Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Després del meu llarg silenci, pel fet que he estat molt atrafegat amb la presentació i defensa del treball final de màster, torno a l’activitat de Catalans pel món en ple clima “hostil” i amb tot el món virtual ple de referències a l’Argentina i la decisió del govern de reassumir el control de la companyia via expropiació d’accions.

Quant de soroll i d’anàlisi seriosa que no tinc coneixements per rebatre, recolzar o posar en dubte. Sí que m’atreveixo a llançar algunes reflexions que em sembla que van més enllà de l’episodi concret.


En primer lloc, dir des d’on parlo, ja que em sembla que és bàsic i honest en aquest batibull d’esgarips i opinions contundents transparentar-ho. Ja he explicat en posts anteriors la meva simpatia per les polítiques que ha dut endavant aquest govern argentí i he deixat constància del que, al meu parer, em sembla com a punt més positiu posar la política per sobre de l’economia.

Vaig comentar que el coratge per enfrontar-se als poders aquí a l’Argentina i també a fora és un punt molt interessant a l’hora de fer Política en majúscules. He llegit moltes opinions davant de la crisi, entrevistes a moviments d’indignats, xerrades virtuals, etc, que el que es demana és el coratge per posar fre al que el Consens de Washington va portar i aportar des dels anys 90. Doncs bé, aquest és un fre que evidentment porta molta polseguera.

No comparteixo moltes de les paraules que han acompanyat el discurs de la presidenta – pàtria, sobirania energètica, més feina i inversions pels locals - més que res per que no conec prou les dificultats que la gestió portarà i perquè em semblen més soflames de cara a la galeria interna que una altra cosa.

El que sí que em sembla important és que l’episodi és un indicador que el món ha canviat i que les relacions de força entre els països són diferents. Que a més parlar de més gestió estatal en comptes de la gestió privada em sembla oportú. I que ser capaços d’intentar – que no dic aconseguir – plantar cara als mercats és un bon símptoma de cara al futur.

En un post de no fa gaire, deia que la paraula 'default' semblava prohibida per a casos com Grècia o fins i tot Espanya. Potser cal plantejar-se un default general d’uns quants països i que la banca assumeixi les pèrdues que li portaria (segurament això últim no és més que l’expressió d’un desig que pot ser rebatut per qualsevol economista, però almenys un altre del ram ho pot arribar a veure viable).

En fi, que tot just comencem a parlar de petroli i encara no hem parlat de l’aigua, en què l’Argentina és potència. Que les “hostilitats” no arribin a gaire més.

Xavi

------------------------------------------------------
Fotografia: Pou de petroli a la Patagònia a la zona de Chubut. Fa un temps, en un viatge, vam travessar la zona dels pous d’YPF i és una imatge que impressiona
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Tal como us he anat informant, l’any que s’ha acabat ha estat un any intens des del punt de vista electoral. Però ara, en ple gener, tot està tancat per vacances, inclòs el Congrés i el Senat.

Però abans de les vacances hi va haver una marató de lleis aprovades que van tenir gran significació i repercussió als mitjans. No és d’aquestes que vull parlar, sinó d’una que beneficia un nombre no gaire gran de persones però que parla molt i molt bé d’una societat: es tracta de la llei d’Identitat de gènere, que ha passat el tràmit del Senat i ben aviat ho farà al Congrés.

Parlava fa un any i mig en aquest blog de com vam viure l’aprovació del matrimoni igualitari i el debat social que es va formar al seu voltant. Va ser un debat intens, porta a porta, família a família. El millor de l’aprovació és que va permetre aflorar un tema que estava amagat, fora d’allò públic, i que està permetent que moltes persones puguin accedir a una sèrie de drets que no tenien reconeguts.

Ara bé, hi ha un col•lectiu que quedava fora d’aquesta llei i que continua movent-se en les fronteres més amagades de les nostres comunitats: les persones trans. Així, la llei d’identitat de gènere és per a elles i ells.

Tal com es pot veure en el vídeo de presentació en el Senat de la llei per part de Marcela Romero, una activista de l'ATTTA (Asociación de Travestis, Transexuales y Transgéneros de Argentina), la qüestió és tan bàsica com demanar tenir opcions. La mitjana d’edat d’una persona trans a l’Argentina és de 35 anys. El 80% s’ha de dedicar a activitats que tenen a veure amb la prostitució (sobretot a l’interior del país). I el 85% no pot acabar la Secundària ja que com a societat no hem trobat la manera de superar el prejudici i la discriminació davant d’elles i ells.

