Dit d’aquesta manera, “10 anys sense Brossa”, és podria pensar que em refereixo a una dècada sense deixalles, tot creant una imatge plàstica i conceptual que estic segur que hauria complagut a Joan Brossa, l’home que justifica realment la frase que encapçala el meu blog d’avui, perquè aviat farà 10 anys de la mort de Brossa i es prepara algun tipus de celebració que encara no tinc clara del tot.





Un tal “Joan” va afegir un comentari al blog que divendres passat vaig dedicar al “Día de Muertos” especificant que volia posar-se en contacte amb mi per explicar-me justament aquest projecte de celebració dels 10 anys de la mort de Brossa. Aquí tens el meu correu, Joan, pel que vulguis: cpuchades.f@catradio.cat





Just és que acabi el blog d’avui amb aquell pensament de Brossa que deia: “Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida”. Te’n recordes? Una reflexió que m’ha fet pensar immediatament en la pel.lícula que va dirigir Vicente Aranda l’any 1987 titulada “El Lute: camina o revienta”, que podem entendre com una variant subtil de l’aportació brossiana a la lleugera motricitat de la vida.