Sr. Boix, ahir va quedar demostrat que el camí de l'art a la ciència no només és possible sino que pot ser brillant (Dalí quedarà, per mí, com a exemple incontestable).

Un programa de lletres i lletraferits on hi poden assomar el nas (ni que sigui per un brevíssim instant) científics com el mateix Jorge Wagensberg, però també Watson i Crick, la doble hèlix del DNA, l'hipervolum, etc., és exactament la mena d'equilibri que fa un temps algú demanava en aquest bloc. De tant en tant unes gotes de pensament científic són com un perfum exquisit. Bravo!

Benvolguda amiga Pip, moltes gràcies pel seu comentari de doble hèlix i per la seva amistosa companyia!

Fa dies que només tafanejo sense prou motivació per escriure, avui faig una petita queixa poder ficant-m`hi a on no em demanan.
Penso que com el temps de que dispossa "l'Hora del Lector" és objectivament curt, per poder gaudir-ne bé, amb l'E.M. n'hi ha suficient per conduïr-lo, el fet de que V.A. l'ajudi fa la conversa més dis-continua per les exigències de temps, penso que podría dispossar d'uns minuts, com els altres col.laboradors i deixar la entrevista a criteri i mans del conductor. Ja demano disculpes per endavant, no tinc res a dir d'en V.A., però reconec que soc molt més partidaria d'altres col.laboradors i per damunt de tots de el Gran Príncipe Valiente,JPA, però es la meva opinió, naturalment com s'acostuma a dir, modesta, i tant subjectiva com la de qualsevol.
Felicitats una vegada més a tots per la vostra feina que ens permet veure un programa bó de llibres i escriure en aquest bloc amic.

No conexía la cosina d'en Tornasol... és fantástica com el seu oncle,
Gran també com l'EM,el Sr.Boix i el JPA. desitjo que es recuperi aviat i que vigili més al baixar del bus.

Benvolguda amiga Noesdestepie, moltes gràcies per la seva amistosa opinió, i gràcies també per la seva tafanera companyia. L'amic Tornasol, això no cal dir-ho, ja està restablert del tot!

en la meva opinió el fet que en VA també entrevisti ho fa més como la vida misma, menys format estàndard. A més, dos caps valen més que un de sol a l'hora d'entrevistar gent com en Wagensberg. Crec que la sortida cap al tema Dalí ens va evitar (als profans) perdre'ns en un forat de dobles hèlixs i supercordes que a aquells hores feia vertígen. Com se'n va un a dormir després que li confessin que NINGÚ NO SAP RES, que things happen i santes pasqües...? A mi em va assossegar que no seguissin per aquell espiral, francament.

Sí al tàndem Emili-Víctor.
Sí a la cosina Cleo (va estar brillant!).
I el Gran Príncipe Valiente...forever.

Sr. Boix, i vosté també!

Avui m'ha vingut per "atzar" -sort em tenim- la motivació, amb aquesta tarda que ens acompanya la desitjada i benvinguda pluja (i sembla que serà així i més i tot el cap de setmana) fent una mica d'ordre de papers i llibres com sempre que tinc una estona i que penso que amb el que vaig trobant, tot queda més "caótic" que ordenat, peró m'agrada, surt de tot, l'únic perill és triar malament el que es llença. Bé, he perdut el fil enrrollant-me.
Volía fer dues recomanacions de la lectura al Quadern d'ahir de EL PAÏS,
una, "Conte íntim de Sant Jordi" deliciós article d'en Biel Mesquida que ens pertany una mica a tots ja que el final és per a "L'hora del Lector" amb avions flitant èxtasi...
dos, "colls i punys" "Acrollam" article/crítica d'en Narcís Comadira sobre el llibre de B. M. que acaba dient.. que ens ensenya a mirar la misèria humana amb amor. poder té raó, tot just làcabo de ensetar.
Bona i abundant pluja per a tothom!

http://onclevania.wordpress...

