03/07/2009: Venir per uns dies o viure-hi per sempre!

El tòpic del paisatge bucòlic i l'art que trobareu en cada poble, racó o ciutat, fan de la Toscana una de les destinacions turístiques italianes més importants... aquí ve gent de tot el món!

El que sí que em vaig dir a mi mateixa és que algun dia hauria de tornar a Florència… tenia la sensació que me n'estava perdent moltes coses, que aquell lloc era important. Volia tornar a veure per mi mateixa i amb molta calma tot l'art d'aquella ciutat... I ja ho veieu, han passat 21 anys i puc dir que ja fa dos anys i mig que em trobo vivint a tan sols 30 km del cor artístic del renaixement.
Deixant de banda els records… ja us ben dic que la Toscana ha estat un tòpic molt ben exportat. Per una banda, el cinema en fa publicitat amb pel·lícules com “Una habitació amb vistes” (James Ivory), “El pacient anglès” (Anthony Minghella) o el film també famós i més recent “Bajo el sol de la Toscana” (Audrey Wells).

L'estil i qualitat de vida, la tranquilitat i l'entorn natural fan que gent com el cantant Sting hagi fixat la seva residència en aquestes terres. Ja durant els anys 60 començaven a arribar en terres toscanes els primers anglesos enamorats del sol, el vi, l'art i el paisatge... i artistes que com Sting, troben aquí la inspiració per a les seves cançons.
El maig passat, la revista americana “Forbes” publicava un article on un grup d'experts en turisme i qualitat de vida va triar la localitat de Gaiole in Chianti (2.600 habitants) com el primer dels deu llocs més idíl·lics d'Europa per viure. Esclar que qui esta acostumat a viure en una gran ciutat aquí no s'hi trobaria a gust... però és ben cert que per gaudir d'un cert estil de vida s'ha de renunciar a alguna cosa.




No res, que jo també estic a punt d'agafar les maletes i anar-me'n de vacances. Estic segura que tots vosaltres deveu estar esperant tant com jo aquest merescut descans per oblidar-nos una mica de tot plegat! Quan torni ja us en parlaré...
Per la meva part, espero haver-vos donat una idea per fer un viatge o una "escapada" diferent!
Bones vacances a tothom i fins al proper article!
Gemma Grau Solé.
*************************
Foto 1: Casa rural a Castelfiorentino
Foto 2: Habitacio amb vistes a Chiesanuova
Foto 3: Jardins vil·la Rospigliosi a Lamporecchio
Foto 4: Paisatge de San Gimignano
Foto 5: Piscina d'una casa rural a Chiesanuova
Foto 6: Vil·la de Sting Il Palagio
Foto 7: Vil·la Rospigliosi a Lamporecchio
01/07/2009: El dia següent a la ‘semi’

El futbol no és l'esport més important ni aquesta Copa la segueix tothom per aquestes contrades, però és una oportunitat única per als meus companys de feina per riure's una mica del pobre Spaniard.
El cas és que el vicepresident de l'empresa va enviar la fotografia per correu a tota l'empresa, incloent-hi el president..., i a partir d’aquí tothom va seguir amb la broma fins que es va acabar el dia.
Molt divertits aquests americans!!!!
Ferran Blanco
*******************
Foto: Imatge de l'oficina decorada
29/06/2009: He tornat a Bombai

Recordo perfectament el primer dia que vaig arribar allà a mitjans d’octubre de l’any passat. Calor, humitat, molta humitat, soroll, cotxes per tot arreu, gent cuinant a les voreres abans d’anar a dormir, gent demanant a la finestra del cotxe. També, però, edificis, hotels i monuments fascinants.
El recorregut des de l’aeroport fins a Colaba, on tenia la residència en aquella ocasió permet creuar tota la ciutat i tenir, per tant, una primera impressió, i la recordo molt forta, de la urbe. Colaba és un dels barris millors de Bombai i és on es troba l’hotel Taj de trist record per a molts de nosaltres. La veritat és que em va causar molta impressió la quantitat i quantitat de barraques que hi ha durant el recorregut.
Els habitants de Bombai diuen que és la ciutat del món on la gent dorm menys, ja que estan o treballant o viatjant en un dels superatapeïts trens que circulen i que fan les funcions de metro. Jo afegiria que, per dormir en les condicions que ho han de fer la majoria, val més no dormir gaire.
Avui, un divendres al capvespre, la temperatura és si fa no fa la mateixa, és a dir, alta; la humitat també. Quant al soroll i cotxes per tot arreu també és més o menys igual.
 325.jpg)
Evidentment a l’octubre al xofer li hagués dit: “escolti, no pot anar més ràpid si us plau, per tal de passar-ne més via.
I la veritat que, per molt que ho intento, no puc arribar a veure el mateix que la primera vegada. Què ha passat? Simplement que la meva ment s’ha acostumat a una situació xocant fa uns mesos. I em sap greu.
I ara també entenc per què els que estan més o menys bé en el propi país es miren tota aquesta majoria en un to quasi despectiu on els que s’hi troben ja hi estan bé, i tampoc fan res per intentar sortir-ne; almenys la majoria.
I fixeu-vos que les coses mesurables del principi i al cap del temps continuen igual. Els tècnics ho veiem així, sempre mesurant!!!
És la vida, penso i recordo les paraules del primer “amo” que vaig tenir, ja fa força anys: “nano”, deia llavors, “la societat està muntada així i tu no la faràs pas canviar” Tenia força raó. I aplicable a l’Índia, crec que aquest país no canviarà. S’anirà arreglant de ben segur, però canviar, no canviarà. És una societat massa complexa.

