Aquest llibre vol reivindicar la tapa a Barcelona, que en comparació amb altres ciutats de l'estat espanyol (Sant Sebastià, Logronyo...) no té la mateixa anomenada. I ho fa en dos vessants, la de guia (que li ha valgut ser seleccionat com a millor guia publicada a Espanya als Gourmand Cookbook Awards) i la de receptari de tapes. A "Tapas i pintxos en Barcelona" (Styria, 22 euros) l'autor fa una selecció de més de 150 locals que serviran per descobrir nous llocs on aturar-nos. Tot ben classificat per barris (amb el centre Raval-Gòtic-Eixample com a zona on se'n concentra més) i per valoracions. Que evidentment són molt subjectives i discutibles, serà feina del lector posar-les en dubte a base d'experiència i bones tapes. De cada un d'aquests locals en tenim una fitxa tècnica (amb les dades bàsiques de localització i horaris de funcionament), una petita descripció, valoració dels aspectes (bodega, menjar, entorn, qualitat-preu) i, bàsic, una selecció de taptes recomanades, informació ben important per ajudar-nos a l'hora de triar.

Per si les tapes ens les volem fer a casa, el Koldo Royo (que ja havia publicat un receptari, "Pintxos y tapas del País Vasco") proposa a la segona part del llibre un assortit de preparacions ben ampli, que voreja les 200 opcions, entre montaditos, pintxos i tapes. D'opcions no te'n faltaran per preparar un pica-pica a casa, al llibre hi ha un repàs pels grans clàssics de la tapa, de les patates braves a les croquestes de pollastre, els tigres o els seitons en vinagre. També hi ha receptes per a tots els públics, que hi ha montaditos on gairebé l'únic esforç que hi hem de posar és comprar els ingredients.

El gel com a únic acompanyant del whisky, la clàssica expressió en anglès del "whisky on the rocks". Això de les roques alguns s'ho han pres literalment i han comercialitzat unes pedres per posar a dins del whisky. Han buscat un material suficientment tou perquè no ratlli el vas, que no deixi olors ni gustos a dins la beguda i que sigui capaç d'aguantar la temperatura: unes hores al congelador i ja ho tenim fet.

Això ho podriem combinar amb whisky de molts anys, el que ha trobat sepultat una expedició a l'Antàrtida. Portava més d'un segle esperant que algú se'l begui.

La temporada de la mandarina va de novembre a març, així que ara encara hi ha temps per aprofitar aquest cítric per cuinar, a més de menjar-lo tot sol. A banda de la possibilitat de fer-la servir com a substituta de la taronja en receptes que en portin, et presentem una selecció de receptes amb la mandarina com a estrella que pots consultar aquí, al Clubdecuines.

Mandarines marinades: una recepta molt senzilla i perfecta per fer amb nens, que ens va ensenyar l'Isma a "Cuina x solters"

Llet de farigola amb mandarina i poma: un plat ben aromàtic on es combina la textura del puré de poma i la llet de farigola amb els grills de les mandarines.

Sopa de mandarines amb plàtan i pa de pessic: un altre postre deliciós que ens proposen els de "Cuines", amb la mandarina en forma líquida.

Mandarines amb cobertura de xocolata: una altra de l'Isma, plat perfecte per acabar un bon àpat.

1.100 receptes bàsiques. La quantitat i l'aposta per l'ABC de la cuina situa aquest llibre a la cursa per ser el primer llibre de cuina, amb rivals tan durs i veterans com el "1.080 recetas de cocina", de Simone Ortega. De moment el guanya en 20 receptes, que imaginem que era l'objectiu al posar el número al títol... Aquest "Cocina en casa con Martín Berasategui" (El País-Aguilar, 16,5 €) el firma una de les estrelles gastronòmiques del País Basc. Que a més dels restaurants, llançar línies de productes culinaris o escriure un blog també té temps per fer un llibre tan útil com aquest. Que d'altra banda ha estat valorat com a millor llibre de receptes fàcils al Gourmand Cookbook Awards.

Un llibre "per a la gent normal i ocupada d'avui en dia, pero no per això distreta o despistada: amb el menjar no s'hi juga, és cosa sèria". A dins d'aquest miler de preparacions que ens suggereix el llibre trobarem tot el necessari per cuinar a casa, amb plats senzills, amb ingredients fàcils de localitzar i tècniques aptes per a tots els nivells culinaris. Hi tha un capítol de pinxos i tapes, un d'entrepans, un de salses, un de masses i pans o un de gelats, a part dels més habituals, d'amanides, sopes, verdures, peixos o carns. Ve sense fotos (si ets d'aquells que acaben decidint per la foto que fa més salivera) però les receptes estan molt ben explicades i detallades: és una bona opció per a aquells que comencen a moure's pels fogons. I per als que ja porten una mica més d'experiència també, que 1.100 receptes no hi ha qui se les acabi.

