23/02/2010: Clàssica al març
07/03/10
20 DE 20 EL 20
Des de la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona
Cor Vivaldi
Òscar Boada, piano i direcció
Contrabaix: Guillermo Prats; Flauta: Ariadna Galiana; Bateria: Carla Mateo; Violí: Laura Nogueras; Violoncel: Núria Soldevilla
Sopranos: Marta Jobani, Maria Miró, Gemma Cuní i Maria Chapman; Mezzosoprano: Mariona Llobera
Obres de Mozart, Mendelssohn, Pergolesi, Morera, Strauss, Rutter i altres.
El Cor Vivaldi ha fet 20 anys. I ho celebra amb un concert amb 20 cançons. Hi participen les cantaires actuals acompanyades per un nombrós grup d’excantaires, algunes d’elles fundadores del cor.
El Cor Vivaldi - Petits Cantors de Catalunya va néixer a una escola de l’Eixample barceloní: l’IPSI (Institució Pedagògica Sant Isidor). Va ser el resultat d’un projecte pedagògic insòlit en aquell moment, consistent a integrar l’ensenyament musical en el currículum escolar: Treballar a les aules el llenguatge musical i el cant coral, així com l’estudi del teclat, durant dos cursos i la possibilitat de poder estudiar altres instruments en horari extraescolar.
Òscar Boada, el director i pianista oficial del cor, és llicenciat en direcció coral a la Royal School of Music de Londres. El seu perfeccionisme i el de les seves cantaires ha dut al cor fins al punt d’organitzar el seu propi cicle de concerts, col•laborar amb el Gran Teatre del Liceu i tenir 13 cedés enregistrats. A més, ha guanyat dos primers premis en concursos internacionals de renom, el d’Arezzo i el de Cantonigròs.
14/03/10
UNA VETLLADA AMB GABRIELA MONTERO 2a part
Gabriela Montero, piano
Johannes Brahms(1833 - 1897)
Sis peces per a piano, op. 118
(Intermezzo I; Intermezzo II; Balada; Intermezzo III; Romanza; Intermezzo IV)
Alberto Ginastera (1916 - 1983)
Sonata per a piano núm. 1, op. 22
I. Allegro marcato; II. Presto misterioso; III. Adagio molto appassionato; IV. Ruvido ed ostinato
El concert d’avui forma part d’un recital de la pianista veneçolana Gabriela Montero enregistrat a la Philharmonie d'Essen. En la primera part, que ja els hem ofert a “Clàssica”, la pianista exhibia els seus dots per a la improvisació.
La segona part és la que s’emet avui. Està formada per obres de dos grans autors: Brahms i Ginastera. És en la faceta més interpretativa que Montero fa un treball profund d’immersió en l’obra. No només cal tocar les notes, sinó introduir-se en el món de l’autor, en els pensaments implícits de la música. Tot un procés de connexió emocional i artístic per tal que la música arribi de la manera més pura possible.
Les sis peces per a piano op. 118 de Johannes Brahms van ser de les últimes que Brahms va compondre per a piano sol abans de la seva mort. Són un compendi de l’estil romàntic de l’autor amb cita inclosa a la darrera peça del “Dies irae”.
La primera sonata de l’argentí Alberto Ginastera és una obra ben diferent. La va escriure l’any 1952 en un llenguatge gairebé atonal i manté el seu gust folklòric sense usar temes populars. Un devessall de sons d’arrel sud-americana que Gabriela Montero ens fa arribar amb la seva magistral interpretació.
21/03/10
TRANSCRIPCIONS 1a part
COR ACCENTUS
Laurence Equilbey, directora
Gustav Mahler (1860 - 1911)
Die zwei Blauen Augen
Kein Deutscher Himmel
Maurice Ravel (1875 - 1937)
La flute enchantée
L’indifférent
Richard Wagner (1813 - 1883)
Im Treibhaus
Franz Schubert (1797 - 1828)
Grablied
Nacht und Träume
Samuel Barber (1910 - 1981)
Agnus Dei
“Transcripcions” és el nom d’aquesta excepcional producció del Cor Accentus.
