Benvolgudes amigues i benvolguts amics dels anys que passen, suposo que la cançó d'aquest dilluns 31 de desembre mereix ser aquesta. Bon i feliç any nou! I molta sort!
Benvolguts amics i benvolgudes amigues dels canvis d'any, i dels propòsits de canvi d'hàbits, i fins i tot dels propòsits dels canvi de vida, com aquest any entrant és any de traspàs, avui afegeixo, si no teniu cap inconvenient, un acudit de més. Molt bon últim diumenge de l'any 2007, amigues i amics!
Benvolgudes amigues i benvolguts amics dels programes sorpresa, emesos a última hora, i sense temps d'avisar ni de res, que extraordinàriament que m'ho vaig passar ahir dijous a l'hora de sempre, que és L'hora del lector, amb aquest excepcional programa, potser dels millors d'aquest any que fuig, que rebé m'ho vaig passar, dic, tot constatant, mitjançant l'amena xerrada de l’amic Emili Manzano, que el popular cantant Manolo Escobar és, per damunt de tot, un gran expert i col·leccionista d'art contemporani i primordialment de pintura abstracta, en total posseeix a la ratlla de dos mil obres (si voleu tenir més informació al respecte, cliqueu aquí, si us plau).
I que fantàsticament bé així mateix m'ho vaig passar amb L'hora del lector d'ahir nit tot gaudint amb les explicacions de l'amic Víctor Amela sobre el nou descobriment, recollit al sensacional llibre que va portar a la televisió en el més rigorós directe, segons el qual hi ha un missatge càtar a totes les cançons del senyor Manolo Escobar, doncs el seu lletrista va ser un conegut i misteriós iniciat francès, el père Le Carré, qui va desaparèixer secretament quan el submarí atòmic britànic Tireless embarrancà a les roques de Cap de Creus, poc desprès de fer-ho molt sonadament a les costes Gibraltar. I quant em varen agradar també les documentades i bibliogràfiques consideracions de l'amic Carles Álvarez entorn de com s'ha de doblegar o marcar les puntetes de les fulles dels llibres a la manera de punt de lectura, i de com es practicava ja aquesta modalitat des de temps sumeris, quan només existia la roca gravada. I quina emoció vaig sentir amb la presentació de les col·laboradores-comentaristes d'aquesta nova temporada entrant, les amigues Carla Bruni i Marina Castaño, que vindran de manera alterna cada setmana per parlar-nos, respectivament, de literatura romanesa arrelada a França («des de Ionesco i un xic Mircea Eliade fins Cioran...») i de drets editorials. I quant em va agradar a més a més el reportatge que l'amic Enric Juste i l'amiga Marina Espasa van enregistrar a propòsit de la fugaç visita de l’escriptor Sánchez Pinyol a Barcelona. I, ja per posar fi a l'inesperat post d'avui, dia 28 de desembre, benvolguts amics i benvolgudes amigues, que bé va estar l'amic Tornasol al seu gran comiat de l'any 2007. I amb quina mà esquerra va saber negociar amb el cap de recursos humans del Temps, perquè aquest any vinent arribi amb un dia més i de tal manera poder tots llegir una mica més. Molt bon cap de setmana, benvolgudes amigues i benvolguts amics!
... en la conversa amb Manolo Escobar
Autor: Michel Lechariot Títol: El carro ligero. Renault FT Traducció: Andreu Calhonrat Editorial: Osprey Military Any: 1999
... pel Víctor Amela
Autor: Père Le Carré et Jedormais Títol:Cátaros. Las fuentes Traducció: Andreu Calhonrat Editorial: Nova llum Any: 2008
... pel Carles Álvarez
Autor: Hammurabi Títol:Codi Traducció: Andreu Calhonrat Editorial: Planeta Any: segle XII aC
... per les noves col·laboradores Carla i Marina
Autor: Diversos Autors Títol:Johnny Weissmuler va néixer a Timisoara Editorial: sí, sí, és ben cert, cliqueu aquí, si no us ho creieu. Any: 1907, aquest any va néixer a Romania, ja dic...
... al reportatge de l'Enric Juste i la Marina Espasa
Autor: Ajuntament de Barcelona Títol:Guia util de Barcelona Editorial: Parcs i Jardins Any: 2007
Benvolgudes amigues i benvolguts amics de L'hora del lector i de les velles i malenconioses cançons de Franz Schubert, i d'aquesta manera, amics també dels amors no correspostos, avui és el dia 361 de l'any, i així, després de la celebració del Nadal, comença de debò l'infinit, el solitari, el lent, el blanc viatge d'hivern. Bona nit i, per descomptat, molt bon Winterreise!
