Matt Damon és un actor amb moltes qualitats per fer tant de tipus corrent com d’heroi. És capaç de posar-se al servei de la càmera en pel•lícules intimistes com “Gerry”, de potenciar l’ambigüitat d’un paper com en el cas d’ “El talento de Mr. Ripley” o de donar tota la credibilitat a un personatge d’acció com Jason Bourne, que gairebé ha fet ombra a l’agent 007. Damon ha donat la talla al costat dels més sexys del món en la saga d’”Ocean’s” i ha treballat amb grans directors com Scorsese, Soderbergh o, últimament, Clint Eastwood.

Sembla l’actor ideal per a qualsevol tipus de paper, encara que personalment el trobo fred i distant. Però el britànic Paul Greengrass, director de les dues últimes pel•lícules de Bourne –la primera la va signar Doug Liman–, ha sabut aprofitar part d’aquesta fredor per convertir-lo gairebé en un heroi.
Jason Bourne va tenir tant d’èxit a la taquilla que hi va haver una segona i una tercera parts i ara aquest mateix tàndem estrena “Green zone” (Zona protegida), un film sobre les armes de destrucció massiva que mai no es van trobar a l’Irak. El realisme i l’acció són els punts principals d’aquesta nova proposta que, malauradament, s’assembla massa als films “Bourne”. És cert que tot es mou en un món real ficcionat –aquí no es juga amb fets hipotètics–, però tant l’argument com els personatges són pinzellades subtils del que va ser –potser no hauria de parlar en passat– un conflicte mundial de primer ordre.

Greengrass, però, no fa com Kathryn Bigelow, gran triomfadora dels Oscars, que s’enorgulleix del paper dels americans en aquella guerra, sinó que es posa al costat dels iraquians no afins a Sadam Hussein i s’alinea en les posicions contràries al conflicte: enfronta la CIA amb el govern i posa en boca del seu protagonista el dubte i la indignació que molts ciutadans van tenir sobre aquesta guerra. Ja em direu si us agrada.

Per cert, tot molt real però l’Irak no es veu per enlloc. Greengrass va rodar a Albacete, Murcia, Marroc i Londres!!

Parlem de "Los hombres que miraban fijamente a las cabras" i un cop d'ull a les pel·lícules de Jeff Bridges, a més de "Corazón Rebelde". A més, un repàs de les curiositats abans dels oscars desde la exposició Fellini del Caixa Forum.

... devia pensar James Cameron quan va veure que la seva exdona, Kathryn Bigelow, li passava la mà per la cara en la gala dels Oscars. Cameron no ha pogut batre el seu propi rècord, el de “Titanic” (guanyadora d’ 11 Oscars), com ja ho havia fet a la taquilla. “Avatar” només s’ha endut 2 premis més tècnics, com són el de fotografia i el d’efectes visuals.


Mentre “En tierra hostil” ho ha guanyat gairebé tot, sis premis, entre els quals millor pel•lícula, millor guió original, millor muntatge, millor barreja de so, millor so i millor directora. Així Bigelow ha estat la primera dona que ha guanyat l’oscar a la millor direcció, i curiosament, durant el mandat d’Obama.

Els premis previstos per als actors i les actrius s’han complert. Tots hem coincidit en les travesses. Són aquests: Mónique, Jeff Bridges, Christopher Waltz, i, cantat però sorprenent, el de millor actriu per a Sandra Bullock.

Ni “profeta”, ni “Cinta Blanca”. La gran sorpresa, “El secreto de tus ojos”, la quota llatina que faltava aquest any. Ni el mateix Juan José Campanella s’ho creu, vista la competència que hi havia quan revia l’oscar de la ma de Pedro Almodovar i Quentin Tarantino.


I “UP” –per mi la millor pel•lícula que ha sortit de Hollywood el 2009– ha guanyat l’esperat Oscar a la millor pel•lícula d’animació, i a més, a la millor banda sonora, ja que t’emociona només sentir les primeres notes.


Si voleu veure els moments destacats de la gal·la ho podeu fer clickant aquí. Poca cosa més a destacar, a part que un usuari habitual d’aquest blog ha guanyat la travessa dels Oscars. Només n’ha fallat una. Felicitats, Andrés!

Passa sovint a l’esport i també en les disciplines artístiques: el número 1 eclipsa altres talents dignes d’elogi. No és un cas tan dramàtic com el de Mozart i Salieri, però convé deixar constància que rere l’èxit d’ “Un profeta” (a Canes i als premis César, de moment) hi ha una víctima col•lateral: “À l’origine” de Xavier Giannoli.

Fa pocs anys, Giannoli ja va experimentar una rebuda indiferent amb “Chanson d’amour”, una pel•lícula que mereixia millor sort, amb un Gérard Depardieu que interpretava magistralment un cantant de sales de festa.

