L’últim film de Gerardo Herrero té tants encerts com aspectes a millorar. Tant pot ser que l’espectador experimenti la pel•lícula com una aproximació interessant o com una petita decepció.

Té a favor la reconstrucció d’un decorat i d’un ambient (es va rodar a Lituània, amb temperatures severes). Encara que les seqüències bèl•liques no són del tot convincents.

Les interpretacions també són al plat bo de la balança: Juan Diego Botto prova un registre diferent, Carmelo Gómez fa més del que es pot demanar amb un personatge desaprofitat i Sergi Calleja, amb pocs minuts de metratge, roba la glòria a tothom.

En contrapartida, la pel•lícula no sobresurt com a thriller (l’aposta principal): hi ha pistes falses i massa diàlegs. Tampoc hi ajuda l’èmfasi que el director vol donar a les seqüències emotives. Fins i tot hi ha una història d’amor “insinuada” que no fa cap bé a la trama.

Cinema 3 va parlar amb el director i amb els dos actors principals.

Carmelo Gómez mereix una especial atenció: un actor amb les idees clares que s’explica de manera exemplar.



Carmelo Gómez: el Gregory Peck espanyol?



Juan Diego Botto s’enfronta a un registre inèdit



Gerardo Herrero, fascinat pel potencial cinematogràfic de “La División Azul”