Benvolgudes amigues i benvolguts amics, no volia que la cançó d'avui 24 de desembre fos una altra; aquí la tenim pel Pau i el Toti. Bona nit de Nadal a totes i a tots!
Benvolguts amics i benvolgudes amigues dels somriures nadalencs. Així va representar el senyor Joaquim Xaudaró (nascut a les illes Filipines) una casa vista la nit de Nadal, i els estrats socials de l'època, segon es puja del principal a les golfes. El dibuix és de començaments del segle XX, és a dir, una mica avanç (potser mig segle) que es dibuixés l'edifici sense façana de la rue del Percebe, 13.
Bon diumenge, i bons torrons, i bones lectures!
Benvolgudes amigues i benvolguts amics dels contes meravellosos i de les escriptores màgiques, quin any tan fantàstic he passat veient setmana rere setmana L'hora del lector, des de l'inaugural, del 20 d'abril amb l'editor Llibert Tarragó fins aquest darrer d'ahir amb l'escriptora Ana María Matute. Em sembla que passaré tot el Nadal veient una vegada i una altra els programes de L'hora del lector, que per alguna cosa me'ls he gravat en dvd nit rere nit. A veure si així aconsegueixo controlar la impaciència de tots aquests dies que hauré de passar sense les converses de l'Emili Manzano i el seu equip, fins que no comenci la nova temporada, el dijous 3 de gener.
De moment, heus aquí la llista de tots els entrevistats.
Llibert Tarragó, 20/04
Pepe Rubianes, 27/04
Josep Maria Espinàs, 04/05
Astrud 11/05
Jaume Plensa 18/05
Eduard Punset i Sol Picó, 25/05
Baltasar Porcel, 01/06
Santiago Auserón, 08/06
Colita,15/06
Melcior Comes i Martí Sales, 22/06
Especial vacances d’estiu (Emili Manzano, Albert Sánchez Piñol, Empar Moliner, Lolita Bosch, Víctor Amela, Carles Álvarez, Mita Casacuberta, Andrés Ehrenhaus, Javier Pérez Andújar i Ramón Colomina), 29/06
Rosa Regàs, 20/09
Quimi Portet, 27/09
Alma Guillermoprieto, 04/10
Especial Frankfurt, 11/10
Jordi Llovet, 18/10
Quim Monzó i Enrique Vila-Matas, 25/10
Especial Difunts (Emili Manzano, Víctor Amela, Carles Álvarez, Marina Espasa, Lolita Bosch, Empar Moliner, Jordi Obiols, Javier Pérez Andújar i Tornasol), 1/11
Joan de Sagarra, 8/11
Emili Teixidor, 15/11
Josep M. Castellet, 22/11
Max, 29/11
Esther Tusquets i Anna Maria Moix, 06/12
Bernard Pivot, 13/12
Ana María Matute, 20/12
Personalment, el meu programa favorit va ser... tap, tap, tap... vaja! ara se me ha entortolligat el teclat! Bon Nadal, benvolgudes amigues i benvolguts amics de L'hora del lector, i d'aquest bloc de seguidors del programa. Aquests dies nadalencs, no cal ni dir-ho, aniré entrant i sortint del bloc per convidar a massapans i rosquilles tothom que en vulgui
... en la conversa amb Ana María Matute
Autor: Ana María Matute Títol:Primera memoria Editorial: Destino Any: 2006
Autor: Ana María Matute Títol:Olvidado rey Gudú Editorial: Destino Any: 2006
Autor: Ana María Matute Títol:Historias de la Artámila Editorial: Destino Any: 2000
Autor: Ana María Matute Títol:La torre vigía Editorial: Destino Any: 2006
Autor: Ana María Matute Títol:Aranmanoth Editorial: Destino Any: 2005
... per la Mita Casacuberta
Autor: Alessandro Manzoni Títol:Història de la columna infame Traducció: Isabel Cervelló Editorial: CCG Edicions. Col·lecció Liberalia Any: 2007
Benvolguts amics i benvolgudes amigues de les escriptores/fada i de les nines de Barcelona i de les dones de l'univers, quines ganes tinc que comenci ja aquesta nit, cap allà les 22 h, L'hora del lector, per gaudir de la conversa literària, i àdhuc nadalenca, que l'amic Emili Manzano tindrà amb l'escriptora Ana María Matute.
