15/02/2009: Parcs moscovites

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
(Aquest text va ser escrit a l'octubre del 2008)

A principis d’octubre va fer un temps excepcionalment bo a Moscou. Tenint en compte que a la tardor en qualsevol moment poden caure les temperatures o un bon ruixat, poder sortir sense abrigar-se és una ocasió que cal aprofitar, i que ofereix l’oportunitat no només d’airejar-se, sinó també d’observar.

Divendres a la tarda. En una placeta circular hi ha quatre bancs, i cadascun l’ocupa un grup de persones diferents. Assegut al primer, un noi amb una jaqueta de cuir interpreta amb una guitarra una cançó, probablement seva, mentre que un de més jove assegut al seu costat segueix, aplicat, els moviments dels dits per les cordes i, al davant, un home més gran, amb texans i una jaqueta de xandall vella, l’escolta i se’l mira, amb un lleuger somriure, provocat, possiblement, per unes cerveses.


Al segon banc, tres noies fumen i beuen alguna cosa en gots de plàstic, mentre discuteixen sobre el que els va dir una amiga i sobre com va la cosa entre la Maixa i en Dima. Als altres bancs seuen, successivament, una parella d’acaramel·ladíssims adolescents i dues acaloradíssimes dones d’uns cinquanta anys que, mentre ingereixen “cubates” de llauna embotides en gruixuts abrics, riuen escandalosament. En cert moment se m’asseuen al costat dos nois, havent-me demanat prèviament permís amb molta educació, i enceten una conversa en veu baixa i amb bastantes males paraules sobre la feina, el sou, el “quefe”, i totes aquestes coses.


Un parell de dies després vaig al parc Bauman, anomenat així en honor a un revolucionari del segle XIX, al centre de la ciutat. Hi ha un bonic teatret de fusta a l’aire lliure. Joves russos fotografien incansablement les seves xicotes o enamorades jugant amb les fulles daurades i vermelles que cobreixen el terra, mentre elles, models fotogràfiques de naixement, fan postures recolzant-se als arbres i abraçant-s’hi. Dues nenes petites es persegueixen en bicicleta, cridant i rient, per desesperació de sa mare (els russos educats no consideren de bon to cridar gaire l’atenció en públic).

L’escena més entranyablement russa és la que protagonitzen una parella jove i els pares d’ell o d’ella: el noi fa fotos de la gent, els arbres tardorencs i les fulles caigudes (als russos els encanta plasmar els canvis en la natura, potser perquè al seu país són tan evidents, sobtats i brutals) i la noia i els adults escolten, amb caritativa resignació i paciència, com el boig mig alcoholitzat de torn els explica els seus problemes, es queixa de la vida i els pregunta si és just que li passin totes aquelles desgràcies. Després s’acomiada i marxa, segurament en busca d’algú altre a qui poder obrir l’ànima.

Ferran
****************************
Foto 1: Camí en un parc moscovita
Foto 2: Parc dels Estanys del Patriarca
Foto 3: Jardins d'Alexandre, davant del Kremlin
Foto 4: Altra imatge del Parc dels Estanys del Patriarca

01/02/2009: Els mercats de Moscou

Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Mancats potser de la sensualitat i l’exotisme dels mercats asiàtics i de la calidesa dels mercats mediterranis, els mercats de Moscou, tot i això, són interessants, i a mi m’evoquen la ciutat que devia existir abans de la reorganització de la societat i l’economia que va representar la Revolució.

Ja siguin els mercats itinerants que un o dos dies a la setmana s’organitzen a diferents parts del centre o els mercats permanents, alguns dels quals són gegantins, dels afores, permeten conèixer el que es conrea al camp rus, i abasteixen la gran capital de productes frescos.

La venda de verdures i herbes sol correspondre als immigrants del Caucas. Àzeris, lesguians, avars, kabardins i txetxens, de cares colrades, les dones tapades amb mocadors virolats i tant elles com ells amb unes quantes, o totes, les dents d’or, criden els compradors amb un rus deficient darrere de taulons on es disposen muntanyes d’albergínies, tomàquets, cols, pebrots, fonoll, espinacs, alls, llimones, coriandre i alfàbrega.

Si t’hi acostes mentre les venedores conversen entre elles, tindràs l’oportunitat de sentir les llengües guturals en què parlen. De moltes parades de fruites, se n’encarreguen dones moldaves, i si et senten parlar en català potser n'entendran alguna paraula. A la temporada del raïm, se n’hi poden comprar de diferents tipus i procedències: “moscat” de Moldàvia, “kix mix” de l’Uzbekistan…

De l’Uzbekistan precisament provenen les colossals síndries (i els venedors), que omplen unes gàbies de ferro verdes que es van buidant a mesura que s’acosta la tardor.
Més típicament russes són les parades de verdures en vinagre i en salmorra: pebrots, tomàquets, col, fulles de parra, tot en galledes de plàstic. Si fas el badoc per aquestes botigues pot ser que et deixin tastar un trosset de cogombre marinat amb l’esperança que en compris.

Els peixos es venen en diferents formats: frescos (almenys aparentment), congelats, refrigerats i, els més interessants, al meu parer: els fumats i secs. El procés de fumat pot ser en fred o en calent, però l’aspecte tant dels uns com dels altres és impressionant: desenes de peixos lligats cadascun amb un cordillet, sencers, agrupats per espècies, com si encara fossin vius en un aquari macabre i suculent.

