Cinema 3 - HomePage

Arxius

Estas veient: gener 2012
Categoria: Actualitat
Escrit per: Jaume Figueras
Quatre noms ens van cridar l’atenció, per a bé o per a mal, la setmana pasada.

Judi Dench
1 - JUDI DENCH. Què hi fa una actriu britànica de tant prestigi fent de mare de J. Edgar Hoover? És clar que Clint Eastwood la va cridar per a aquest paper, prova que no devia trobar cap actriu americana adient per fer aquest personatge. És possible que pensés en la memorable Thelma Ritter si l´hagués pogut ressuscitar. I, dins d´aquest carnaval que és “J. Edgar”, encara que Judi Dench no hagi necessitat l’equip de maquillatge (dignes d´un premi Razzie), ni la seva interpretació ni les seves perruques ajuden a fer augmentar els atractius de la pel•lícula.

Lluís Marco
2 - LLUÍS MARCO. Ens ha agradat molt “Arrugas”, tant en castellà com en català. Cap problema. Passa, però, que el personatge de l´avi argentí manté el seu accent en la versió catalana… i resulta del tot convincent. Cal donar gràcies a l´actor Lluís Marco, sempre excel•lent en teatre, televisió, cinema… i també en doblatge. Recordem que va fer tota una creació del Hitler de Bruno Ganz a “El hundimiento”.

El m onje - Photocall
3 – VINCENT CASSEL. El vam entrevistar a Madrid perquè ens parlés d’“El monjo”, que, per cert, ha tingut una estrena escarransida, al menys a Barcelona. Cassel, fill del gran Jean-Pierre, desaparegut ara fa cinc anys, és un dels personatges més agraïts per als periodistes. Simpàtic, extravertit, sempre amabilíssim. Sabem que durant el rodatge d’“El monjo” estava pendent del naixement del seu segon fill. La mare, naturalment, Monica Bellucci.

Fermí Fernàndez i Queco Novell
4 . FERMÍ FERNÁNDEZ. Ara que tothom parla d’actors i actrius que es transvesteixen, considerem memorable la recreació d’Angela Merkel que sovint fa a “Polònia” el gran Fermí Fernández. Si fos americà, ja tindria quatre nominacions als Emmy.
.
Categoria: General
Escrit per: Oriol Esteve
L’últim film de Gerardo Herrero té tants encerts com aspectes a millorar. Tant pot ser que l’espectador experimenti la pel•lícula com una aproximació interessant o com una petita decepció.

Té a favor la reconstrucció d’un decorat i d’un ambient (es va rodar a Lituània, amb temperatures severes). Encara que les seqüències bèl•liques no són del tot convincents.

Les interpretacions també són al plat bo de la balança: Juan Diego Botto prova un registre diferent, Carmelo Gómez fa més del que es pot demanar amb un personatge desaprofitat i Sergi Calleja, amb pocs minuts de metratge, roba la glòria a tothom.

En contrapartida, la pel•lícula no sobresurt com a thriller (l’aposta principal): hi ha pistes falses i massa diàlegs. Tampoc hi ajuda l’èmfasi que el director vol donar a les seqüències emotives. Fins i tot hi ha una història d’amor “insinuada” que no fa cap bé a la trama.

Cinema 3 va parlar amb el director i amb els dos actors principals.

Carmelo Gómez mereix una especial atenció: un actor amb les idees clares que s’explica de manera exemplar.



Carmelo Gómez: el Gregory Peck espanyol?



Juan Diego Botto s’enfronta a un registre inèdit



Gerardo Herrero, fascinat pel potencial cinematogràfic de “La División Azul”
.
Categoria: Curiositats
Escrit per: Jaume Figueras
GEORGE CLOONEY.- Al final de “Michael Clayton” va demostrar que aguantava admirablement un primer pla. A “Los descendientes” s’està gairebé dues hores donant la cara sense fer ni una sola de les ganyotes que estàvem acostumats a veure-li. L´Oscar hauria de ser per a ell, amb permís de Jean Dujardin i del seu amic de quatre potes.