“À l’origine” és una proposta més madura. Potser premeditadament més ambiciosa que l’anterior i amb un metratge excessiu, però que cal interpretar com un pas endavant.

Explica la història d’un estafador que s’embolica en una obra faraònica, amb implicacions insospitades. Una proposta, basada en un cas real, en la línia d’altres adaptacions de mentiders autèntics com “La vida de nadie”, d’Eduard Cortès, o “El adversario”, de Nicole Garcia.



La pel•lícula no va obtenir cap premi a Canes 2009 i només se li ha concedit un César, d’onze candidatures: a Emmanuelle Devos, com a millor actriu de repartiment (malgrat la gran interpretació del protagonista François Cluzet, una reencarnació del millor Dustin Hoffman).

Quan arribi a la cartellera espanyola, difícilment tindrà un palmarès o una campanya publicitària que li doni el suport que es mereix.

El cine que ens porta històries d’arreu del món, que ens fa riure, patir o plorar, que ens distreu o angoixa amb la mateixa intensitat, té també una funció considerada, per molts, perillosa: la d’ obrir una finestra al món dels conflictes, la de denúncia de situacions injustes, la de retrat d’una realitat que fa mal.

És precisament això el que no ha agradat gens el govern iranià, que el dia d’avui manté detingut el director de cinema Jafar Panahi. Panahi preparava una pel•lícula sobre les manifestacions postelectorals del seu país, unes protestes que denunciaven frau en la reelecció de Mahmoud Ahmadinejad. El director es va definir políticament quan no va reconèixer aquest govern i es va mostrar partidari del líder opositor Mir Hosein Musavi.

Panahi, de 49 anys, és un autor de prestigi reconegut, guanyador d’ un Lleó de Venècia per "Dayereh" i d’un Ós de Plata a la Berlinale per “Offside”, a banda d’innumerables premis en festivals de tot el món. Però aquest afany seu de mostrar la realitat del seu país és una bomba de rellotgeria pel govern iranià, que ja va prohibir l’exhibició de dos dels seus treballs: precisament la premiada "Dayereh" i "Talaye sorkh", premi del jurat a la secció “Un certain regard” del Festival de Canes del 2003.

A “Cinema 3” volem participar de la denúncia col•lectiva que tothom està fent de la privació de llibertat d’un autor.

Aquest és el cap de setmana de la cerimònia dels Oscars, com sempre, diumenge de matinada. Els premis tanquen definitivament el 2009 pel que fa a cinema, és igual quin hagi estat el resultat del Festival de Berlín, és com començar el nou curs per als escolars.



Així que, per tancar els curs cinematogràfic, toca “Corazón Rebelde” el possible Oscar per a Jeff Bridges.


I si ja heu vist “Un profeta” teniu un parell d’opcions més comercials i menys trascendentals per aquest cap de setmana.


Una és “Los hombres que miravan fijamente a la cabras”, amb George Clooney, Ewan McGreggor, Kevin Spacey i també Jeff Bridges. Humor absurd molt encertat, però amb poc girs de guió per retreure i que pot acabar cansant.



L’altra opció és la nova pel•lícula de Gerardo Herrero, “El corredor nocturno” . S’agraeix un canvi de registre d’aquest director/ productor que ha volgut explorar els terrenys del thriller psicològic als carrers de Buenos Aires amb Leonardo Sbaraglia i Miguel Àngel Solà.

Ja la tenim aquí, la travessa dels Oscar. Com podeu veure, no està completa, hem triat les coses que creiem més significatives per no saturar i us animem a participar-hi. El resultat aquest diumenge a la nit.


Al final del post, podeu trobar la llegenda per desxifrar tanta lletra de les nostres tries.


Nominats a millor pel•lícula:

1. Avatar; James Cameron and Jon Landau JG / OG
2. The Blind Side; Gil Netter, Andrew A. Kosove and Broderick Johnson
3. District 9; Peter Jackson and Carolynne Cunningham JP
4. Una educació ; Finola Dwyer and Amanda Posey
5. En tierra hostil (The Hurt Locker); Kathryn Bigelow, Mark Boal, Nicolas Chartier and Greg Shapiro
6. Malditos bastardos; Lawrence Bender
7. Precious; basada en la novel•la de Push' by Sapphire; Lee Daniels, Sarah Siegel-Magness and Gary Magness BG / XG
8. Un tipo serio; Joel Coen and Ethan Coen
9. Up; Jonas Rivera OP / BP / XP
10.Up in the Air; Daniel Dubiecki, Ivan Reitman and Jason Reitman


Nominats a Millor Direcció:

1. Avatar; James Cameron JG/ OG / BG/ XG
2. En tierra hostil (The Hurt Locker); Kathryn Bigelow JP
3. Malditos bastardos; Quentin Tarantino BP
4. Precious: basada en la novel•la de 'Push' by Sapphire; Lee Daniels
5. Up in the Air: Jason Reitman OP / XP


Nominats a millor pel•lícula llengua estrangera:

1. Ajami; Israel, dirigida per Scandar Copti i Yaron Shani
2 .La teta asustada; Perú, dirigida per Claudia Llosa
3. Un Profeta; França, dirigida per Jacques Audiard XG
4. El secreto de sus ojos; Argentina, dirigida per Juan José Campanella JG / OG/ BP
5. La cinta blanca (Das Weisse Band); Alemanya,
dirigida per Michael Haneke JG / BG /OP / PX


Nominats a millor actor protagonista:

1. Jeff Bridges, per Corazón Rebelde (Crazy Heart) JG/ OG+P/ BG / XG
2. George Clooney; per Up in the Air BP / XP
3. Colin Firth; per A Single Man
4. Morgan Freeman; per Invictus
5. Jeremy Renner; En tierra hostil


Nominats a millor actriu protagonista:

1. Sandra Bullock, per The Blind Side JG
2. Helen Mirren, per The Last Station
3. Carey Mulligan, per Una educació JP / XP
4. Gabourey Sidibe, per Precious BG
5. Meryl Streep, per Julie & Julia OG/ XG / BP



Nominats a millor actor de repartiment:

1. Matt Damon, per Invictus
2. Woody Harrelson, per The Messenger
3. Christopher Plummer, per The Last Station
4. Stanley Tucci, per The Lovely Bones
5. Christoph Waltz, per Malditos bastardos JG + P / OG / BG + P/ XG +P


Nominats a millor actriu de repartiment:

1. Penélope Cruz, per Nine
2. Vera Farmiga, per Up in the Air JP / OP / BP / XP
3. Maggie Gyllenhaal, per Corazón Rebelde (Crazy Heart)
4. Anna Kendrick, per Up in the Air
5. Mo'Nique, per Precious JG / OG / BG / XG


Nominats a millor guió Original:

1.En tierra hostil, escrit per Mark Boal. BG
2. Malditos bastardos, escrit per Quentin Tarantino JG / BP
3. The Messenger, escrit per Alessandro Camon & Oren Moverman
4. Un tipo serio, escrit per Joel Coen & Ethan Coen JP
5. Up, escrit per Bob Peterson, Pete Docter. Història per Pete Docter,
Bob Peterson & Tom McCarthy OG / OP / XG / XP


Nominats a millor guió adaptat:

1. District 9, escrit per Neill Blomkamp and Terri Tatchell XP
2. An Education, escrit per Nick Hornby
3. In the Loop, escrit per Jesse Armstrong, Simon Blackwell, Armando Iannucci,
Tony Roche BP
4. Precious: Based on the Novel 'Push' by Sapphire, escrit per Geoffrey Fletcher OG/ XG
5. Up in the Air, escrit per Jason Reitman and Sheldon Turner JG +P / GB/ OP



Nominats a millor film d'animació:

1. El mons de Coraline, de Henry Selick OP
2. Fantastic Mr. Fox, de Wes Anderson
3. Tiana y el sapo, de John Musker and Ron Clements
4. The Secret of Kells, de Tomm Moore
5. Up, de Pete Docter JG + P/ GO / GB + P / GX +P


LLegenda:

G = Guanyarà...
P = Prefereix que guanyi...

J = Jaume Figueras
O= Oriol Esteve
B = Begoña Garcia Pla
X = Xavi Martínez Negre

Potser és més reconeixible pel seu rostre que pel seu nom. Lionel Jeffries va morir el 19 de febrer. Tenia 83 anys. L´hem vist, gairebé sempre, amb mostatxo, en un munt de personatges humorístics sovint amb un toc excèntric o despistat… i la seva desaparició ha passat força inadvertida.

De les més de 100 pel•lícules que va fer (va debutar com a figurant a “Pànic a l’escenari , de Hitchcock) recordem-ne unes quantes: “La misteriosa dama de negre”, “Van Gogh, la passió de viure”,“Testimoni presencial”, “Twinky”, “Història d’ una monja”, “Els judicis contra Oscar Wilde”, “Fanny”, “Destins encreuats” i molt especialment “Chitty Chitty Bang Bang”, on era l´avi Potts, o el rei Pellinore de “Camelot”, on es va produir una curiosa pífia: el seu personatge apareixia en l´escena del casament del rei Arthur amb Guinevere quan teòricament encara els dos reis no havien coincidit mai…


Bye and thanks, Mister Jeffries!

"Un profeta", l'últim film de Jacques Audiard i una de les pel·lícules més impactants de la temporada. Peter Jackson s'arrisca amb el món oníric a "The lovely bones", una història entre la vida real i la mort. A més, últim capítol, fins ara, en la filmografia de Mel Gibson, que estrena "Al límite". "Cinema 3" recorda detalls de la carrera de l'actor a través de les entrevistes realitzades en el programa al llarg dels anys. I balanç del Festival de Berlín i dels premis BAFTA britànics.