Per cert, enguany Ana María Matute ha rebut el premi nacional de les lletres espanyoles i així s'ha convertit en la tercera dona que l'ha rebut. Les anteriors, Carmen Martín Gaite, el 1994, i Rosa Chacel, el 1987. També amb aquest premi, es pot dir que Ana María Matute és avui en dia l'escriptora més guardonada d'Espanya; però no l'escriptor més guardonat, de manera que també podrien dir-se algunes coses sobre la manera en què es reparteixen els guardons. I parlant de guardons, ja els hi val d'altra banda als del premi Cervantes, que només l'han donat en tota la seva història a dues dones, la poeta Dulce María Loynaz el 1992, i la filòsofa María Zambrano, el 1988 (... vaja, em sembla que no ha estat gaire bona idea això de combinar el xampany i el cava de la nodrida, sempre generosa cistella nadalenca, plena de mantecados, neules i torrons, amb què m'ha obsequiat, com cada any, el meu amo Emili Manzano).
També intervindran en aquest darrer programa del 2007 l'amiga i companya Mita Casacuberta (que comentarà alguna novetat editorial), i els amics i companys Víctor Amela (també abocat a l'abisme de les novetats) i Carles Álvarez (que ens parlarà de piles de llibres i de cans cerbers). I Jorge Semprún dissertará sobre literatura d'actualitat en un reportatge de la nostra estimada amiga i companya Marina Espasa i el nostre estimat amic i company Enric Jucte.
El detall final, com sempre, el posarà el líric amic Tornasol, en el seu constant desafiament a la llei de la gravetat i a tota gravetat en general, i àdhuc a tota llei també general.
Fins aquesta nit voltant les 22 h, benvolguts amics i amigues de L’hora del lector!
Benvolguts amics i benvolgudes amigues de les adaptacions entre gèneres, potser perquè L'hora del lector és, a la seva manera, una adaptació de les ganes de llegir a les ganes d'escoltar, aquesta nit he passat les pàgines de la meva finestreta digital com s'obre un vell llibre de paper, i he trobat, protagonitzat per uns ninotets del Lego, el conte «Don Payasito» de l'escriptora Ana María Matute, que forma part del seu llibre de relats Historias de la Artámila, editat originalment l'any 1961.
Quins dies més impacients que porto tot esperant el programa de demà, l'últim d'aquest any 2007, el qual, en el seu ser un any que no ha durat tot un any, doncs per a nosaltres va començar a l'abril, ha tingut, l'any, una mica l'essència de L'hora de lector, que és una hora que no dura tota una hora. Tingueu molt bon dimecres de cap a peus, amigues i amics.
Benvolguts amics i benvolgudes amigues d'aquest bloc tam despistat, i amics aquests dies ja freds dels vells contes de fades amb autor, avui, contra tota precaució, ateses la temperatura exterior i la meva edat interior, he gosat obrir la finestreta virtual (amb un còmode clic, que tot s'ha de dir), a aquest «Soldadet de plom» de l'escriptor danès Hans Christian Andersen, en una adaptació soviètica de l'any 1959 (deliciosa, però amb el final original incomplet), que he trobat partida en dos blocs, com abans estava el món també repartit en un parell de blocs.
A l'elecció del creador literari d'aquest malenconiós, terrible conte de ballarines amb dues gràcils cames i soldadets sense una cama es troba, això no cal dir-ho, la pista que porta a la convidada d'aquest dijous, i ja friso per veure-la tota amistosa i magnífica a L'hora del lector en plena xerrameca amb l'amic Emili Manzano.
Aquí va la primera part:
I segueix aquí:
I ja que hi som: no recordeu pas el final original d'aquest conte d'Andersen?
Benvolguts amics i benvolgudes amigues del programa L'hora del lector (que és el meu programa favorit) i dels dilluns musicals, i fins i tot, potser, de les músiques nadalenques, que ja són aquí passada la cantonada d'aquesta setmana entrant, concediu-me el plaer marí, si us plau, d'obrir avui la finestreta binària a aquesta deliciosa cançó del senyor Randy Newman.
Benvolgudes amigues i benvolguts amics de les facècies amb llibres i poetes, i dels comentaris ben animats, i amics i amigues sobretot, no cal dir-ho, del programa L'hora del lector, així era el traç humorístic del dibuixant Mallol, l'any 1933, quan treballava a la revista infantil En Patufet.
