deixar anar...

"Llegir i escriure es raro" ¿sí? Lo "raro" per a mi és no fer una cosa ni l'altra, tot i que ja vem dir que es pot ser molt feliç sense fer-ho... deu ser el qu diuen "memòria genética i/o famélica"

"El que no passa de moda son les extructures elementals", diu Pîñol.
Magnífic! i per sort!! (Per favor, que segueixi Piñol... té molt i molt a dir, per sort!)
Gràcies de nou*

Una bona iniciativa, i Imma Monsó, un gran escriptira. Una dona de caràcter és el meu preferit, i el vam comentar al Club de Lectura de Tortosa

Gràcies per la propina. Em va fer patir el senyor Manzano: ja érem al reportatge, i de les preguntes res de res. Però finalment, a cadascú el que és seu. Així que potser tindrem més llibres infantils... Hauré d'estar a l'aguait.

Sobre com llegim, una pregunta que va sortir al vol al començament del programa, no us ho podeu ni imaginar. De tota la vida he llegit per tot arreu: si el llibre m'ha atrapat, entro en aquesta altra dimensió on no hi ha ni temps ni espai... Actualment, llegeixo bàsicament al llit, al transport públic i, fins i tot, a la biblioteca.

Per cert, no sé si va ser ironia, però us poso un enllaç a l'article que el Sánchez Piñol va escriure a l'Avui arran de la mort de Levi-Strauss:

http://paper.avui.cat/cultu...

Finalment, sr. Manzano, a l'hora de dir la pregunta del concurs va cometre un error molt habitual quan es parla de l'autora: va dir Quim Monzó enlloc d'Imma Monsó. Li perdono, sr. Manzano. Un lapsus el pot tenir qualsevol. No sé si el fet de dur corbata i no dur la llibreteta hi va tenir alguna cosa a veure.

Gràcies EM per aquest minut més. La meva pregunta quasi be va ser contestada a l'inici del programa, dons vaig veure que IM, el que té és un do. Un do que fa que ella sigui escriptora i jo una fervent lectora. Si senyor, l' elogi era total.
Un altre programa fantastic. Vaig "xalar" amb la relació autor-lector i
ara intentarè una cosa: si trobo un dia pel carrer un escriptor que m'apassiona, i per casualitat em demana quina hora és, juro que li respondrè tranquilament, com si fos la meva veina del costat, no li farè cap pregunta tipus:
-Vostè és Tal i Qual, quina il.lusió tinc tots els seus llibres. M´agrada sobretot com encara la metafisica humana en els seus personatges i com compren la psicologia empírica.....etc, etc
Només dirè:
- Dos quarts de vuit.
I per dins, m'anirè repetint: és humana, és humana com jo mateixa.

Benvolgudes amigues Mimi, Mestressa i Abril, i benvolgut amic Jesús M. Tibau, moltes gràcies pels vostres cordials comentaris, opinions i enllaços i moltes gràcies per la vostra amistosa companyia!

Magnific programa, el d'ahir

Per satisfer la curiositat del Sr Manzano, i com que ha llençat la idea de fer un estudi sociologic dels habits de lectura, comunicar-vos que en el Que llegeixies hi ha un parell de fils que parlen del tema, on els lectors catalans ens autorretratem.
Són els fils
"on llegiu" http://ploma.quellegeixes.c...

"manies de lector " http://ploma.quellegeixes.c...

Per en Carles Álvarez.

Per què no va sortir López Vázquez en portada a l'Avui? Doncs perquè aquest actor forma part de l'imaginari humorístic espanyol, no pas del català. L'humor català es diferent i en aquells moment l'únic que hi havia era l'humor d'origen espanyol o castellà, l'únic que estava permès.

Fa tres estius vaig llegir "Un home de paraula" (Imma Monsó), em va impressionar molt, en alguns moments de tanta emoció no podia llegir... Aconsegueix que hi hagi una empatia total amb la protagonista.
Hàbits de lectura: jo llegeixo a tot arreu, sobretot al metro i a casa, Sempre tragino llibres amunt i avall. El lloc on menys puc llegir és a l'avió perquè em relaxa molt i quasi sempre m'adormo. També m'agrada repassar els llibres que tinc, els torno a rellegir, sobretot els de poesia.

