A finals de febrer, un íntim amic va tornat de l'illa de Hainan, una excel·lent destinació tropical per escapar del dur i rigorós hivern de Pequín. D'entre els milers i milers de quilòmetres de costa que té disposa la Xina, gairebé l'únic indret on es poden trobar platges que mereixin tal nom és precisament Hainan.

El dels xinesos és un cas curiós: sempre han viscut d'esquena al mar, i exceptuant-hi brevíssims períodes històrics, durant mil·lennis l'han vist com un territori hostil i desconegut, on no valia la pena endinsar-se. L'oceà Pacífic era vist amb els mateixos ulls de temor i desconfiança amb què els europeus vam contemplar durant segles l'Atlàntic.


Potser és per això que avui dia a la gran majoria dels xinesos no els agrada gens anar a la platja. Bé, corregeixo: no els agrada gens anar-hi a fer el que hi fem nosaltres. Això explicaria que en tota la Xina continental amb prou feines n'hi hagi cap on valgui la pena remullar-se sense témer per la pròpia salut, cap on es pugui estirar una tovallola sense cobrir tot tipus de deixalles, o bé cap on es pugui aconseguir un envejable bronzejat a la calor d'un sol ocult i difuminat entre la densa calitja que cobreix la majoria de ciutats i pobles costaners.

Per això quan aquest amic em va dir que hi anava a passar uns dies, li vaig encarregar un petit reportatge fotogràfic. Volia saber què hi fan els xinesos a la platja. I bé, la meva curiositat per fi ha estat satisfeta. Vegem-ho: Sempre que surt el sol, a molts els agafa una sobtada al·lèrgia a l'ultraviolat. De vegades pot ser difícil esbrinar què coi fan els xinesos a la platja, però no cal voltar gaire per adonar-se del que no fan: prendre el sol. El cànon de bellesa xinès estableix la blancor pàl·lida, la fragilitat i la delicadesa com a súmmum de la perfecció. La morenor s'associa a un baix nivell econòmic i cultural. És un fenomen que ens pot semblar estrany però que si ens parem a pensar-hi un moment resulta que tan sols a occident associem la morenor a la bellesa. Així que, emprenedors, ara és la vostra! Si ho hem de jutjar per la fotografia, algú hi faria un gran negoci venent-los para-sols.

Continuant amb la blancor, una altra gran activitat que fan els xinesos quan van a la platja és... fer-se les fotografies del casament. Evidentment, de blanc rigorós. Tanta puresa acaba posant neguitós i tot. On és la típica dona de l’anunci de detergent armada amb un pot de quetxup quan se la necessita? Encara que si el pressupost no dóna per a un casament sempre es pot optar per la versió beta... Des de “Vacaciones en el mar” que no s'havia vist res semblant. Per sort les modes extravagants sembla que no han acabat amb la manera de viure tradicional dels illencs. Al contrari, tots dos semblen conviure en una estranya i inquietant harmonia.

Per acabar, deixem la sorra i girem la vista a la mar. Hi veiem algú amb un estrany flotador al coll. Ens hi acostem una mica més i... efectivament! Veiem que l'home du posat l’armilla salvavides que ha “mangat” de l'avió. No voldria ser el passatger que en una hipotètica situació d'emergència necessiti l'objecte en qüestió.

Daniel
****************************************
Foto 1: Una parella fent-se fotografies a la platja
Foto 2: Tapats amb para-sols
Foto 3: Fotografies d'una boda
Foto 4: Al mar amb una armilla salvavides

Fotografies: Raúl Requena