Benvolgudes amigues i benvolguts amics de la lectura soluble, i fins i tot de la informàtica soluble, que bé que m'ho vaig passar ahir amb la conversa d'Emili Manzano i Bernard Pivot a L'hora del lector. Com em va agradar veure el senyor Pivot glossant escenes dels seus vells Apostrophes com aquell qui comenta fotos de l'àlbum familiar. I que n'és de cert, o així m'ho va semblar, que tant els llibres com el raïm deixen un pòsit en desfer-se a les nostres mans. Aquests són alguns dels llibres citats, comentats, al·ludits, referits i fins i tot imaginats al programa d'ahir. Ah, i fent clic aquí trobareu els continguts detallats i l'extracte en vídeo de 117 programes d'Apostrophes. Bon finde!
... en la conversa amb Bernard Pivot
Autor: Bernard Pivot Títol: Diccionario del amante del vino Traducció: Jordi Terré Editorial: Paidós Any: 2007
Autor: Joan Sales Títol:Gloire incertaine (suivi de) Le Vent de la nuit Traducció: Bernard Lesfargues i Marie Bohigas Editorial: Tinta Blava Any: 2007
Autor: Joan Sales Títol: Incerta glòria seguida d'El vent de la nit Editorial: Club Editor Any: 2007
... pel Víctor Amela
Autor: Stephen W. Hawking Títol:La teoría del todo. El origen y el destino del universo Traducció: Javier García Sanz Editorial: Debate Any: 2007
... per la Marta Ramoneda
Autor: Varlam Shalámov Títol:Relatos de Kolimá. Volumen I Traducció: Ricardo San Vicente Editorial: Minúscula Any: 2007
Benvolguts amics i benvolgudes amigues de L'hora del lector i dels programes de llibres, i amics avui de la cultura francesa (i perdoneu tan gran redundància), el convidat que aquesta nit hi haurà al programa és el senyor Bernard Pivot, que conversarà amb el nostre amic Emili Manzano sobre l'amor als llibres i als vins.
Bernard Pivot va presentar i dirigir el programa de llibres Apostrophes a la cadena francesa Antenne 2, durant 25 anys. Al llarg dels més de set-cents programes que va fer, va portar al públic francès escriptors molt admirats, com Simenon, Nabokov, Yourcenar, i també escriptors amb molta empenta, com Bukowski, i així mateix escriptors molt desconeguts que van acabar essent extremadament populars, com Modiano. La primera emissió d'Apostrophes fou el 10 de gener de 1975. El 1990, Pivot va donar per acabat el programa i en va crear un altre, al qual anomenà Bouillon de culture, i que va mantenir en antena fins al juny de 2001. Als darrers anys ha continuat fent programes d'entrevistes culturals a la televisió, de manera més o menys regular.
De les moltes coses divertides que poden explicar-se d'aquest presentador de televisió, que dugué ells llibres fins als menjadors de les cases, els sillons de les recepcions, les taules de les cafeteries, les cuines dels apartaments, les guixetes dels vigilants..., hi ha haver estat el creador i organitzador, el 1988, amb la lingüista Micheline Sommant, dels Campionats de França d'Ortografia, que quatre anys després van convertir-se en els Campionats del Món d'Ortografia.
A més, aquesta nit, a L'hora del lector, l'amiga i llibretera Marta Ramoneda ens durà, ja que som al blanc desembre, fins als límits orientals de Sibèria, l'amic i company Víctor Amela parlarà del destí i de l'univers, segons les previsions de la física, i el també benvolgut amic i company Carles Álvarez ens aproparà al món físic del llibre amb l'explicació de gairebé un «sloganista». L'amiga Marina Espasa i l'amic Enric Juste (i companys, clar) ens duran en el seu reportatge fins a la llibreria Le Bouquiniste de Barcelone, especialitzada en llibres de segona mà editats en francès. I com a fi de programa, que té molt de física perquè obeeix a un fi de la dimensió temps, el company i amic Tornasol convertirà la nostra il·lusió en lirisme.
I espero, benvolguts amics i benvolgudes amigues dels llibres i dels programes de llibres que, després d'aquesta llarga explicació, sapigueu comprendre millor i àdhuc disculpar la impaciència de què he estat víctima tota la setmana. Bon programa, i bona lectura! I com deia Bernard Pivot a les seves cròniques de la revista Le Point: «Riez, nous ferons le reste».
Benvolgudes amigues i benvolguts amics del programa L'hora del lector, el qual ja friso perquè arribi, demà dijous, us sap greu esperar tot aquest dia que ens resta concedint-li a l'amic Ramon Roig la publicitat que tan jovenívolament, tant instantment, tant urgentment ens sol·licita?
