Davant la mala acollida del públic, que no vol dir que no hagin anat al cinema, m’agradaria dir que potser “Shame” no és la pel•lícula que la gent s’ esperava.

Michael Fassbender està en estat de gràcia, però no a l’estil de “Fish Tank”, és a dir, de seductor simpàtic encara que malparit. A “Shame” és un malalt que no busca seduir, sinó que és un llop a l’espera de la presa següent. Un addicte al sexe que li és impossible comprometre’s i que ni el sexe mateix fa feliç, és una necessitat com menjar o respirar. Això fa que, com a personatge, no sigui especialment simpàtic. La promoció també hi ha tingut a veure per fer que una pel•lícula que no és agradable en absolut vulgui tenir un tuf de “9 semanas y media”, per posar un exemple que a tots ens ve al cap.

A Michael Fassbender se li suma, com a companya de repartiment, una fantàstica Carey Mulligan que fa de germana també amb problemes. No sabem de quin tipus són, però es troba sola davant d’aquesta ciutat que els engoleix. Aquesta falta d’afecte que el seu germà no li pot donar. Una relació tenebrosa que amaga més del que ensenya. La interpretació Mulligan respira puresa sense haver de parlar de l’escena de la cançó. No, no hi havia “playback”.

I la pel•lícula et sedueix a través d’aquestes interpretacions i les de la resta del repartiment des del cap (James Badge Dale), a la secretària (Nicole Beharie) amb qui té la cita el personatge de Fassbender, un pla llarguíssim on tot dos poden ensenyar les seves armes. I no és l’únic pla que dura molt i t’atrapa, fent-te sentir com un “voyeur” d’intimitats alienes. Aquest plans semiseqüència i la fotografia són els altres punts forts de la pel•lícula i no hi són per cap altra cosa que per deixar-s’hi lluir els actors. Així que... Steve McQueen apuntant a un bon punt!
El problema és el regust amargant que deixa la pel•lícula que et fa sortir del cinema malament, però un film que parla d’aquest tema no pot tenir un “Happy end”. I menys si vas de director seriós com ho fa McQueen. Encara que alguna seqüència del final sigui innecessària. Així com el final obert, que potser no sigui tan obert.

Us deixem les entrevistes senceres en VO fetes al Festival de Venècia.



Michael Fassbender




Steve McQueen

.