25/03/2009: 24 hores de carrer pels U2!
Teníem ganes de fer alguna cosa diferent... Algun reportatge especial, dels que aporten una vivència i una experiència personal i professional. I fa uns dies em vaig proposar un repte: podríem ser els primers d'aconseguir les entrades pel concert d'U2 a Barcelona? (evidentment sense internet pel mig).
Dimarts vaig sortir de casa a 2/4 de 10 del matí per plantar-me a les portes de l'FNAC de Plaça Catalunya 24 hores abans de que es posessin a la venda els "tickets". Seríem els primers? Doncs per poquet, al cap de 5 minuts d'intentar esbrinar com es comença una cua del no res, el Joan, un altre noi de Tarragona, es plantava al costat i es convertia en el meu inseparable company d'experiència.
I ara us detallo algunes anècdotes i moments clau!
1) Hem estat 24 hores sense moure'ns de la porta de l'FNAC, amb les inevitables excursions per anar al lavabo (una altra odissea) i per estirar les cames o fer passar el fred. "Pixar" no ha estat fàcil... al Triangle fan pagar 20 cèntims!! I els bars dels voltants obliguen a consumir per poder anar als serveis (excepte el McDonald's del carrer Pelai). Fins que vam descobrir que a la segona planta de l'FNAC són gratuïts! jeje Vaig aprofitar per esbrinar un parell de vegades les novetats editorials! I vaig estar a punt de comprar-me el darrer llibre de l'Arturo Pérez-Reverte o la tercera entrega dels irresistibles llibres de l'Stieg Larsson.
2) Quan ja érem uns quants a la cua ens vam començar a preocupar per saber com podríem mantenir l'ordre i el lloc sense problemes? Cal dir que en tot moment tothom va ser exquisit i el "bon rollu" ha estat increïble (gràcies a tots, amics, merci per les rialles). Vam omplir un full amb números, els vam retallar i els vam repartir. Ara quedava clar l'ordre. Però per evitar que algú més pogués fer el mateix o repetir números, vam establir una contrasenya (si si, com ho llegiu...). Era "13". Si no la dèiem volia dir que no érem dels "autèntics"!!
3) La Guàrdia Urbana ens va visitar un parell de vegades i ens va obligar a callar i a deixar de cantar!! Ens van tallar un dels himnes dels de Dublin. Ens van demanar silenci en plena interpretació de "One". El millor d'aquest detall és que en la catonada del carrer Bergara amb Plaça Catalunya no hi veïns!! Tot són oficines!! A qui estàvem molestant? Si tots els presents estimàvem els U2... Bé, tots excepte els municipals, és clar!
4) La nit ha estat dura, ha fet molt de fred! Passava un aire gelat i les mantes i els sacs de dormir s'han fet imprescindibles. Han estat tres hores molt llargues que hem suportat cantant, rient fins a plorar o menjant. Tampoc està gens malament l'experiència de veure sortir el sol des de terra...
5) He conegut el Darrell, el noi que l'any 2005 va ser el primer de la cua per la Vertigo Tour. És de Venezuela i aquest cop era el número 25!! Espero que tingui entrada també, s'ho mereix algú que ha experimentat el mateix que jo!
6) Cap a les 6 del matí ha aparegut un "megafan" vingut de Múrcia amb una cosiderable quantitat d'alcohol a la sang!! S'ha encaparrat en convidar-me a un "cubata" (no gràcies) i a dir-me que jo era molt gran i que em tenia molt de respecte per ser el primer... Tots els presents hem "flipat", quin paio... No marxava! I al final hem arribat a pensar que s'enfadaria i tot! Un crack! Els presents a la cua segur que llegeixen.
7) Ahir vam poder seguir el programa en directe des de una "minitele" de 3 polzades que ens va deixar el Javi, un altre gran fan dels U2! Eren molts els caps i poc l'espai. Entre tots, i lluitant per escoltar alguna cosa, vam riure. És molt divertit veure en primera persona la cara de la gent que surt per la tele per primer cop... Mai em cansaré de veure la reacció de la gent!! Els ulls els delaten!
També vam poder veure algun dels reportatge que he fet a l'Hora Q des d'un iphone... A les 5 del matí, al carrer, entre mantes i veient Hora Q! Impagable...
8) Em quedo amb una frase del Luis, el professor que corregia exàmens a la cua ahir a la nit. A la tarda ens va entrevistar una noia de RNE. I quan ens preguntava per la passió dels presents pels U2, ell, de manera molt encertada, va dir: "és com una història d'amor". M'agrada la frase... només per amor s'entenen coses com les d'aquesta passada nit.
9) I per acabar només voldria donar les gràcies i saludar a tots els fans dels U2 que hem compartit la cua a Barcelona. A tots, seguiu així de vitals! He fet amics i espero veure-us, si no pot ser abans, el 30 de juny! Els crits d'aquest matí quan m'han donat el número 1 per recollir les entrades m'ha emocionat i les passes que he fet cap dins, cap als ordinadors, no les oblidaré. Ara ja tinc l'experiència que buscava. N'hi haurà més... segur
Salut i U2 a tots!
