He sabut dels polèmics arbres de Nadal de la ciutat de Barcelona i m’he animat a fer unes fotos del arbre que han posat al meu modest (reitero: modest) barri.

Com podeu veure, el trist avet invoca més a estrènyer-se el cinturó que al malbaratament i la rauxa de butxaca pròpies de les dates de Nadal i Cap d’Any. I a sobre, amb la nevada que ha caigut aquests dies... el pobre encara ha quedat més pansit.

Com sigui... aquest arbre i la seva falta de trempera també són part Nova York, ciutat de contrastos en què la més pornogràfica de les opulències pot desplegar-se a escassos quilòmetres de la més escanyada de les insuficiències (rima i tot!).

Per exemple -i seguint amb els tema del dia (arbres de Nadal)- el meu modest avet a Woodside troba el contrapunt en el famós arbre del Metropolitan que cada any es decora amb valuosos ornaments molt antics; o el famós arbre del Rockefeller Center -imatge que molts de nosaltres hem vist en alguna pel·lícula o postal (poseu “rockefeller center christmas tree” al buscador d’imatges de Google, i vosaltres mateixos)- carregat de bombetes i brillantors, i flanquejats per querubins daurats que bufen al cel. Glamurosament diviníssim!

Doncs de nou, tot això és Nova York... des de l’arbre amb garlandes del segle XVIII fins a l’arbre amb 4 bombetes de 60 watts mal penjades. I seguim convivint en la diversitat.

Canviant de tema: tinc la sana intenció, aquests dies de Nadal, de dedicar algunes hores a compartir per aquest mitjà alguns dels racons i activitats que més m’agraden d’aquesta ciutat. Recomanacions, totes, subjectives i personals que espero que aquells que pugui o vulguin explorar, gaudeixin tant com jo.

Començo recomanant una missa “luba” a una església del Harlem. L’església es a l’Adam Clayton Powell Avenue, entre els carrers 124 i 125 (església adventista del 7è dia... crec que és).

Tenen servies els diumenges a les 11 i si els enganxeu en un bon dia, les panderetes, els apassionats crits de “Jesus” o “Praise the Lord” et fan recuperar / revifar / reforçar la fe (depenent del moment espiritual en què cadascú es trobi, està clar). Els turistes poden entrar-hi (si no és que està plena) i per respecte a la feligresia local recomano no tirar fotos. Ja me’n direu el què.

Bones festes a tothom!
Tina

Si hi ha unes dates que no em salto mai de venir a Barcelona, aquestes són les festes de Nadal. Dels últims deu anys, n’he passat cinc fora de Barcelona, però tot i així sempre he aconseguit combinar-m’ho per tornar a casa com a l’anunci d’"El Almendro".

Aquest any no ha estat una excepció, tot i que per temes econòmics ha estat un pèl peculiar. No vaig poder comprar el bitllet de tornada a Barcelona fins bastant tard, aquest any, i totes les combinacions eren molt cares, l'única amb un preu assequible era volar la nit del 24 al 25. Primer em va fer molta mandra perdre'm la nit de Nadal, però després de comparar preus em va semblar l'única opció raonable.

Així que ja em veieu a mi, a l'aeroport de Baltimore agafant un vol a les 9 del vespre del dia 24. És curiós veure que un aeroport està obert gairebé només per a tu, perquè era l'únic vol anunciat a la terminal internacional. Els assistents del vol de British anaven tots amb gorres de Pare Noel i la clientela del vol era majoritàriament de tradició no cristiana.

Tot i això sempre m'havia imaginat que volant en un dia com aquest, o el capità o la tripulació farien quelcom més per fer que es notés que era un dia especial. Però suposo que en el món políticament correcte en què vivim si fessin res per celebrar el Nadal a bord de l'avió algú reclamaria que també ho fessin en festes d'altres tradicions culturals.

Així doncs, després d'una escala a Londres, vaig aterrar al Prat a les 14.30h, just a temps perquè el meu pare em recollís a l'aeroport i em portés directament al dinar de Nadal. Tota una experiència que sortosament va sortir bé, ja que no hi va haver cap retard.

Ara per aquí tot són dinars, sopars, família i amics, realment són coses que un oblida que bé que fan sentir. Un s’acostuma a no tenir certes coses perquè les reemplaça amb d’altres, però després de només dos dies per aquí, ja se'm fa pesat pensar a marxar el dia 4.

Apa, bon Nadal a tots, o com diuen allà per ser políticament correctes: "Happy Holidays!"

