I tant que ens animem a arribar al 100, sr. Boix, i si ens hi posem, als mil..."i una nits", tot sigui per amor amor i amor, a les persones, a la vida, als llibres, a la natura, a l'art, als que estimen... fins i tot als que han deixat d'estimar, als que estimen en silenci, a les veus callades, als que ja no ens miren, als que ja no ens parlen, als que somriuen i als que ja no somriuen, al cap entre les màns per amagar el plor del silenci i l'absència dels que callen... a tot, per tot

-Paseo entre el amor y la muerte- Hans Koningsberger

"Si Dios tuviera que salvar el mundo de una catástrofe, no lo salvaria por obispos ni por papas, pero sí por dos seres que se amaran"

http://www.youtube.com/watc...
I fins i tot, per l'amor boig, boix...

I "El baró rampant" d'Italo Calvino?
N'hi ha pocs que per amor es passin la vida als arbres.

" El verdadero amor es de los pobres. Un hombre y una mujer pobres que se casan tienen que conseguir hacer de sus dos almas una para resistir y darse valor. Amarse es darse valor, es defensa, sangre que se añade a la propia sangre, complicidad incluso. (...) Pero el amor de los pobres es el más frágil: o el mosaico de las almas encaja perfectamente o todo se fragmenta y dispersa, y el amor se convierte en embrutecimiento, en desesperación, en odio, incluso en tragedia"

Crónica familiar. Vasco Pratolini

"-...¿Y me amarás siempre, absolutamente, por encima de todo, y harás cualquier cosa por mí?
Ante esta salida, Cosimo pasmado, dijo:
-Sí...
-Eres un hombre que ha vivido en los árboles sólo por mí, para aprender a amarme...
-Sí..., sí...
-Bésame.
-La apretó contra el tronco, la besó. Alzando el rostro se dio cuenta de la belleza de ella, como si nunca la hubiera visto antes.

Se conocieron. Él la conoció a ella y a sí mismo, porque en realidad nunca se había conocido. Y ella lo conoció a él y a sí misma, porque aún habiéndose conocido siempre, jamás se había podido reconocer así. "

El barón rampante. Italo Calvino

Bon dia.
Alguna llibres on hi ha l´amor com a protagonista:
"L´ADORACIÓ PERPÈTUA" de Lluís M. Todó
"LA PIEDAD PELIGROSA" de Zweigh.
"LA CARTUJA DE PARMA" de Stendhal.

Santi.

D'Alejandro Dumas, "La dama de las camelias";de George Sand "Un invierno en Mallorca"(els últims dies de Chopin, al costat d'aquesta enérgica senyora) i d'en Mario Vargas Llosa,"Travesuras de la niña mala".
Un bon dia.

També hi ha l'amor a l'escriptura, la passió pels textos.
Per a quan un reconeixement televisiu al meu paisà, el valencià Manuel Bauxauli, autor de "L'home manuscrit"?
N'he llegit alguna entrevista en premsa, però encara és un desconegut fins i tot per als seus veïns.

Enhorabona pel programa. El veig sovint (fins que el PP ens el talle) i el trobe excel·lent.

I el Romanç de Tristany i Isolda, de Joseph Bédier!

Mme.de la Fayette, "La princesa de Clèves".
(Me'n he oblidat abans)

"La passió segons Renée Vivien", de la Maria-Mercè Marçal. Amor a les dones i alta literatura!

hola
a part d'alguns que estan, i en borraria uns altres de la llista, però...supose que açò és la democràcia, ja, ja
afegisc: la escopeta de caza, que ara no recorde el nom de l'autor
he d'escriure, encara que estiguen, jane eyre i cumbres borrascosas, però també shirley, villette,el profesor, de charlotte
i també
les d'anne bronte
és una debilitat
i
jane austen (totes les que he llegit, no són amors bojos, sinó els que es podien permetre...els reals?
els més comuns?
victòria de joseph conrad
i
lord jim
(també és una història d'amor)
les històries d'amor que apareixen a les novel·les de dostoeivski,
i com redimeixen al protagonista...
a
joan de l'alcúdia (de crespins o l'altra?
ja es va fer un comentari sobre manuel baixauli,
que jo no vaig vore, però que trobaràs en aquesta pàgina,
el va recomanar marina espasa.
jo no he llegit el llibre, no crec que ho faça,
perquè abans tinc altres
per cert, ell junt amb josep franco (els dos són de sueca) van al centre octubre (carrer san ferran, valència) aquest dijous no sé ben bé l'hora. pot ser siga a les 19 hores
per si t'interessa
alè
a disfrutar...
P.D.i jo ací també em vaig queixar de la política del pp, sobre que volen llevar tv3 (sobre les altres coses, ací no toca)
i per això aquest 25 d'abril es fa la manifestació i concert a alcant, perquè no lleven els repetidors (el concert és el 26)

ah
i vaig començar les palmeres salvatges l'any 2005, però em va suposar tal rebombori interior( tracció del cor) el començament de la història d'amor
que no vaig poder continuar (he llegit altres de faulkner, que m'agrada molt)
i encara no he pogut reprendre'l i recomençar...
(ho he recordat al llegir el text que posa eduard
del baró rampant
que tinc ganes de llegir, pel que ha posat, també

Perdonin que torni altre cop; completament d'acord amb Guinglain. I també d'amor a les dones, Jean Bowles ( ja es veu que porto el nick en honor a ella), "Dos damas muy serias", extravagant i genial.

http://onclevania.wordpress...