Ahir vaig rebre a la meva bústia inexistent, aquest correu seu, sense segell, i sense sobre, i sense paper..., i malgrat això tot sembla ben real. Així diu:
«Bones! Us estem escrivint de forma virtual i metafísica. Som fans de L'Hora del Lector, i hem pensat que és un mitjà de difusió excel·lent. La qüestió és la següent: Som un grup poètic en expansió. Ens diem Pla d'Acció per la Poesia (P.A.P.). I necessitem d'urgència propaganda del moviment per tal de consolidar-nos (som 22 aprox.) tenim una web amb blog on la gent pot escriure les seves cabòries poètiques. Ens agradaria que ens féssiu (si pot ser) una breu menció al programa, i esdevenir quelcom en el món de la literatura. La web en si és www.papcat.tk. "Cutres" però efectius. Versos per Combatre la Hipocresia!!!».
Doncs, benvolguts amics i benvolgudes amigues dels joves poetes vius que tenen «la voluntat d'escampar la poesia com a Modus Vivendi», avui hem fet una mica de propaganda com qui fa una mica de gimnàstica, casolanament, esportivament. Bon dimecres d'espera impacient, amb aquesta altra propaganda tendenciosa d'un vell disc del Frank Zappa!
Benvolguts amics i benvolgudes amigues de l'hermetisme i de la intriga, com més s'aproxima el dijous, més impacient em trobo, perquè ja tinc moltes, moltes ganes de veure i escoltar, des del meu marc d'oripell, la xerrada de l'amic Emili Manzano amb el convidat d'aquesta setmana a L'hora del lector. I com no vull posar-me en extrem insondable, deixo oberta la finestreta inexistent a aquesta rocambolesca (ai, deixant-me anar per la música, m'ha vingut d'un pel de no escriure «rocanrolesca»), petita i estranya pista. Bon i pensívol dimarts, amigues i amics!
(Nota: la pista no està a la música, no cal dir-ho.)
Benvolguts amics i benvolgudes amigues dels dilluns literaris i musicals, i també amics i amigues dels dilluns que obren la seva porta setmanal a una ben bona sorpresa (qui serà el convidat d'aquest dijous?), avui he trobat en aquesta finestreta, que en comptes d'obrir-se s'engega, el còmic mexicà Germán Valdés «Tin Tan» tot alegre i cantor, envoltat de les ballarines del Tropicana de Cuba. Bon dilluns, amigues i amics! (')
Benvolguts amics i benvolgudes amigues del programa L'hora del lector i dels remeis casolans, o si més no originals, l'acudit d'avui és obra del dibuixant Conti (que molt sovint va representar llegint els seus personatges), i va aparèixer el febrer de 1952 a la revista El DDT contra las penas.
Benvolguts amics i benvolgudes amigues de L'hora del lector, i d'aquest bloc d'hores, que així és un xic un llibre d'hores. Moltes gràcies per la generosa amabilitat d'enviar aquestes variades (i perquè no, també desvariades) propostes i amistoses reflexions sobre les portades dels vostres llibres favorits, o detestats, o potser tan sols trobats al atzar, tasca a la qual ens va cridar l'amic i company Carles Álvarez des del programa durant les últimes setmanes, i a què va fer referència aquest dijous.
La benvolguda amiga Marta Xicoy ha assenyalat com a favorita la portada de Balzac i la petita modista xinesa de l'Editorial Butxaca: «[...]Carles, la portada del llibre Balzac i la petita modista xinesa, de Dai Sijie, ed. La Butxaca, una delícia». I quedem delectats.
La portada favorita del benvolgut amic Vicenç Feltrer és la del llibre Dreamland, de Kevin Baker. I així ho enraona: «[...] Us adjunto la meva portada preferida d'un llibre del que, per cert, ja us en vaig parlar fa uns mesos (per quan la traducció al català o al castellà?). Per cert, que acabo de llegir La interpretació del crim de Jed Rubenfeld (aquesta sí en català) i té moltes coses en comú amb Dreamland (temps, lloc, personatges) per bé que la història és força diferent.»
