03/07/2009: Martin Ley ataca de nou
El vaig conèixer casualment fa un parell de mesos mentre passejava una tarda plujosa de diumenge per Peratallada quan em vaig interessar per les pintures i escultures que tenia exposades en el seu petit taller i espai comercial, obert al públic, tot i el caràcter festiu de la jornada.
Es tractava del mateix Martin Ley que ara m’acaba d’informar que té una petita exposició, d’uns 8 o 9 quadres, al restaurant Bronsoms de Girona (Av. Sant Francesc, 7, molt a prop de la plaça de Catalunya de Girona).
T’ho dic com a alternativa agradable, per si algun dia ets a Girona i no saps que fer!
De la mateixa manera que, si ets a Peratallada en qualsevol altra ocasió, no deixis de passar per l’espai d’en Martin Ley, per veure com treballa i per contemplar també tot un món creatiu de formes humanes i animals, que en Martin domina com a artista per la seva condició de biòleg.
Es tractava del mateix Martin Ley que ara m’acaba d’informar que té una petita exposició, d’uns 8 o 9 quadres, al restaurant Bronsoms de Girona (Av. Sant Francesc, 7, molt a prop de la plaça de Catalunya de Girona).
T’ho dic com a alternativa agradable, per si algun dia ets a Girona i no saps que fer!
De la mateixa manera que, si ets a Peratallada en qualsevol altra ocasió, no deixis de passar per l’espai d’en Martin Ley, per veure com treballa i per contemplar també tot un món creatiu de formes humanes i animals, que en Martin domina com a artista per la seva condició de biòleg.
02/07/2009: Homenatge a Guinovart
La Galeria Mayoral i Francesc Mestre Art han volgut coincidir en un “Homenatge a Guinovart” organitzant simultàniament exposicions dedicades a l’artista a cadascun dels seus espais.
La Galeria Mayoral presenta 16 obres de format mitjà i gran dels anys 1970 a 2007, i Francesc Mestre Art, de petit i mitjà format de la dècada dels 50 del segle passat. De manera que entre l’una i l’altra podem tenir una visió força completa de la fantàstica trajectòria artística del malaurat i estimat Guino.
Les dues galeries han organitzat conjuntament un acte participatiu, que compta amb la col.laboració de la Fundació Privada Espai Guinovart i de l’Ajuntament d’Agramunt, per avui mateix a les 8 del vespre. Es tracta concretament d’una acció itinerant de la Companyia Teatredetics i música de Carles Santos, composta en homenatge a Josep Guinovart, i interpretada per la Coral d’Avui, la Cobla Juvenívola, la Cobla Quatre Vents i la Cobla Riella d’Agramunt.
L’esdeveniment festiu s’iniciarà a la Galeria Mayoral (Consell de Cent, 286) i acabarà a Francesc Mestre Art (Enric Granados, 26-28)
Em plau la inicitaiva, entre altres coses perquè tenia una bona connexió amb Josep Guinovart, i la tinc també amb Manel Mayoral i Francesc Mestre, i m’agrada com són i el que fan.
La Galeria Mayoral presenta 16 obres de format mitjà i gran dels anys 1970 a 2007, i Francesc Mestre Art, de petit i mitjà format de la dècada dels 50 del segle passat. De manera que entre l’una i l’altra podem tenir una visió força completa de la fantàstica trajectòria artística del malaurat i estimat Guino.
Les dues galeries han organitzat conjuntament un acte participatiu, que compta amb la col.laboració de la Fundació Privada Espai Guinovart i de l’Ajuntament d’Agramunt, per avui mateix a les 8 del vespre. Es tracta concretament d’una acció itinerant de la Companyia Teatredetics i música de Carles Santos, composta en homenatge a Josep Guinovart, i interpretada per la Coral d’Avui, la Cobla Juvenívola, la Cobla Quatre Vents i la Cobla Riella d’Agramunt.