Les obres de Mahler, Ravel, Wagner, Schubert i Barber són interpretades pel cor en unes acurades transcripcions fetes expressament per a ells.
El Cor de Cambra Accentus és un grup professional de 32 cantaires. La seva directora, Laurence Equilbey, el va fundar el 1991 i està considerat un dels cors més prestigiosos d’Europa. El cor es dedica a la difusió del repertori vocal (amb orquestra o a cappella) i a la promoció de la música contemporània.
És el cor resident de l’Òpera de Rouen i està relacionat amb la Cité de la Musique de París. Accentus ha iniciat, a més, un projecte educatiu per a escolars i altres centres, com hospitals o presons.
La realització feta per Andy Sommer no es conforma simplement a filmar el concert, si no que en fa una versió molt especial. Sorprenent des de la primera a la última imatge.
28/03/10
CONCERTS DE BRANDENBURG 2a part
Des del Teatre Municipal Valli, de Reggio de l’Emília. Itàlia
Orquestra Mozart
Claudio Abbado, director
Giuliano Carmignola, concertino
Danusha Waskiewicz, Simone Jandl, violes; Rainer Zipperling, Sabina Colonna Preti, violes de gamba;
Enrico Bronzi, cello; Alois Posch, violone; Nikolaj Tarasov, Michala Petri, flautes de bec; Lucas Macias Navarro, oboè; Reinhold Friedrich, trompeta
Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
Concert de Brandenburg núm. 6 en Si bemoll major, BWV 1051
Concert de Brandenburg núm. 4 en Sol major, BWV 1049
Concert de Brandenburg núm. 2 en Fa major, BWV 1047
Els “Concerts de Brandenburg” segueixen l’estructura dels concerti grossi del Barroc: forma ternària, és a dir, Ràpid – Lent – Ràpid, i la forma dialogant “solistes-tutti”.
Bach utilitza diversos instruments, alguns que comencaven a estar en desús a l’època: parlem de les violes de gamba o la flauta de bec.
La plantilla de músics varia a cada concert. El sisé es pot interpretar com una mena de comiat de Bach als instruments i formes de la seva joventut i que anava abandonant a mida que la seva evolució musical es feia més madura. El quart presenta dues flautes de bec que Bach anomena “Flauti d’Echo”, possiblement un tipus de flauta més agut que l’habitual. Finalment una combinació ben curiosa d’instruments en el concert núm. 2: la trompeta, la flauta, l'oboè i el violí. Una mostra de l’extraordinari mestratge musical de Bach.
L’Orquestra Mozart dirigida per Claudio Abbado ens ofereix una versió brillant i alegre.
20 DE 20 EL 20
Des de la Sala Oriol Martorell de l’Auditori de Barcelona
Cor Vivaldi
Òscar Boada, piano i direcció
Contrabaix: Guillermo Prats; Flauta: Ariadna Galiana; Bateria: Carla Mateo; Violí: Laura Nogueras; Violoncel: Núria Soldevilla
Sopranos: Marta Jobani, Maria Miró, Gemma Cuní i Maria Chapman; Mezzosoprano: Mariona Llobera
Obres de Mozart, Mendelssohn, Pergolesi, Morera, Strauss, Rutter i altres.
El Cor Vivaldi ha fet 20 anys. I ho celebra amb un concert amb 20 cançons. Hi participen les cantaires actuals acompanyades per un nombrós grup d’excantaires, algunes d’elles fundadores del cor.
El Cor Vivaldi - Petits Cantors de Catalunya va néixer a una escola de l’Eixample barceloní: l’IPSI (Institució Pedagògica Sant Isidor). Va ser el resultat d’un projecte pedagògic insòlit en aquell moment, consistent a integrar l’ensenyament musical en el currículum escolar: Treballar a les aules el llenguatge musical i el cant coral, així com l’estudi del teclat, durant dos cursos i la possibilitat de poder estudiar altres instruments en horari extraescolar.
