Si, aquest dissabte 9 toquem al Sidecar a partir de les 22h, pels impuntuals a partir de les 21h, l'entrada serà de 5€ i a mes podreu veure a un grup de Granada que es diu Matilda (algú de los planetas produeix el disc d'aquesta gent).



Després, la setmana vinent també en dissabte, tocarem a BandaSonora, juntament amb els nostres amica los Smookers, on toquen entre altres components, en Pablo (Soberanos, Canary Sect) i el Lluís ( del nostre club scooterista Sant Jordi).L'entrada també serà de 5€ i començarà a les 22h.

I ja sabeu, per a mes informació visteu el nostre myspace!!!

Feia temps que teniem oblidat aquest blog, personalment no tenia ni temps ni humor per possar-m'he. Set mesos, sembla poc, però tot el que em fet en set mesos... bé el mes interessant i emocionant ha sigut tocar en "Conciertos de Radio 3" i la posterior emissió que van fer per Rtve 2 i Radio 3. Qui ens ho anava a dir tot just 4 anys enrere, joder!! Personalment, tocar en aquest programa m'ha servit per desmitificar una mica dintre meu, la sensació que tenia quan mirava o escoltava els grups que sortien, aquella personeta que portem dins i que vol el reconeixement de la seva creativitat artística, es moria d'enveja! si, la primera sensacio en trepitjar l'escenari va ser " Uff, es nota que estan retallant pressupost a la corporació!" era un escenari que feia pena, si si, i és el mateix que veiem per Tv, però les cameras nomes projecten amb una visió subjectiva. El públic era de broma, vull dir, que son part de l'atrezzo del plató. Bé, el fet és, que nosaltres ens ho vem creure un cop allà, facilment, seguint el nostre instint i va fluir la nostra música d'una manera com mai, és i serà un record de per vida.

Bon dia!!

Estem una mica acalorats amb el temps que fà!, la calor no és bona pel cos, i ens fa ser mes "mandrossos", sobre tot treballant quan la gent ja comença a escampar la boira.

I seguim aqui, i com a mostra d'això, penjem una altra crítica del nostre recent treball discogràfic. És de EFE EME un públicació digital sobre el món cultural.

"""Chicos del Sábado
Me da igual
BIP BIP

En el pop español hay todavía varias líneas que se anudan con los primeros ochenta. Suelen ser grupos escasos en ventas y pródigos en conciertos. Una de ellas parte de las bandas de esencia mod, aquellas que seguían parámetros extranjeros, fueran de los sesenta o del entonces reciente revival inglés, y acaba en Chicos del Sábado. Los barceloneses beben conscientemente y con orgullo de esa brillante segunda fila por la que han pasado Brighton 64, Kamembert (esas trompetas de “Me equivoqué” los calcan) o los Elegantes, grupos de raza y con la mala suerte de no haber llegado nunca a su techo.
Esto hace que no desdeñen el tópico, sobre todo en las letras, demasiado transparentes en sus proclamas de estallido generacional; no tanto en sus melodías y sus arreglos que, aunque resultan identificables, demuestran también personalidad y abren caminos que pueden resultar fructíferos. Como muestra el botón de “Boulevar”: unos juegos de voces impecables, una melodía luminosa y la convicción al cantar que algunos llaman magia. Seguramente es el primer clásico de su carrera. Y no está mal colocarlo en el primer disco.
CESAR PRIETO.
""""

Doncs si, ja arriba la caloreta, ja ho crec, per que cada nit costa dormir mes!! i aquest cap de setmana marxem cap a Benissa a Alacant. Els nostres amics del col•lectiu Cream Pop ens han convidat a tocar en el festival que organitzen, i estem encantats d’assistir-hi. El cartell esta molt bé, divendres toquem amb Delco i dissabte Bombones, Olímpic, Los Zodiac, i dj Ordovas directament des de el "Diario Pop" de RNE3.

Bé com està una mica lluny de Barna no us demanarem pas l’assistència, però si algú vol passar el cap de setmana per terres valencianes, ha de venir a Benissa!.

Hola!