Durant la setmana d’aprovació hi va haver una significativa presència de persones trans a programes de televisió i altres mitjans que parlaven des d’una òptica molt diferent de l’habitual: des de to “burlesc” de les artistes o des de la foscor de les cròniques policials. Fixeu-vos que al vídeo que acompanya aquestes línies quasi totes les persones trans que parlen ho fan en condició d’artistes. Doncs bé, en aquella setmana vam conèixer bomberes, advocades, policies... i mestres.


D’aquestes darreres volia fer un apunt. A Buenos Aires un grup d’activistes de l’ATTTA ha creat, amb ajut públic, el primer secundari per a persones trans. Es tracta d’un espai – de nom Mocha Celis - amb especial sensibilitat amb les persones trans i amb la voluntat que puguin acabar els estudis totes aquelles que no van tenir-ne l'oportunitat per la discriminació. La veritat és que amb la llei – que permet posar-te el nom segons la identitat autopercebuda, entre d’altres coses – i amb iniciatives com aquesta el futur pinta una mica més esperançador.

A Bell Ville és realment més complicat però la sortida a la llum de la llei i d’iniciatives com aquesta permeten posar el tema sobre la taula i que algunes noies es puguin reivindicar més enllà d’haver d’anar a “fer la ruta”.

Bon any.

Xavi
__________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Foto: Batxillerat popular trans Mocha Celis
El Vídeo del bachillerato popular per travestis “Mocha Celis” està extret de la seva pàgina oficial de Facebook
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Escric l’article el dia que triem presidenta per als propers quatre anys. Anuncien que ha guanyat Cristina Fernández de Kirchner i això significa quatre anys més de l’enfocament d’aquest govern en la gestió del país.

Potser us preguntareu, com és que guanya un altre cop si rep tantes crítiques segons els mitjans catalans i espanyols que repliquen la informació dels grans mitjans d’aquí?

Podria haver-hi – de fet n'hi ha – moltes explicacions i discussions al voltant d’això: Populisme diran uns, l’economia, diran uns altres, la política diran uns tercers. Segurament una barreja de tots amb condicions internacionals favorables – el preu del gra de soja – i una política molt clara sense seguir cap ortodòxia, cap directriu, del que segons els “entesos” s’hauria d’haver fet.


No sóc economista – un amic que ho és m’explicava que els economistes eren molt bons en trobar explicacions al que havia passat, no al que passaria – i puc cometre molts errors d’apreciació tècnica. Però sí m’atreveixo a dir que la clau del benestar actual que passem a l’Argentina és haver posat la política al centre del debat. La política com a rectora de la comunitat i no supeditada a la gestió administrativa de l'"status quo".

Si us hi heu fixat, a les manifestacions de Grècia, acostuma a haver-hi referències a l’Argentina. Això és perquè fa ara mateix deu anys l’Argentina va patir una crisi sense precedents. L’atur més enllà del 25% (7,5% actualment) i el 50% de la població sota el llindar de la pobresa.

Segur que tots teniu un conegut, un amic, que va haver d’emigrar per culpa del “corralito” i el final de la dècada neoliberal. I és que l’Argentina va seguir, fil per randa, les recomanacions del Banc Mundial i de l'FMI. Totes les directrius del consens de Washington. Totes les privatitzacions “necessàries”.

Doncs bé, l’Argentina es va declarar en “default” – paraula màgica comparable a un tabú, ja que els països no hi poden caure – i va quedar arrasada. I va caure aplicant les mateixes mesures que s’estan aplicant a Europa i que ja se sap que van fracassar.

Però un cop superat l’estat de xoc – no oblidem que va haver-hi 30 morts en el moment àlgid de la crisi per enfrontaments amb la policia – el país va haver de tornar a començar. I en aquest tornar a començar – sense caure en un idealisme que seria ridícul – el país ha anat trobant el seu propi camí aplicant polítiques amb P alta per anar sortint del pou.

(Us recomano aquest enllaç per conèixer una de les iniciatives més emblemàtiques per sortir de la crisis d’aquell moment, les fàbriques recuperades)

I és el govern actual – que es troba al poder des del 2003 – el que ha anat creant i posant en pràctica polítiques pròpies que han tocat més d’un ull de poll. I és que no pot ser d’una altra manera. En una crisi com l’actual, si vols afavorir uns que no en tenen has de tocar interessos dels que en tenen.

I ja som al cap del carrer. Més enllà de simpaties, d’encerts, de formes, de grisos que té tot govern, el que no se li pot negar a aquest és que té coratge. Coratge de veritat. T’agradarà més o menys, estaràs d’acord en tal acció o en tal altra. Però ha situat la política al centre del debat i per això guanya.

Conec força gent que no és gens cristinista que ha votat per la presidenta. I se l’ha votat perquè té un camí, una manera de fer. Probablement quan l’oposició surti de la mirada del passat s’obriran altres perspectives. Però avui, el coratge i els fets (que no paraules), li han donat més del 50% dels vots en primera volta.