L’esdeveniment festiu s’iniciarà a la Galeria Mayoral (Consell de Cent, 286) i acabarà a Francesc Mestre Art (Enric Granados, 26-28)
Em plau la inicitaiva, entre altres coses perquè tenia una bona connexió amb Josep Guinovart, i la tinc també amb Manel Mayoral i Francesc Mestre, i m’agrada com són i el que fan.
01/07/2009: We Can Xalant
La frase no és meva, tot i que ho podria ser, sinó que és senzillament el títol del projecte “WE CAN XALANT” que integra el worshop “Labotarori d’arquitectures nòmades i autoconstrucció” que planteja la reinterpretació de l’antiga construcció de Tadashi Kawanata al pati de Can Xalant de Mataró, coneguda com el “Xiringuito de Mataró”, a la vegada que pretén desenvolupar una unitat mòbil entesa aquí com una extensió del mateix centre cap a l’espai públic. Ha quedat clar?
Si no, acosta’t a Can Xalant de Mataró, fins al dia 8 de juliol, i contacta amb algun dels membres d’aquest grup heterogeni, d’unes 15 o 20 persones, que s’hi han reunit per desenvolupar noves estratègies d’anàlisi i intervenció sobre el territori, explorar dinàmiques de col.laboració i obrir noves reflexions sobre estructures arquitectòniques mòbils i flexibles per a usos culturals.
Hi trobaràs artistes, comissaris, gestors culturals, dissenyadors, educadors, sociòlegs, antropòlegs o estudiants de totes aquestes disciplines, que participen en aquest projecte inèdit de construcció col.lectiva a partir de d’una xarxa d’institucions i persones representatives de l’entorn més immediat de Can Xalant.
El resultat del workshop es presentarà durant la jornada de portes obertes del dia 17 de juliol, que serà també jornada de tallers oberts, concerts i altres activitats, des de les 6 de la tarda a les 4 de la matinada! 10 hores d’intensitat cultural, entre plàstica i lúdica, i al 100% participativa! Què més vols?
Si no, acosta’t a Can Xalant de Mataró, fins al dia 8 de juliol, i contacta amb algun dels membres d’aquest grup heterogeni, d’unes 15 o 20 persones, que s’hi han reunit per desenvolupar noves estratègies d’anàlisi i intervenció sobre el territori, explorar dinàmiques de col.laboració i obrir noves reflexions sobre estructures arquitectòniques mòbils i flexibles per a usos culturals.
Hi trobaràs artistes, comissaris, gestors culturals, dissenyadors, educadors, sociòlegs, antropòlegs o estudiants de totes aquestes disciplines, que participen en aquest projecte inèdit de construcció col.lectiva a partir de d’una xarxa d’institucions i persones representatives de l’entorn més immediat de Can Xalant.
El resultat del workshop es presentarà durant la jornada de portes obertes del dia 17 de juliol, que serà també jornada de tallers oberts, concerts i altres activitats, des de les 6 de la tarda a les 4 de la matinada! 10 hores d’intensitat cultural, entre plàstica i lúdica, i al 100% participativa! Què més vols?
30/06/2009: La moda desfila
M’han convidat a assistir a la desfilada dels projectes finals d’alumnes dels Estudis Superiors de Moda, promoció 2009, de l'IDEP, demà dimecres 1 de juliol, a dos quarts de vuit de la tarda, al Museu Tèxtil i d’Indumentària – Disseny Hub Barcelona (Palau de Pedralbes).
Recorda que l’IDEP és l’Institut Superior de Disseny i Escola de la Imatge, i que per tant, els seus productes han de ser necessàriament bons.
Si et va el món de la moda i vols comprovar la qualitat de les propostes dels alumnes de l’IDEP, ja saps què has de fer! De la mateixa manera que, com a persona creativa sensible al tema, pots aportar la teva pròpia visió de la indumentària, vestint amb el teu propi estil i la teva forta personalitat!
Recorda que l’IDEP és l’Institut Superior de Disseny i Escola de la Imatge, i que per tant, els seus productes han de ser necessàriament bons.