La gent de Magic Pop, un blog dedicat a la música Mod en general, ens ha publicat la critica que tot seguit penjem.
Estem molt contents amb lo llegit, i sobre tot que han sapigut captar les nostres inquietuds creatives i musicals.
Donem les gràcies a Magic Pop i en especial a l'Alex.

www.magicpop.es

<< Los Chicos del Sábado van entrar a l'estudi Blind el mes de setembre de 2006 per enregistrar el seu primer llarga durada. Es titula Me da Igual, té 10 cançons i va sortir al mercat discogràfic aquest passat mes de març de 2007 editat per la discogràfica Bip Bip Records. L'enregistrament d'aquesta gran obra va comptar amb la producció d'Albert Gil i la tècnica de so de Roger d'Ultraplayback. L'equip de redacció del Magic Pop l'ha escoltat amb molt atenció per tal d'oferir-te una crítica amb propietat i coneixement de causa.

Me da igual Chicos Sábado
L’audició del primer àlbum de los Chicos del Sábado, segon disc després d’un Ep de 2006, comporta nombroses experiències que cal analitzar amb entusiasme però també amb calma i de forma raonada. Algunes d’aquestes sensacions ens retornen a un passat no gaire llunyà, tot i que alguns creuen que se’l van inventar abans d’ahir. Altres, ens mantenen l’esperança que un tipus de música i de comportament vital és possible. Són dues possibilitats conseqüents amb el contingut i el context d’aquest treball però hi ha, al nostre parer, una tercera impressió, probablement la més important que ens assegura que los Chicos del Sábado no han esgotat amb aquest treball el que havien de dir, sinó que només acaben de començar i no necessàriament continuaran pel mateix camí sinó incorporant altres premisses de treball que contribuiran a una cada cop més i major creativitat.

Però anem per parts. Me da igual està ple de bones cançons: d’himnes mods de primera qualitat com Ni un paso atrás o Nuestro destino, de carismàtics temes dedicats als carrers d’una Barcelona no triomfalista com Ciudad Condal, de cançons inconformistes per no esquivar la puta veritat com la Noria, o d’altres més personals i sensuals on els protagonistes són una noia i una vespa, com Una larga espera o Trampa mortal. Temàticament recull, amb molta personalitat, tots els fonaments que poden importar-li a un noi o noia, preferentment si es mod, però també si li preocupa el món que l’envolta, la necessitat d’expressar-se i les dificultats que comporta un destí no gaire clar. En definitiva, aquest àlbum titulat genèricament Me da igual és conseqüent amb un sentiment de lluita sense quarter contra la societat exclusivista i denota un posicionament contrari a aquells que, des de l’escola fins el treball, poden creure erròniament que som ignorants i conformistes.

En aquest sentit, los Chicos del Sábado donen un pas endavant, ofereixen una postura davant dels problemes d’identitat i allà cadascú amb la seva lluita i els seus somnis. Dues coses que comencen sent personals però que poden acabar esdevenint comunes. No, no són els primers a fer-ho, d’acord, però en uns temps com aquests s’agraeix que ho facin. No és gaire corrent.

Com tampoc ho és, que un grup com aquest soni amb els paràmetres musicals dels anys vuitanta, del revival mod, del soul i del pop més encisador que s’hagi fet mai. La melodia i els jocs de veus de Boulevar, l’entrada de bateria de Me equivoqué o el gran joc de guitarres de Nuestro destino són alguns detalls de qualitat dignes d’esmentar per saber de quines fonts veu la banda. Destacable també és el protagonisme dels instruments. Guitarres, baix i bateria es parlen de tu a tu, sobretot el potent i persistent baix que sona com si fos a un trio, sempre present, dominant i amb un protagonisme com poques vegades es pot sentir; o la bateria, fantàstica, donant entrades com feia temps que no teníem el gust de gaudir. Sense oblidar els mitjos tempos de Mundo Irreal, propis de mestres en la melodia que embolcallen a una veu pròpia i molt adequada.

