Cliffhanger

Ara que s'ha acabat la temporada regular i tothom s'està dedicant a repartir premis a tort i a dret (tot i que els Emmy, els guardons de la televisió per excel.lència, no tindran lloc fins al setembre) et proposo que participis en els Premis Cliffhanger 2009. La idea d'aquests guardons és premiar les sèries que més t'han agradat aquesta temporada 2008-09 a través d'una sèrie de categories força peculiars però que se surten de les típiques d'aquest tipus de nominació. Deixa els teus candidats en aquest post!

Els noms dels guanyadors es faran públics aquí mateix el proper 31 de juliol, o sigui que hi ha temps perquè tots deixeu anar la vostra opinió. D'aquesta manera, els indecisos que no saben quina sèrie veure aquest agost tindran una idea per on tirar. Això sí, recorda que la temporada d'estiu té sèries noves més que interessants, com 'Nurse Jackie', 'Hung', 'Dark Blue' o 'Virtuality', que jo de tu no em perdria per res del món... A continuació podeu llegir les categories i els meus candidats.

Podeu votar a qui volgueu, sense límits.

La sèrie que més m'ha enganxat... Lost.
La sèrie que m'ha més m'ha emocionat... Lost.
La sèrie d'acció més explosiva... 24.
La sèrie que més m'ha fet riure... Entourage.
La sèrie que m'ha fet pensar... In Treatment.
La sèrie que m'ha entretingut... Fringe.
La sèrie nova que més m'ha sorprès... Kings.
La sèrie nova més decebedora... Harper's Island.
La sèrie que més trobaré a faltar... Battlestar Galactica.
La sèrie que ja era hora que acabés... Prison Break.
La sèrie que més m'ha agradat repetir... Firefly.
El personatge que millor ha evolucionat... Dexter.
El personatge que pitjor ha evolucionat... Mohinder.
El retorn que espero amb més ganes... Mad Men.

Un sol capítol ha estat suficient per fer-me fan de "Virtuality", la nova creacióde Ronald D. Moore, el pare de "Battlestar Galactica". Es va estrenar en premiere ahir a la FOX, tot i que encara no té assegurada la seva continuitat com a sèrie. Et refresco l'argument: els científics descobreixen un nou planeta i envien un equip de 12 astronautes per investigar-lo. En principi és una missió més. Interessant des del punt de vista científic, esclar, però sense més transcendència que l'exploració.

La cosa es complica quan els científics determinen que la Terra deixarà de ser habitable en 100 anys a causa dels fenòmens meteorològics extrems que la castiguen. Per això la missió dels astronautes canvia i, des d'aquell moment, no es tractarà d'una missió d'exploració, sinó d'investigar si es pot viure al nou planeta i trobar una nova llar per a l'ésser humà. Aquest objectiu els portarà 10 anys de viatge en el qual els astronautes hauran d'enfrontar-se a la insuportable pressió d'haver de salvar el món.

Això és el que més m'ha agradat de la sèrie: que tot està centrat en les relacions entre els astronautes i les seves tensions emocionals. Són 10 anys de viatge en un entorn molt petit i els personatges tindran temps per conèixe's a fons, tant si ho volen com si no. Això enmarca "Virtuality" en aquesta nova fornada de sèries de ciència-ficció com "Firefly", "Caprica" o la mateixa "Battlestar Galactica" en les que les naus són només la disfressa formal per parlar de les emocions de l'ésser humà.

Per fer-ho, Ronald D. Moore s'ha tret de la butxaca un sistema de realitat virtual al que es poden connectar els tripulants de la nau per evadir-se de la vida a la nau. Amb aquest sistema descobrim noves facetes dels personatges i els veiem en situcions diverses, cosa que ens permet aprofundir en la seva personalitat. La sèrie juga així amb tres nivells formals diferents: el de la vida real dels astronautes, el de la realitat virtual i el de l'emissió de l'aventura per televisió.