Òscar Boada, el director i pianista oficial del cor, és llicenciat en direcció coral a la Royal School of Music de Londres. El seu perfeccionisme i el de les seves cantaires ha dut al cor fins al punt d’organitzar el seu propi cicle de concerts, col•laborar amb el Gran Teatre del Liceu i tenir 13 cedés enregistrats. A més, ha guanyat dos primers premis en concursos internacionals de renom, el d’Arezzo i el de Cantonigròs.
14/03/10
UNA VETLLADA AMB GABRIELA MONTERO 2a part
Gabriela Montero, piano
Johannes Brahms(1833 - 1897)
Sis peces per a piano, op. 118
(Intermezzo I; Intermezzo II; Balada; Intermezzo III; Romanza; Intermezzo IV)
Alberto Ginastera (1916 - 1983)
Sonata per a piano núm. 1, op. 22
I. Allegro marcato; II. Presto misterioso; III. Adagio molto appassionato; IV. Ruvido ed ostinato
El concert d’avui forma part d’un recital de la pianista veneçolana Gabriela Montero enregistrat a la Philharmonie d'Essen. En la primera part, que ja els hem ofert a “Clàssica”, la pianista exhibia els seus dots per a la improvisació.
La segona part és la que s’emet avui. Està formada per obres de dos grans autors: Brahms i Ginastera. És en la faceta més interpretativa que Montero fa un treball profund d’immersió en l’obra. No només cal tocar les notes, sinó introduir-se en el món de l’autor, en els pensaments implícits de la música. Tot un procés de connexió emocional i artístic per tal que la música arribi de la manera més pura possible.
Les sis peces per a piano op. 118 de Johannes Brahms van ser de les últimes que Brahms va compondre per a piano sol abans de la seva mort. Són un compendi de l’estil romàntic de l’autor amb cita inclosa a la darrera peça del “Dies irae”.
La primera sonata de l’argentí Alberto Ginastera és una obra ben diferent. La va escriure l’any 1952 en un llenguatge gairebé atonal i manté el seu gust folklòric sense usar temes populars. Un devessall de sons d’arrel sud-americana que Gabriela Montero ens fa arribar amb la seva magistral interpretació.
21/03/10
TRANSCRIPCIONS 1a part
COR ACCENTUS
Laurence Equilbey, directora
Gustav Mahler (1860 - 1911)
Die zwei Blauen Augen
Kein Deutscher Himmel
Maurice Ravel (1875 - 1937)
La flute enchantée
L’indifférent
Richard Wagner (1813 - 1883)
Im Treibhaus
Franz Schubert (1797 - 1828)
Grablied
Nacht und Träume
Samuel Barber (1910 - 1981)
Agnus Dei
“Transcripcions” és el nom d’aquesta excepcional producció del Cor Accentus.
Les obres de Mahler, Ravel, Wagner, Schubert i Barber són interpretades pel cor en unes acurades transcripcions fetes expressament per a ells.
El Cor de Cambra Accentus és un grup professional de 32 cantaires. La seva directora, Laurence Equilbey, el va fundar el 1991 i està considerat un dels cors més prestigiosos d’Europa. El cor es dedica a la difusió del repertori vocal (amb orquestra o a cappella) i a la promoció de la música contemporània.
És el cor resident de l’Òpera de Rouen i està relacionat amb la Cité de la Musique de París. Accentus ha iniciat, a més, un projecte educatiu per a escolars i altres centres, com hospitals o presons.
La realització feta per Andy Sommer no es conforma simplement a filmar el concert, si no que en fa una versió molt especial. Sorprenent des de la primera a la última imatge.
