El Carles va llegir un paràgref d'un llibre sobre com un autor s'havia enfadant en saber que un llibreter venia els exemplars dedicats del seu llibre. Quin és el títol d'aquest llibre?

Benvolgut amic Xavier Caballé, el llibre que va llegir Carles és:
«El Bardo (1964 - 1974). Memoria y antología».
Edició a cura de José Batlló.
Editorial Los Libros de la Frontera, Barcelona, 1995.
Moltes gràcies per la seva consulta i per la seva companyia!

Benvolguts companys de l'hora del lector:

Em permetreu que us digui companys, perquè em feu companyia durant els vostres programes. Vaig gaudir, com gairebé sempre, amb l'Albert Espinosa, amb la seva vitalitat, i m'ho he passat molt bé sempre que us he vist i sentit. Des del dia del Jordi Llovet, per exemple, fins a la gresca encomanadissa del dia de Sant Jordi, amb un divertit intercanvi de canals i, sobretot, de simpatia. Tot això no és tirar floretes, ho dic ben sincerament. Em va sorprendre, però, el comentari sobre Carlos Ruiz ZAFIÓN... ¿Per què, si es pot saber?

Divertidíssim ahir veure els malabarismes de l'Emili per fer alguna pregunta i encabir, amb calçador, les seccions del programa. L'entranyable Albert Espinosa té moltes coses per explicar!! Anit, com mai, va quedar justificada la meva perpètua queixa: se'ns fa molt curt el programa!

Als que , com jo, treballeu aquest estrany "dilluvendres", somrieu, sense cap motiu.

http://es.youtube.com/watch...

Eça de Queiroz es implacable amb la pobresa cultural i industrial del seu pais. Llegint "Els Maia", l´autor escriu:
"A Portugal tot s´importa. Lleis, idees, filosofies, teories, temes estètics, ciencies, estil, indústries, modes, maneres, berganteries, tot ens arriba en caixes a bord d´un paquebot. La civilització ens costa caríssima amb els drets de Duanes, i és de segona mà, no feta per a nosaltres; ens queda curta de mànigues." (pag.120)
ELS MAIA
Jose Maria Eça de Queiroz
Editorial Funambulista.
Traducció al català de Manuel Lobo

Vitalitat a raig, un magnífic programa el d´ahir! En acabar, una estona de lectura per acabar d´arrodonir la vetllada. Trio un recull d´articles del admirat Javier Marías: "Literatura y fantasma", per cert, dedicat a "el fantasma", bonica dedicatoria. Vaig saltant d´un article a un altre fins que el fantasma em porta a un titulat "Huellas de tinta". Els llibres, i mès els dedicats, tenen vida propia: "Y en una oportunidad descubrí en una librería superferolítica y prohibitiva el ejemplar que otro escritor amigo había dedicado nada menos que a su psiquiatra, del que aún era paciente: grave dilema de impredecibles consecuencias, hacérselo o no saber a ese amigo."

Vaig anar a dormir amb un sonriure complice amb el fantasme i encara mes malalt de llibres i Literatura

Groguejo, Sr. Boix, groguejo. Grogueja el dia, grogueja el bloc, grogueja l'ambre, se'm fa resina a les ungles, em decoloro fins a la transparència, perquè ahir vaig viure el programa com si el share d'audiència fos "zero" i els amics del programa, convertits en hologrames, traspassessin la pantalla per seure al saló de lectura des d'on veig "L'hora del Lector".
Fluïa de la bondat d'Albert Espinosa un llum interior que eclipsava tothom, en el sentit positiu, doncs cada persona de l'equip cova una llum pròpia que s'integra al caliu general.
Vaig copsar, benvolgut Sr. Boix, l'èxtasi del plató (plateau); des de casa fou exactament igual, tot va quedar paralitzat pel ferro de la bondat, i vaig recordar amb afecte les paraules llunyanes de Jodorowsky, quan va assegurar en un dia ja molt llunyà, que la Literatura si no serveix per sanar les persones, no té sentit.
És cert, Sr. Boix. I si arriba el dia en què la comunicació humana no ha de travessar codis lingüístics perquè no precisa de cap filtre, s'assolirà la perfecció, s'esvairan les interpretacions i la Literatura esdevindrà lectura de la pell.
Disculpi, Sr. Boix, somnio en veu alta. Groguejo; em ve llegiguera, salivera i escrivera.
Mentre no arriba aquest dia, Tornasol ballarà amb una xaqueta vermella engarfiat a la medul·la espinal del penja-robes, espiritualitzant els fetitxes de la nostàlgia.
Jo penso que vostè tenia a les mans el vestit vermell confeccionat amb un retall de la cortina vermella, i que ella, "woman in red", centrifugava els cabells vermells en una fuita d'aire.
Gràcies per fer-nos arribar amb l'ajut de les eines tecnològiques fotografiades, l'aura miraculosa de l'Albert Espinosa, la "Rhapsody in Blue" de Carles Alvarez, els acaronaments de la mirada entelada de Marina Espasa, el braç càlid de Víctor Amela, el suport ocular ininterromput de Emilio Manzano (travessat per l'emoció), i la vibració tangible dels rostres invisibles per als espectadors, però que també es palesen.