És ben cert que VA fa que l'entrevista sigui com la vida mateixa, però això no ha de ser bo... Jo tampoc mai no m'havia atrevit a dir-ho, però aprofitant l'avinentesa, he de reconèixer que no em fa gens de falta, en Víctor, aquí... Ho sento.

Au, bon cap de setmana.

Àpa quina festa! ara no sé si fer de bona o de dolenta, però com sóc a ciutat xopa fins al nas (bé, és el primer que s'em mulla) faré de dolenta... no molt; crec que Emilio Manzano té masses compromisos i va delegant sa feina de tele als seus amics col.laboadors. Aquest dies (quan era a casa junt al mar mullant-me amb aigua salada i Sol) vaig mirar un parell de programes enregistrats de Saló de lectura... ¡Quina diferència! allà es veia que possaven quasi tot a la paella i al foc... es nota que ells/es gaudien del que feien i deient, profundient... i així erem una petita gran familia que jo creia quasi cegament el renaixement de la contracultura de principi de segle...

Agua de borrajas es diu? Llàstima, el sistema de nou absorvint la contracultura, se salva el príncipe valiente JPA, no conec a ningú que parli malament d'ell... i crec que continua auténtic, bravo!
per això l'enyorem, però jo ja no el reclamo, prefereixo que segueixi sense sortir a pantalla, que no deixi la seva saviesa timidesa i curiositat... en fin, he dit que no seria aire dolenta ())

al programa d'ahir sí, com diu Pip (somriure) va ser un flaire, però d'acord en que i havia iscotinuitat, massa Dalí que ja coneixem, m'hagués agradat més resum del llibre ¿només parla de Dalí?
Al menys, pip, veuràs que coincideix en la teoria de Broggi "Qué mou tot això?" Coincideixen, la ignorància d'aquesta llei que ho mou tot. I clar, uns diuen coincidència, altres casualitat, altres serendipia, (de moda)

No puc allargar-me ni escriure més (en bé de molt/es) perquè sento unes converses de "matanzas" per aquest ciber... ¿pa eso tanta tecnologia? Em pregunto
Salut enfilada, pip, boix, atrevits 7ts d'amors...
La vida es amor amor y amor, deia Mozart ¿no serà això el que mou les coses?

Salut i amor a totes/tots

(aquest ciber..) ".. i havia "iscotinuitat" el teclat està refredat, sembla, vull dir "discontinuitat..."
(Mi caaasa, teléfono)

Jo també penso que sort de "posar" en Dalí, que lo altre va entrar com amb calçador, que si no, com es diu en un comentari anterior, lo cap encara mos faria voltes..

Des d'aquí, de nou, les més sinceres felicitacions per un altre programa que he seguit amb molt d'interès. En Jorge Wagensberg és genial! Espero poder veure aviat aquest "Procés a l'atzar" i recomano "Si la natura era la resposta, quina era la pregunta?", també de Jorge Wagensberg, en què condensa en una colla d'aforismes la seva curiositat esmolada i omnívora. No cal ser pas físic ni científic, sinó, simplement, deixar-se endur pels suggeriments d'una persona intel·ligent i inquieta com n'hi ha poques. També m'he alegrat de veure i sentir la Mita Casacuberta, una professora esplèndida. I m'he divertit amb tot això de "l'atzar objectiu". Endavant i enhorabona!

Em deixava una cosa: està molt bé, pel meu gust, que un programa de llibres ho sigui també de pensament, de ciència o d'art. I crec que, afortunadament (perquè no passa gaire sovint), potser és cosa de l'atzar, puguem disposar d'una persona com Jorge Wagensberg, que és ideal per convidar-nos a fer aquest viatge. No em vull allargar, però aquest viatge, aquesta interrelació, ja la va fer, per exemple, Dante fa molts anys, poetitzant el pensament filosòfic de la seva època i fins i tot els coneixements científics, i em sembla que avui en dia ens convé més que mai. Que vagi molt bé!