I és que abans de marxar es van instal.lar un equip de càmeres a la nau per seguir el viatge en una mena de reality show. Òbviament, això es va fer abans que la missió esdevingués tan crucial. Però ara que el futur depèn d'ells, el programa serà un dels més vistos i ens permetrà veure els personatges des d'una tercera òptica, el de l'espectador. Per totes aquestes coses, ja m'he convertit en un fan a ultrança de "Virtuality", encara que tingui molt poques possibilitats de continuar viva.

Tot i que l'episodi de la premiere estrenat a la FOX va ser una reflexió molt interessant sobre què és l'ésser humà i quins són els seus límits, el canal no les té totes encara per creure que "Virtuality" serà un èxit comercial. Els 13 capítols que vol Ronald D. Moore per la primera temporada encara no tenen la llum verda. Alguna cosa em diu que no ho aconseguirà, però he gaudit al màxim aquestes dues hores a l'espai que et recomano que vegis tan aviat com puguis. A continuació, un tast de l'episodi:

No sé fins a quin punt els fans d'"Scrubs" estaran contents amb l'estranya decisió del seu creador, Bill Lawrence, de continuar la sèrie sense el seu protagonista, en J.D., i sense la seva amiga i sovint alguna cosa més Elliot, i sense la neuròtica de la Carla, i sense en Kelso, el cap de personal. Fins i tot haurem dir de dir adéu al Sacred Hospital, ja que a partir d'ara l'acció es traslladarà a una escola de medicina... on en Turk serà professor! La resta de repartiment serà nou i format per actors joves.

El propi Bill Lawrence ha confessat que serà "una sèrie completament diferent", anunciant que amb el canvi de personatges també hi haurà un canvi de to i potser de registre. Això sí, ha negat rotundament que es tracti d'un spin-off (malgrat que té tota la pinta de ser un esqueix protagonitzat per en Turk) i ha dit que la sèrie no canviarà de nom. Francament, tot plegat em sembla difícil d'entendre. De vegades s'ha d'assumir quan les coses s'han acabat. Si tot el teu repartiment decideix abandonar la sèrie...

...realment pots mantenir la sèrie a la graella? Realment es podrà seguir anomenant "Scrubs"? No hauria estat més lògic començar una sèrie des de zero? Probablement, el motiu de tot plegat és que l'ABC ha contractat a Bill Lawrence perquè faci la novena temporada d'"Scrubs" i si aquest parlés d'un spin-off o una sèrie nova, potser el canal es faria enrere. Ja ha estat prou difícil que "Scrubs" arribés fins on és ara (canvi de canal inclòs) i m'imagino que el seu creador no es voldrà arriscar a perdre-ho tot.

Les sèries d'esports no sovintegen gaire. Tenim "Friday Night Lighs", on en realitat l'esport és només una excusa per conèixer els personatges, i poc més. Però, i una sèrie de gimnastes? Això ja seria una raresa entre rareses! Justament aquesta és la proposta de "Make It Or Break It", una nova sèrie de l'ABC que segueix l'entrenament diari de quatre joves gimnastes que es preparen pel gran event: la competició nacional nord-americana. Un event on hauran de mostrar el millor de si mateixes.

El lema central de la sèrie és que darrere de cada victòria hi ha una història. És a dir, un esforç, un treball, hores i hores de pràctica i d'intents frustrats per aconseguir dominar les anelles, la corda, l'aro, la pilota i la cinta. La està centrada en seguir amb detall les gotes de suor de cadascuna de les gimnastes i, al mateix temps, teixir la relació que s'estableix entre elles. Perquè encara que siguin amigues, també són competidores. Lluitaran en el terreny esportiu, i també en l'emocional.

La sèrie arrenca ja amb tres de les gimnastes que estan molt unides i una de nova que arriba per primer cop a la ciutat. D'entrada, ja hi haurà una d'elles a la que no li fa gràcia la noia nova i la considera una possible rival i, per tant, una intrusa. A partir d'aquí anirem veient com evoluciona aquesta dinàmica, en la que també hi entraran les families de les noies i els seus més que possibles amors, ja que les noies es troben en plena adolescència i les hormones van que bullen amb els nois del gimnàs.

