David Cronenberg ha aplicat amb criteris poc cinematogràfics una de les màximes de la psicoanàlisi. I la paraula és omnipresent.

“Un método peligroso” planteja un escenari intel•lectualment apassionant, el reforça amb interpretacions molt acurades i una ambientació més que decent, però el resultat final és una pel•lícula massa densa, amb molts conflictes dispersos.

Segurament hauria estat més efectiu centrar-se en un sol problema, en lloc d’apuntar a tantes històries que no es concreten. Depenent del moment, la pel•lícula flirteja amb:

- Un triangle entre: Jung, la seva dona i la seva amant.
- Un triangle entre: Jung, Freud i la pacient peculiar.
- Un enfrontament intel•lectual entre les tesis trencadores de la psicoanàlisi i els teòrics més conservadors.
- La devoció de Jung per Freud.
- El distanciament de Jung i Freud.
- Els conflictes interns de Jung sobre la repressió sexual.

I encara s’hi ha d’afegir el personatge que interpreta Vincent Cassel, que aporta una mirada morbosa molt interessant, però que no té espai per desenvolupar-se.


Viggo Mortensen, que es va transformar físicament per interpretar Freud, parla dels aspectes més interessants de la producció,


David Cronenberg admet ser més partidari de Freud que de Jung, però ha construït uns personatges molt “jungians”.