Si et va el món de la moda i vols comprovar la qualitat de les propostes dels alumnes de l’IDEP, ja saps què has de fer! De la mateixa manera que, com a persona creativa sensible al tema, pots aportar la teva pròpia visió de la indumentària, vestint amb el teu propi estil i la teva forta personalitat!
29/06/2009: Conversa a tres bandes
Si et plau saber alguna cosa més de les noves formes d’art, no pots perdre’t el debat a tres bandes organitzat per l’Obra Social de Caixa Catalunya. Serà demà passat, 1 de juliol, a les 7 de la tarda, a La Pedrera de Barcelona, entre Bill Viola, Frederic Amat i Antoni Mercader.
El gran protagonista d’aquesta trobada és, sens dubte, Bill Viola, l’artista nord-americà pioner del videoart, que, justament, rebrà demà el Premi Internacional Catalunya 2009, pel seu paper capdavanter en l’establiment del vídeo com una forma vital d’art contemporani.
Frederic Amat, com a pintor que es mou amb naturalitat pels territoris del vídeo i el cinema, serà un interlocutor idoni per en Bill, de la mateixa manera que el professor Antoni Mercader posarà el contrapunt teòric a la xerrada com a director del Departament de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona.
Si hi vas, potser sabràs alguna cosa més sobre els límits de la creació i el potencial del vídeo com a art total, que ja és saber prou, oi?
El gran protagonista d’aquesta trobada és, sens dubte, Bill Viola, l’artista nord-americà pioner del videoart, que, justament, rebrà demà el Premi Internacional Catalunya 2009, pel seu paper capdavanter en l’establiment del vídeo com una forma vital d’art contemporani.
Frederic Amat, com a pintor que es mou amb naturalitat pels territoris del vídeo i el cinema, serà un interlocutor idoni per en Bill, de la mateixa manera que el professor Antoni Mercader posarà el contrapunt teòric a la xerrada com a director del Departament de Didàctica de l’Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona.
Si hi vas, potser sabràs alguna cosa més sobre els límits de la creació i el potencial del vídeo com a art total, que ja és saber prou, oi?
26/06/2009: Les Guies Urbanes Wallpaper
Preferiríem poder donar la bona notícia en versió catalana, però per ara només ho podem fer en la castellana, tot i que ja és positiva si no domines l’anglès, perquè es tracta de l’anunci de publicació en castellà de les conegudes “Wallpaper City Guides” que ara ja pots identificar com a “Guías Urbanas Wallpaper”, gràcies a Phaidon Press que les publica.
Per començar, s’han editat en castellà guies de 20 ciutats, entre les quals Barcelona, Madrid, València i Bilbao, i també Amsterdam, Berlín, Buenos Aires, Istanbul, L’Havana, Londres, Mèxic, Nova York, París, Praga, Río de Janeiro, Rabat, Roma i Xangai.
De manera que si tens interès a conèixer alguna d’aquestes ciutats, ja saps que pots consultar les seves “Guías Urbanas Wallpaper” que contenen informació pràctica exhaustiva, actualitzada i ben detallada de tota la seva història passada i present, i de la seva oferta turística i cultural actual.
Amb una d’aquestes guies a la mà sembla que és impossible que et perdis, perquè contenen mapes i fotografies aèries perfectament documentades, de la mateixa manera que porten també una petita agenda per apuntar descobriments personals i suggeriments diversos que puguin sorgir espontàniament sobre la marxa.
El seu format de butxaca i el seu preu també reduït (8’95 euros) fa que les històriques “Wallpaper City Guides” o les noves “Guías Urbanas Wallpaper” siguin imprescindibles pels viatgers d’arreu del món, al marge dels objectius triats i de la manera d’arribar-hi, i de les diverses motivacions del viatge!
Per començar, s’han editat en castellà guies de 20 ciutats, entre les quals Barcelona, Madrid, València i Bilbao, i també Amsterdam, Berlín, Buenos Aires, Istanbul, L’Havana, Londres, Mèxic, Nova York, París, Praga, Río de Janeiro, Rabat, Roma i Xangai.