P.D.
M'encantaria que Tornasol escenifiqués el tema "She" de Charles Aznavour.

Benvolgut senyor Pelfort, el canvi de cognom del senyor Zafón, dit com li diu un amic al qual el seu estil desagrada, era només una broma (barata, si vostè vol). No és res personal perquè he de dir que d'aquest escriptor no he llegit res, i que, a més, celebro que hom pugui viure bé amb la feina que ha triat, encara millor si és vocacional com suposo que és el cas. Gràcies per l'atenció i disculpi si he pogut molestar-lo. (Entre parèntesi: Recorda els jocs de cognom que Vian remenava amb Sartre? No el feien riure?)

c.

L'Albert Espinosa gairabé no sembla d'aquest món ( d'un més evolucionat, sens dubte).
Va ser un programa emocionant, curt però densíssim..
A l'Eduard li volia dir que passo llargues temporades en un lloc on hi ha un gran nombre d'immigració procedent de Portugal i, malauradament, la situació del país, cultural, econòmica, és tal i com explica Eça de Queirós. Llàstima, un poble d'una cortesia i d'un sofert ja secular..; mai oblidaré Lisboa, la seva melancolica bellesa i la gran amabilitat del seus habitants (és que m'hi vaig perdre..).
Salutacions.

molt bonic el programa, però com sempre curt... jo avui acabaré de llegir l'home manuscrit, començaré el de l'esther tusquets i tinc en llista d'espera els maia. però per leres referències que segueixo de l'eduard... no sé si l'entendré. bon cap de setmana i bona lectura.

No, Carles, no m'he molestat, només era xafarderia! I, canviant de tema, faig servir un llibre esplèndid (i que fa goig de veure) que vas recomanar un dia sobre els crèdits de les pel·lis (Uncredited). Els d'Index Books s'ho han treballat molt (i els autors, també, per descomptat), també el DVD. El llegeixo de gust i em va molt bé per orientar un alumne en el seu treball de recerca de Batxillerat. Des d'aquí, una abraçada i endavant amb aquesta hora del lector que podria ser més llarga (com diuen també altres comentaris), perquè passa volant!

Benvolgut Josep,

i tant que Uncredited és esplèndid, però cal indicar que, excepte el disseny del llibre en si que el va fer un Premi Nacional de Disseny, crec recordar, em sembla que ho van fer TOT els autors, no pas l'editorial. Àdhuc el DVD. Jo el miro i remiro amb molt de gust.

Gràcies per no haver-te sentit molest!

c.

Espléndido programa el de ayer, la vitalidad de Albert Espinosa traspasaba la pantalla y nos contagió su emoción a todos los "grocs"

Emilio tuvo que hacer verdaderos esfuerzos en reconducir el programa para que diese tiempo a intervenir al resto de colaboradores.

Acabo de leer el libro que recomendó la librera de Granollers, en el programa de la Diada de Sant Jordi, "Mi carta más larga" de Mariama Ba. En él, la autora hace un retrato magistral de la sociedad del Senegal anclada en sus costumbres, a través de los ojos de una mujer que sufre por encontrar su lugar.

Buen puente a todos.