En definitiva, Me da igual és un àlbum molt recomanable perquè ens recupera un sentit musical i una temàtica que ens semblava haver perdut i que, fins i tot, a alguns els feia veritable vergonya reivindicar. Però, com deien al principi, hi ha una tercera raó per la qual es fa imprescindible aquest àlbum: la seva caducitat encomiable. Si escolteu la cançó que obre el disc, la que precisament porta el nom genèric, observareu alguns canvis respecte a la resta del repertori. Les guitarres no sonen igual i es nota un joc francament molt interessat entre el R&B sixties, la new wave i el power pop que pot obrir moltes noves portes. Aquesta potència, aquest crit inicial ens inviten a gaudir d’una gran àlbum però també a mantenir-nos molt atents a un grup que encara no ha dit tot, ni molt menys.

Me da Igual, editat per Bip Bip Records, es pot adquirir, entre altres establiments especialitzats, a aquí. Com ja sabeu, Magic Pop us manté informats sobre les novetats i actuacions del grup al que va tenir el plaer d'entrevistar l'any 2006. >>>

Bé doncs informem que la pròxima estació per els "Vailets de lo dissabte" és l'Apolo, aquest divendres a partir de les 21.30. Actuarem amb Canary Sect i els valencians Second Coming.
I tot això es fa per presentar un recopilatori que edita Bip Bip Records, amb 21 bandes de la península. El títol diu de que va tot això,
" Somos los Mods", directe no??
Doncs això, entre altres bandes de lo mes representatiu d’aquest estil musical, vull dir, de maneres de fer la música i comportar-se, han seleccionat un tema nostre, que es diu "Ni un paso atras" del nostre darrer treball. Per això l’actuació de l'Apolo.

Esperem que vagi bé, i a veure si es pot complir una sorpresa preparada pel bolo. Si veniu i passa us assabentareu, si no passa mai ho explicarem!

Bé, potser ho expliquem algun dia.

Divendres 20 d'Abril


Es va acabar la nit ja de dia.
És un rutina, no dormir gaire, una mitja de 3 o 4 hores, la nit (mati). I alguns component aprofiten per anar a fer visites culturals, mentres alguns encara dormen al pis de la Marian de Rota.

Tot seguit ja, cap a quarts de tres, anem a fer unes tapes, i provem una que li diuen "el arranque", mmh! boníssima! una mena de gaspatxo espès, i prenen unes canyetes. Tot seguit agafem els trastos la furgo i en dirigim cap a Xerès.



Arribem i per fi podem veure el "flequillo" del Marcel, amb la seva motxilla. <<"Marcel: Que tal el concierto de anoche?">>,<<"Oscar: Bien, y el vuelo?jeje">>. Prenem un cafè, si si cafè, ja comencem a estar tips de birres, i necessitem estimulants pel cansament que es va acumulant. Cap a les 19h anem a fer les proves. Entrem a la Guardia del Angel, un local preciós, al estil antic, sembla una mena d’església, la imponent creu de l’esquerra de l’escenari ho diu,,
Estan preparant-se els components dels Refundations i Smogs per fer les proves, i ja veiem que no serà fàcil. En Joan Pi comença a ficar mà a la taula de so, i gràcies a ell, les proves es poden fer amb condicions, ja que la gent que organitzava el concert, amb molta il•lusió però, no tenien gaire idea de sonoritzar. Acabem de fer les proves cap a quarts d’onze.

Sopem unes tapes i unes canyetes mes, i cap a la sala.

Comença el concert amb The Refundations, grup de Soul de Cadis, acabat de formar un repertori de versions, i mostren bones actituds però amb falta de cohesió a l’escenari. La sala esta força plena, i ens ho mirem tot amb cert nerviosisme per pujar a tocar i agradar.



Pugem i comencem a Me da Igual, i veus com la gent es comença a moure tímidament. Seguim amb el Hombre sin Sombra i Trampa Mortal, ens anem animant i descarregant energia que la gent comença a notar i ho transformen seguint-la ballant i aplaudint-nos.

Ja són nostres!!!
Fins al final, el concert va ser un èxit, i la gent va estar molt entregada. Només acabar el concert ja teníem a gent a sobre felicitant-nos per l’actuació.

I arriba el torn de les relacions públiques, sortim a vendre discos, i ens el treuen de les mans!. Inclús ens volen contractar per una actuació a Sevilla pel dissabte a la nit!

L'actuació del Smogs va ser genial, versionant als clàssic de la música mod. Ho vem passar d’allò mes bé! Bona gent!.

Dissàbte 21 d'Abril.