De manera que si tens interès a conèixer alguna d’aquestes ciutats, ja saps que pots consultar les seves “Guías Urbanas Wallpaper” que contenen informació pràctica exhaustiva, actualitzada i ben detallada de tota la seva història passada i present, i de la seva oferta turística i cultural actual.
Amb una d’aquestes guies a la mà sembla que és impossible que et perdis, perquè contenen mapes i fotografies aèries perfectament documentades, de la mateixa manera que porten també una petita agenda per apuntar descobriments personals i suggeriments diversos que puguin sorgir espontàniament sobre la marxa.
El seu format de butxaca i el seu preu també reduït (8’95 euros) fa que les històriques “Wallpaper City Guides” o les noves “Guías Urbanas Wallpaper” siguin imprescindibles pels viatgers d’arreu del món, al marge dels objectius triats i de la manera d’arribar-hi, i de les diverses motivacions del viatge!
25/06/2009: Nits fosques de l’ànima
Després de les nits clares de Sant Joan, arriben les “Nits fosques de l’ànima”, que no és altra cosa que el títol de l’exposició que s’inaugura avui mateix, a dos quarts de vuit del vespre, de manera simultània al Bòlit-La Rambla, al Bòlit-Sant Nicolau, al Dadespai i al Niu, de Girona.
Aquesta nova proposta de Bòlit, Centre d’Art Contemporani, de Girona, coincideix amb la celebració del desè aniversari del Festival de Músiques Religioses i del Món de la mateixa ciutat i parteix de l’experiència mística des de cultures i sensibilitats diferents, en relació amb la representació d’identitats i imaginaris, i d’acord amb el treball de tres artistes: Bill Viola amb “The Messenger”, Toni Serra amb “Istishara Archives”, i Manuel Saiz amb “A New Chance for Symbolic Dimension”.
Aprofitant l’avinentesa plàstica, passeja’t per Girona,que és una de les ciutats més atractives de la nostra geografia, i pren-te un gelat de maduixa santpolenca a la meva salut, amb voluntat artística, naturalment!
Aquesta nova proposta de Bòlit, Centre d’Art Contemporani, de Girona, coincideix amb la celebració del desè aniversari del Festival de Músiques Religioses i del Món de la mateixa ciutat i parteix de l’experiència mística des de cultures i sensibilitats diferents, en relació amb la representació d’identitats i imaginaris, i d’acord amb el treball de tres artistes: Bill Viola amb “The Messenger”, Toni Serra amb “Istishara Archives”, i Manuel Saiz amb “A New Chance for Symbolic Dimension”.
Aprofitant l’avinentesa plàstica, passeja’t per Girona,que és una de les ciutats més atractives de la nostra geografia, i pren-te un gelat de maduixa santpolenca a la meva salut, amb voluntat artística, naturalment!
23/06/2009: Off Massana
A través d’un contacte fet al dia de la meva conversa pública amb l’Enric Ansesa a l’Espai VolART de la Fundació Vila Casas, rebo ara informació del projecte “Off Massana”, però curiosament, per vés a saber quines històries!, el correu electrònic que conté aquesta informació, dirigit naturalment a Claudi Puchades, comença dient:”Hola, Claudia...”, per dir a continuació “Soy Tony Azorín, coordinadora y comisaria del proyecto “Off Massana”....”. Resulta que la Claudia és un Claudi i el Tony una Antonia! Quina conya, oi?
Jocs divertits de paraules al marge, la cosa és que el projecte “Off Massana” ha significat que trenta artistes hagin disposat d’un taller-laboratori per poder treballar, a l’empara de l’Escola Massana, durant un període de dos anys, per poder excercitar, de manera gratuïta, el seu imaginari creatiu.
I ara, el resultat polièdric d’aquesta atractiva experiència, es mostra fins al 28 de juny al Poble Espanyol de Barcelona.
De part d’en Claudi, gràcies Tony per la informació...ens veiem al Poble...Espanyol!