El motiu? És clar, torno cap a casa. He acabat el treball que tenia encomanat. Amb la satisfacció personal de la feina ben feta, crec, torno, doncs, al costat de l’Antònia, l’Helena, dels pares, de la meva família en definitiva, dels companys, de l’ambient meu. Torno a Sabadell, la meva ciutat. Torno a Catalunya, el meu país.
Podré tornar a anar d’excursió!!!
Àngel Artigas
*********************
Foto 1: Mapa de Bombai, extreta de Wikipèdia
Foto 2: Imatge de Bombai
Foto 3: Panoràmica de Bombai, extreta de Wikipèdia
27/06/2009: Rússia multinacional: els pobles budistes


Els buriats habiten a diverses províncies de les zones frontereres amb Mongòlia, tot i que només els dels territoris més orientals són budistes (els occidentals són xamanistes). Gaudeixen de màxima autonomia a la República de Buriàtia, a la riba oriental del llac Baikal, amb capital a Ulan-Ude, on hi ha un excel·lent museu d’història, amb gran quantitat de pintures “thangka” i mobiliari religiós.

Mentre me l’estava mirant, a través d’un vidre des del pati del monestir, a –25 ºC, vaig pensar que aquest arbre devia ser el més envejat del món, ja que està plantat en una edificació especial amb calefacció i humidificadors que mantenen en vida a Sibèria aquesta planta originària de l’Índia.

Els calmucs són l’únic poble mongol i budista d’Europa. Originaris de Mongòlia occidental, el segle XVII van deixar la seva terra fugint de les guerres i es van establir a la depressió del mar Caspi. Avui en dia a la República dels Calmucs, amb capital a Elista, hi viuen uns 150.000 calmucs, que, malgrat que van tornar a practicar la seva religió amb força després de la desaparició de l’URSS, veuen com la seva llengua mor i la seva cultura s’assimila a la dels russos.
El budisme practicat a Rússia és el de la secta Gelupca, o del Barret Groc, que pertany al budisme tibetà, i podreu fer-vos-en una idea al temple budista de Sant Petersburg, un peculiar edifici de principis del segle XX.
Ferran Güell
********************
Foto 1: Banderes d'oració
Foto 2 i 3: Interior d'un temple budista
Foto 4: Rodes d'oracio al temple de Sant Petersburg
25/06/2009: De Baltimore... a Roma!!!

Al febrer vaig sol·licitar dues entrades al sorteig que fa la UEFA. En aquelles dates el Barça encara no havia ni passat de quarts de final, així que era una aposta arriscada, però amb aquest equipàs hi havia moltes possibilitats. També abans de saber si el Barça passaria de les semis contra el Chelsea em vaig haver d'agafar els dies de vacances a la feina per poder donar prou antelació al meu equip perquè es preparessin per passar uns dies sense mi.

En fi, enyorança a part, ja us podeu imaginar que al final tot va sortir rodó, vaig venir a Barcelona, vaig poder veure família, amics, etc., i a sobre me'n vaig anar a Roma amb el vaixell dels Grimaldi a veure la final. Per acabar-ho d'arrodonir, a casa som quatre socis del Barça, i ens van tocar dues entrades més al sorteig per als socis. Així que res, al final els tres germans Broquetas i la meva xicota amb entrada per anar a la final de Roma. Si m'ho diuen el 2006, quan, frustrat per no tenir entrades les buscava a la revenda, no m'ho hauria cregut.

L'any que ve guanyar-la a Madrid ja seria per morir-se. Atenció, que ja hem aconseguit Londres, París i Roma. Les capitals són el nostre fort!!
Martí Broquetes
***************************
Foto 1: Els tres germans Broquetas i l'Artur i la Gökçe abans del partit
Foto 2: Celebrant la victòria
Foto 3: Abans de pujar al vaixell
Vaig fer diversos vídeos del viatge i els he ajuntat en una minipel·lícula de 17 minuts
22/06/2009: Ja ha arribat l'hivern!

Molt allunyat del tòpic, al sud del Brasil fa fred a l'hivern i hi pot arribar a gelar i a nevar. Com a prova us passo una foto tirada a la serra propera a Criciúma, on la previsió per avui és de -3 ºC. De tota manera, els amants de l'esquí han de saber que no hi ha cap pista al país i que els caldrà anar a l'Argentina o a Xile per practicar-lo.

Ens vam trobar amb uns amics i de cop i volta, com que ja anàvem amb pantalons curts i vambes (la setmana passada no feia fred) vam decidir anar a jugar una mica a futbol amb els nanos al club on som socis. Us podeu imaginar la meva cara quan a l’arribar el pare de l'altra família treu del cotxe una bossa d'esport i comença a posar-se unes vambes de jugar a futbol (unes "chuteiras", que en diuen aquí).

I és que realment aquí el futbol és com una religió! Però ja us parlarem un altre dia del futbol... malgrat que no vull deixar-vos de mostrar que aquí també vam celebrar la victòria del Barça.
Una abraçada
Jaume
***************
Foto 1. El termòmetre aquest matí a Criciúma
Fotos 2. Imatge de la serra prop de Criciúma
Foto 3. El Jaume i la Madina celebrant la Champions dimecres passat


















Sindica aquest blog - RSS