A la secció de carns trobarem llengües i peülles de vaca, i a les parades d’embotits es poden comprar exquisideses exòtiques, com el “kozy”, un embotit de carn de cavall d’origen tàtar que s’elabora en dues variants, la d’estiu i la d’hivern, o el “basturmà”, una peça estreta i aplanada de carn de vedella seca recoberta d’una pasta d’all i espècies.

Ferran
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Als anys trenta del segle passat, a la Unió Soviètica tot havia de traspuar fervor revolucionari. Tot vol dir tot, noms de persona inclosos.

Així doncs, a molts nens i nenes que van néixer a la URSS en aquella època els van posar noms com Antenna, Barrikada, Traktor, Elektrifikatsia, que evocaven la Revolució o celebraven les fites materials o les proeses que el socialisme havia assolit o tenia la intenció d’assolir.

La imaginació dels ciutadans soviètics va ser fructífera a l’hora d’inventar-se nous noms per als nous homes i dones que naixien en el nou món, i un dels recursos que van utilitzar per formar-los van ser acrònims basats en els cognoms i àlies dels ideòlegs del socialisme i dels líders del país dels soviets. Alguns exemples són Marlen (Marx i Lenin), Ninel (Lenin, al revés) o Stalen (Stalin i Lenin). Altres noms contenen en unes poques síl·labes un resum de la ideologia del moment, com, per exemple, Revol (“Revolutsiónnaia vólia”, que significa “Voluntat revolucionària”), Tomik (“Torzhestvuiet marksizm i leninizm”, és a dir, “El marxisme leninisme triomfa”) o Reomir (“Revolutsia okhvatit mir, o sigui, “la Revolució conquerirà el món”).

Alguns noms mantenen una semblança sorprenent (o potser no tan sorprenent) amb noms que a nosaltres ens resulten familiars… però a la Rússia de l’època tenien un significat que nosaltres no sospitaríem mai: Gertruda (“Gueroi trudà”: heroi del treball), Kim (“Komunistítxeskii Internatsional Molodiozhi”: Internacional Comunista Juvenil), Luidzhi (“Lenin umer, idei zhivi”: Lenin morí, les idees viuen”), Marselina (“Marks, Engels, Lenin, Internatsional, naródnaia àrmia”: Marx, Engels, Lenin, la Internacional, exèrcit popular) o Remir (“Revoliútsia mirovàia”: Mundial Revolució).

En pocs anys, doncs, van aparèixer un reguitzell de noms, tant de nen com de nena, com a resultat d’un dels esforços imaginatius més grans que deuen haver existit mai en la història de la onomàstica occidental.

En honor a la veritat, però, cal dir que, un cop adultes, la majoria de persones que es deien Industrii o Granada van canviar-se el nom per, possiblement, Ivan i Olga, més prosaics, però també més discrets.

I és que, si no ho haguessin fet i la tradició hagués continuat, avui en dia possiblement hi hauria a Rússia algú anomenat Elektron Tràktorovitx, és a dir, Electró Tractórez.

Ferran

*************************
Foto: Poble siberià
Escrit per: El 324
delicious  digg  technorati  yahoo meneame latafanera
Un vespre de primavera sèiem amb uns amics en un restaurantet del costat del riu. De sobte una amiga em diu: “Els de la taula del costat estan parlant del teu idioma.” A la meva esquerra, un grup de joves russos i russes feien unes cerveses i escoltaven un noi, que, pel que semblava, havia estat feia poc a Barcelona. “No és tan semblant al castellà com creia, ni al francès. Algunes paraules les pots entendre, altres no.”

Parlava del seu primer contacte amb la llengua catalana, que havia tingut bàsicament amb plaques de carrer i cartells publicitaris, però la impressió que li va provocar il·lustra el que creu molta gent. Treballant de lector de català estic acostumat a tractar amb gent que té una opinió formada del nostre idioma, o que si més no està disposada a formar-se’n una. I per això mateix m’interessa saber què pensen de nosaltres (i de la nostra llengua, especialment) els russos que no són filòlegs ni lingüistes.

Molts russos han sentit a parlar de Catalunya, en general com a destinació turística. També coneixen la Costa Brava, la Costa Daurada i, és clar, Barcelona, tot i que no sempre associen aquestes regions amb Catalunya (a part de Barcelona). Les persones més informades saben que a Catalunya s’hi parla un altre idioma que a la resta d’Espanya, però sovint ignoren que aquest idioma es parla en un territori més extens.

Una vegada, en un tren anant cap a Estònia, vaig haver de sentir que una dona jove, que havia estat de vacances a Mallorca, em digués que en aquesta illa, “els propietaris d’hotels, quan no volen que els entenguin, parlen en un dialecte propi”. Jo li vaig respondre que no parlen en cap dialecte, sinó en un idioma, el mateix que jo parlo i ensenyo. Però no va servir de gairebé res, es veu que ella ho sabia més bé que jo, vés per on.

La pregunta “és un dialecte de l’espanyol?” me la fan sovint molts russos quan explico que a Moscou ensenyo català. Per sort, no tothom reacciona igual que la meva companya de viatge a Tallin. Quan noto incredulitat, argumento que hi ha tantes semblances i diferències entre el català i el castellà com entre el castellà i el portuguès. Aquest argument sembla que convenç la gent. Ah!, i també n’hi ha que creuen que el català es parla al País Basc.

Si parlem de la situació política, com sempre, hi ha tantes opinions com persones, però per mi va ser interessant sentir com molts coneguts russos pronosticaven per a Catalunya el mateix destí polític que Kosovo, predicció que jo els vaig dir que era irreal.

Ferran
********************************
Foto: Vista del centre des de la Universitat
Anterior       Següent
Publicitat