Bon dia Sr. Boix i amics de la lectura,

Ahir vaig gaudir veient el programa moltissim. Feia temps que no he estat tant feliç veient la televisió. El senyor Eduardo Mendoza (tocayo meu) sempre ha estat un exemple d´alta civilització. Quan parla em recorda aquells grans escriptors anglesos de principis de segle (Chesterton, Anthony Powell, Woodehouse, Waugh etc.) que amb el seu posat serios ens proporciona grans dosis de hilaritat i inteligencia.

Un altre tema:
Em costa molt entendre perqué el canal 33 emet abans del nostre programa tants programes prescindibles. Per exemple el "Pilot guides" o el "Temps de neu" (molt respectables pero en cap cas justitifiquen que es relegui a "L´hora del lector" a les 23 de la nit).
El nostre programa s´emet en directe (llevat alguna cas excepcional) i com a deferencia pels invitats (i els espectadors) el canal 33 tindria que donar-li un hora menys tardarenca i molt més temps d´emissió.

Recordo que el programa on va ser invitat el senyor Jordi Llovet, aquest va comentar que aquelles hores eren per dormir i descansar.

Bé, Sr. Boix perdoni que m´enrotlli tant pero crec que en aquest pais nostre no es té cap respecte cap a la cultura, ni ara, ni abans i molt em temo que ni en el futur.

Llarga vida a "L´hora del lector" i que segueixi il.luminant les nostres vides com ho està fent.

Una abraçada

Eduard

Algún dia suposo que ens tornaràn els minuts que ens han menjat de cada hora de programa. Té raó Emilio al dir que haguessim continuat parlant, eren d'aquelles converses on entres sense entrar, amb la impotència de no poder intervenir i intercanviar...
Sempre m'ha agradat Eduardo Mendoza, el vaig començar a llegir amb "La Cripta embrujada", fa molts anys, em va captivar el títol, i després he estat fidel, i ell segueix fidel a sí mateix, realista, encara que també haig de dir, que algún llbre l'he deixat a mitges, no m'ha "enganxat", però l'admiro i tinc estima.

Es preguntaven Mendoza y Amela el significat del xiprés, és fàcil, és l'arbre més ressistent i per tant perdurable, bon transmissor d'energies entre el cel i la terra, acollidor en totes les estacions. Així, antigament, les cases es feien al costat d'un xiprés, i en les cases que s'acollien passatgers, el nombre de xipresos de l'entrada assenyalava el nombre de llits o cambres. (Com ara ho marquen amb estels) I està clar, els cosos dels difunts s'enterraven al costat d'un xiprés, per a que tingués protecció eterna i anés directe al cel.

En fi, no em vull extendre.
Em va fer gràcia que tot el programa girés entorn els temps de Crist i abans, em va emocionar el reportatge amb les pintures de Barceló a la Catedral de Mallorca, pensava, "si arriba aquest cometa o Tsunami que diuen, potser Mallorca desapareixería també, però potser se salvarien les pintures i una part de la Catedral." Només pensava

I m'hagués agradat que el programa m'hagués deixat la mirada blava d'Emilio, Tornasol va aparèixer amb una de les imatges que trobo més antiestétiques; home amb calçotets, camisa, mitjons i sabates... clar que, ja que el tema anava d'això, també considero antiestética la imatge d'un home sangant en una creu...ho entenc.

Gràcies pel programa i la vostra amistat

Salut a tothom.
Del tot d'acord amb les apreciacions de n'Eduard al programa d'ahir. Serà que aquest bon nom predisposa a la bonhomia, l'alta educació i el discurs intel.ligent?
Bé, sigui com sigui, enhorabona per l'esplèndida estona que ens vàreu fer passar ahir nit.

Benvolgut amic Eduard i benvolgudes amigues Silence i Xènia, moltes gràcies per les vostres relexions i opinions, i moltes gràcies també per la vostra amable paciència i amistosa comanyia. (Encara intento recuperar les fotos d'ahir...)

Com no m'agrada el nombre 4 faig altre comentari, per a omplir i fer el 5. El títol del llibre de la magnífica Dore Ashton "Al bell mig del camí de nostra vida" ¿no us recorda quasi totalment el principi de "La Divina Comèdia"? Comèdia és la vida.

Jo crec que la majoria estem esperant el pernil o el Rioja a canvi de l'esforç que hem fet aquest dies cercant novel.les d'amor, és igual les fotos, mr. Boix, per un dia... li perdonem (somriure)

poc E.M. i molt V.A., ahir.

Segons tinc entés, els xipresos més que assenyalar el nombre d'habitacions d'una casa d'hostes, indicava quan de temps s'hi podien quedar. Per això les avingudes que porten als cementiris en són plenes, és el lloc on els "hostes" si poden quedar tota la eternitat.
El programa no curt, curtíssim (Temps de neu fa molta ràbia).

Recomanació: foto de Joan Miquel Oliver, orando i LEGOleando, a les pàgines de cultura de El País d'avui, entrevistat amb motiu del proper concert d 'Antònia Font al Liceo.

És una de tantes simbologies i interpretacions sobre el xiprés, Meritxell, ja he dit que no em volia enrrotllar, té la part pràctica i la esotérica, però bàsicament, per la práctica, el xiprés és sempre "para vents", veiem grans esplanades desertes a l'Empordà amb grans fileres de xipresos "paravents", (típic i preciós paisatge empordanés que tant inspira als artistes) i així es fa servir en la majoria de jardins, donant.lis mil formes diferents, (segons l'art del jardiner) etc etc. Així els difunts queden més protegits (quasi sempre en turóns ventosos) que els vius... Lo de la "casa d'hostes" ho podem trobar fins i tot en Don Quixot... i suposo que per internet es poden trobar explicacions, però et parlo des dels llibres... i el cas és, que L'hora del Lector ens estimula a saber més
Gràcies

Ah, perdó, rectificació, rellegeixo el bloc i veig que he posat amb preses "La cripta embrujada" de Eduardo Mendoza, és "El misterio de la cripta embrujada", fem honor

Benvolguda Silence,
hi ha llibres que no són literatura, però no deixen de ser llibres:
"Planificaión y diseño de plantaciones frutales"
Ed. Mundi Prensa, Ricardo Fernández Escobar
Hi trobaràs més informació sobre paravents.

Gràcies, Meritxell, sóc gran amant de la natura, les flors els arbres. I no creguis, diu Salvador Pániker, "quan un escriu "hoy estoy triste y no sé por qué" ja és literatura." Estem d'acord
El xiprés, a qui se li atribueix tristor per tants segles guardant els cementiris, representa, bàsicament, el que et desitjo i us desitjo a totes tots i a L'hora del Lector: Salut i llarga vida

Benvolgudes amigues Abril, Meritxell, Noesdestepie i Silence, moltes gràcies pel vostre esforç, per la vostra companyia, per les vostres opinions i valoracions, per les vostres recomanacions, pels vostres xipresos i per les vostes rectificacions.

Ah, ja tenim les fotos!