Supose que ja ni es prendreu la molèstia de visitar el blog. Jo tampoc ho faria.
Hui l'he visitat i m'ha fet vergonya. Perdoneu. El cas es que vaig perdre el pasword este que et demanen per a afegir un comentari. I per més que m'hagués agradat dir-vos alguna coseta, no hi havia manera. Però hui he començat ha rebuscar entre tota la paperassa, disposta a perdre el temps que calguera i HO HE TROBAT! Ara sí que no torna a desapareixer (espere). Per cert que mira que trobes coses curioses i oblidades entre els papers... En el fons igual he aprofitat el temps i tot.
En fi, que ho senc de veritat. A més, no sóc gens bona en estes coses. El blog, el myspace, la web, tot m'ho fan. Em diuen un poc com funciona però em perc. No li pose molt d'interés, la veritat. I de totes les possibilitats que ofereixen aprofite res. Intentaré que algún amic tinga la paciència de posar-me un poc al dia i donar un poquet d'alegria al blog i al myspace (que també tinc descuida't)
Pel que fa a l'últim comentari, del xic de la Marina, dir-te que tens tota la raó. La distribució no es pot descuidar i està constant ja massa. Jo tinc moltes ganes de poder dir a la web on es poden aconseguir els discos. De moment, a la botiga de l'Enderrock ja en tenen i aquesta setmana faré distribució per València, inclosa la tenda Oldeon. No sé si em correpon o no fer-ho però s'ha de fer, vaja. Intentaré també informar-vos dels bolos.
Una altra pregunta que m'enrecorde (perquè ara tinc por de tornar als comentaris vostres sense perdre tot el que he escrit) es quan vaig fer la meua primera cançó. Doncs, als 14 anys (mes o menys). Era una cançó molt xorra, amb dos acords. La lletra millor deixem'ho estar. Però em recorde tota emocionà cantant-la. Ma mare s'enfadava molt de que estigués tot el dia amb la guitarreta. Em deia que ni els gitanos. Ara està un poc més contenta i quan vaig eixir a "El club" va avisar a mig poble. La tele...
Estem en contacte, si esteu encara.
Heleia, ja veig que estas al blog, una abraçada.
Marina, guapa, jo també trobe a faltar fer-me un cafenet amb tu per la illeta

Hola a tots. Què complicat. No sabeu el que m'ha costat arrivar ací. Ara espere que tot estiga bé i aparega este comentari a la pàgina. Es que no li he pillat encara el aquell.
En poques paraules,
SOU UNA MERAVELLA
MOLTES GRÀCIES.
M'OMPLIU DE GOIG I SATISFACCIÓ
I promet anar dient cosetes.
salut boniques i bonicos

Ahí va el meu primer comentari en aquestes coses tan modernes del Blog. Em supera encara però espere poc a poc saber aprofitar-ho. Salut