02/05/2007: COMENTARI AMB SEGELL DE WASHBORD
Per un tema tècnic, sembla que no es va publicar en el seu dia:
Em dic Jesús Portella, visc a Barcelona i soc el washboardiste desconegut del Cafè Museum, i d’altres llocs, que el cronista esmenta. Sé que ell ara ja em coneix, però he preferit presentar-me jo mateix. Seria llarg d’explicar les meves afeccions musicals, sobre el jazz o sobre la percussió, però fa cinc anys vaig venir per primer cop al Festival amb una washboard acabada d’estrenar ( i sense saber res d’aquest tipus de música) i els amics de la Sitjazzband em van tirar, amablement, a la piscina de la jam. Això va ser posar-me la mel als llavis. Vaig treballar de valent tot un any i al següent Festival van ser l’Agustí Martinez, els All Stars, i l’Erwin Seerutton que aquell any era amb ells, els qui em van acollir i donar la primera oportunitat seriosa en aquest terreny. Sense aquest fet i l’acolliment que any rera any m’han donat no sé si hauria arribat on soc ara. Soc, doncs, un simple afeccionat que s’ha preocupat i es preocupa de saber, d’aprendre, d’assajar i de millorar cada cop més per poder apropar-me al nivell d’aquesta munió de músic fabulosos que hi ha cada any al Festival i poder gaudir de la seva confiança. Penso que avui em coneixen tots els músics de Barcelona, Tarragona, Sitges o Terrassa que fan aquest tipus de jazz perquè soc “l’irreductible washbordista” que apareix sempre que hi ha una mínima possibilitat de tocar. També puc dir que, en aquesta faceta, em considero fill de Tarragona i, més encara del propi Festival, on, si m’ho permeteu dir, m’hi sento com a casa.
Voldria també donar les gràcies al cronista, per a mi aleshores desconegut, que va fer el comentari d’aquesta actuació meva amb la washboard al Cafè Museum, dient que destacava amb “un discret i mesurat swing”, perquè és el millor elogi que em podia fer. La washboard és un instrument poc conegut i un tant, diguem-ne, exòtic que, fàcilment, es pot transformar en un element de circ. Haureu vist algunes washboards amb multitud de platerets, campanetes, cascavells, botzines, paelles, cassoletes i altres elements de fàcil i variada sonoritat que fan d’elles un instrument de circ. No és aquest el seu origen. Els qui utilitzaven les taules de rentar, els ossos, culleres, didals o llaunes, ho feien perquè era l’únic que tenien a mà per a fer un acompanyament rítmic a la resta de músics de la banda.
Jo he tractat sempre de seguir aquesta línia. Tracto de donar un ritme de fons que realci i no apagui el so de l’instrument que està tocant, buscant, en cada moment, el so que millor encaixi amb el metall, la corda o la fusta que sona i posant, quan cal, alguna petita “guinda” que trenqui la possible monotonia de l’acompanyament. Ho faig, naturalment, a la meva manera i deixant-me portar per la pròpia melodia i pel propi sentiment.
Per això quan te n’adones que algú, que no et coneix de res, explica el que ha captat i veus que és allò mateix que tu pretens transmetre, t’envaeix una alegria immensa. Moltes gràcies! Ha sigut, per mi, el millor premi del Festival.
Jesús Portella Garcia
Sardenya, 494, 7è, 2a.
08024 BARCELONA
telèfon: 93-284-23-99 / 649-360-190
e-mail: jportell@eic.ictnet.es
Em dic Jesús Portella, visc a Barcelona i soc el washboardiste desconegut del Cafè Museum, i d’altres llocs, que el cronista esmenta. Sé que ell ara ja em coneix, però he preferit presentar-me jo mateix. Seria llarg d’explicar les meves afeccions musicals, sobre el jazz o sobre la percussió, però fa cinc anys vaig venir per primer cop al Festival amb una washboard acabada d’estrenar ( i sense saber res d’aquest tipus de música) i els amics de la Sitjazzband em van tirar, amablement, a la piscina de la jam. Això va ser posar-me la mel als llavis. Vaig treballar de valent tot un any i al següent Festival van ser l’Agustí Martinez, els All Stars, i l’Erwin Seerutton que aquell any era amb ells, els qui em van acollir i donar la primera oportunitat seriosa en aquest terreny. Sense aquest fet i l’acolliment que any rera any m’han donat no sé si hauria arribat on soc ara. Soc, doncs, un simple afeccionat que s’ha preocupat i es preocupa de saber, d’aprendre, d’assajar i de millorar cada cop més per poder apropar-me al nivell d’aquesta munió de músic fabulosos que hi ha cada any al Festival i poder gaudir de la seva confiança. Penso que avui em coneixen tots els músics de Barcelona, Tarragona, Sitges o Terrassa que fan aquest tipus de jazz perquè soc “l’irreductible washbordista” que apareix sempre que hi ha una mínima possibilitat de tocar. També puc dir que, en aquesta faceta, em considero fill de Tarragona i, més encara del propi Festival, on, si m’ho permeteu dir, m’hi sento com a casa.
Voldria també donar les gràcies al cronista, per a mi aleshores desconegut, que va fer el comentari d’aquesta actuació meva amb la washboard al Cafè Museum, dient que destacava amb “un discret i mesurat swing”, perquè és el millor elogi que em podia fer. La washboard és un instrument poc conegut i un tant, diguem-ne, exòtic que, fàcilment, es pot transformar en un element de circ. Haureu vist algunes washboards amb multitud de platerets, campanetes, cascavells, botzines, paelles, cassoletes i altres elements de fàcil i variada sonoritat que fan d’elles un instrument de circ. No és aquest el seu origen. Els qui utilitzaven les taules de rentar, els ossos, culleres, didals o llaunes, ho feien perquè era l’únic que tenien a mà per a fer un acompanyament rítmic a la resta de músics de la banda.
Jo he tractat sempre de seguir aquesta línia. Tracto de donar un ritme de fons que realci i no apagui el so de l’instrument que està tocant, buscant, en cada moment, el so que millor encaixi amb el metall, la corda o la fusta que sona i posant, quan cal, alguna petita “guinda” que trenqui la possible monotonia de l’acompanyament. Ho faig, naturalment, a la meva manera i deixant-me portar per la pròpia melodia i pel propi sentiment.
Per això quan te n’adones que algú, que no et coneix de res, explica el que ha captat i veus que és allò mateix que tu pretens transmetre, t’envaeix una alegria immensa. Moltes gràcies! Ha sigut, per mi, el millor premi del Festival.
Jesús Portella Garcia
Sardenya, 494, 7è, 2a.
08024 BARCELONA
telèfon: 93-284-23-99 / 649-360-190
e-mail: jportell@eic.ictnet.es