El benvolgut amic Domingo Olmos es queixa de les portades de l'editorial Columna il·lustrades amb pintures i ens dóna tres exemples de novel·les esplèndides amb portades dolentes: «[...] Posaré tres exemples de tres excel·lents novel·les amb tres peri-patètiques portades-pinturetes: Doctor Pearson.L'home que va portar la llum a Catalunya, on surten ballant; Línia blava, on l'edició que ha fet el Cercle de Lectors l'ha cambiat per una altra que sí té a veure amb el Metro; i El mercant, aquesta ja és el no va mas, surten dos vaixells antics de passatgers topant i enfonsant-se, quan el text és un modern portacontenidors, que acaba al fons, però no topa amb res.»
La benvolguda amiga Montse Freixes ens fa arribar aquesta portada del llibre Horas de España, de Leonardo Sciascia, que li sembla «més subtil, interessant i fins i tot sensual del que aparentment pot semblar a primera vista».
El benvolgut amic Pepe Fuster fa una confrontació d'aquestes dues edicions de Travesuras de Guillermo, de Richmal Crompton, arrel de la qual troba que com els dibuixants i portadistes d'antuvi, cap i ningú: «De pequeño (y de mayor) me gustaban mucho las historias de Guillermo, que mis hermanos mayores ya leían, y por tanto había varios libros en casa. Cuando los hube leído todos fui pidiendo más, pero en esa época (hablo de mitad de los 70) sólo se encontraba una reedición con portadas e ilustraciones horrorosas que nada tenían que ver con las originales. Eran tan feas y los personajes (Guillermo incluído) se alejaban tanto de sus descripciones que se iban las ganas de leer. A pesar de esto los libros eran tan buenos que se disfrutaban igual; eso sí, había que intentar desviar la vista al llegar a alguna página ilustrada, lo cual era una pena, pues en las ediciones originales era un placer.»
La benvolguda amiga Núria Cisa ha triat aquesta portada de Chulas y famosas, del Terenci Moix: «Jo diria que és la de més mal gust que tinc a casa, i la novel·la ... infumable! La única excusa que tinc és que me la van regalar!»
La Judith Predi, nostra benvolguda amiga d'Osona, ens fa arribar aquest bonic conte, Tic-Tac, il·lustrat per la Mercè Llimona, publicat originalment l'any 1942, i reeditat l'any 2002: «Una mica cursi però entranyable. Les agulles de cartró del rellotge eren abans de metall».
El benvolgut amic C. Rancio reivindica els precursors del terror modern amb aquesta coberta de Los piratas fantasmas, de William Hope Hodgson: « Ahí va la portada. Una cosa horrenda para una obra maestra».
La benvolguda amiga Betlem Parés assenyala que el llibre Escribir es vivir, de José Luis Sampedro, sense la seva sobrecoberta es queda en un no res: «tot negre, sort del llom que posa el títol».
Nostra benvolguda amiga Carmen manifesta la seva predilecció per les portades amb el retrat en blanc i negre de l'autor, com doble font de coneixement: «una de les moltes cobertes fotografiades que admiro: Salvador Pániker en el seu Cuaderno amarillo».
I per últim el benvolgut amic Joaquim Cifuentes ens proposa aquesta coberta del llibre d’Enrique Vila-Matas, Bartleby y compañía, editat per Anagrama. Aquestes són les seves explicacions: «jo envio la coberta del llibre Bartleby y compañia d'Enrique Vila-Matas per dos motius: Un perquè el tinc a mà (confesso que sóc una mica gandul ) i l'altre perquè no em deixa en absolut indiferent. A primera vista, i atenent al títol, un podria imaginar que els tres personatges que surten a la foto són l'oficinista de Melville en un dia de camp amb els seus companys d'oficina o alguna cosa així però això seria del tot impossible perquè en Bartleby mai no ho hauria fet. Així doncs, què dimonis pinten aquests tres senyors a la coberta del llibre? No ho sé, la veritat. Es tracta de la fotografia d'August Sander "Jóvenes campesinos". Desprès de llegir el llibre i comprovant que la referència a l'oficinista de Melville és només una al·legoria a la inacció encara entenia menys el sentit de la seva coberta. Passat un temps, passejant per una fireta de llibres que tinc al costat de casa, vaig comprar un assaig de Kapuscinsky, Relato en un diente de ajo, on l'autor fa una referència a la fotografia de Sander: "És una fotografía que tuve que mirar varias veces. Es el retrato de tres jóvenes campesinos húngaros, vestidos con trajes modernos, de ciudad, que tal vez iban a una fiesta: la fotografía es banal, no hay nada de dramático en ella: no hay sangre, ninguna violencia. Se trata de una fotografía muy simple y natural y resulta que Berger escribe un ensayo increíble sobre la relación entre el cuerpo y el traje y sobre la indumentaria como expresión de la cultura. El ensayo está centrado en cómo el cuerpo del campesino, dedicado al trabajo del campo, inmerso en la naturaleza, no es el adecuado para los trajes urbanos, en lo artificial que era aquella situación. Y de este punto nace toda una maravillosa teoría sobre la relación entre indumentaria y cuerpo, entre cultura urbana y campesina". És curiós perquè jo no en tenia ni idea d'aquest assaig mentre llegia el llibre dels àgrafs, però el cert és que durant el temps que en va tenir ocupat m'era del tot impossible reprendre la seva lectura sense abans observar la fotografia. Reconec que estava sotmès al seu poder hipnòtic».