Sobre els meus hàbits de lectura diré que puc llegir a tot arreu. En el moment que obro el llibre, ja no existeix res mes. Com anècdota us diré que quan era joveneta hem vaig quedar de cangur dels meus nebots (una nena d'uns 7 anys i uns bessons de 2 anys). El dia que vaig arribar a casa la meva germana vaig agafar un llibre de Ken Follett ( "Una Fortuna Peligrosa").Al cap d'una setmana, quan van tornar, hem van trobar acabant l’últim capítol del llibre; els nens estaven be, però la casa.....La cuina era un desastre, a les habitacions dels nens no es podia entrar (havien fet el que havien volgut), el menjador ni us ho explico. Jo havia entrat a la historia del tot: feia el sopar amb el llibre al costat, crec que no vaig banyar cap criatura en una setmana (no fos cas que el llibre es mulles), etc...
Encara recordo la cara de la meva germana al tornar de Londres, no podia ni parlar. Primer no vaig entendre que li passava, fins que vaig mirar al meu voltant. Llavors o vaig entendre tot: GLUPS

Mimi- Imma Monsó o Imma Monsó-Mimi.

Escriptora-lectora... és indiferent. Per a mi les dues teniu un gran valor: sou persones.

Referent al lloc on llegeixo, depèn del llibre. Si l'obra que estic llegint m'ha enganxat, qualsevol lloc em va bé. Si pel contrari no connecto amb l'autor, no trobo mai ni el moment ni el lloc per concentrarme.

Carai, esteu inspirades avui, bons comentaris, i ben escríts :)

Sí, mimi, com ve a dir Isabel, els escriptors (i com han dit tantes i tants bons escriptors )"el primer que han de ser és humans".

Em preguntava la curiositat de que es digui "escriptors" entenent la paraula com una professió, però "lector", sí, hi ha lectors professionals, és a dir, que es guanyen la vida llegint el que els hi encarreguen, però en canvi es diu "lectors" com si fos una professió generalizada... o potser és la consequència de l'escriptor? És a dir, que l'ofici o professió de l'escriptor no seria complert si no tingués "lectors" ? ( i m'emprenya una mica generalitzar en masculí on entrem les lectores)
El primer escrit que es va fer (cuneiforme) deia; "Cuando recibas este escrito ven a verme" (+ ó -) ¿com podía sabía llegir la tablilla si tot just era el primer escrit? Sempre m'he preguntat si hi va anar...
¿El pintor (pintora, aissh) no ho sería si ningú no mirés les seves pintures? Però no es diu "miradores lectores de pinturas", per exemple.
Vaja, que segueixo donant voltes aviam si trobo la resposta exacte.

No he tingut el dia, sort que ja s'acaba, ni tant sols he trobat el lloc ni la posició per a llegir, hi ha dies que no son per a llegir potser.
Recordo una exposició que va fer en Carles Álvarez sobre les diferents posicións que s'adaptaven per a llegir... va ser divertit.
A mi m'agrada llegir igual al costat del mar que recolçada a dalt d'un arbre... el que m'emprenya és haver de canviar la postura de tant en quan. M'agradaria endinsar-me en un llibre estàtica, fins al final.
Però diuen que la vida és moviment!

Aviam si en somnis trobo la resposta inspiradora... i també vosaltres *))

Extremadament brutal!!!!! (com sempre) la columna de JPA al País d'avui!!

http://www.elpais.com/artic...

Quin moviment, el moviment del qui llegeix, o dels que passavoleient al seu costat, mirant-se'l/a, com si fos una alienat/da del món dels que volten com lligats la sínia?

Quina espessor, a l'hora del vermut!

Genial! JPA forever
Gràcies, toniferron

Recordo fa temps i temps que el sr. Boix ens va posar aquest vídeo d'aquesta escena de la pel.lícula de Hiroshi Teshigahara que esmenta JPA en el seu article; el japonés que riu bojament mirant l'acudit de Conti. I curiosament, ja vaig comentar llavors, un dels inventors que va perfeccionar el tanque i va vendre tants per a matar al Japó (i arreu) va morir aplastat per un tanque que ell mateix havia creat.
Es la doble lectura de la vida. "Lo grotesco y lo serio" que diu JPA.

http://www.youtube.com/watc...

Benvolguts amics i benvolgudes amigues Abril, Almogàver, Toniferron.com, Isabel, Mimi, Leticia Pi, Ignatius R. i Viu i Llegeix, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris i per la vostra cordial companyia!