28/03/10
CONCERTS DE BRANDENBURG 2a part
Des del Teatre Municipal Valli, de Reggio de l’Emília. Itàlia
Orquestra Mozart
Claudio Abbado, director
Giuliano Carmignola, concertino
Danusha Waskiewicz, Simone Jandl, violes; Rainer Zipperling, Sabina Colonna Preti, violes de gamba;
Enrico Bronzi, cello; Alois Posch, violone; Nikolaj Tarasov, Michala Petri, flautes de bec; Lucas Macias Navarro, oboè; Reinhold Friedrich, trompeta
Johann Sebastian Bach (1685 - 1750)
Concert de Brandenburg núm. 6 en Si bemoll major, BWV 1051
Concert de Brandenburg núm. 4 en Sol major, BWV 1049
Concert de Brandenburg núm. 2 en Fa major, BWV 1047
Els “Concerts de Brandenburg” segueixen l’estructura dels concerti grossi del Barroc: forma ternària, és a dir, Ràpid – Lent – Ràpid, i la forma dialogant “solistes-tutti”.
Bach utilitza diversos instruments, alguns que comencaven a estar en desús a l’època: parlem de les violes de gamba o la flauta de bec.
La plantilla de músics varia a cada concert. El sisé es pot interpretar com una mena de comiat de Bach als instruments i formes de la seva joventut i que anava abandonant a mida que la seva evolució musical es feia més madura. El quart presenta dues flautes de bec que Bach anomena “Flauti d’Echo”, possiblement un tipus de flauta més agut que l’habitual. Finalment una combinació ben curiosa d’instruments en el concert núm. 2: la trompeta, la flauta, l'oboè i el violí. Una mostra de l’extraordinari mestratge musical de Bach.
L’Orquestra Mozart dirigida per Claudio Abbado ens ofereix una versió brillant i alegre.
L'equip del programa Clàssica enregistrarà el proper 9 de febrer en alta definició un concert molt interessant : el que l'Orquestra de Cadaqués i l'Escolania de Montserrat, dirigits per Sir Neville Marriner oferiran en el Palau de la Música Catalana. Us el recomanem.
Aquest concert serà emès el mes d'abril. Segur que us agradarà.
Aquest concert serà emès el mes d'abril. Segur que us agradarà.
Us recomanem el concert que amb el títol "El 8 de febrer, el nostre cor serà més gran que mai" l’Orfeó Català, l’Escola Coral i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana oferiran el dilluns 8 de febrer. És un acte d’agraïment adreçat a totes les persones i col•lectius que en els darrers mesos han manifestat el suport cap a la institució.
Aquest concert, que vol transmetre un missatge optimista i de futur, oferirà les peces “El Mirador”, de Josep Vila i Casañas; “Schiksalsied” (Cant del destí), op. 54 de Johannes Brahms, i “Simfonia núm. 9 en Re menor, op.125 (Moviment final), de Ludwig van Beethoven, interpretades per les diverses formacions de l’Orfeó, l’Escola Coral i el Cor de Cambra, acompanyats de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i dirigits per Josep Vila i per Antoni Ros Marbà.
El concert es transmetrà en directe a través de les plataformes d’internet de TV3 www.tv3.cat i de Catalunya Música www.catmusica.cat.
El dimarts 9 de febrer, a les 21.30, s’emetrà pel 33 amb el títol
"El nou palau, amb tot el Cor"
El 8 de febrer a les 20.30 en directe per internet
El 9 de febrer a les 21.30 pel 33
Aquest concert, que vol transmetre un missatge optimista i de futur, oferirà les peces “El Mirador”, de Josep Vila i Casañas; “Schiksalsied” (Cant del destí), op. 54 de Johannes Brahms, i “Simfonia núm. 9 en Re menor, op.125 (Moviment final), de Ludwig van Beethoven, interpretades per les diverses formacions de l’Orfeó, l’Escola Coral i el Cor de Cambra, acompanyats de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i dirigits per Josep Vila i per Antoni Ros Marbà.
El concert es transmetrà en directe a través de les plataformes d’internet de TV3 www.tv3.cat i de Catalunya Música www.catmusica.cat.
