Quan em vaig apuntar a la beca Leonardo da Vinci ja sabia que no podia triar la destinació, i toqués el que em toqués no podria tornar enrere. Això no em preocupava gaire tot i que no volia llocs com Londres (Regne Unit) o La Rochelle (França) ja que són llocs relativament propers a Barcelona i de fet sempre que volgués podria viatjar allà amb facilitat.

Quan vaig veure la destinació de Rovaniemi, quines coses de la vida, la primera cosa que se'm va passar pel cap és que es tractava probablement d'un poblet d' Itàlia. No sé, no em sonava a altra cosa i quan vaig esbrinar que era Finlàndia ja em vaig començar a encapritxar. El fet era anar-se'n ben lluny i a un lloc exòtic a ser possible. Em van fer una entrevista i vaig ser seleccionada. Al principi vaig pensar que m'havia tocat Moscou, per uns papers que vaig veure sobre la taula, però no, m'havia tocat el que jo volia, Finlàndia. Allò prometia!

Deu barcelonins emprenguérem el vol un 2 de maig de 2005 cap a Hèlsinki per després agafar un segon vol cap a Rovaniemi. Sabíem que passaríem de la calor al fred però el que no ens esperàvem, ni molt menys, era veure aquest panorama de la foto. Un 2 de maig amb els rius i llacs encara congelats i nevant a dojo! Allò semblava que haguéssim tornat enrere en la màquina del temps i que tornéssim a ser el desembre.

Una de les primeres coses que vaig fer va ser conèixer el gran Joulupukki (Pare Noel en finès) sí, sí, aquest bon home viu a Rovaniemi, i que no se'n vagi que a l'hora de demanar regalets el tinc al costadet de casa! Jeje. Bé, exactament viu a la muntanya secreta de Korvatunturi on ell i els seus gnoms hi treballen de valent durant tot l'any preparant tota la pila de regals per repartir-los després a tots els nens del món a la nit de Nadal.

A Rovaniemi té la seva oficina, concretament a Napapiiri (Cercle Polar Àrtic en finès) i des d'allà rep la visita de nens i grans, a més de cartes d'arreu del món. Jo no m'ho volia perdre i també vaig fer-li una visita (que després de la feina es convertirien en visites gairebé diàries, pobre home). Com podeu veure a la foto és molt i molt alt, gran i amb una barba llarga, llarga.

Sabeu el millor de tot? En Joulupukki parla català!! Us ho juro! Em va dir: Bon dia, hola maca i Força Barça : )

Àngels Bosch
********************
Foto 1: Arribant a Rovaniemi. Llac Sinettäjärvi congelat
Foto 2: Joulupukki i jo
Foto 3: Joulupukki amb amics