01/12/2008: Què maco és malviure...
Malviviendo és una sèrie de ficció pensada per ser vista per internet. Enregistrada a Sevilla... i amb guió sense complexes per qüestions de pressupost.
Malviviendo Capítulo Piloto from malviviendo on Vimeo.
Malviviendo Capítulo Piloto from malviviendo on Vimeo.
01/12/2008: La inspiració arriba quan menys t'ho esperes?
27/11/2008: Harry Potter i el Quidditch
Temps al temps. L'esport màgic sorgit de l'univers Harry Potter té tots els punts de convertir-se en disciplina olímpica. Algú s'hi apunta a fer un equip?
30/10/2008: Hipsters in space
O com ser una fashion victim i donar voltes per l'espai sobre una nau espacial que són unes Nike. M'encanta el capità Art School...
23/10/2008: Pepsi blanca... de iogurt
Per qüestions generacionals-sentimentals em veig en la obligació d'informar sobre aquest tema: al Japó ha sortit la Pepsi blanca amb sabor a iougurt! Ho he llegit per l'internet.
Ai, quantes reflexions ens venen al cap...
Ai, quantes reflexions ens venen al cap...
18/10/2008: Jay Jay Johanson, el meravellós
17/10/2008: El granjer heavy metal
Atenció: es tracta de la primera cançó amb aquesta... ¿contundència?... que sento en els últims 10 anys. M'encanta l'actitut de daveyboyz, i com li canta a les vaques i els tractors.
16/10/2008: Ossos Daft Punk
15/10/2008: És una festa...
Com neixen els fenomens? Què fa que un espot de televisió passi de ser un grapat d'imatges en 30 segons a convertir-se en carn de paròdia? No ho sé, però és una fieessshhhta.
De Bala666.
De hl2gordonfreeman.
De Dx206.
O molts més...
I el que em sembla encara més divertit, mentres això passa (de manera més o menys espontània?), Ausònia ofereix des de la seva web oficial una cançó cantada a dúo per Marta Sánchez i Malú, "Más mujer". No hi ha color.
De Bala666.
De hl2gordonfreeman.
De Dx206.
O molts més...
I el que em sembla encara més divertit, mentres això passa (de manera més o menys espontània?), Ausònia ofereix des de la seva web oficial una cançó cantada a dúo per Marta Sánchez i Malú, "Más mujer". No hi ha color.
20/09/2008: Si els mites cauen... ens queda el rock and roll
Si estàs cansat, esborra un mite de la teva agenda. No li has de demanar permís a ningú.
El director Àlex Rigola acaba d'estrenar la temporada del Teatre Lliure amb "Rock&Roll", de Tom Stoppard. Es tracta d'una obra atrevida en forma i contingut, que barreja dos temes en principi tan estèticament diferents com la posició dels pensadors d'esquerra durant la Primavera de Praga i la biografia de Syd Barret, líder dels Pink Floyd. En paraules del propi Rigola, "el gran tema de l'obra és la caiguda dels mites, que tant pot ser una ideologia (el comunisme) com una estrella del rock&roll".
Com a fil conductor, Stoppard parteix d'unes cartes entre Milan Kundera i Vlácav Havel a finals dels anys setanta on els dos intel·lectuals miraven de definir les seves posicions enfront la intervenció soviètica de Txecoslovàquia. Per altra banda, en una altra part de l'escenari, es veu a Syd Barret en hores baixes en el jardí del darrere de la seva casa de Cambridge, lluny ja de la fama infinita dels seus dies en actiu amb els Pink Floyd. Què passa quan tot es tambaleja i et queden poques coses a les que aferrar-te? Sense aliats polítics? Remenant entre les ofertes del supermercat del barri?
Compte amb les époques de crisi i la inestabilitat metereològica, que qualsevol dia plouran mites.
"Rock&roll" també rescata un dels grups mítics de l'escena txeca underground de l'época, els The Plastic People of the Universe. La banda, tot i no promoure amb les seves cançons una postura política, es va veure arrossegada a convertir-se en símbol d'un cert inconformisme social que fins i tot va portar als seus membres a la presó del règim comunista l'any 1976. Aquest fet, segons Rigola, dóna pas a una de les segones lectures de la peça... Fins a quin punt l'art i la creació ha de tenir una implicació política?
El millor dels mites és que un dia, quan ja no et serveixen, els pots fer caure. Això és el que els fa vulnerables i, per tant, acceptables. Sempre he pensat que els mites estan per derrocar-los...
::: Anterior
El director Àlex Rigola acaba d'estrenar la temporada del Teatre Lliure amb "Rock&Roll", de Tom Stoppard. Es tracta d'una obra atrevida en forma i contingut, que barreja dos temes en principi tan estèticament diferents com la posició dels pensadors d'esquerra durant la Primavera de Praga i la biografia de Syd Barret, líder dels Pink Floyd. En paraules del propi Rigola, "el gran tema de l'obra és la caiguda dels mites, que tant pot ser una ideologia (el comunisme) com una estrella del rock&roll".
Com a fil conductor, Stoppard parteix d'unes cartes entre Milan Kundera i Vlácav Havel a finals dels anys setanta on els dos intel·lectuals miraven de definir les seves posicions enfront la intervenció soviètica de Txecoslovàquia. Per altra banda, en una altra part de l'escenari, es veu a Syd Barret en hores baixes en el jardí del darrere de la seva casa de Cambridge, lluny ja de la fama infinita dels seus dies en actiu amb els Pink Floyd. Què passa quan tot es tambaleja i et queden poques coses a les que aferrar-te? Sense aliats polítics? Remenant entre les ofertes del supermercat del barri?
Compte amb les époques de crisi i la inestabilitat metereològica, que qualsevol dia plouran mites.
"Rock&roll" també rescata un dels grups mítics de l'escena txeca underground de l'época, els The Plastic People of the Universe. La banda, tot i no promoure amb les seves cançons una postura política, es va veure arrossegada a convertir-se en símbol d'un cert inconformisme social que fins i tot va portar als seus membres a la presó del règim comunista l'any 1976. Aquest fet, segons Rigola, dóna pas a una de les segones lectures de la peça... Fins a quin punt l'art i la creació ha de tenir una implicació política?
El millor dels mites és que un dia, quan ja no et serveixen, els pots fer caure. Això és el que els fa vulnerables i, per tant, acceptables. Sempre he pensat que els mites estan per derrocar-los...