Si Em permeteu, discrepo bastant del que es diu una mica més amunt. Estic d'acord amb que potser es va parlar massa de Dalí quan al llibre i a les conferències de Wagensberg es debatien altres temes. A mi també m'hagués agradat més aprufundir en els temes més cientifics. Ara, d'aquí a "emborrajar-ho" tot, ho trobo una mica massa exsessiu. Al Saló de lectura tenien molt mes temps de programa i, segons recordo, l'Emili també comptava amb els seus col.laboradors segons qui vingués de convidat. A casa encara recordem casos on l'Emili entrevistava algu amb l'Ehrenhaus, amb la Mita Casacuberta, amb la que ara és política a Ciutat Vella, amb el psiquiatra Obiols(?), amb la Marina Espasa, amb el Juan Riambau i també amb l'Andújar. Potser és que a la local on estaven no és que no haguesin de posar tota la carn a la paella perquè senzillament la podien anar administrant. Potser és aquí on són ara si que han de posar-ho tot a la paella precisament per això, perquè tenen menys temps de programa i perquè són en una casa que tots coneixem desde fa temps com les gasten. Personalment crec que tenen molt més mèrit ara, ressistint com ho estan fent, que no pas abans.
Jo estic molt contenta amb el que ens regalen cada setmana. I que duri, no?

Jo també hi estic d'acord, sobretot perquè, simplement, des del meu poble (o ciutat petita) simplement no podia veure "Saló de lectura", i ara, en canvi, m'ho passo bé veient "L'hora del lector", per mi tot un descobriment. Salut!

Penso el mateix, Xirimiri maresme. Allà tenien temps i possibilitats d'experimentar, pel que tots ja sabem; el mèrit és jugar amb menys cartes i seguir oferint la qualitat, amb autèntics equilibrismes per part d'Emili per dónar cabuda a tot i a tots en el breu temps del que disposen.
Que duri, i tant!

Està molt bé la diversitat de convidats... des d'entrevistar grups de música fins a cientifics :)

Un comentari; amb el poc temps de programa que hi ha, i amb la infinitat de llibres d'aquest món, repetir el llibre de "una lector poc corrent", que ja va ser comentat en un altre programa em sembla un desaprofitament del temps del programa, temps llençat...

El que a vegades flaqueja és la diversitat o originalitat de les actuacions d'en Tornasol, que d'altra banda ahir fou graciosament diferent!

Endavant amb el programa!

Jo estic amb el programa tal i com està plantejat. Crec que el que realment val és la labor d'equip i admiro l'Emili Manzano perquè, malgrat ser el conductor del programa , ell no en capitalitza el protagonisme gairebé mai, confia i fa participar els seus col.laborador i, en dies com ahir que es tracten temes que no necessàriament l'Emili domina, tenir un equip que ajuda en l'entrevista la fa més dinàmica i oberta i probablement treu pressió.

Per contra, crec que la Mita hauria de fer un esforç per expressar-se amb més fluïdesa, ja que parlar en públic és part de la seva professió, doncs el seu discurs és pla, pesat i ple de eeeehs i aaaaahs que donen discontinuïtat al discurs. Ep ! m'atreveixo a dir això com a crítica constructiva a un professional i no té res a veure amb el programa que continuo pensant que està ben plantejat.

La Cleo m'enamora.

E

El que dius 7 d-amor respecte a la M.C., és cert però els seus comentaris i recomanacions sempre estan bé, en sap molt de literatura i no tothom és perfecte! Grans n'hi han pocs... el que estaría bé es que ara que la Mónica Terribas es la directora d'aquesta cadena, donés l'oportunitat de fer un super programa tant bó com l'actual i tan distés i llarg com l'antic Saló de Lectura que BTV es va carregar, sería un bon regal de reis! podríem fer una campanya per demanar-li, qui no plora no mama!