La nit a estat llarga, de tornada cap a Rota, per les carreteres d'andalusia, per cert que tenen un semblança amb el paisatge anglès, el Marcel ens fa parar per anar a pixar en mig del no rés. Ho comento per què va ser molt curiós i inesperat, ens vem riure tots. Semblava un nen petit, clar que aquestes hores de la matinada estava ja molt perjudicat, bé... com tots!.


Ens llevem sobre les 11.30, i anem a fer les últimes tapes per esmorzar. Un digne comiat de Rota, si senyor!. Prenem el camí cap a Utrera l’última parada del nostre camí. Hora i mitja de camí, a la furgo tothom meditant, cansats i escoltant Polansky i el Ardor "Ataque preventivo de la U.R.S.S." i Derribos Arias " Viaje por paises pequeños" genial!!!

Arribem a Utrera directament a la casa dels pares de Marian, i ens reben amb un tiberi de tapes, les millors, caseres de la seva mare, uff! encara m'enrecordo.



Tot seguit al sofà, i el panorama era ... tots dormint mirant la tele!
<< "Marian: Vamos a hacer las pruebas al bar Latino o nos quedamos a dormir?!!>>

Joer... agafa furgoneta, descarrega trastos,

munta escenari, fes proves de só, beu birres,

fes fotos de grup.


Actua!!!

Últim concert, no va ser pas el millor per part nostre, però per la gent, el millor!! La distància mes curta a l’escenari, era petitó el bar Latino, i això ens va pujar molt! Vem fer un concert de dos hores i mitja, fent versions que feia molt de temps que no fèiem com " You really got me" o "Hey Girl", ens demanaven que repetíssim cançons com " La Noria" o "Tiempo Perdido".



El propietari del local va pujar a cantar el "Louie, Louie" amb nosaltres, imagineu com va ser?!

Doncs si, al acabar el concert, mes relacions publiques, vem vendre uns 20 discos, i vem beure i parlar fins tard, res mes que això!
Aquella nit , era l'última i tots teníem el cos com si ens haguessin donat una pallissa.
La pallissa ens la vem donar nosaltres mateixos, lloga furgo, condueix dos mil Km., carrega, descarrega, no dormis, actua, salta, canta, beu molt, menja poc, parla amb gent, aguanta a gent, persegueix gent, i no dubtis, ah! i tot això sense oblidar-te de Barcelona, i no et deixant que t’oblidis tampoc.

Les cares de l'últim dia, ho diuen tot!











Tot això ho hem d'agrair a Marian!!!



Bè això és tot amics!! Tindrem mes aquest estiu!!

Bon dia!!

Aquí està, dilluns 7 de maig i ja ha passat mes de dues setmanes i encara no em paït la experiència. Van ser 4 dies compartint un espai minúscul, la furgo estava bé, però no tens intimitat, o mes ben dit, la teva intimitat passa a ser la intimitat dels altres, només us dic que em tingut que aguantar les flatulències d'algu amb problemes gastrointestinals (deixem-ho així).

Vem sortir el dimecres 25 per la tarda, camí d'andalusia, 1200km de carretera per endavant, i el primer objectiu era dormir passat Madrid. A la furgo érem, en Jaume (el nostre Bateria), en Joan Pí ( el nostre tècnic), en Víctor (el nostre guitarra), i l'Oscar (la veu).
L'Alex va marxar dilluns, aprofitant la setmana de vacances que tenia, volia passar uns dies pel sud, i allà ens esperava.
Dormim en un dels llocs més cutres d'Espanya, un motel de carretera, hi havia una fauna autòctona. La sensació que tenim, és d’haver entrat en un túnel del temps, feia una pudor a lavabo d’autopista, si si... crec que tots la coneixem, i les habitacions eren antigues al estil de les pel•lícules espanyoles de finals dels 60. Per que us feu una idea de la fauna, al bar, pel matí esmorzant, veiem home d’uns 60 i pico, olleres de sol amb vidre marro, cabell curt i bigoti, ben vestit i amb olor a naftalina.