El dimarts 9 de febrer, a les 21.30, s’emetrà pel 33 amb el títol
"El nou palau, amb tot el Cor"
El 8 de febrer a les 20.30 en directe per internet
El 9 de febrer a les 21.30 pel 33
01/02/2010: Cor Vivaldi
El proppassat 20 de desembre el Cor Vivaldi va oferir un concert : 20 de 20 el 20 a la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona. L'equip de Clàssica hi va anar i vam enregistrar-lo. Ben aviat el podrem veure dins del programa "Clàssica". Esperem que us agradi!
28/01/2010: Sintonia del programa
La sintonia del programa és del compositor contemporani Steve Reich remesclada per l'artista del noise Note's. Es tracta de "Piano Phase" obra composta el 1967.
09/12/2009: Una finestra particular
M’agrada el programa. És la meva finestra particular a un món de músiques. Puc entrar als millors auditoris, com la Berliner Philarmoniker, el Gewandhaus de Leipzig o puc descobrir amb admiració sales que ni sabia que exisitien, com la de Sao Paulo.
Veig les orquestres de prop, com passa arc aquella violinista o com fraseja el meu clarinetista preferit. Des de casa i relaxadament, gaudeixo dels millors directors i solistes. També surten els músics de casa a les sales de casa, com el Palau de la Música o l’Auditori. Gent que conec, potser som veïns i tot. I són bons, boníssims músics! Savall m’arrossega al temps de Händel i Maazel em transporta a un tros de la història del món amb el concert de la Filharmònica de New York a Pyong Yang.
És una finestra que tindria permanentment oberta. M’hi abocaria sempre que pogués i sovint estaria pendent d’aquell concert que tant m’encurioseix. O d’aquell altre que he vist un munt de vegades i encara tinc ganes de tornar a veure.
A més a més, gràcies a aquest estri sensacional que és internet, puc entrar a la web tv3.cat/classica i saber tot allò que m’ha quedat per conèixer. Fins i tot hi participaré, jo que no en sóc gaire, com a bloguista compulsiu.
Com diu l’Ariadna: ens veurem la setmana que ve a Classica, amb més música.
Veig les orquestres de prop, com passa arc aquella violinista o com fraseja el meu clarinetista preferit. Des de casa i relaxadament, gaudeixo dels millors directors i solistes. També surten els músics de casa a les sales de casa, com el Palau de la Música o l’Auditori. Gent que conec, potser som veïns i tot. I són bons, boníssims músics! Savall m’arrossega al temps de Händel i Maazel em transporta a un tros de la història del món amb el concert de la Filharmònica de New York a Pyong Yang.
És una finestra que tindria permanentment oberta. M’hi abocaria sempre que pogués i sovint estaria pendent d’aquell concert que tant m’encurioseix. O d’aquell altre que he vist un munt de vegades i encara tinc ganes de tornar a veure.
A més a més, gràcies a aquest estri sensacional que és internet, puc entrar a la web tv3.cat/classica i saber tot allò que m’ha quedat per conèixer. Fins i tot hi participaré, jo que no en sóc gaire, com a bloguista compulsiu.
Com diu l’Ariadna: ens veurem la setmana que ve a Classica, amb més música.
04/12/2009: Benvinguts al blog de "clàssica"!
La idea que ha marcat la transformació de l’oferta de música, diguem-ne “culta”, de Televisió de Catalunya en la nova etapa que ara s’inicia és construir sobre el que ja s’ha fet i obrir la finestra per deixar-hi entrar propostes més diversificades. A "clàssica" ens interessa la diversitat musical del nostre entorn. Volem acostar-nos a persones de totes les edats i fer un programa que transmeti emocions. Amb aquesta intenció, ens proposem arribar a vosaltres.
L’aire nou també ens porta a mirar endins: a les persones que fan la música, als talents emergents i als creadors. La nostra aposta és, entre altres, per les figures de casa: les que ja són i les que s’obren camí. Volem reflectir la realitat de la vida musical del país.
L’aire nou també ens porta a mirar endins: a les persones que fan la música, als talents emergents i als creadors. La nostra aposta és, entre altres, per les figures de casa: les que ja són i les que s’obren camí. Volem reflectir la realitat de la vida musical del país.