HANS ZIMMER.- La seva banda sonora per “Sherlock Holmes. Juego de sombras” és el millor de la pel•lícula. Des de tocs zíngars fins a recordar-nos l´Ennio Morricone de “Dos mulas y una mujer”, de Clint Eastwood.

Sergi Calleja
SERGI CALLEJA- Té una escena de molt pocs minuts a “Silencio en la nieve” (és el militar que surt amb un ull tapat) i no podem deixar de fixar els nostres ulls –tots dos—en la seva cara. El podeu recordar com el malalt de càncer als últims episodis de “Porca Misèria” . És un “robaescenes” total.

ANDREW TARBET.- A “Res no tornarà a ser com abans”, la nova obra de la Carol López a la Villarroel, torna a explotar amb molt talent el seu accent ianqui, fa tota una creació del seu personatge i “fa un Fassbender” (per a més detalls, espereu a l´estrena de “Shame”). I mentrestant, la seva parella, Laia Marull, estrena “Hedda Gabler” al Lliure.

ÀLEX GORINA.- Twitter s´ha posat a cent per la camisa amb què va presentar amb tant d´entusiasme “Pa negre” divendres dia 20.
.
Categoria: Extres
Escrit per: Oriol Esteve
L’últim film d’Álex de la Iglesia segueix la pauta inversa de tota la seva filmografia.

Sovint el director parteix d’una relativa normalitat, i la colpeja fins que desencadena el caos, en una mena de desastre predestinat. A “La chispa de la vida”, el caos és gairebé el punt de partida. Impera la bogeria col•lectiva i s’ofega la veu del sentit comú. Només el personatge de Salma Hayek lluita per imposar la dignitat i encarna la protesta del director.

De la Iglesia, sempre propens a la “gamberrada” divertida, s’apropa com mai a un artista humanista, compromès amb la realitat.

Segurament, “La chispa de la vida” no és dels títols més rodons del director. De la Iglesia no és subtil, però sí intel•ligent. Mai li ha calgut explicar els acudits dues vegades. I en aquest cas es detecten pinzellades fora de temps i situacions excessivament forçades. Però manté els trets característics i el ritme trepidant, que permet perdonar un gag sense gràcia si el següent és brillant.

La metàfora d’un pobre desgraciat que sap que “si es mou, palma” és un avís al conformisme dels ciutadans que suporten el col•lapse del sistema sense dir ni piu.

El seu interès per convertir la desgràcia en notícia també és una crítica a la hipocresia respecte al consum de la informació, en què tots tenim una responsabilitat.





Álex de la Iglesia va presentar la pel•lícula a Barcelona i va explicar, entre molts altres assumptes, per què un còmic funciona tan bé en un drama.

.

13/01/2012: Un nou Millennium

Categoria: Estrenes
Escrit per: Begoña Garcia Pla
Stieg Larsson no s’hauria imaginat mai el que ha donat de sisi la història que va escriure sobre Lisbeth Salander, que per cert, han llegit més de 65 milions de persones a tot el món.



La trilogia ja va passar de la literatura al cinema, encara que no va superar l’èxit que havien tingut les tres novel•les i ara els nord-americans han fet un remake, o un altra versió, com s’estimen més dir.



És cert que ens sabem la història i que coneixem els personatges, però també és cert que la pel•lícula en mans de David Fincher té un atractiu afegit: l’estil de rodar d’aquest director. A Madrid el vam entrevistar i ens va dir això.





David Fincher

Innegable afegir que Daniel Craig és un altre valor que té el film. Veure com l’agent 007 necessita l’ajuda d’una dona per sortir-ne viu és una contradicció si tenim en compte el tipus de personatge que ha fet ultraultrafamós l’actor britànic. Si voleu sentir el que ens va dir a l’entrevista, aquí la teniu.