Dimarts vaig sortir de casa a 2/4 de 10 del matí per plantar-me a les portes de l'FNAC de Plaça Catalunya 24 hores abans de que es posessin a la venda els "tickets". Seríem els primers? Doncs per poquet, al cap de 5 minuts d'intentar esbrinar com es comença una cua del no res, el Joan, un altre noi de Tarragona, es plantava al costat i es convertia en el meu inseparable company d'experiència.
I ara us detallo algunes anècdotes i moments clau!
1) Hem estat 24 hores sense moure'ns de la porta de l'FNAC, amb les inevitables excursions per anar al lavabo (una altra odissea) i per estirar les cames o fer passar el fred. "Pixar" no ha estat fàcil... al Triangle fan pagar 20 cèntims!! I els bars dels voltants obliguen a consumir per poder anar als serveis (excepte el McDonald's del carrer Pelai). Fins que vam descobrir que a la segona planta de l'FNAC són gratuïts! jeje Vaig aprofitar per esbrinar un parell de vegades les novetats editorials! I vaig estar a punt de comprar-me el darrer llibre de l'Arturo Pérez-Reverte o la tercera entrega dels irresistibles llibres de l'Stieg Larsson.
2) Quan ja érem uns quants a la cua ens vam començar a preocupar per saber com podríem mantenir l'ordre i el lloc sense problemes? Cal dir que en tot moment tothom va ser exquisit i el "bon rollu" ha estat increïble (gràcies a tots, amics, merci per les rialles). Vam omplir un full amb números, els vam retallar i els vam repartir. Ara quedava clar l'ordre. Però per evitar que algú més pogués fer el mateix o repetir números, vam establir una contrasenya (si si, com ho llegiu...). Era "13". Si no la dèiem volia dir que no érem dels "autèntics"!!
3) La Guàrdia Urbana ens va visitar un parell de vegades i ens va obligar a callar i a deixar de cantar!! Ens van tallar un dels himnes dels de Dublin. Ens van demanar silenci en plena interpretació de "One". El millor d'aquest detall és que en la catonada del carrer Bergara amb Plaça Catalunya no hi veïns!! Tot són oficines!! A qui estàvem molestant? Si tots els presents estimàvem els U2... Bé, tots excepte els municipals, és clar!
4) La nit ha estat dura, ha fet molt de fred! Passava un aire gelat i les mantes i els sacs de dormir s'han fet imprescindibles. Han estat tres hores molt llargues que hem suportat cantant, rient fins a plorar o menjant. Tampoc està gens malament l'experiència de veure sortir el sol des de terra...
5) He conegut el Darrell, el noi que l'any 2005 va ser el primer de la cua per la Vertigo Tour. És de Venezuela i aquest cop era el número 25!! Espero que tingui entrada també, s'ho mereix algú que ha experimentat el mateix que jo!
6) Cap a les 6 del matí ha aparegut un "megafan" vingut de Múrcia amb una cosiderable quantitat d'alcohol a la sang!! S'ha encaparrat en convidar-me a un "cubata" (no gràcies) i a dir-me que jo era molt gran i que em tenia molt de respecte per ser el primer... Tots els presents hem "flipat", quin paio... No marxava! I al final hem arribat a pensar que s'enfadaria i tot! Un crack! Els presents a la cua segur que llegeixen.
7) Ahir vam poder seguir el programa en directe des de una "minitele" de 3 polzades que ens va deixar el Javi, un altre gran fan dels U2! Eren molts els caps i poc l'espai. Entre tots, i lluitant per escoltar alguna cosa, vam riure. És molt divertit veure en primera persona la cara de la gent que surt per la tele per primer cop... Mai em cansaré de veure la reacció de la gent!! Els ulls els delaten!
També vam poder veure algun dels reportatge que he fet a l'Hora Q des d'un iphone... A les 5 del matí, al carrer, entre mantes i veient Hora Q! Impagable...
8) Em quedo amb una frase del Luis, el professor que corregia exàmens a la cua ahir a la nit. A la tarda ens va entrevistar una noia de RNE. I quan ens preguntava per la passió dels presents pels U2, ell, de manera molt encertada, va dir: "és com una història d'amor". M'agrada la frase... només per amor s'entenen coses com les d'aquesta passada nit.
9) I per acabar només voldria donar les gràcies i saludar a tots els fans dels U2 que hem compartit la cua a Barcelona. A tots, seguiu així de vitals! He fet amics i espero veure-us, si no pot ser abans, el 30 de juny! Els crits d'aquest matí quan m'han donat el número 1 per recollir les entrades m'ha emocionat i les passes que he fet cap dins, cap als ordinadors, no les oblidaré. Ara ja tinc l'experiència que buscava. N'hi haurà més... segur
Salut i U2 a tots!
Cris la primera noia de la cua ha escrit:
Salut!!!!
Ens veiem al Camp Nou!!