“Hacia el final del segundo curso de bachillerato tuve ocasión de participar en alguna celebración en casa de mis compañeras. La primera vez me invitó mi compañera de pupitre, Marina, con la que estudiaba a menudo. Era hija de un magistrado y vivía en una casa que a mí me parecía un palacio (....). Marina era una chica sencilla y generosa, que no me hacía sentir incómoda por la disparidad de nuestras condiciones económicas.
Sentí en aquella ocasión, una alegría confusa, una gran turbación y el deseo de rechazar la invitación. A la timidez se unía la vergüenza de no tener nada adecuado que ponerme.(...)
Mi madre me leyó el pensamiento. Llevó al Monte de Piedad, como había hecho otras veces, su brazalete de metal blanco y amarillo, después de haberlo lustrado a conciencia con un paño para que brillara, y su abrigo de piel, probablemente de conejo, muy gastado. Esto le permitió comprarme una falda acampanada y un conjunto formado por una rebeca y un jersey de cuello redondo, de orlón color verde Nilo. Guardé aquel conjunto durante años, con celo, a pesar de que el tejido de fibra sintética, con los lavados, se volvió cada vez más largo y más ancho, hasta deformarse del todo.
También verde agua se llamaba aquel color, que para mí es aún el color del amor.”


VERDE AGUA
Autora: Marisa Madieri
Editorial Minúscula
Editora y traductora: Valeria Bergalli

Benvolguts amics i benvolgudes amigues Josep Pelfort, Pip, Eduard, Alejandro Montano, Dolly, Carles Álvarez, Nàdia, Nivàlia i Coco, moltes gràcies per la vostra amabilitat i per les vostres preguntes amistoses, i per les vostres ràpides respostes amistoses, i pels vostres dilluvendres, i pel vostre somriure dorment, i pel vostre groguejar arborescent, i pels vostres mons més evolucionats, i pels vostres finalitzar i començar llibres, i per les vostres cartes més llargues, i per les vostres interminables lectures i cites literàries, i per la vostra amistat i companyia!

Gràcies a vosaltres!

Després del programa d'ahir avui he llegit 'El món groc', com no podia ser d'altra manera. Al principi, com va dir l'Emili, podria semblar un llibre d'autoajuda i no ho és; mentre el llegeixes, trobes que explica d'una manera molt clara i simple fins i tot vivències; quan l'has acabat de llegir sents que hi algú que s'atreveix a plantejar-se la vida i la relació amb les persones d'una manera diferent i pro-activa.

En aquests moments no tinc paraules, només la certesa que l'Albert no només ha viscut intensament la vida , sinó que no li fa por explicar-la, que no li fa por mostrar els sentiments, que va més enllà, que ha agafat les rendes de la seva vida amb alegria, sense embuts i sense deixar-se endur per tòpics i típics.

Gràcies a l'equip per portar-lo al programa. Gràcies a l'Albert per la seva transparència.

Benvolgut amic Voldenit, moltes gràcies a vostè per la seva companyia, per les seves lectures i per la seva amistat!

Acabo de rebre els llibres que el Sr. Boix ens va oferir per participar en la proposta de dedicatòries de llibres. No sap Sr. Boix com m'ha alegrat la tarda (la cartera del meu poble treballa els dissabtes a la tarda, curiosament i sortosa!) . Rebre uns llibres és quelcom més que rebre un regal , és 'groguejar' una mica, oi? Moltes gràcies.

I un bon diumenge. Es evident que els participants d'aquest blog avui s'han llençat a aprofitar el bon temps. A disfrutar , doncs.

Moltes gràcies benvolguda amiga Dissabte de Passió pel seu avís de recepció i per la seva amistosa alegria!

No he rebut el llibre que el Sr. Boix ens va oferir per participar en la proposta de dedicatòries de llibres i espero que no el venguin el meu llibre dedicat. Ah, estic esssent lector dels autors de l'hora (curta) del lector JPA fantàstic los príncipes valientes. I pinyols d'aubercoc EM pura delícia.

Benvolgut amic Miquel, moltes gràcies pel seu avís de no recepció del llibre. Preguntaré sobre això. Ja m'ha cridat l'atenció la tardança amb que ha rebut els llibres l'amiga anterior. Gràcies un altre cop.