Em sembla, i és la meva modesta opinió, que és precisament ara quan tothom ha de donar un passet endavant i fer-se càrrec de la política i del coratge que implica. Quan llegeixo els titulars dels grans mitjans d’allà i veig que “la borsa aquí o la borsa allà” m’esgarrifo. Em sembla que ja n’hi ha prou.

Ah, com diuen per aquí, l’Argentina no és ningú per donar lliçons però sí que té una llarga expernulliència en crisis de tota mena. De fet, quan en parlo amb gent coneguda, sempre em diuen que aquí hi estan acostumats.

Xavi
__________________________________________________________________________________________________________
Foto 1: Una dona de classe mitjana protestant durant el “corralito” del 2001. Chorro = lladre.
Foto 2: Una imatge de Tecnópolis, el parc temàtic sobre ciència i tecnologia, que s’ha muntat a Buenos Aires i que expressa la voluntat de desenvolupament del país.
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Aquest és un any electoral. I no ho és només per què triarem president o presidenta, sinó perquè, al llarg de molts mesos, es voten a les diferents províncies i, també en dates saltejades, a les municipalitats.

Per acabar-ho de complicar, a les dates provincials mai unificades i les de diferents ciutats i pobles –a l’Argentina, quan un nucli supera el 10.000 habitants obté rang de ciutat- que, depenent de cada carta municipal, s’hi han afegit aquest any les eleccions primàries a president.


Cal tenir present, però, que les autoritats que emanen de les eleccions que se celebren durant tot l’any no assumeixen el càrrec fins al 10 de desembre. O sigui que, per exemple, el governador de la nostra província triat el 7 d’agost no l'assumirà fins aquella data. O la governadora de Tierra del Fuego, escollida al maig, s’ha d’esperar molt abans no sigui investida.

A mi em crida força l’atenció aquest sistema però és el que sempre s’ha seguit en els períodes, avui dia ja per fi assentats, democràtics de l’Argentina.

Aquí a Bell Ville votarem entre quatre i cinc vegades aquest any. De fet ja hem votat pel governador (7 d’agost), primàries a president (14 d’agost), les municipals seran el 18 de setembre, les presidencials el 23 d’octubre i, en cas que hi hagi segona volta, al cap de tres setmanes.

El més curiós és que si t’ha tocat ser president de mesa ho has de ser en totes les instàncies del mateix procés electiu. Això vol dir que la meva cunyada, a qui li ha tocat les presidencials, hi serà com a mínim dues vegades i, en cas de segona volta presidencial, tres fent de presidenta de la seva mesa electoral.

Bé, la qüestió és que jo he començat a implicar-me en la política municipal i, per tant, vaig decidir viure el procés de ben a prop. Hem creat amb un grup de gent un partit polític de caire municipal que té aliances en xarxa –com seria la CUP a Catalunya– amb un grup que va començar a una ciutat del Gran Buenos Aires, Morón.

Morón té la peculiaritat de tenir un Casal Català molt actiu, i és el que va donar cabuda a la primera colla de castellers que hi va haver fora de Catalunya cap als anys noranta.

Bé, la qüestió és que ens vam presentar en societat fent un acte amb un dels responsables de transparència de Morón. Podeu veure el vídeo per situar l’espectre del partit. No ens presentem a aquestes eleccions sinó que comencem a treballar des d’ara per tenir una proposta potent per a Bell Ville.

Tot i que probablement ja ho he explicat en algun altre post, som a l’interior de l’interior i les pràctiques caciquistes són moneda corrent per aquí. Per tant, sortir a la llum pública té una exposició que no deixa indiferent al dia a dia.

Total, i anant al tema de la foto, vaig viure les eleccions passades, les primàries a president, ajudant amb les dades a un grup de partits que donen suport a l’actual presidenta, Cristina Fernández de Kirchner. Va ser molt interessant viure-ho de prop i poder copsar els estats d’ànim.

Ja us n'aniré informant, però, per si no ho heu seguit, la presidenta va treure més del 50%. I aquí a Bell Ville, zona agrària epicentre del conflicte amb les patronals del “campo”, la presidenta va treure el 30%, impensable fa dos anys enrere. A la seu on estava jo els coets no paraven.

Xavi
_________________________________________________________________________________________________________
Foto: Se’m veu en el procés d’introducció de dades al local d’un dels grup de suport de la presidenta.

Vídeo: Notícia apareguda al canal de notícies local de la presentació de l’EDE Bell Ville (Encuentro para la Equidad y la Democracia).

Anterior       
Publicitat