Bon dia:

Aquesta tarda a la filmo de Barcelona: Galileu (1975) de Joseph Losey. Basada en el text teatral de Bertolt Brecht.

http://www.youtube.com/watc...

El programa del divendres em va agradar molt, l'Imma Monsó em va semblar una persona extraordinària, d'una naturalitat absoluta.

Divendres vaig començar a llegir el seu llibre i m'està agradant moltíssim.

L'EM impressionant com sempre, i els hams que ens tira als comentaristes del bloc, són genials, diria que ens pesca a tots. I si fins ara em donava la sensació d'estar al plató o el plató a casa meva, a partir d'ara ja em veig algun divendres intervenint a les converses i adonant-me de sobte que sóc al sofà de casa i que l'hora del lector està a Sant Joan d'Espi.

la meva postura ideal per llegir, en la que realment entro en aquest univers paral.lel, és estirada al llit, però sóc capaç de llegir a qualsevol lloc.

Per cert, també he acabat el llibre del Toni Soler, m'ha semblat molt entretingut i enginyós, i m'ha fet pensar, suposo que per la temàtica i el lloc on transcorre amb el darrer llibre de la Carme Riera "amb ulls americans". (m'ha agradat més el del TS)

Apa, felicitats pel programa i gràcies per la propina!! Aneu amb compte que ens hi acostumarem!

"Catoia l'enfarinat" (Joan Bodon) és una petita joia de la literatura occitana. Narra la història dels catòlics que decidiren apartar-se de Roma quan aquesta va pactar amb el Napoleó revolucionari. Una història entranyable, novel·la - document desgranada a partir de les vivències d'Amans, l'adolescent que esdevé dels darrers fidels d'aquella insòlita secta. L'edició és del Club Editor 1984 (llarga vida en la nova etapa!) i la traducció i postfaci són d'Artur Quintana. Molt bona feina.

Em pregunte com se li ha pogut passar al nostre inquiet Víctor Amela, qui sap apreciar, i comentar, aquestes rareses amb el seu tan vital entusiasme.

I moltes gràcies, Sr. Boix, vós me'l vau regalar: l'heu ben encertada.

Benvolgudes amigues Isabel i Miu i benvolgut amic TioPep, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris i moltes gràcies també, això no cal dir-ho, per la vostra cordial companyia!

Bona nit, amigues i amics,

He estat fent durant un parell de setmanes d'aquest nostre blog un lloc per a l'observació participant, sense avisar (espero no haver molestat a ningú!), a l'estil dels grans mestres antropòlegs com Malinovski, Radcliffe-Brown o Lévi-Strauss (i salvant les distàncies, que són grans, és clar), per a una pràctica sobre els grups en entorns virtuals de l'assignatura de Psicologia dels grups i els moviments socials. I ha quedat un treball molt lluït, com no podia ser d'un altra manera tractant-se de la nostra tan especial comunitat virtual.

Ara no entraré tan sovint perquè he de seguir estudiant, però no deixaré de llegir-vos de tant en tant i tanmateix us duré sempre al cor, snif, snif... i almenys un cop per setmana entraré a provar de guanyar el concurs, ja que em va fer molta il·lusió... era l'anterior etapa, quan anàvem contrarellotge però era un xic més fàcil ;-)

Per cert, m'adhereixo a la reivindicació dels "bonus tracks" setmanals, són un encert total, es crea una atmosfera molt íntima.

Moltes gràcies per la companyia i felicitats per ser com sou!

Això no és un comiat, ni molt manco, sinó un modest interludi.

Acabo de veure el programa i, en contra del que tothom pensa, em va agradar tot menys l'Imma Monsó. El seu discurs em va semblar molt pobre i molt autosuficient dir que 'té la seva gràcia' les tertúlies amb els clubs de lectura dels pobles... és clar , sembla que li agrada més l'esnobisme de Barcelona.

En Carles Alverez i l'Emili Manzano ho van arranjar subtilment i sàvia.

En fi, que no penso llegir res d'aquesta senyora que es creu que les coses només li passen a ella. Des que el món és món, el sol surt cada dia i, amb variacions, tothom qui més qui menys va experimentant les mateixes coses. Es clar que no tothom ho fa des de la talaia de ser una escriptora que , per merits propis (o no) s'ha trobat dins l'èxit i admira certa gent de poble.

