23/04/2008: Una de fantasmes
L’espectre se’n va, de Philip Roth (novel•la; La Magrana)
Només per als devots de Roth. El llibre que firma la defunció del seu alter ego, Nathan Zuckerman.
Operat de la pròstata, sense cap possibilitat de reviure la seva dimensió de mascle, Zuckerman pateix uns darrers cops de cua de la seva migrada naturalesa humana, és a dir masculina.
Els diàlegs amb la noia-objecte del seu desig són merament imaginats. Es tracta, en tota regla, d’una novel•la de fantasmes.
Només per als devots de Roth. El llibre que firma la defunció del seu alter ego, Nathan Zuckerman.
Operat de la pròstata, sense cap possibilitat de reviure la seva dimensió de mascle, Zuckerman pateix uns darrers cops de cua de la seva migrada naturalesa humana, és a dir masculina.
Els diàlegs amb la noia-objecte del seu desig són merament imaginats. Es tracta, en tota regla, d’una novel•la de fantasmes.
23/04/2008: Densitat, complexitat... i agraïment
Històries del senyor X., de Pere Saborit (assaig novel•lat; Elipsis)
La literatura de Saborit, recuperada i rellançada.
En el senyor X., Saborit hi confia la seva imaginació i la seva facultat reflexiva. Un llibre dens, complex, agraït.
La literatura de Saborit, recuperada i rellançada.
En el senyor X., Saborit hi confia la seva imaginació i la seva facultat reflexiva. Un llibre dens, complex, agraït.
22/04/2008: Poemes antològics
Angles morts, d’Àlex Susanna (poesia; Proa)
El millor llibre de poemes de Susanna, que ha trobat un acord admirable entre interessos diversos (molts, d’ordre estrictament cultural) i neguits morals. Alguns dels poemes continguts aquí són antològics.
El millor llibre de poemes de Susanna, que ha trobat un acord admirable entre interessos diversos (molts, d’ordre estrictament cultural) i neguits morals. Alguns dels poemes continguts aquí són antològics.
22/04/2008: Una meravella
Elogi de l’ombra, de Junichirô Tanizaki (assaig; Angle editorial)
Una meravella. L’assaig en què Tanizaki va voler defensar les seves posicions tradicionals, enfront la invasió occidental. Deliciosa pintura, exquisides natures mortes.
Una meravella. L’assaig en què Tanizaki va voler defensar les seves posicions tradicionals, enfront la invasió occidental. Deliciosa pintura, exquisides natures mortes.
21/04/2008: Una joia de la literatura decadentista
La casa de les belles adormides, de Yasunari Kawabata (novel•la; El cercle de Viena)
Recuperació d’un clàssic de la literatura nipona, i obra molt lloada per Yukio Mishima. És la primera vegada que es tradueix al català.
Explica la història d’un curiós bordell per a homes que ja no poden fer servir la seva concupiscència. Els vells dormen tota la nit al costat de noies verges, prèviament narcotitzades. No els poden fer res, ni tocar-les amb un dit.
Una joia de la literatura decadentista. Manierisme exquisit i atmòsferes malaltisses.
Recuperació d’un clàssic de la literatura nipona, i obra molt lloada per Yukio Mishima. És la primera vegada que es tradueix al català.
Explica la història d’un curiós bordell per a homes que ja no poden fer servir la seva concupiscència. Els vells dormen tota la nit al costat de noies verges, prèviament narcotitzades. No els poden fer res, ni tocar-les amb un dit.
Una joia de la literatura decadentista. Manierisme exquisit i atmòsferes malaltisses.
21/04/2008: Lirisme agut i penetrant
Allà on crema l’herba. Obra poètica 1986-2007, d’Antoni Vidal Ferrando (poesia; Edicions del Salobre)
Aplec de poesia completa (fins a la data) d’un poeta relativament poc conegut, però d’un lirisme agut i penetrant.
Aplec de poesia completa (fins a la data) d’un poeta relativament poc conegut, però d’un lirisme agut i penetrant.
20/04/2008: La pèrdua d'innocència d'un al·lot
Abans de ser pedra, d’Antoni Mas Busquets (novel•la; La Magrana)
Una excel•lent "nouvelle" sobre la pèrdua de la innocència d’un al•lot mallorquí, a principis dels seixanta. L’evolució del personatge segueix un ordre cronològic.
Mas narra desventures i ventures, i organitza la seva narració a partir de petits microrelats significatius, amb una gran percepció simbòlica.
Una excel•lent "nouvelle" sobre la pèrdua de la innocència d’un al•lot mallorquí, a principis dels seixanta. L’evolució del personatge segueix un ordre cronològic.
Mas narra desventures i ventures, i organitza la seva narració a partir de petits microrelats significatius, amb una gran percepció simbòlica.
19/04/2008: El millor escriptor asturià
Història universal de Paniceiros, de Xuan Bello (assaig novel•lat; traducció catalana de Jordi Raventós; editorial Adesiara)
El llibre que va consagrar el millor escriptor asturià actual, ara traduït al català.
Bello és un grandíssim poeta i narrador en asturià, que amb aquest primer volum d’una trilogia explica la seva infantesa. És ple de referències llibresques i llegendàries. La literatura de Bello es podria emparentar amb la de Sebald o Magris.
El llibre que va consagrar el millor escriptor asturià actual, ara traduït al català.
Bello és un grandíssim poeta i narrador en asturià, que amb aquest primer volum d’una trilogia explica la seva infantesa. És ple de referències llibresques i llegendàries. La literatura de Bello es podria emparentar amb la de Sebald o Magris.
18/04/2008: El totxo fon la cera
Cera, de Miquel Pairolí (novel•la: La Magrana)
L’autor gironí firma un fresc minuciós d’una ciutat de províncies, dels primers seixanta fins fa quatre dies.
La família protagonista es dedica al negoci de la cera, que és una manera de fer calés que anirà perdent pistonada, a mesura que en va guanyant més i més el negoci del totxo.
El màxim atractiu de la novel•la de Pairolí és la llengua: esplèndida, rotunda. Un estil magnífic.
L’autor gironí firma un fresc minuciós d’una ciutat de províncies, dels primers seixanta fins fa quatre dies.
La família protagonista es dedica al negoci de la cera, que és una manera de fer calés que anirà perdent pistonada, a mesura que en va guanyant més i més el negoci del totxo.
El màxim atractiu de la novel•la de Pairolí és la llengua: esplèndida, rotunda. Un estil magnífic.
18/04/2008: Un contista molt més interessant que Hemingway
Contes, de John Cheever (relats: Proa)
Per mi, un dels escriptors més radicals i fascinants de tot el segle XX; un contista molt més interessant que Hemingway, posem per cas.
S’ha dit que Cheever és el gran narrador del malson americà. Sigui com vulgui, dins aquest llibre gruixut (de volum) i complex (d’ambició artística) hi ha gran literatura, relats magnífics i possibilitats generoses de plaer estètic.
Per mi, un dels escriptors més radicals i fascinants de tot el segle XX; un contista molt més interessant que Hemingway, posem per cas.
S’ha dit que Cheever és el gran narrador del malson americà. Sigui com vulgui, dins aquest llibre gruixut (de volum) i complex (d’ambició artística) hi ha gran literatura, relats magnífics i possibilitats generoses de plaer estètic.
Sindica aquest blog - RSS