Carver, Carver, Carver. I per dir-ne un de títol explícit:

"De qué hablamos cuando hablamos de amor"

També "Els morts", del dublinès.

Perdoneu-me si algú creu que desentona, però parlant d'amor, fa uns quants anys em vaig emocionar molt llegint "El teu nom és Olga" de l'incansable JM Espinàs.

Salut a tots

(Us envio jo el comentari, perquè ella diu que això dels blogs són tonteries...)

Una amiga em va dir que a la llista no hauria de faltari el "Qui vam ser" de la Lolita Bosch.

Que diu que explica un amor d'una manera superreal.
Que diu que moltes vegades sembla que els escriptors no hagin estat mai enamorats i que si ho han estat no saben explicar-ho...

Aprofitant, jo afegiria a la llista del blog:
"El festín del amor" de Charles Baxter.
"Años luz" de James Salter i per extensió totes les seves novel·les com amors descarrilats.
"Suave es la noche" de Francis Scott Fitzgerald, com amor impossible...

Hola a todos,

Tres títulos importantes:

"Seda" de Alessandro Baricco
"La sonrisa etrusca" de Jose Luis Sampedro
"Vinieron como golondrinas" de William Maxwell

"Mi vida con la ola", d'Octavio Paz: crònica de la història amorosa d'un home i una onada, que acaba com acaba... Busqueu-la: són només tres fulls.

Joseph Roth, "La leyenda del santo bebedor" amor als vapors de l'absenta i a les promeses als sants.

"Denos Dios a todos nosotros, bebedores, tan liviana y hermosa muerte"

Enamorament i desenamorament en un dia de la vida d'una misteriosa i distingida dama Mrs. C.

Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona. Stefan Zweig.

traducció de Jaume Vallcorba

Leopoldo Alas "Clarín", "La Regenta", obra mestra de conflicte entre conciència, deure i instints i passions.

Mario i Blanca1 i Blanca2.

En ausencia de Blanca. Antonio Muñoz Molina.

Al meu parer poc conmovedora, però bona "escritura"

Escarlata y Rhett, amor i odi a dojo.

Lo que el viento se llevó. Margaret Mitchell.

RNP883 sóc jo

LOS AUTONAUTAS DE LA COSMOPISTA de Julio Cortázar

Bona tarda amics,

Algú ha esmentat el titol de "La cartuja de Parma" de Stendhal (Henry Pierre Beyle).

Aquesta novel.la francesa (la més italiana de la literatura francesa) aborda molts tipus d´amors.

1.- L´amor adult : Entre el Conde Mosca y la Duquesa de Sanseverino.

2.- L´amor adolescent: Entre Fabrizio del Dongo y Clelia.

3.- L´amor a la dona madura (incestuos): Entre Frabrizio i la seva tieta la Duquesa Sanseverino.
"La cartuja de Parma" té la rara virtut de tractar molts tipus d´amor.

"El maestro y Margarita" de Bulgakov

Aquest llibre és el meu Amor.

Per cert amics hi ha un llibre que el vaig comprar fa uns dies i que vaig sentir grans comentaris:

"PRIMER AMOR" DE TURGUENEV.

I el meu, Camarada N, i el meu

Navegant pel Mare Nostrum:

- Amor de cans (M. Antònia Oliver9
- Natura d'anguila (M. Pau Janer)

Però navegant pel temps, la literatura i el cinema:

http://youtube.com/watch?v=...

- D'equivocar-se així. Enric Casassas.

Segon Pròleg
Algun dimarts
irem fins el dimecres
passant pel pont de corda més altíssim
dels somnis nostres

caiguéssim a l'abisme
per a aixecar-nos
esgarrinxats
entre esbarzers
d'un riu de roses

(dóna'm la mà...

