1. La xarxa de metro de Seül, amb més de 4 milions de passatgers diaris, té 436 estacions repartides en un total de 14 línies.

2. A les estacions i passadissos de transbord no només hi ha quioscos i botigues: hi podem trobar centres comercials gegants, restaurants, llibreries i tota mena de comerços.
3. Hi ha cobertura de xarxa de mòbils i de DMB (televisió i ràdio al mòbil) a totes les línies i túnels. Això fa que bona part dels passatgers estiguin enganxats a pantalles de telèfons mòbils i PMP (reproductors multimèdia portàtils) mirant la tele, sèries o pel•lis. O jugant amb consoles portàtils com PSP i NintendoDS.

4. Algunes estacions (i en un futur s'espera que totes) tenen un separador amb portes de vidre entre les vies i l'andana. És una qüestió de seguretat per prevenir caigudes, accidents i suïcidis. El sistema automàtic permetrà que en un futur els metros no necessitin conductor, fet que recentment ha provocat queixes i vagues per part dels treballadors del servei de metro.

5. En algunes línies i combois hi ha pantalles amb publicitat, instruccions curioses i advertències de comportament al metro. Una de les més impactants que recordo haver vist és sobre "com han de vestir les noies si no volen ser observades", i mostra noies portant minifaldilla sent mirades per homes, i noies amb pantalons sent ignorades.

6. A tots els vagons hi ha uns seients reservats per a gent gran, discapacitats, embarassades i gent amb dificultats. Fins aquí, normal, oi? El més curiós és que els seients poden quedar buits mentre el vagó està a rebentar de gent jove (asseguda i dreta, clar). Es respecten aquests seients sempre, encara que al vagó no hi hagi gent que els necessiti.

7. La majoria d'estacions tenen un gran nombre de sortides. N'he arribat a comptar fins a 12. Estan numerades, i és una manera fàcil de localitzar direccions i establiments. Quan la gent queda, sovint queda a la sortida X de l'estació que sigui.

8. Algunes línies del metro tenen trams on el corrent és en sèrie. Amb la qual cosa, durant el trajecte hi ha apagades de llums per estalviar energia. No sé ben bé com va la cosa; si us atreviu, hi podeu fer una ullada aquí.

9. A l'hivern tots els seients estan calents. Hi ha un sistema de calefacció que els manté escalfats. Dóna gust seure-hi!

10. Tot i que Seül és una ciutat que no dorm i hi ha molts establiments oberts tota la nit i durant 24 hores, el metro tanca fins i tot les nits dels caps de setmana. Però a diferència del d'altres ciutats, els horaris de tancament varien segons l'estació. No és l'últim metro el que en determina el tancament: pot passar que estiguis viatjant i el servei s'acabi a mig trajecte, de manera que has de baixar algunes estacions abans de la que voldries.

Jordi

_______________
Fotos:
1. Galeries i botigues al metro
2. DS couple
3. Metro
4. Seul Metro
5. Subway exits
6. Seoul Metro
7. Mapa del metro de Seül

Dilluns passat em vaig llevar per anar a classe de coreà, primer dia del nivell 2. I en mirar per la finestra em va sorprendre la quantitat de neu que hi havia. Més d'un pam al repeu de la finestra.

Anant cap a l'edifici on tinc la classe vaig veure la gran quantitat de neu que havia caigut durant la nit. I encara va seguir nevant durant tot el matí! De fet, més tard vaig saber que aquella va ser la nevada més forta que queia a Seül en els últims 70 anys!

Vaig sentir que hi van haver alguns problemes de trànsit durant el dia. Però poc a poc tot va anar funcionant normalment. Pels carrers, la gent aparta la neu de l'entrada del seu establiment, o ajuden a fer caminets perquè la gent pugui desplaçar-se més fàcilment.

El campus de la universitat encara és tot blanc. És època de vacances, i hi ha poca gent, de manera que no cal fer molts camins.

El camp de futbol sembla un pastís gegant de nata, ve de gust llançar-s'hi!

La quantitat de neu que queia va deixar tot de trastos ben nevats.

Com si es tractés de pols als vidres dels cotxes, aquí també es deixen missatges amb insults.

Uns nens aprofitaven la gran nevada per jugar amb uns trineus improvisats.