Jocs divertits de paraules al marge, la cosa és que el projecte “Off Massana” ha significat que trenta artistes hagin disposat d’un taller-laboratori per poder treballar, a l’empara de l’Escola Massana, durant un període de dos anys, per poder excercitar, de manera gratuïta, el seu imaginari creatiu.
I ara, el resultat polièdric d’aquesta atractiva experiència, es mostra fins al 28 de juny al Poble Espanyol de Barcelona.
De part d’en Claudi, gràcies Tony per la informació...ens veiem al Poble...Espanyol!
22/06/2009: Roses al jardí
Avui em plau posar una segona Rosa en el meu jardí d’artista per complementar aquella primera que ja fa un cert temps dominava solitària el meu petit paisatge personal.
És tracta de la Rosa Ferrero, una dona que sent el plaer de la pintura de manera natural, tot i que, com tants altres artistes, no s’hi ha dedicat tant com hauria desitjat, obligada per les circumstàncies professionals.
Fa quatre dies me’n parlava l’amic Ramoneda, veu inconfusible de Catalunya Ràdio, entre altres històries, i ara acabo de rebre quatre ratlles sobre la seva biografia i algunes imatges del seus dibuixos, que et presento perquè valoris tu mateix tot el que fa.
La Rosa Ferrero té estudis de Belles Arts a la Massana, i s’ha preparat també professionalment en àmbits d’il.lustració, dibuix artístic, dibuix de figura humana i tècniques mixtes.
Ja ha fet alguna exposició de manera desiteressada en locals d’amics i coneguts, i actualment la Galeria Sennacheribbo té a la venda algunes de les seves obres.
La Rosa Ferrero ocupa ja un espai en el meu jardí d’art al costat de la Rosa M. Amorós, mentre que jo espero amb interès l’esclat dels seus fruits!
És tracta de la Rosa Ferrero, una dona que sent el plaer de la pintura de manera natural, tot i que, com tants altres artistes, no s’hi ha dedicat tant com hauria desitjat, obligada per les circumstàncies professionals.
Fa quatre dies me’n parlava l’amic Ramoneda, veu inconfusible de Catalunya Ràdio, entre altres històries, i ara acabo de rebre quatre ratlles sobre la seva biografia i algunes imatges del seus dibuixos, que et presento perquè valoris tu mateix tot el que fa.
La Rosa Ferrero té estudis de Belles Arts a la Massana, i s’ha preparat també professionalment en àmbits d’il.lustració, dibuix artístic, dibuix de figura humana i tècniques mixtes.
Ja ha fet alguna exposició de manera desiteressada en locals d’amics i coneguts, i actualment la Galeria Sennacheribbo té a la venda algunes de les seves obres.
La Rosa Ferrero ocupa ja un espai en el meu jardí d’art al costat de la Rosa M. Amorós, mentre que jo espero amb interès l’esclat dels seus fruits!
19/06/2009: Dibuix i poesia
La Neus Dalmau m’ha convidat a assistir a la Primera Trobada de Dibuix i Poesia de Lloret de Mar, que es fa demà passat, diumenge 21 de juny (Festa de la Música, entre altres coses), a partir de les 11 del matí.
Si et plau aquesta proposta que et permetrà gaudir del dibuix al natural i de la poesia de Jacint Verdaguer i vols saber-ne alguna cosa més, posa’t en contacte amb l’Ajuntament de Lloret de Mar.
Viu el Dia Europeu de la Música amb la sonoritat pròpia de la poesia de Verdaguer i el silenci del dibuix al natural a Lloret de Mar!
Si et plau aquesta proposta que et permetrà gaudir del dibuix al natural i de la poesia de Jacint Verdaguer i vols saber-ne alguna cosa més, posa’t en contacte amb l’Ajuntament de Lloret de Mar.
Viu el Dia Europeu de la Música amb la sonoritat pròpia de la poesia de Verdaguer i el silenci del dibuix al natural a Lloret de Mar!