Dijous 26, continuem el viatge, i cap a les 12h em truca el Marcel Xilè de naixement (el teclista), tenia que arribar cap a les 12h a Sevilla, per que venia amb avió, però em diu que l'ha perdut!! <<" -Como?!!, que ha passado?!!! - He perdido el avión! he llegado justo al aeropuerto y el embarque estaba cerrado, no me han dejado passar! - Joder Marcel!!">> Després m'assabento que en el camí al aeroport amb tren Renfe havia tingut problemes per l’averia d'un tren, per això el retard.
Finalment compra un altre bitllet per Xerès pel dia següent.



Arribem mes o menys cap a les 17h a Rota (la nostra base d'operacions) i allà ens estan esperant Marian i Juan Carlos "Makoky", els responsables de que tinguem bolos. Ens porten a casa seva, on viurem durant dos dies, deixem els trastos i nem a "tapear", o mes ben dit a "privar" directament, "unas cañas", això és! em sembla que ja no vem parar de beure fins diumenge. Ens trobem amb l'Alex i passem la mitja tarda xerrant en una terrasseta perfecte, en una carrer típic de poble andalús, (cases blanques, tot pler de flor, i amb olor a jazmin).
<<" Hey!! Tendriamos que ir hacer las prubas de sonido, no??!! son las siete!">> Uf, ja no ens enrecordavem, sembla mentida la capacitat d’abstracció que tenim els humans, en quant estem amb unes canyetes a la mà!

CLUB METEORO RoTa.

Muntem, escenari perfecte, sala Pop amb toques retros, molt maca. Fem les proves de sò i en Joan Pi ja comença a manar.
Després anem a sopar a casa i en Víctor ( que sap de cuina ) decideix cuinar un magnífic rissotto per mes de 10 persones. Allà la casa d'un és la casa de tots, aquesta es la filosofia. Sopem, bevem, ens dutxem i marxem. Abans de anar a la sala passem per dos o tres bars abans, ens fotem una canyeta en cadascú i arrosseguem a gent cap a la sala.

00.15 Comencem l’actuació, i ja ens sorprenem per la de gent que hi ha a la sala, és dijous! Gairebé plena!!
Comencem amb Me da Igual! la cançó que dona nom al nostre Lp, i ja veiem que la gent des de el primer toc de pua està entregada al grup. Toquem mes d'una hora i mitja, i la gent encara volia més!
Després del concert, arriba l'hora de les relacions... relacions públiques, tothom s’acosta a nosaltres, a agrair-nos l’actuació, ens compren discos i a mes d'un el posen en un compromís. Ja veiem que això prometia!!

Hola a tots!

Desprès dels concerts pel sud, per cert molt, però que molt bè! continua l'acció a Barcelona, aquest dissabte a la sala Magic farem un concert amb Slim Mojo. El concert va per llarg i desprès punxada, festa garantida fins tard!!



D'aqui poc possarem la crònica de la gira andalusa!!!

Apa fins dissabte!!

Bon dia!!!

És dissabte 14 d'Abril de 2007, tot s'ha precipitat d'una manera vertiginosa, tornem a agafar ritme de concerts i perque a ningú se li passi una data aqui possem la llista de concerts, i ja no val dir que "ah si?! no ho sabia!!"

19 abr 2007 10:30
Club Meteoro Rota, Cádiz
20 abr 2007 10.30
Xerez Xerez, Cádiz
21 abr 2007 18:00
Bar Latino (Utrera- Sevilla) Utrera, Sevilla
4 may 2007 10:00
Magic BCN Barcelona
11 may 2007 23:00
Scooter Wheels - Kasbah Barcelona, Barcelona
19 may 2007 22:00
Escoles Velles Benissa (Alacant) Benissa, Alacant
25 may 2007 22:00
Apolo 2 "We are the mods" Barcelona
1 jun 2007
Madrid
2 jun 2007 20:00
Apolo 2 "Deria música" Barcelona

Doncs ja ho sabeu, esteu avisats, que ningú s'oblidi

Per cert si algú està interessat en comprar entrades pel concert del 2 de Juny a l'Apolo 2 de Barna, tenim anticipades a molt bon preu, deixeu un comentari amb el vostre mail i ens possarem en contacte, tambè ens oferim per fer concerts a les vostres habitacions, després de tocar a la sala Castelló, res ens semblarà petit!