Durant la resta de la setmana ha seguit tot blanc, nevant poc. Per sort, tot i que els termòmetres marquen entre 0 i -10 graus, no hi ha una sensació de massa fred. Tot segueix funcionant de forma normal, encara que he pogut veure algunes relliscades de la gent gràcies a les plaques de gel que es formen al terra.

Jordi

__________________
Fotos:
1. Snowy HUFS
2. Escombra neu amb xancletes
3. Pano Camp de futbol nevat
4. Trineus improvisats

Entre l'11 i el 22 de novembre es va celebrar al llarg del Cheonggye Plaza (el petit riu que recorre part d'alguns dels districtes més famosos de Seül) el Seoul Lantern Festival. La trobada acollia un gran nombre de fanalets i llums de tot tipus, des de dissenys més tradicionals que recorden la cultura i els costums coreans fins a robots o vehicles mecanitzats, passant per símbols d'altres cultures i països.

Em vaig trobar amb el festival de casualitat. Un dia al vespre tornava del Museu d'Història, on des de fa uns mesos s'hi pot veure una espectacular maqueta de Seül(on uns panells interactius permeten buscar localitzacions exactes i uns focus mòbils il•luminen el lloc desitjat, una passada!).

Algú em va dir que totes aquests fanalets havien d'estar al popular festival de Jinju, però es va cancel•lar a última hora a causa de l'alerta de grip A en aquella zona. Total, que es va traslladar el festival a la capital, i probablement el va acabar veient moltíssima més gent. És igual l'hora que sigui, sempre hi ha gent passejant per la vora del riu Cheonggye.

Jordi

____________________
Fotos:
1. Seoul Lantern Festival 2009
2. Moai
3. Maqueta de Seoul (@ Seoul History Museum)
4. Colors.like.no.other

Així es felicita el Nadal a Corea. Tot i que també tenen una forma més coreana de dir-ho, la influència americana ha fet que tothom conegui i utilitzi el popular "Merry Christmas". Abans de venir a Seül no m'havia preguntat com celebren el Nadal aquí, és una cosa que no em crida gaire l'atenció. Finalment, arribat desembre he vist que el Nadal, com a festivitat religiosa, no és gran cosa. No hi ha tanta tradició de reunir-se en família i "tornar a casa" per Nadal. Aquí a Corea les festivitats grosses són el Chuseok i l'Any Nou Coreà, que va amb el calendari lunar, i cau cap al febrer. Així que tenim un país on les escoles i universitats tenen les vacances llargues a l'hivern, des de finals de desembre fins a principis de març, i hi ha temps de viatjar, o fins i tot d'apuntar-se a les populars "hagwon" (acadèmies privades que ofereixen classes intensives en període de vacances). Amb tot això, en un país tan consumista no és estrany que "l'esperit nadalenc" arribi en forma d'arbres de Nadal, ninots de neu, pares noels, i moltes, moltíssimes llums de colors. Podem trobar-hi grans quantitats d'arbres il•luminats en punts específics de la ciutat, espectacles de llum com el Seoul Festival Of Lights, i per descomptat, les grans campanyes comercials en les quals les cadenes de menjar, roba i de qualsevol cosa comprable amb diners contracten els actors i cantants més populars vestits de Pare Noel per anunciar els seus productes.

Tot i fer bastant fred, i haver nevat, els carrers són plens com sempre. La ciutat funciona de forma normal, els busos, els trens i els metros no varien ni una mica la seva rutina encara que caiguin grans nevades. Seül és una ciutat preparada per a aquestes coses. Passejar pels carrers il•luminats (nevats) i sentir nadales (i nadales remesclades a l'estil K-pop) no fa que senti un Nadal diferent del que sentiria a Barcelona. Potser una de les diferències més grans és que aquí, els dies 25 i 26 no tothom està tancat a casa en família. Com ja he dit, el Chuseok i el Cap d'Any (lunar) són per a la família. El Nadal i el Cap d'Any (occidental) són més per als amics i la parella. Així que la gent acostuma a sortir de festa, menjar a fora i beure. De la cultura del beure n'he de parlar ben aviat, és un tema realment interessant i sorprenent.

Bones festes, catalans!

Jordi

_____________________
Fotos:
1. Una parella disfressada a l'estil nadalenc
2. Grup de KPop
3. Paris Baguette
4. Arbre de Nadal a Gwanghwamun