Coolcelona

I això acaba com va començar. Adéu a tothom!!!! Ens veiem per Barcelona!

Mai havia vist la tomba d'un gat, i la veritat és que em va provocar una barreja d'impacte i gràcia. El gat en qüestió es deia Winnie, va viure 12 anys i està enterrat als peus del Montseny. I la pregunta és, si els gats tenen set vides, també han de tenir set tombes?

Mai sabré com va arribar fins allà. Tampoc com va desaparèixer uns dies després. Però sempre recordaré l'impacte que va suposar despertar-se pel matí i trobar-se-la allà, quieta, expectant, com un lleó a punt de saltar sobre la seva presa.

Si hagués d'escollir un moment del dia, sens dubte seria el capvespre. Veure com el sol es va ponent, i la llum del cel canvia...Segurament és una mica nyonyo, però m'agrada! Aquí a més el sol va coincidir amb un columpi mig trencat, i va ser inevitable posar-se una mica poètic!

De vegades, estem tant acostumats a les normes i a l'ordre establert, que trobar-te amb un missatge una mica trencador, pot ser realment una alliberació. Aquesta crida al caos de l'Estació d'Atocha, em va encantar!

Vaig publicar aquesta foto no fa gaire...Era un regal per un amic invisible. Per desgràcia, va resultar que qui l'havia de rebre era lector del blog, així que quan va arribar l'hora de donar els regals, ja sabia què era, i l'efecte sorpresa va ser força "limitat", per no dir "inexistent".
De totes maneres, em semblen uns productes brutals!

A aquesta foto li tinc un "carinyo" especial. Va ser una de les primeres en sortir al Coolcelona i a més crec que és de les que millor recull l'esperit que volia que tingués el blog: Un moment inesperat en el que es pot veure una cosa curiosa. A més, l'absoluta indiferència de la gent de Londres al creuar-se amb una tortuga gegant, et feia sentir super provincià!