Si bé "Make It Or Break It" no es convertirà mai en una sèrie de culte ni en una de visionat fonamental, sí que pot assolir -pel que he vist en els dos primers capítols- la categoria d'una bona sèrie familiar, més entretinguda que la majoria i que pot enganxar amb facilitat gràcies a les trames que enfrontaran les noies, que es faran més d'una mala passada entre elles. Un càsting d'actrius i actors joves i acaba d'arrodonir aquesta fresca proposta, perfecte per les feixugues tardes d'estiu.

Li diuen Trinity Killer perquè mata les seves víctimes de tres en tres. És un dels assassins en sèrie més buscat dels Estats Units, i en la quarta temporada de "Dexter" passarà uns dies a Miami, on es trobarà amb el nostre esquarterador preferit. En Dexter ja és pare i home de família, la seva vida cada cop és més a prop de ser normal, tot i que no hagi abandonat la seva vella afició de tallar el coll a aquells que s'ho mereixin. Desestabilitzarà aquest nou personatge el seu camí cap a la pau?

Ho veurem el 27 de setembre, que és quan torna la sèrie als Estats Units, però tot apunta que no, que Trinity Killer posarà les coses difícils al nostre assassí preferit. Al principi tots dos establiran una relació d'admiració, sobretot per part d'en Dexter. Trinity Killer ja fa 30 anys que fuig de la llei i mai ha estat capturat, i en Dexter se sent fascinat per la seva capacitat de sobreviure i continuar matant quan, en aparença, és només un home normal, d'edat avançada, amb una capacitat física mitjana.

Estic segur que es faran amics, però haurem de veure fins quan dura la seva amistat. Si alguna cosa ens ha mostrat Dexter en les tres temporades anteriors és que dos assassins no poden ser amics durant gaire temps fins que es lien a ganivetades per matar-se l'un a l'altre. Deu ser cosa de la sang -que ho porten a la sang o que els grada la sang, no ho sé. En tot cas, el rival que li han posat aquesta temporada a en Dexter sembla difícil de pelar. L'aconseguirà esbocinar amb la serra mecànica?

Per a alguns és Gandalf, el mag gris d'El Senyor dels Anells. Per a d'altres és Magneto, el mutant més dolent de la nissaga X-Men. L'actor britànic Ian McKellen ha aconseguit un ressò inesperat en els darrers anys després de mitja vida dedicada al teatre i s'ha guanyat l'admiració i el respecte de milers d'espectadors arreu del món amb la seva feina al cinema. Ara prepara el salt a un nou mitjà, ni més ni menys que el televisiu, amb una nova sèrie per l'AMC que serà un remake de "The Prisoner".

Per si no coneixes la sèrie original, és un clàssic dels anys seixanta al Regne Unit, originalment escrita, dirigida i interpretada per Patrick McGoohan (qui probablement et sonarà perquè va ser el rei d'Anglaterra al film "Braveheart"), que va morir a principis de 2009. "The Prisoner" era una crítica molt intel.ligent a la política de la Guerra Freda i va ser un autèntic èxit arreu del món. Ara, l'AMC i la BBC s'han unit per repetir la història en una minisèrie de sis capítols que en farà homenatge.

El guió serà el mateix que el de la sèrie original: un home desperta i es troba a atrapat en un entorn conegut com "The Village", juntament amb d'altres persones. De seguida descobrirà que ningú té nom, sinó que es fan dir per números. Ell és 6, i a la nova sèrie estarà interpretat per Jim Caviezel. L'actor Ian McKellen interpretarà en 2, que és el creador del lloc i qui controla tot el que hi passa. La insistència de 6 per saber on és i com en pot sortir el farà enfrontar amb en 2 en un duel mortal.

"The Prisoner" reflexionava sobre conceptes com la llibertat, el dret a tenir opinió pròpia i el que significa viure en un món segur o en un món excessivament controlat. Tenia altes dosis d'acció però també podia ser molt perturbadora. Pel que s'ha vist del remake, que és molt poc, continuarà pel mateix camí, però reduint la història en sis capítols. Haurem d'esperar al novembre per veure quin és el resultat final. Mentrestant, et recomano que repesquis la sèrie original.