Tantmateix, repeteixo, la resta del programa em va agradar molt.

Hem anat a cine no massa convençuts, i n´hem sortit encantats de la vida. Hem vist
PETIT INDI, Marc Recha

La mirada sobre el paisatge, un món que està desapereixent...

Benvolgut amic Jordi Bou, moltes gràcies per la seva cordial companyia (si vol fer arribar a aquest el vostre bloc una copia tant pública com privada del seu estudi, sap molt bé que té les portes i les finestres obertes)!

Benvolguda amiga Unadepoblequenol'admira, moltes gràcies per la seva amistosa companyia!

Vaja, ens hem creuat, benvolguda amiga Imma C.! Moltes gràcies per la seva amistosa i cordial companyia cinematogràfica!

Crec que l´Imma Monsó va parlar amb molt respecte dels tots els clubs de lectura, el que deia és que als pobles els participants són més diversos aparentment.
He llegit diferents llibres de conte o novel.la de la Monsó i em sembla una bona escriptora en diferents gèneres, però també crec que s´explica més bé per escrit que en una entrevista oral, però això no vol dir que no sigui agradable, amena, interessant...
Per mi es queda a la superficialitat, va donant voltes a unes qüestions que quan un la llegeix la seva expressió és més clara i aprofundida.

Copio y pego (disculpi el meu atreviment, Sr. Boix):
Benvolgut amic Jordi Bou, moltes gràcies per la seva cordial companyia (si vol fer arribar a aquest el vostre bloc una copia tant pública com privada del seu estudi, sap molt bé que té les portes i les finestres obertes)!

Felicitats pel programa de divendres. Feliçment, vaig poder quedar-me a casa, amb tots vosaltes. Era la primera vegada que veia a l'Imma Monsó, explicant-nos coses i... vaig disfrutar moltíssim de la seva sensibilitat i manera de fer. Hi vaig veure una complicitat, entre L'EM i L'IM molt especial.... GRÀCIES!
En quant als hàbits de lectura, em passa com a molts/es de vosaltres. Qualsevol lloc és bo quan un llibre t'enganxa. Confessaré una cosa molt íntima: un dels llocs preferits per llegir es al bany. Una cambra que normalmet serveix per a actes molt íntims i la lectura, per a mi, ho és un acte íntim. Al llit, quan vaig a dormir... és l'única hora del dia que puc llegir tranquilament. Ni al metro ni al bus.... no acostumo a agafar transport públic. Vaig a peu i, com comprendreu, és una mica perillós llegir mentre una camina (tinc la sort de treballar aprop de casa....).
Bon dia pel dematí un dilluns que tot just comença....!

Bon dia,

sí Jordi Bou, si et plau, fes-nos arribar el teu estudi...

Respecte l'Imma Monsó, a mi, la sensació que em va donar és que és tímida, i que no gaudeix excessivament de la notorietat que li dóna el fet d'escriure. Jo no vaig saber veure cap crítica a les tertulies de poble, sinó al contrari, va parlar sobretot de les de l'anterior llibre i suposo que pel seu contingut emocional i d'experiència personal semblava una mica superada per les experiències personals de la gent que anava a les tertúlies i a qui el seu llibre havia servit com a manual d'autoajuda.

És només una opinió, però no sóc de ciutat i no em vaig sentir gens menystinguda amb el seus comentaris. Hi ha persones que transmeten molt més escrivint que parlant (i més si és en un plató) i d'altres a l'inrevés. A mi em va agradar perquè em va semblar molt natural, vaja tal com raja i sense deliris de grandesa, i mirant la propina encara més.

Si us plau, Sr. Boix, podrà fer arribar un prec a l'equip del programa: podrieu consolidar la pràctica de les propines???

Doncs potser em plantejaré canviar el meu nick: unaquellegeixmentrecamina.

A una llibreria vaig trobar una frase comentada i fins i tot esmentada, aquí al blog, fa uns dies:
"Mucho tiempo he estado acostándome temprano."
En busca del tiempo perdido. Marcel Proust.
(Traducció: Pedro Salinas.)

(...Aquella primera frase tan qüestionada -potser per l'acostándome?- però tant maca alhora...)

T.