Si la natura és la resposta, quina és la pregunta és un petit llibret de Wagensberg que, com la música, em treu de més d'un dia gris i que sempre tinc molt proper per si el necessito. Ahir em va quedar molt clar que entre la CIÈNCIA, la POESIA i l'ART em majúscules no hi ha distàncies. Sovint quan sento parlar en Wagensberg em sembla ben bé que em reciten poesia. Em sembla que estic començant un camí que porta a l'infinit i jo que sóc atea convençuda començo a intuir l'idea d'infinit, potser de Déu.

En fi felicitats a tot l'equip i també a l'Emili Manzano pels seus Pinyols d'aubercoc que tenen el gusto de la fruita madura recent collida de l'arbre.

ESTHER

Tant de bò amb la nova directora de TV3 es donés més temps per al programa i hi poguéssin sortir més col·aboradors que ja sortien al Saló.
Recordo molt Joan Riambau, la Broggi, la Obiols, n'Obiols, és clar JPA, Amela incombustible, la Gonzàlez (amb càrreg), aquella noia morena dels morena dels ulls grossos i el nas petit (que em vaig trobar al carrrer Diputació), el senyor Vallhonrat, la Lolita, Carles (amb el cotxet al indignat amb una motorista per la vorera), aquella noia tímida que ha sortit poc, la Marina (sempre entusiasmada), na Valèria ... i l'Emilio conduint el cotxet amb una mà i amb l'altra parlant pel mòbil o llegint-passejant pel mercat. I més col·laboradors , fa dies que us seguim i tenim una edat, ens fem grans, és tard i la memòria ens falla.

Llarga vida al programa ... i més llarga durada ...Mònica !!!!

Mònica és en aquest moment la gran esperança blanca!
I ara que estàn engegant una campanya a fi de que es llegeixi més, doncs perquè no allargar un programa sobre llibres quan tantes hores d'esports, cuina, tele-novel.les..ja tenim. I, consti, que en comparació a d'altres cadenes, "la nostra" almenys, s'ha mantingut allunyada dels continguts grollers; només demanem un pas més, a favor dels llibres, de la cultura!

La Mònica és de les nostres!!!!

Llegeix assaig!!!
Per Sant Jordi va dir que aquell dia s'havia passat hores dins d'una llibreria mirant llibres.

MÒNICA NO NOS FALLES!!!!!!!!!!!!!!
I no et rendeixis!
T.

Seria fantàstic, per descomptat! Ara dono les dades, per a qui li pugui interessar, del llibre que abans he recomanat: J. Wagensberg, "Si la naturaleza es la respuesta, ¿cuál era la pregunta" (Tusquets, Metatemas, 2001). N'hi ha versió catalana, de Màrius Serra (molt recomanable): "Si la natura és la resposta, quina era la pregunta?" (Tusquets, 2003). Crec que, si "Procés a l'atzar" pot resultar especialitzat o dens, una bona manera d'apropar-se al pensament i a la curiositat de Jorge Wagensberg és deixar-se captivar i/o interrogar per qualsevol dels esmolats aforismes que l'autor deixa caure en aquest llibre. Val molt la pena. Salut!

Toniferron, la llibreria que va visitar la M.T. es la Libreria Bernat, ella mateixa parlant amb l'E.M li va dir que està al carrer Buenos Aires. Montse Serrano es la periodista que fa de llibrera fa molts anys, dona lluitadora, emprenedora i l'ànima del barri. val la pena visitar-la, l'aparador d'ara ens diu: tanca l'aixeta de l'aigua i obra la de la lectura.

Bon pont i bona pluja

Quins dies més bonics per anar al bosc!! O al "boix" ¡Com m'agrada veure les diferents opinions! que en el fons venen a dir el mateix, que volem més i millor, que ells saben i que... o pluja de maig!!! LA MONICA TERRIBES ES DE LES NOSTRES !! i que no ens fallarà, com diu toniferron, i m'agrada molt que es diguin els defectes i tics que no ens agraden i que estic convençuda de que els nostres amicS/es de pantalla ho agraeixen... Ara només falta el temps al temps si tenen en conte les nostres opinions i fatigues...