- Polipoesía Urbana de Pueblo - Accidents Polipoètics
Esto no es un poema de amor

a Montserrat Domínguez
Las letras del televisor, el recibo de la luz,
los pantalones de pana, el colegio de los niños
doce cajas de condones, el sofá y los sillones,
la contribución urbana, empapelar el pasillo,
reparar la pianola, doce tiestos de geranios,
el recibo de la luz, la factura del teléfono,
no me digas que me quieres.
¿Quién puso esa conferencia a Australia?
El regalo de tu madre, pasar por el tinte
doce quilos de patatas, unos zapatos de cuero,
la declaración de renta, el gato de porcelana,
llamar al fontanero, reparar las goteras,
el ingreso de la nómina, cambiar la tapicería,
pedir hora al odontólogo, hoy no se ha hecho la cama
no me digas que me quieres
no queda tomate en lata.
Todos esos papeles, no hay ni un libro en su sitio,
hay una mancha en mi traje, no me cosiste la manga,
no encuentro las zapatillas, dile a tu hijo que se calle
hoy no me siento con fuerzas,
no queda papel de wáter
no queda papel de wáter
no me digas que me quieres
no queda papel de wáter.
El ascensor vuelve a estar estropeado,
yo vuelvo a estar resfriado
¿Por qué no me dices que me quieres?
yo vuelvo a estar resfriado

(Esto es un poema de amor masticable
Esto es un poema de amor bailable
Esto es un poema de amor recambiable
Esto es un poema de amor intercambiable
Esto es un poema de amor retornable
Esto era un poema de amor).

Benvolguts amics i benvolgudes amigues, estic aclaparat i molt agraït per la vostra esplèndida amistat i la vostra massiva resposta en aquesta llista amorosa i literària. Excuseu-me el retard d’avui en la contestació dels vostres comentaris, però he estat tot el dia donant voltes pels passadissos, túmuls, capelles, sants... de la catedral de Sevilla i pujant les inacabables rampes de la Giralda, i a aquestes hores torno!

Benvolguda amiga Silence, moltes gràcies pel seu amorós, mortal i foll passeig.

Benvolgut amic FDJames, moltes gràcies per no anar-se per les branques.

Benvolgut amic Eduard, moltes gràcies per la seva crònica amorosa i també rampant. I també moltes gràcies per la seva dissecció de lo roig i lo negre parmesà, i també pel xic que té la seva compra de pares i fills.

Benvolgut amic Santi Bruch, moltes gràcies per la seva acurada trilogia.

Benvolguda amiga A la Glorieta, moltes gràcies pel seu romanticisme i els seus oblits.

Benvolgut amic Joan (L’Alcúdia), moltes gràcies per la seva esplèndida proposta literària, i per la seva resistent companyia.

Benvolguda amiga Rut Solés i Gargallo, moltes gràcies per la seva generositat/lleialtat amb el filòleg Bédier.

Benvolgut amic Guinglain, moltes gràcies pel seu cavalleresc amor.

Benvolgut amiga AGP262, moltes gràcies per les seves propostes i per la seva companyia, i per ser també la d’abans.

Benvolgut amic L’Oncle Vània, moltes gràcies per saber d’això que parla.

Benvolgut amic Miquel, moltes gràcies per compartir en aquest bloc les seves emocions literàries.

Benvolgut amic Toniferron.com, moltes gràcies per la seva participació directa i moltes gràcies també per la seva participació intermediària.

Benvolguda amiga Coco, moltes gràcies per la seva trilogia que arriba com les orenetes.

Benvolgut amic Un Que Potser Arriba Tard, moltes gràcies pels seus tres fulls.

Benvolguda amiga Una Més, moltes gràcies per la seva llegenda.

Benvolguda amiga Noesdeestepie, moltes gràcies per les seves vint-i-quatre hores i per la seva absència sempre present, i també moltes gràcies per no ser vostè R2D2 i C3PO, o així .

Benvolguda amiga Gilberta, moltes gràcies per la seva proposta per a res vetusta.

Benvolgut amic/amiga RNP883, moltes gràcies per la seva bufada de vent.

Benvolgut amic FaFneR, moltes gràcies per la seva cosmopista amorosa

Benvolgut amic Camarada N, moltes gràcies per la seva mefistofèlica i felina recomanació.

Benvolgut amic Almogàver, moltes gràcies per la seva mediterranietat i per la seva gwynethpaltrowitat.

Benvolguda amiga Ivylot, moltes gràcies pels seus versos d’amor i pels seus poliversos de no amor.

Mare de Deu Senyor Magnum!!!!

Sempre tard!
I a més, moltes de les que jo posaria ja estan nombrades... Romeu i Julieta, De que hablamos cuando hablamos de amor, El amor en los tiempos del cólera, Tristan e Isolda, Bella del Senyor (encara que personalment la trobi infumable)....
Proposo donx un irònic Kundera, per mi un dels més brillants 'El vals de l'adeu'

Per cert... el Sr. Manzano no proposa res?

