El reconeixeu en aquesta foto? Els seguidors de les adaptacions cinematogràfiques de "Harry Potter" l'haureu identificat de seguida. En David Tennant va interpretar el dolentíssim Bartemius Barty Crouch Júnior a "Harry Potter i el calze de foc", la quarta pel·lícula de la nissaga del petit mag, que va ser dirigida per Mike Newell.

Barty Crouch Júnior és un fidel servidor de Voldemort, el senyor del mal. En la novel·la homònima de J.K. Rowling el personatge és un mortífag que col·labora decisivament per parar una trampa a Harry. Gràcies a una poció mutadora, es fa passar per Alastor "Ull-foll" Murri, un famós caçador de mortífags, amb la fi d'enganyar Harry i els seus amics i posar el jove mag a disposició de Lord Voldemort.

La pel·lícula, estrenada el novembre de 2005, va ser tot un èxit de taquilla. Va coincidir amb l'època en que Tennant agafava el relleu de Christopher Eccleston a "Doctor Who". No és estrany que Tennant consideri aquell any com un dels més afortunats de la seva vida, professionalment parlant. Ja veieu, de malvat a salvador de la humanitat només hi ha un pas.

Possiblement alguns de vosaltres ja coneixeu aquest web. Es tracta de vestir i desvestir famosos amb una enginyosa aplicació. Però el que no sabíem és que es també ho podem fer amb el protagonista de la nostra sèrie preferida. En David Tennant és un dels 500 personatges a qui podem provar com li queda un vestit, uns pantalons curts o una samarreta ajustada.

Stardoll és un lloc d’origen suec que recrea l’univers de les nines de paper, amb vestits retallables de diferents estils que es podien intercanviar. El lloc compta amb una base de dades de centenars de celebritats per vestir. Entre elles trobem Penélope Cruz, la cantant Amy Winehouse o Ronaldinho, entre d’altres.

A més, també permet construir figures al nostre gust i compartir les pròpies creacions amb altres usuaris. I per als morbosos hem d'aclarir que futbolista brasiler no disposa en el seu vestuari de la samarreta del Barça ni la del Milan.

Els seguidors de les sèries de culte segur que us sona el nom de Patrick Stewart. Per als que no sabeu qui és, aquí van unes quantes pistes: és l'inoblidable capità Picard d'"Star Trek, la nova generació", i el professor Xavier d'"X-Men". A més, és un tros d'actor de primera, conegut també per la seva querència pel teatre. És un habitual dels escenaris, i en el seu currículum figuren nombroses interpretacions de primeríssima línia.

Doncs el nostre home, David Tennant, tindrà aquest estiu l’oportunitat de compartir repartiment teatral amb en Patrick Stewart. I no precisament fent qualsevol cosa: com a caps de cartell amb la prestigiosa Royal Shakespeare Company (RSC), i amb “Hamlet”, una de les obres majors del dramaturg anglès.

Tennant interpretarà el príncep de Dinamarca, mentre que Stewart es reserva el paper de Claudi. Les representacions es duran a terme a la localitat natal de Shakespeare, Stratford-upon-Avon, entre els propers 24 de juliol i 15 de novembre.

No és la primera vegada que Tennant col·labora amb la RSC. Anteriorment ha interpretat Romeo a “Romeo i Julieta”, i Antífol de Siracusa a “La comèdia dels errors”.

L'escocès David Tennant, el desè doctor, acaba de fer 37 anys. Va néixer a Bathgate el 18 d'abril de 1971, i té com a ídols els grans John Cleese i Derek Jacobi. No té mal gust el nostre protagonista. John Cleese ha protagonitzat algunes de les escenes més glorioses de la comèdia britànica, tant al capdavant dels Monty Python com en la seva carrera en solitari (a "Un peix anomenat Wanda", per exemple). I què hem de dir del genial Derek Jacobi, un dels noms en majúscules de l'escena, conegut a la televisió per ser el protagonista de la mítica "Yo, Claudio".

Però en David Tennant no es diu David Tennant, sinó David John McDonald. Per què va adoptar, doncs, aquest cognom com a part de la seva identitat artística? Doncs perquè el nostre home era molt fan d'un conegudíssim grup britànic de pop. Endevineu quin? Sí, un duet format per Chris Lowe i Neil... Sí, els autors de "West End girls", "Suburbia", "Being boring", els nois de la botiga d'animals...

Arriba un dels moments més esperats per tots vosaltres: l'inici de la desena temporada de la sèrie, amb la substitució del protagonista. Christopher Eccleston deixa pas aquest dijous a David Tennant, que és el darrer doctor que fins al moment hem conegut els aficionats a aquesta nissaga televisiva. Cal dir que al Regne Unit aquesta mutació es va produir l'any 2005.