Daniel Craig

Potser la que ho tenia més difícil era Rooney Mara. La seva antecessora, Noomi Rapace, va deixar empremta i no podrà eludir les comparacions. Hem de dir que dóna la talla, tot i la seva joventut i que no té res a envejar a l’actriu de la primera saga. També teniu l’entrevista a la vostra disposició.





Rooney Mara
.

13/01/2012: Cinema 3 - 12.01.2012

Categoria: General
Escrit per: Begoña Garcia Pla




Aquesta setmana, a "Cinema 3":Com veu Cinema 3 les candidatures dels premis Gaudí i els premis Goya.El "Millenium" de David Fincher arriba també en versió doblada al català.Recordem moments estel·lars de l'actor de doblatge Rogelio Hernández, desaparegut fa poc.

Àlex Gorina i Jaume Figueras parlen de Humphrey Bogart, 55 anys després de la seva mort. .

13/01/2012: Cinema 3 - 07.01.2012

Categoria: General
Escrit per: Begoña Garcia Pla




Aquesta setmana, a "Cinema 3":Podrem sentir Meryl Streep amb accent britànic a "La dama de hierro", pel·lícula en què interpreta Margaret Thatcher. Coneixerem els nous personatges de la segona part de Sherlock Holmes, que també ha dirigit Guy Ritchie. Aki Kaurismäki ens explica els detalls de la seva última pel·lícula, "Le Havre", molt lloada per la crítica després del seu pas pel Festival de Canes, que li va concedir el premi FIPRESCI. Entrevistarem el director coreà de "The yellow sea", una de les millors pel·lícules vistes en el darrer Festival de Sitges. I parlarem amb els intèrprets i els directors de "Juan de los muertos" i "Si quiero silbar, silbo". .

Encara que Cinema 3 sempre ha estat fidel al classicisme, era inevitable, desitjable i recomanable posar-nos al dia amb un blog que ens permeti una comunicació ràpida i fluida amb tot el món dels cinèfils i professionals catalans, siguin dels veterans que ens segueixen des de 1984 o dels nouvinguts.

Aquí el tenim. Comentarem les estrenes, com fem les entrevistes que es poden veure al programa, obrirem debats civilitzats, informarem de com va la taquilla i tindrem sempre els ulls ben oberts davant de tot el que faci referència al cinema que veiem i al que voldríem veure.

Benvinguts!
Jaume Figueras



Properes emissions
Tots els vídeos del programa



Últims comentaris
 
"El impostor", entrevista amb Bart Layton (V.O.):
Óspics! Molt bona pinta!...
 
El programa de "La invención de Hugo" i "Mi semana con Marilyn" 23.02.2012:
Gràcies a la pel.lícula la invenció de Hugo,els meus fills de 4 i 8 anys han descubert el cinema...
 
“Tintín" en català...:
Buy your Authentic NFL Jerseys from a licensed distributor. Shop for your officially licensed Cheap...
 
“Llums vermells”: frenada en sec?:
Molt interessant el cinema de Rodrigo Cortés. El vaig veure presentar 'Buried' al Festival de Cinema...
 
Shame:
Jo la vaig veure ahir i em va encantar, com més hi penso més m'agrada... Estic d'acord amb tot el...
 
Shame:
Shame és una gran pel·lícula, però no és fàcil d'entendre, perquè la veritable història dels germans...
 
Shame:
acabo de veure Shame al cinema i m'ha agradat molt. Les interpretacions de Michael Fassbender i...
 
Shame:
A mi em va enganxar de principi a fi; crec que és una molt bona pel·lícula, amb molt bones...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
Pere Portabella fantastic. Jo no em vaig escandalitzar de res... No més vaig trobar a faltar en els...
 
Els noms de la setmana 09.02.12:
molt maco recordar al Truffaut perquè ja no es fan películes com les seves. I d´acord en que Pere...