Quan no t'esperes res d'una sèrie, aquesta et pot sorprendre. Avui m'he disposat a veure, amb certa mandra, la nova sèrie de USA Network, titulada "Royal Pains" i que de lluny feia pinta de sèrie d'estiu que no passaria d'aquí. Doncs no, sorpresa! M'he trobat amb una sèrie entretinguda, de vegades previsible, és cert; però sense cap pretensió, amb personatges que saben projectar bé la seva empatia cap a l'espectador i un bon munt de situacions hilarants que m'han arrencat un somriure.

L'argument va més o menys així: doctor jove i guapo de classe mitjana es queda sense feina i sense novia, i el seu germà decideix arrossegar-lo a passar uns dies a The Hamptons, el lloc on estiueja la flor i nata de Nova York, els rics entre els més rics, tot i que els germans no tenen ni de lluny el nivell adquisitiu necessari per participar d'aquest luxe. Les circumstàncies faran que impressioni a un milionari amb les seves habilitats mèdiques i el bon doctor acabi contractat com a metge a domicili.

Això vol dir que haurà d'assistir les emergències dels habitants de The Hamptons, la riquesa dels quals és proporcional a a seva inestabilitat mental. A través del doctor, la sèrie s'endinsa en la vida d'aquests rics amb una mirada que va des de l'admiració pel luxe i el glamur que satura les seves vides a la crítica social pels valors que tenen. És un equilibri similar al que tenia "Dirty Sexy Money", i de fet, és la sèrie perfecta per tots els fans dels Darling que es van quedar orfes amb la seva cancel.lació.

Els pacients del doctor, que interpreta l'actor Mark Feuerstein ("The Hustler") van des d'una parella d'adolescents que han abonyegat el Ferrari del seu papà en un accident a una dona madura que ha tingut un petit accident amb un dels seus pits de plàstic, passant per un munt de jovenetes riques que perdran el nord pel nostre protagonista quan aquesta les atengui (és el síndrome àngel de la guarda). "Royal Pains" és clarament una sèrie d'estiu, però molt més fresca i divertida que la majoria.

Quan es parla de canals per cable nord-americans tothom menciona sempre a l'HBO i Showtime. Són els dos canals que ara mateix tenen més reconeixement per part del públic. Però en els darrers anys hi ha hagut altres emissores del cable que han donat productes d'excel.lent qualitat i que un bon amant de les sèries ha d'estar atent al que prepara. Un d'aquests canals és FX Network, que ens ha donat, entre d'altres: "Vic Mackey", "Bombers de NY", "Sons Of Anarchy", "Damages" o "Nip/Tuck".

És per això que segueixo amb especial interès els progressos de "Lights Out", una sèrie nova del canal que estarà ambientada en el món de la boxa i que formalment promet ser semblant al film "The Wrestler" (a la fotografia) que va protagonitzar Mickey Rourke. La nova sèrie seguirà la història d'un boxejador que, un cop retirat, haurà de guanyar-se la vida com pugui per alimentar la seva família. I a més, haurà de lluitar amb les freqüents pèrdues de memòria que li ha deixat el seu pas pel ring.

Serà un retrat molt dur del món de la boxa, però també emotiu, i estic segur que el personatge del boxejador serà un d'aquells que se't fiquen a dins des del primer moment. L'interpretarà l'actor Holt McCallany, a qui ja hem vist en petits papers a "Herois" o "C.S.I.", i la seva dona serà l'actriu Melora Hardin, molt coneguda pel seu paper de Jan a "The Office". Hauré de veure el pilot abans de saber si està a l'alçada de les meves espectatives. Però l'instint em diu que "Lights Out" promet, i molt.

La segona temporada de "True Blood" va arrencar diumenge passat als Estats Units amb un primer capítol que va ser el més brut, violent, gore, desagradable, sexual, controvertit i explícit dels que hem vist de la sèrie d'Alan Ball. El creador de la sèrie s'ha adonat de que la fascinació per allò que ens resulta desagradable és tan atractiu per a les audiències minoritàries -que ja han coronat a "True Blood" com a sèrie de culte- com per al públic majoritari, i ha decidit començar amb l'artilleria pesada.