Últimament hem vist a alguns blogs gastronòmics que es comentava una novedosa forma de preparar la xocolata calenta. Nou el format: un bombó que ve amb pal / cullera de fusta i que es suca a la llet calenta on se'ns desfà la xocolata. Ho hem vist a hotchocspoon i els choc-o-lait. Llet, escalfar al microones, sucar el pal amb la xocolata. Idees senzilles que funcionen.

No embrutes, no gastes en aliments, però tot el que cuines és virtual. Coses que té fer servir el "Pocket Chef", un joc de cuina que ha sortit per a l'iPhone. Com diu a Gastronomia y Cia, aquest joc s'aprofita de les característiques de l'iPhone perquè hagis de jugar movent el telèfon en alguns casos. Per exemple, per moure una mantega que es va fonent per impregnar tota la paella. O de tocar la pantalla per pelar una patata!

Aquests jocs de cuinar en versió portàtil tenen el seu públic, com s'ha demostrat per exemple amb la Nintendo DS, amb jocs com el "Cooking Mama". A part d'aquests que són més "joc", n'hi ha un bon nombre, tant per a iPhone com per a DS, com per a altres plataformes, que fan la funció de receptaris interactius. En fas servir algun?

Entre la proliferació de restaurants de sushi i les importacions massives cap al Japó, la tonyina és un peix que perilla pel consum excessiu pels recursos que hi ha disponibles. I un grup de xefs francesos de renom s'han unit per desterrar la tonyina de les seves cartes i fer així un pas endavant en la protecció d'aquesta espècie. En la notícia que publica "El Periódico" comenten que la problematica s'estén a altres espècies com el llenguado o el turbot.

Una curiositat que hem vist per la xarxa, un blog amb un títol prou eloqüent: Posant coses rares al cafè. Recopilació de combinacions impossibles, que van d'un ou, a un plàtan o a salmó. I sembla que algú s'ho acaba menjant!

Després dels banquets de Nadal, de vegades quedem tips de cuinar i costa tornar a dedicar-s’hi. Tot i així, aquest mes de gener la participació dels usuaris al Clubdecuines ha estat molt alta. També el nombre d’usuaris nous. Entre ells, volem destacar la Gloh -noia, 32 anys i de Barcelona-, que ha entrat amb força a la comunitat. Ha estat registrar-se i publicar 5 receptes! Entre les seves aportacions hi ha les croquetes de gorgonzola i carbassó o el pastís d’espinacs. Gloh, ets la usuària del mes al Clubdecuines. T’animem a seguir participant!

Ens ha agradat molt aquest llibre que ha escrit Francesc Murgades, biòleg, professor i nét de pescadors. Perquè no només presenta una bona recopilació de receptes de peix de tot Espanya, sinó que ofereix el pack complet per als que vulguin cuinar-lo: explicar quines varietats hi ha, com reconeixe-les i com comprar-los, que és una part importantíssima. La primera part és el que el diferència d'altres llibres de cuina marinera: tenim un llarg llistat de peixos i mariscs que podem trobar a les costes de l'estat espanyol. De cada un hi ha una foto fantàstica, una descripció molt acurada, i com pescar-lo i cuinar-lo. Entremig consells de tot tipus, realment útils: com netejar el peix, com treure'n filets, com cuinar crustacis amb potes... I a continuació un ampli capítol que ens parla del procés que porta el peix del mar a la taula i com ho podem fer per seleccionar els millors quan anem al mercat.

En la segona part del llibre es fa un repàs per les comunitats autònomes costaneres, amb una introducció i uns quants plats de cadascuna. A Catalunya ens ensenya a fer l'all cremat, el bacallà a la llauna, uns calamars farcits i un romesco. És un bon tour gastronòmic per Espanya, aturant-se a fer unes faves amb cloïsses a Astúries o una caldereta de llagosta a les Balears. A més dels ingredients, l'explicació precisa i unes fotos que inviten a fer gana, cada recepta incorpora consells molt útils per a cada plat i suggeriments alternatius per fer variacions a la recepta amb altres ingredients. Acabat el recorregut, per finalitzar, el capítol "Les receptes amb peix més populars", una selecció de plats exitosos i fàcils de preparar, d'uns seitons en vinagre a unes gambes a l'allet o un pop a la gallega.