Justament avui a la única "contra" dels diaris, diu Alesandro Baricco a Lluis Amiguet: "..hoy la sabiduría es desplazarse sobre la superficie de los asuntos sin fatiga, pero con habilidad, navegando como en internet. Te mueves por la superficie del saber y la vida, cambiando de un tema a otro, pero sin ninguna necesidad ni ganas de profundizar".

"No explique libros en la tele; cansará: Saque a personas que transmitan la emoción que les ha provocado un libro, gente de todo tipo, no sólo intelectuales plastas. ¡Y no hace falta que salga usted siempre!"
No cal dir, suposo, que Baricco va sortir "cremat" de la tele fent el programa de llibres de màxima audience...
¿Che será será? Nen o nena? Tant li fa, però que emocioni.
Això ens passava abans, ens emocionava la seva emoció...
Lo que més em va agradar de Wagensberg "la pregunta és la revolució, la resposta el sistema" (o així...)
El que menys, la antiestética i patética Cleo, m'entristeix aquest paper de tornasol... m'entristeix, simplement, hi ha homes i dones que "flipen" i riuen i riuen amb homes que es burlen o volen fer de "dones" o "nenes", i per a les que "aprofundim" en els temes sense "surfear"... és patètica aquesta necesitat de tants i tants homes en fer paper de "dones" o "nenes", sempre ho dic, i com a radera imatge del programa... buf, ja vaig dir-ho. "Sempre que desapareix una civilització l'últim moviments ha estat l'homosexual"
Aquesta pluja es benvinguda... serà el renaixement tant necessari de cada principi de segle? Natura -Vida- Art - Ciència= immanents
A ballar sota la pluja!

Sento dir que jo reduiria el programa a la conversa de l'E.M. amb del convidat, allargant-la tot el temps del programa. Els col.laboradors podrien fer les recomanacions en el blog.

Visca l'incorrecció política, sexual i televisiva de L'hora del lector! Esperits tancats, absteniu-vos!
Visca na Cleo! Fora beates!

Sabem què fereu ahir...

http://blocs.mesvilaweb.cat...

"Soy una chica que perdió su reputación, pero nunca la echó en falta"

Mae West

"Para ella, la prosperidad estuvo en la carne, sin más"

Terenci Moix

Benvolguts amics i benvolgudes amigues Un que S'hi Afegeix Ara, Rauxa, Noesdeestepie, L'Oncle Vània, Pluja de Maig, Passava per Aquí, Josep Pelfort, Xirimiri Maresme, Plugim,
BLL491, 7 d'Amor, Esther Ferré Sarabia, Miquel, Remei, Toniferron.com, Antoni Puiverd, Mocky, Colombo i Prosperity, moltes gràcies per les vostres amistoses opinions, i gràcies així mateix per compartir i contrastar aquí, al bloc, els vostres diversos i sempre enriquidors criteris respecte al programa, i també moltes gràcies per les vostres grans esperances. Ah, i gràcies, això no cal dir-ho, per la vostra amistat i la vostra companyia!

Jo estic del costat de xirimiri maresme: té més mèrit fer un programa com el d'ara a tv3 -on es veu d'una hora lluny que el ténen a la graella per acomplir una quota, perque no es digui...- que a BTV, on tenien temps disponible i més llibertat. D'altra banda, llegint certs comentaris diguem-ne "nostàlgics", es fa evident una de les xacres d'aquest país: l'èxit sostingut, l'èxit renovat, és mal de païr per segons quins estòmacs. "Abans si que éren bons..." "Són una fotocòpia de si mateixos..." Que es com dir: són qui són i no es traeixen...
Tireu endavant nois! Segones parts són molt bones!

Benvolguts amics,

Està provat que un bon programa i un bon entrevistador poden amb qualsevol tema i tot i que Emili deia que no tenia masses coneixements de ciència però les preguntes van ser incissives i interessants.

Gràcies per tant interessant programa!