Coolcelona

En el primer post en el que imaginava com serien les meves vacances, parlava de Nàpols com una ciutat, apassionant, plena de vida, de monuments, i també "perillosa, tot i que no tant." Doncs bé. Retiro el que vaig dir! Perquè queda clar, que si calen senyals com aquesta (tela el disseny de la senyal...) per recordar als napolitans que no es pot dur la pistola al damunt...Alguna cosa falla! Això sí, tot molt maco, i molt gran (Nàpols és enorme). Per sort, aquesta vegada, ningú es va saltar la prohibició, que jo sàpiga...

"Totes les guies deien que Positano era el lloc més maco de tota la Costa Amalfitana. Teníen raó. Ara bé, això té coses bones: Et sents tota l'estona com si fossis el protagonista de "El talento de Mr. Ripley, que es va rodar aquí) i també algunes de dolentes: Està tant explotat i tant turistitzat, que tens la sensació que és impossible trobar-hi un raconet especial o amagat. El nostre hotel (digue-li hotel, digue-li pensió) està bastant amunt, i les vistes són perfectes. A més, els amos no podrien ser més simpàtics (gairebé tothom ho és!). Fins i tot a la platja, tothom va molt fashion i et fan sentir una mica "cutre" amb les teves hawaianes i el teu banyador xungo de fa tres anys...Suposo que per això em passo tanta estona dins l'aigua!"

"Amalfi és el poble que dona nom a la Costa Amalfitana, a uns 40 km al sud de Nàpols (com si hi hagués un poble que es digués "Brava"), i s'ho té ben merescut: Veure com el vaixell s'anava acostant a aquells penya-segats plens a vessar de casetes blanques, va ser preciós. Veure els preus dels restaurants, dels bars, i de la platja, no tant (la platja? Sí, et fan pagar per estar a la platja!!!) Com que aquest és un lloc de "pijos italians" els preus també són "pijos". Però vaja, res que no pugui solucionar una dieta a base de tros de pizza per esmorçar, pizza per dinar i per sopar, una mica de pizza. L'excursió a l'illa de Capri (era d'aquelles coses obligades) va ser una pèrdua de temps, hi havia tanta gent que gairebé tapava tota la illa, així que amb prou feines es veia res. El millor d'Amalfi: Les cerveses a la terrassa del bar que hi ha al costat del hotel, veient com es pon el sol...És tant maco, que fins i tot Chuck Norris es posaría tonto!"

Abans d'un viatge, tots tenim una idea de com creiem que anirà. Una idea que sovint després no té res a veure amb el viatge real. Marxo de vacances (una setmana, la pasta no donava per més!). Així que he decidit penjar posts descrivint el viatge com si ja l'hagués fet, per veure si després coincideix en alguna cosa amb el que realment m'hauré trobat... S'acostarà la ficció a la realitat?

"El vol, ha arribat a Napols amb 15 minuts de retard. Suficient per perdre 15 minuts més buscant la parada d'un autobús que ens havia de dur al port, perquè allà poguessim agafar un vaixell cap a Amalfi. Tot el que diuen de Nàpols (caòtica, salvatge, atrevida, decadent, vibrant, perillosa) és cert, però potser no tant cert com m'havien dit (suposo que tots exagerem quan tornem d'un viatge). Des del vaixell, la vista de la bahia amb el Vesuvi al fons, era impressionant."

The Requesters són una parella formada per Alex "Sidechains" (fa temps, en aquest blog ja vaig parlar d'ell) i Uri "D.A.R.Y.L", que ja fa uns mesos que estan revolucionant l'escena de la música electrònica que es fa a Barcelona, i que a més estan aconseguint que se'ls escolti per tot Europa. El seu secret? Doncs que a diferencia de la majoria de coses que es fan per aquí (reconeguem-ho!), ells no sonen cutres, sino tot el contrari. Si fossin francesos, segur que tots els moderns ja tindrien el seu disc, com abans tenien els de Daft Punk o ara tenen els de Justice. Si creieu que exagero, us deixo la direcció del seu myspace: http://www.myspace.com/therequesters , perqué pogueu escoltar els seus temes i comprovar que aquests dos, van molt forts!

I que consti que no ho dic amb ironia...Bé, potser una mica si, però també amb un punt d'admiració al veure la imaginació amb la que s'han creat aquestes joguines fetes de material reciclat. Estan exposades a la Illa (però no com peces de museu, s'hi pot jugar tant com si vulgui), i la veritat és que consegueixen cridar l'atenció. En aquesta de la foto, el que s'ha de fer és colocar una pedra damunt la fusta, donar-li un cop a la fusta amb un embut, i mirar d'atrapar la pedra (que surt volant pel cop a la fusta) amb el mateix embut. Fàcil? Proveu i ja veureu!

És possible trobar al costat de les Rambles, en ple estiu, un lloc que no estigui a vessar de guiris? Doncs si. Els jardins de l'Escola Massana són un lloc increïble. S'hi pot entrar desde el carrer del Carme o desde el carrer Hospital (Per aquesta entrada hi ha un bar força xulo), i quan t'hi fiques, automàticament oblides que estàs al centre de la ciutat. Árbres, silenci, i un punt de decadència (Una part de l'edifici està com en ruines), fan la resta. Si necessiteu estar sols una estona, o si voleu un espai romàntic per estar amb la vostra parella/futuraparella, aquest és un bon lloc!