Petonets primaverals

Ja li he dit, benvolgut sr. Boix, que podriem arribar a les mil... i una nits, novel.les d'amor, ja tindrà feina. Li donaré una mica més:

- Ashanti- Alberto Vázquez Figueroa (Com un home enamorat travessa els deserts per a recuperar a la seva estimada dona de pell "ebano"=ashanti, descobrint la complicitat entre les dones... i de lo que ell mateix és capaç... per amor)

- La importancia de llamarse Ernesto- Oscar Wilde, (divertida, irónica, els embolics dels que som capaços els humans... per amor)

- La dama del perrito- Anton Xéjov, (de nou, del que som capaços... sobre tot ell, travessant les estepes nevades i tota Russia... per amor. -Basada en aquesta obra i altres es va fer la preciosa pel.lícula "Ojos negros" amb un magnífic Mastroiani-)

- La esposa del fisiólogo- Arthur Conan Doyle, (de nou, divertida, intel.ligent...)

em pregunto si veritablement, donem els llibres d'amor que més ens agraden o estimem, o si potser, realment, ens els reservem

-"El problema de lo que estas cuestiones tienen de psíquico y lo que tienen de material está aún "sub judice" -contestó el profesor con aires de tolerancia-. Quizá llegue a demostrarse que el protoplasma es la base física del amor, lo mismo que la vida.
-¡Qué inflexible es usted! -exclamó ella- Sería usted capaz de rebajar el amor hasta el nivel de lo material.
-O de elevar la materia hasta el nivel del amor.
-Eso ya está mejor-dijo ella, reforzando sus palabras con su risa simpática-. Eso es, verdaderamente, muy bonito y presenta a la ciencia bajo una luz encantadora.

http://es.youtube.com/watch...

Em temo que haurà de continuar pujant per aquesta "giralda"
mr Boix, no es cansi

La embarcación iba de luto. Negras eran las velas, negra la cubierta, enteramente negros los mascarones y hasta los regios estandartes.¿ No anunciaba todo ello algún lúgubre prodigio? Hasta ayer fue una nave suntuosa, más brillante aún que todo el oro de las minas del Sinaí, más deslumbrante que todos los colores de las columnas del templo de Amón. Fue igual que un cofre repleto de riquezas y hoy era urna para restos de difuntos. Surcó los mares hasta la misma Roma, y hoy parecía un cuervo viejo que sólo aspirase a morir en la ignota soledad de los desiertos.

- ¡Todo este luto por simples amorios!

-Y yo te digo: por un amor que fue cualquier cosa menos simple. Egregia en todo es Cleopatra Séptima. En la plenitud del amor lo era. En su hundimiento, lo es más todavía...

Terenci Moix
No digas que fue un sueño

Al meu granet de sorra per arribar als 100.
Crec que la follia amorosa entre Cleopatra i Marc Antoni mereix una petita menció.

Salut.

Benvolguda amiga Lula, moltes gràcies per la seva proposta/pregunta.

Benvolguda amiga Silence, moltes gràcies pel seu Tube d'ulls negres.

Benvolgut amic Quim, moltes gràcies pel seu adient títol, doncs avui dijous...

Algú te'n parla, sense adonar-se'n que ha plantat la llavor de la curiositat. I aleshores la recerca comença. Està descatologat. Però és encara millor perquè el repte és més gran. Fins que aleshores el trobes. Era L'ILLA D'ARTUR, d'Elsa Morante (La isola di Arturo).

On és la Jane Austen???

ups! ja l'he vist, ho sento.

La balada del café triste, Carson McCullers.
El amante del Volcán, Susan Sontag.

Moltes gràcies pel programa. Fa que els dijous a la nit siguin especials.

Benvolgut Sr. Boix, el comentari de Natàlia, d'avui dia 27/03/2008 a les 18:01:46, no correspon a la Natàlia amiga d'una mezzo.
Una cordial salutació.

El mateix dic, el comentari de Lectora d'avui, no correspon a l'amiga "infinita" d'aquest bloc i el sr. Boix, clar que, amb tants niks, sembla inevitable que a vegades coincideixen. Lo curiós és que, a vegades, signo amb un dels meus niks i surt un avís en vermell dient "aquest nik ja està enregistrat per altre usuari", cosa així.
Coses de la tecnología, tant li fa, però, estem d'acord en que els dijous són especials amb l'alicient del programa L'hora del Lector.
Moltes gràcies
Salut
(Ah, per part de Natàlia, - que signa amb accent tancat- ja m'ho pensava, hi ha un estil, i un flaire, salut)

Rayuela es la novela de mi vida. Armado ya con 62, Cortázar sigue siendo un modelo para mi.

Benvolguts amics i benvolgudes amigues Natàlia, Potsbuits, Lectora, Plaça del Diamant, Silenci i Morelli, amics i amigues cordials i fins i tot dobles, moltes gràcies per la vostra companyia i pels vostres comentaris!