En l’època que “Avatar” acaparava portades, el director Michel Hazanavicius i els actors Jean Dujardin i Berenice Bejo preparaven un projecte totalment contra corrent.

“The Artist” és una pel•lícula muda, en blanc i negre, rodada a 22 fotogrames per segon (que recorda el moviment sincopat del mut, però sense efecte paròdic). Un projecte suïcida que després d’entusiasmar en el Festival de Canes (premi al millor actor) va trobar la plataforma ideal per triomfar a tot el món.

Convé destacar que la pel•lícula no és cap exercici d’estil, ni un intent de provocar l’audiència. “The Artist” és completament coherent en el fons i la forma: una estrella del cine mut es resisteix a passar-se al sonor i la pel•lícula ho reflecteix literalment.

A Canes, vam poder entrevistar els protagonistes.


Jean Dujardin, entre Douglas Fairbanks i Gene Kelly



Berenice Bejo, entre Gloria Swanson i Joan Crawford



A Sant Sebastià, Michel Hazanavicius va parlar de la importància de la banda sonora.