16/11/2009: Viatge pel desert

L'intercanvi, que porta per nom Sandrizona (resultat de fusionar San Diego amb Arizona: els americans són molt bons per crear paraules noves, ja ho sabem), va anar molt bé, vam treure’n molt de profit tots plegats, i en vam sortir molt contents, amb ganes de dur a terme ja el que acollirem nosaltres aquí a San Diego, probablement a finals d'abril de l'any que ve.

A banda de l'aventura acadèmica, va ser molt interessant també observar i veure “in vivo” com és una part del desert nord-americà, perquè dels prop de sis-cents quilòmetres que separen les nostres ciutats, San Diego i Tucson, la immensa majoria són això: desert. És un desert àrid però s'hi veu una certa vegetació, sobretot arbustos i cactus, clar. Només en una part molt breu del trajecte veus dunes, les “Imperial Dunes”, que podeu veure en una de les fotos. Travesses també muntanyes i pics rocosos. Tot molt curiós, vaja, molt diferent del que hom està acostumat a veure. I calor, molta calor: la trobada en qüestió va tenir lloc a mitjans d'octubre i estàvem a 37 o 38 graus! Em sentia com en ple agost, i estàvem en plena tardor!

Records des del Pacífic!
Pep
________________
Fotos:
1. Edifici d'Antropologia, University of Arizona
2. Imperial Dunes
3. Pujant muntanyes de pedres, desert amunt. El cotxe es va portar molt bé!





























Sindica aquest blog - RSS




Xavier ha escrit:
Tucson es on va neixer el nostre primer fill (en Andreu) i es on hi varem viure una bona colla d'anys.
Segon, no crec encertada la teva intervencio criticant la meva reaccio sobre tu anomenant religiosos espanyols uns religiosos que segurament eren ho be catalans o castellans, pero no espanyols. Que tu no haguis trobat informacio al respecte i que la historia sigui totalment trasgiversada gracies a l'espanyolisme no fa quelcom cert. Aixo es autodi clar i pur.
Sabies que la bandera d'Arizona va ser creada dels colors de l'ensenya dels antics "conquistadores espanyols" que varen arribar a les terres? Ara... que curios que la bandera espanyola encara no existis... Pero be, anomenem-nos tots espanyols, que es lo mes comode... oi? Autodi, aixo es lo que es, per que ser catala es de naziolanistes i de provincians... oi? Collons, que poc clares que tenim les coses.
Fins que no siguem independents i expliquem la nostra propia historia no pararem de autoflagelar-nos i riure les gracies als espanyols...
L'exemple de la bandera d'Arizona es una minuscula prova dins d'un mas de proves irrefutables sobre el fet que jo denuncio. El fet de no veure-ho es autodi i el fet de defensar el punt oposat ja es molt greu...
Potser millor que ens oblidem d'ensenyar la nostra llengua i cultura als nostres fills, total... som tots espanyols (i francesos i andorrans i italians... no ho oblidis! Be, potser tu ja ni ho consideres...)
Per cert, per aquella epoca del 1700/1800 (i amb anterioritat encara mes) la majoria de gent neixia, vivia i moria sense saber ni a quin estat pertenyia. Tenien les seves gallines, els seus problemes i poc mes...
Per "curar" el vostre autodi i aprendre (que falta ens fa a tots) entreu a llocs critics i oblideu l'stablishment, racocatala.cat i inh.cat son molt recomenables per descobrir un xic mes sobre la nostra terra, sobre vosaltres.
Com era allo? El nacionalisme es cura viatjant? Aixo es el nacionalisme catala, naturalment... no oblideu que els catalans som tots una colla de nazionalistes, garrepes i un fotimer de mes adjectius que si els canviem per la paraula "negre" o "moro" serien mes que considerats inaceptables (exemples: Que simpatic que ets per ser negre (catala)! Es que tu ets molt negre (catala)...) i encara ens em de sentir orgullosos de ser espanyols...