M'agradaria finalitzar aquest llarg post particularment, si no teniu cap inconvenient, tot fent una dolça evocació de les esgarrifoses, velles portades de l'editorial Argos Vergara, com ara aquesta del llibre Pájaro de celda, de l'estimat escriptor Kurt Vonnegut.
El Carles Álvarez insisteix en agrair-vos la participació i diu que les vostres propostes li han semblat, totes, d'allò més encertades. Ara comença a pensar en quina altra aventura enrolar-vos. Bon dissabte!
Benvolgudes amigues i benvolguts amics d'en Pitus i dels llibres vius, això vinc de llegir a VilaWeb:
DIVENDRES, 07/12/2007 - 13:30h S'ha mort l'escriptor Sebastià Sorribas
Autor de 'El zoo de'n Pitus', del qual se n'han fet una trentena d'edicions
L'escriptor barceloní Sebastià Sorribas s'ha mort avui als setanta-nou anys. És l'autor del llibre infantil 'El zoo d'en Pitus', publicat el 1966 per La Galera, del qual se n'han fet més de trenta edicions. L'any passat es va celebrar el quarantè aniversari de la publicació d'aquest llibre, que ha marcat més d'una generació; per aquest motiu VilaWeb TV va fer aquest reportatge, que inclou una entrevista amb Sebastià Sorribas.
Per commemorar el quarantè aniversari del 'Zoo d'en pitus', La Galera va treure'n una edició especial que recuperava la portada original. Una part de l'èxit del 'Zoo d'en Pitus' també és deguda als dibuixos de la il·lustradora vigatana Pilarín Bayés, que ha il·lustrat una gran part de les seves obres.
Un autor cabdal de literatura infantil
Altres obres destacades de Sorribas són 'Viatge al País dels Lacets' (La Galera, 1969), 'Els astronautes del Mussol' (La Glaera, 1972), 'La cinquena gràcia de Collpelat' (La Galera, 1983), 'La Marina a Vilafruns' (Teide, 1987), 'La Clara' (La Galera, 2004), 'Què serà la Maria quan sigui gran?' (La Galera, 2005), i moltes altres. L'última obra de Sorribas, 'Amb X de Xino', editada aquest any mateix, té com a escenari el barri del Raval de Barcelona, on va néixer l'escriptor. Sorribas va rebre nombrosos premis al llarg de la seva carrera, entre els quals el premi de la Crítica Serra d'Or i el Folch i Torres.
Benvolguts amics i benvolgudes amigues d'aquest món desbaratat i perillós dels llibres, i amics i amigues també de les biblioteques que creixen, i es fan setmana a setmana tal i com cau la neu floc a floc, i perdoneu-me aquesta semblança que he gosat deixar anar a la valenta, doncs ja comencen a esbatussar les nadales dels patis en el martell, l'esculsa i l'estrep de les meves retratades, congelades oïdes. Que rebé que m'ho vaig passar ahir (fa a penes una hora) tot constatant a L'hora del lector, que és el meu programa predilecte, de quina manera vida i lectura estan fetes amb els mateixos materials, és a dir amb l'espessa tinta de les hores i el paper dels llibres. I com m'ha agradat escoltar la conversa d'Emili Manzano amb Anna Maria Moix i Esther Tusquets, sobre la memòria, sobre les confessions i sobre tot allò que té de veritable la mentida. Ah, i per als qui no hagueu fet pont, que tingueu un bon finde.