Recordem que el doctor, com a membre d'una raça alienígena que domina el temps, és capaç de canviar la forma del seu cos quan és a punt de morir. Una particularitat que, sigui dit de passada, va molt bé a la BBC a l'hora de substituir un actor per un altre. El canvi, de tota manera, no és trivial. No n'hi ha prou de canviar un rostre. Cal fer-ho encaixar en el fil argumental. En el capítol d'avui, el número 14, queden clars els dubtes de Rose (Billie Piper), que veu que el doctor de qui es va enamorar ja no existeix. Es mira el nou Who amb lògica desconfiança. Com reaccionaríeu vosaltres?

A més de presentar el nou doctor, el capítol d'avui també ens porta una vella (i dolentíssima) coneguda. Es tracta de Cassandra, a qui els dos protagonistes (i nosaltres mateixos) creien morta....

Els aficionats a la sèrie ja sabeu que el TARDIS, la nau que el doctor fa servir per desplaçar-se té l'aparença externa d'una cabina de telèfons britànica. Bé, d'una cabina per trucar a la policia, per ser exactes. També sabeu que té la propietat de viatjar en el temps i en l'espai, i que les seves sigles volen dir Temps i Relativa Dimensió(ns) a l'Espai, Time and Relative Dimension(s) in Space, en l'anglès original.

Però una de les coses que de ben segur us criden més l'atenció és que per dins és molt més gran que per fora. Ara la BBC ens mostra unes espectaculars imatges en 360º que retraten l'interior d'aquest peculiar aparell. En elles es pot veure amb detall la decoració, els llums, la consola de comandaments i fins i tot els tècnics que treballen en el rodatge. Per veure-ho cal que el vostre navegador tingui Java activat. Feu servir el ratolí per desplaçar el punt de vista, la tecla A per fer zoom-in i la Z per fer zoom-out

Aquest espai de la BBC també ofereix un bon recull de fotografies del vehicle, i una aplicació per veure amb tot detall tots els racons del TARDIS.

Christopher Eccleston, l'actor que encarna l'actual doctor Who, és un reconegut seguidor del Manchester United. Qui sap, potser el novè doctor es deixa veure aquests dies per Barcelona. Recordem que els Red devils juguen dimecres el partit d'anada de la semifinal de la Lliga de Campions contra el Barça.

Eccleston, a més, té una certa relació professional amb Espanya. Per una banda, el vam poder veure a "Los otros", el film d'Alejandro Amenábar rodat a la costa cantàbrica. Per una altra banda, estava a punt de participar en la pel·lícula "El hombre que mató a Don Quijote", de Terry Gilliam, quan el projecte es va cancel·la per manca de finançament. En el documental que Keith Fulton i Louis Pepe van rodar explicant la peripècia, "Lost in La Mancha", es pot veure una foto del mateix Christopher Eccleston.

I ja que parlem d'aparicions estranyes... Un dels papers més agraïts d'Eccleston a la televisió va ser a "Herois". Sí, sí, a "Herois". El reconeixeu a la foto adjunta? Era Claude, el rodamón que ensenya a Peter Petrelli a dominar els seus immensos poders. A més, també ha fet aparicions estel·lars a films com "24 hour party people", "Elizabeth" o "28 días después". El trobem polifacètic, estimat doctor...

Els que coneixeu Nigel Kennedy (els que no, aquí teniu més dades sobre ell) ja sabeu que és capaç d'agafar qualsevol peça musical i donar-li la volta com un mitjó. I, com a bon prodigi de la música, fer-ho amb una gràcia i un domini de l'instrument (el violí) únics al món. Aquí us duem un moment únic en la història de la sèrie: en Kennedy interpretant el tema principal de "Doctor Who".

El resultat és espectacular...

...igual a desesperació. En l'episodi d'aquesta nit, "El doctor balla", el viatger del temps i els seus companys intenten salvar Londres d'una doble amenaça. Per una banda, les bombes nazis (som a l'any 1941). Per una altra banda, un sinistre exèrcit de no-morts amb cara de nens que terroritzen els supervivents. Es tracta de la segona part de l'episodi d'ahir, on vam conèixer el capità Jack, un estafador intergalàctic. El doctor, però, no trigarà en adonar-se que l'única opció de supervivència passa per lluitar colze a colze amb aquest personatge que no és, precisament, de confiança.

Que l'univers de "Doctor Who" té seguidors a tot arreu ho proven petites anècdotes com aquesta. Vegeu l'obra d'Alex Holden, un aficionat a la sèrie, en la foto adjunta. Es tracta d'un Dalek steampunk, una escultura feta a partir d'un pot de sabó per a la dutxa amb la forma de l'enemic més emblemàtic del viatger del temps i de l'espai. Holden va aprofitar l'envàs, li va afegir algunes parts d'una màquina de vapor en miniatura, la va pintar, la va pulir i... Hop! Ja tenim un Dalek amb una estètica retro.

El corrent steampunk, que compta amb força seguidors a internet, consisteix en recrear objectes actuals imaginant com serien als primers dies de la Revolució Industrial o a l'època victoriana. Així, a la xarxa es poden trobar rellotges, ordinadors, armes o reproductors de mp3 creats segons aquestes pautes. Si en voleu veure exemples, només cal que aneu aquí. Atenció, per cert, a la recreació de tres icones del cinema de ciència ficció.