Més escenes de nuesa explícita, més sexe brut, més criatures desagradables, i tot lligat amb un magnetisme especial, el dels vampirs, i una història d'amor romàntica amb perfil gòtic. Té alguna cosa aquesta sèrie que t'atrapa i al mateix temps tens necessitat de rebutjar-la. Des dels títols de crèdit, amb totes aquelles escenes fosques intercalades sense deixar-te respirar, deixa al pobre espectador confús i amb ganes d'apagar el televisor. Però vol seguir veient, vol seguir descobrint...

"True Blood" aconsegueix posar en marxa a l'interior de l'espectador les mateixes sensacions que tenen els protagonistes davant de la presència dels vampirs. Per una banda són desagradables, i per l'altre són fascinants. Et repugna el seu grau de salvatgisme, el seu gust per la sang; però t'atreu perquè són diferents, perquè no tenen norma, i perquè vols saber més sobre les lleis que governen les seves vides. Perquè no són animals, sinó que són percebuts com a criatures racionals...

Aquestes preguntes són les que es resoldran en aquesta segona temporada, pel que han avançat al primer capítol. L'univers vampíric, només perfilat en la seva superfície a la primera temporada, serà retratat a consciència, fins als darrers racons de les seves profunditats. Descobrirem els seus costums i coneixerem vampirs històrics que fa segles que són amb nosaltres, dotant de complexitat l'argument inicial, molt basat en la imatge clàssica del vampir que poden identificar tots els espectadors.

Mentrestant, la història d'amor entre la Sookie i en Bill continua, malgrat totes les dificultats per estar junts i els diversos personatges que els posaran les coses encara més complicades. Consumar l'amor entre el vampir i la humana llegidora de ments no serà fàcil i probablement serà l'eix a partir del qual Alan Ball farà avançar la trama i ens mostrarà una sèrie de personatges molt interessants entre els quals es troba un segon assassí que es dedica a arrencar el cor de les seves víctimes.

L'ABC ho té claríssim: "Flash Forward" serà la successora de "Lost". Des del primer minut ens ho han venut així, i des del primer minut molts crítics han donat per suposat que serà així. No és estrany, perquè tenen moltes coses en comú: un misteri que centra tota la trama; un grup de personatges coral, cadascún amb les seves idees sobre el que està passant, i elements de ciència-ficció.

A més, la protagonista principal serà Sonya Walger, actriu a qui el públic reconeix per fer el paper de Penny a "Lost", cosa que farà que una part dels seguidors de J.J. Abrams li donin una oportunitat a la nova sèrie. Però aquest no és l'únic fitxatge que "Flash Forward" rescata de "Lost". Ara l'ABC ha anunciat que Dominic Monaghan (Charlie) també tindrà un paper en aquesta nova sèrie.

Ja posats, em pregunto perquè no fitxen a la Michelle Rodríguez, que va interpretar a la fantàstica Ana Lucía (pel meu gust, un dels personatges més ben construits i alhora efímers de "Lost"). Però, bromes a part, el que em suggereix tot plegat és que amb aquests fitxatges l'ABC està intentant deixar clar que "Flash Forward" serà la sèrie que hauran de seguir els seguidors de "Lost".

I em pregunto, no estaran forçant la successió? És evident que a nivell d'ingressos, "Lost" ha estat i és la gallina dels ous d'or per a l'ABC. Quan s'acabi corren el risc que una altra sèrie d'un altre canal ocupi el lloc com la sèrie de moda entre els espectadors. Per tant, han de lligar-ho tot bé i assegurar-se que "Flash Forward" serà la nova sensació, el nou fenòmen de culte que donarà beneficis milionaris.

El que potser se'ls escapa és que la succesora de "Lost" no té perquè tenir res a veure amb ella. Al capdavall, "Lost" no s'assemblava a cap altra sèrie quan va esdevenir un fenòmen. La propera sèrie preferida pels espectadors no té perquè ser una còpia de "Lost". Potser triomfarà, precisament, la sèrie que ofereixi una cosa completament diferent. Això és el que va fer J.J. Abrams, i va arrassar.

Et deixo amb l'últim tràiler de "Flash Forward":