... en la conversa amb Esther Tusquets i Anna Maria Moix
Autora: Esther Tusquets Títol:Habíamos ganado la guerra Editorial: Bruguera Any: 2007
Autora: Esther Tusquets Títol: Confesiones de una editora poco mentirosa Editorial: RqueR Any: 2005
Benvolgudes amigues i benvolguts amics dels dijous literaris, que potser són dijous amb una hora més, o segons com són dijous amb una petita hora menys, aquesta nit de pont sense enginyer de camins, encara que tal vegada hi hagi enginyers de setmanes, m'ho passaré fantàsticament des del meu marc daurat (que és un daurat que ve del món dels somnis), gaudint de la conversa entre l'amic Emili Manzano i les editores i escriptores Esther Tusquets (avui, principalment ve com escriptora) i Anna Maria Moix (avui, principalment, com editora de l'anterior), al programa L'hora del lector, que com fan els constipats, pot començar en qualsevol moment de la nit, d'ençà de les 22 h.
Amb les convidades d'avui, que vénen amb un grapat de records d'infantesa en l'invicte cor de la postguerra, i un pom de radiografies immediates de una Barcelona soterrada, hi haurà els amics i companys Víctor Amela (que parlarà a llibre nu) i Carles Álvarez (que donarà fi a la sèrie que ha dedicat als encerts i desperfectes del remogut món de les portades dels llibres, i que es farà ressò d'aquelles que els espectadors heu anat trametent o recomanant aquests dies). Posarà la corona d'or i lirisme a aquest programa, l'amic i company Tornasol, que avui ens mostrarà, diu, la seva òptica particular.
La veritat és que ja tinc moltes ganes que comenci aquesta nit L'hora del lector, per fer-me una idea, passatgera, és clar, per això es «passa» a la televisió, de com van ser les primeres lectures i vivències de les convidades Esther Tusquets i Anna Maria Moix.
Ah, i recordeu també que aquest dissabte penjaré al bloc les cobertes amb què heu participat al programa. Moltes gràcies per tot.
Ah, ah, ah..., amb tant de pont se me n'anava el sant, i fins i tot l'àngel, al cel. Com que avui dijous és l'aniversari, i en fa 65, d'un al·lot, una jove promesa austríaca de la literatura europea, anomenat Peter Handke, us deixo amb una recreació sobre una escena de la pel·lícula tan citada als comentaris d'aquest bloc, El cel sobre Berlin, en el guió de la qual Peter Handke va treballar plegat amb Wim Wenders, i a on es recita el seu poema «Cançó d'infantesa».
Benvolguts amics i benvolgudes amigues dels començaments de pont i de la poesia televisada, aquesta nit tot obrint la finestreta al fred de l'hivern i al fred digital, m'he trobat amb aquestes imatges somnàmbules d'un no massa antic programa d'entrevistes, on els participants, jo crec que a tall de terrible reflexió sobre la incomunicació, reciten, si fa no fa, una mica de lírica popular, i ells mateixos brinden generosament a l'espectador una entenedora traducció simultània dels versos, a fi i efecte que el seu poema quedi a l'abast de tothom, inclosos els bous i els nans del campanars... m'ha semblat entendre. Bon dimecres i bona poesia.
Benvolgudes amigues i benvolguts amics de la comèdia dantesca. Avui tenim el caprici de entretenir-nos una estona amb l'avançament d'aquesta adaptació amb titelles de cartró de l'Infern de Dante, potser un xic post-catastròfica, i un molt urbana, que és, en resum, un passeig dantesc, només caldria! del Dante Allighieri amb dessuadora acompanyat del poeta romà Virgili.
La pel·lícula, que dura tota 72 minuts, serà presentada aquest mes de desembre al Horse Hospital de Londres. L'ha dirigida el senyor Sean Meredith, i si voleu saber alguna cosa més al respecte, cliqueu aquí, si us plau.
Ah, altra cosa: dissabte vinent, penjaré al bloc, per fi!, les vostres portades recomanades, i desaconsellades…, que n'hi ha de tot. Mentrestant estigueu, si us plau, atents aquest dijous a la vostra pantalla del televisor, preferiblement a l'hora i en la cadena en que s'emet L'hora del lector.
Benvolgudes amigues i benvolguts amics de les cançons errants i dels llibres errabunds, aquesta setmana, que arriba amb el seu pont del 6 al 9, convertint-se així una mica en el joc de l'oca, vull començar-la tot cantussejant «Giramondo», una cançó atzarosa i itinerant que el senyor Nicola Di Bari va enregistrar l'any 1967.
(... o potser també perquè el món gira i els llibres romanen.)
Benvolguts amics i benvolgudes amigues del programa L'hora del lector, i dels diumenges de desembre congelat, i amigues i amics també dels antics acudits filosòfics, com aquest d'avui, obra del dibuixant Oli: molt bon i molt somrient diumenge a totes i a tots!