Mestressa:
He vist força gent llegint mentre camina... Jo no en seria capaç, però. Segur que m'hauria trencat més d'una cama....
Siau!
Hi han escriptors que escriuen per ser llegits. Ni han d'altres, com L'Imma, que escriuen com un acte íntim necessari. Crec que ella, quan escriu, no és conscient de que està fent un acte que, en un futur, tindrà transcedència. I quan això passa (encara que sigui obvi que passi, perquè per alguna cosa publica), la sorprèn (és la sensació que jo en tinc)

Estic d'acord, Vinyet. També amb el Carles Àlvarez quan li va dir que L'home de paraula era molt personal. No crec que amb altres llibres li passi el mateix. I crec que no va estar massa encertada quan es va referir als clubs de lectura "de poble" i els de "ciutats grans".

L'Imma Monsó és, segons el meu modestíssim punt de vista, una gran escriptora. Jo la tinc entre les meves escriptores de capçalera. Però si no li agrada que la gent "normal" li parli de l'argument i vulgui compartir amb ella experiències personals, potser que no s'acosti als clubs de lectura. Que faci com el Bauçà i es converteixi en un codi postal. Jo la seguiré llegint.

CAMBRA DE TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l´aire. Mira, s´obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se´ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d´olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se´n van
de pressa. Digues, te´n recordaràs
d´aquesta cambra?
........
GABRIEL FERRATER. LES DONES I ELS DIES

Acabo de veure els minuts que ens heu regalat. Moltíssimes gràcies. I felicitats per un altre programa tan rodó!
On més m'agrada llegir és a la taula de la cuina, des d'on ara us escric. En canvi, poques vegades m'emporto un llibre al llit.

LÍRICA DE CAMBRA

PALMERA DARRERA EL BALCÓ EN DESPERTAR
La nit, amb la profunda fuga
dels seus ocells damunt tes branques
vers un dolç orient de blanques
aurores, no t'ha fet poruga

ni menys necessària al meu cor,
palmera, columna fidel
sobre qui pesa el primer cel
que m'és tornat, quan súbit mor

el déu dels somnis que em tenia,
i em trobo, nàufrag, no sé on
del temps i de la melangia;

però hi ets, noble forma, hi són
tos raigs contra el dia -oh quiet
triomf d'un pensament perfet!

els dies i els homes
Carles Riba

***

D'Imma Monsó em quedo amb la creació literaria inspirada en el somni profund... potser, sino somiéssim seríem zombies, tot i que hi ha poetes, com Antonio Gala, que diiu que no ha somiat mai...
"Realmente nuestra figura en la cama es figura de ahogados con el agua hasta el cuello" Deia Ramón Gómez de la Serna.
No oblidem que "estem fets de la mateixa matèria en que es fabriquen els somnis"
http://www.youtube.com/watc...
Així també podem somiar fins i tot desperts/es*

Benvolguts amics i benvolgudes amigues Abril, Chloé Vian, Imma C., Mestressa, Sra. Vinyet, Toniferron.com, Miu, il cavaliere rosso i Meritxell, moltes gràcies pels vostres amistosos comentaris, opinions, suggeriments, precs i somnis musicals, i moltes gràcies també per la vostra cordial companyia!!! (Ah, i tant que hi haurà més propines de tota mena, això no cal dir-ho!)

Mestressa:
Repassaré el moment de l'entrevista que parla dels clubs de lectura (em varen trucar per telèfon i deuria ser aquest precís moment que va parlar d'això). Pel que es veu pel teu missatge i el d'algú altre, no va estar massa encertada.... potser sí..... (ho revisitaré, a veure...).

Repasseu, repasseu i ja veureu que no hi ha per tant, ni per res... Pells massa primes és el que hi ha, i més sensibles que l'oïda... o l'enteniment!

Bona tarda. Crec que quan es refereix als club de lectura de poble o de ciutat, simplement va puntualitzar que els de poble, la gent, pot ser, és més espontània i sol ser un grup més reduit i heterogeni. I en una ciutat, les sales són més grans i les coses personals no surten d'una manera tant fàcil. Tot això referint-se sempre al llibre "Un home de paraula". És un llibre molt personal. I suposo que sí que cansa, comentar, un cop i un altre, una experiència com aquesta. Però si ja n'estava farta. Només hauria d'haver parat de fer tertúlies respecte aquest llibre. Crec que això dels mitjans de comunicació tampoc li agrada massa...
Com ja vaig comentar, la tertúlia amb ella, a la Biblioteca del meu poble, va ser molt natural i fins i tot divertida. Recordo que ens va passar el temps volant.

Jo sóc dels que llegeixo tot caminant. En poc temps es desenvolupa sense gairebé adonar-se'n, i amb llibres no molt totxus, una gran habilitat en sortejar vianants, restes orgàniques i coneixences, sense haver d'aixecar els ulls de les pàgines. Molt i molt recomanable.

Bona tarda sr. Boix i companyia:

Abril (i per tots aquells que vàrem veure el programa de divendres): "Toda la vida es sueño / y los sueños, sueños son."

Benvolguts amics i benvolgudes amigues Diego, Home-Chimpom, Maresmenca, Dermatos i Sra. Vinyet, moltes gràcies pels vostres cordials comentaris, opinions, costums lectors, i moltes gràcies també per la vostra amistosa companyia!

Hola!

Porto ja força estona bloguejant pel teu blog, i la veritat que article rere article cada vegada m'agrada més. No només trobo què és molt interessant sinó que crec que el recomanaré des de el meu. Et vinc a donar a conèixer el meu blog de cultura “L'imperdible de l'Ànima” [http://www.imperdibleanima....], un blog totalment d'informació cultural, donant a conèixer aquelles darreres novetats dins del món de la cultura. Així doncs, espero i desitjo amb tota l'ànima, que t'interessi. Espero rebre notícies teves. Fins aviat :)

L'imperdible de l'Ànima. (jordicirach)

Ui, Dermatos, res de pell fina. La tinc de gruixuda, si sabessis... Però comparteixo les idees de la Maresmenca. De fet, l'única vegada que he parlat amb ella, l'any 2004, va ser per dir-li que no m'agradava un dels seus llibres (Hi són però no els veus). Va ser molt amable i em va explicar el perquè d'aquell llibre. I la dedicatòria és preciosa.

No, si jo parlava de la pell d'una altra senyora, d'aquella que diu que és de poble i que no admira la Monsó... Però si a vosté li fa il·lusió sentir-se aludida, doncs aquí em té, als seus peus, senyora mestressa, pel que pugui arreplegar de les meves al·lusions perdudes.

De Gibrán Jalil Gibrán, en Estancias, traducido del árabe por Luz Gómez García:

Di que olvidamos las hazañas de los conquistadores
mas ni con el diluvio olvidaremos a los locos.
En el Corazón de Alejandro había una carnicería,
en el postrer aliento de Qais* un templo solemnísimo.
En las victorias del primero falta enseñoramiento,
en las derrotas del segundo radica el éxito y el triunfo.
No es el amor asunto del cuerpo, sino del espíritu;
como el vino se exprime para el verso, no para la cogorza.

No hay en el bosque remembranza
que no sea de enamorado.
Quienes siempre han dominado
y oprimido a los mundos,
configuran las letras
del crimen.
Entre nosotros, el descaro
es signo de victoria.

dame la flauta y canta,
y olvida el brazo del tirano,
que el lirio es vaso
para el rocío, no para la sangre.

*Qais ibn al-Mulawwah, poeta udrí muerto en 688, elevado a leyenda como Machnún Laila ("el Loco por Laila").

Benvolguts amics i benvolgudes amigues il cavaliere rosso, Dermatos Balzaquianus, Mestressa i Jordicirach (té vostè un bloc molt acurat i molt animat! moltes felicitats!), moltes gràcies a totes i a tots vosaltres pels vostres cordials comentaris, suggeriments, opinions i poesies, i moltes gràcies així mateix per la vostra cordial poesia!

Veig que la Monsó aixeca passions. Jo penso que és una autora que o t'agrada moltíssim o no t'entra. Però recomanaria a unaquenoladmira" que llegís més i s'amagués menys. Si llegeix el seu llibre actual ho entendrà tot. Jo acabo de veure el programa per internet perquè faig un treball sobre ella a la Uni i m'ha encantat. Tot ho suggereix amb naturalitat, sense posar-se solemnes com molts que es pensen qui sap què. I per cert que quan he necessitat que em contestés coses em van donar el seu correu i ha estat sempre d'una generositat extraordinària.
Gràcies, Emili i companyia, pel gran programa qu feu. Ah! Jo llegeixo també al WC. Un lloc sensacional.