Martí
**********************
Foto 1: Arbre de Nadal al aeroport de Baltimore
Foto 2: Trobada amb amics del DEO al cine Icària

Les tradicions nadalenques a París no varien gaire de les d’aquí. Fins i tot els pastissos del tronc de Nadal, que a Catalunya també existeixen, tenen la seva versió a França. El més curiós són les castanyes, que en aquesta època tenen més èxit que per Tots Sants, on hi havia parades al carrer però en tenien molt poca quantitat. Ara per Nadal es venen al costat dels bombons als supermercats i a preus força elevats: són castanyes ensucrades (“marrons glacés”). També tot tipus de fruita confitada, com la que podeu veure a la foto: per triar i remenar!

I atenció, perquè la crisi pot tenir com a beneficiari al país del xampany el cava. A la ràdio, el grup comercial Leclerc anunciava el Freixenet i en garantia la qualitat i el mètode d’elaboració. El preu no té competència i ve a ser el mateix. Per cert, l’anunci del cava s’acaba amb un “Viva l’Espagne!”.

El que fa veure que és Nadal són les moltes llums en punts concrets de la capital, com per exemple, les galeries Lafayette i els Camps Elisis. Els primers magatzems, amb més seguretat després de l’ensurt dels artefactes terroristes a un altre comerç pròxim, el Printemps Haussman.

La il·luminació de Lafayette està en competència amb la del Corte Inglés. No sé d’on els venia la inspiració, però em recordaven, pel dibuix i per la quantitat de llum, a la porta d’entrada a la Feria de Abril (mireu les fotos i ja em direu si esteu o no d’acord amb mi).

A banda de la llum per fora, us recomano que hi entreu per veure el seu arbre de Nadal de cinc pisos d’alçada... que no té base! S’aguanta per uns cables a la paret a la galeria central. Això sí, si el sovintegeu aquests dies us costarà moure-us...!

Als Camps Elisis la decoració s’allarga més, per alguna cosa és una de les avingudes comercials amb més glamur del món. Des de finals de novembre ja funcionaven tots els arbres de color blau, des de l’Arc de Triomf fins a la plaça de la Concòrdia, on si ho voleu podeu pujar a la nòria que hi ha instal·lada. A més, hi ha un mercat de Nadal amb diferents cabanes, algunes d’elles temàtiques per països.

Doncs pels que viatgeu per aquestes dates, us deixo amb aquestes recomanacions, tot i que els que estem lluny de casa les passarem a Catalunya. Molt bon Nadal! Joyeux Noël!

Jordi
**************************
Foto 1: Fruita confitada
Foto 2: Façana Lafayette
Foto 3: Arbre Lafayette
Foto 4: Camps Elisis

La fera de Manhattan respira cristalls de gel engalanada amb uns llums de Nadal que brillen amb menor intensitat que en anys anteriors. "Next Stop: 145th Street" crida el conductor del tren. Són les 8 del matí i queden hores perquè s'acabi l'any.

Next stop "125th Street" sento pels altaveus però amb els ulls ja closos veig com aterra un avió a un aeroport que es diu Kennedy. Talment una successió de fotogrames infinits veig un primer pla d'uns ulls molt oberts i un contraplà d'una ciutat plena de gratacels amb finestres il·luminades.

El tren platejat continua corrent per les artèries subterrànies de Manhattan mentre el dolç somni del record travessa el meu cervell. L'arribada a l'alberg del carrer 103, les primeres entrevistes a les Universitats, la sensació d'estar perdut, les olors de Chinatown, les garlandes de Little Italy, l'arbre de Rockefeller Center, els aparadors impossibles de Bergdorf Goodman, la nit il·luminada de Van Gogh del MoMA, el "studiolo" del Metropolitan Museum, els Vermeer de la Fritz Gallery, etc. Imatges i més imatges transcorren a una velocitat directament proporcional a la del metro. Em desperta un altre cop el conductor: 59th Street. Colombus Circle.

Portes tancades, next stop 42nd Street – Times Square. El tren comença a agafar velocitat mentre a l'exterior, sobre l'asfalt irregular de Nova York, les pantalles multicolors de Times Square continuen defensant la vigència del capitalisme en temps de recessió econòmica.

Del carrer 42 a Penn Station, la pròxima estació, no hi ha massa distància. Un minut després les portes es tornen a obrir i passatgers anònims surten i entren del tren talment en la pel·lícula ¨The Crowd" de King Vidor. La memòria fràgil em transporta ara a l'any 2007. En el somni ja no hi ha personatges anònims sinó cares molt conegudes: pare, mare i germana arriben a Nova York a celebrar el nostre primer Nadal a la ciutat. En els seus ulls veig que venen disposats a que Nova York els influenciï.

Amb el dolç record del millor Nadal de la meva vida arribo a una estació coneguda: 14 Street. Sé que si baixés del tren, pugés les 10 escales i caminés un bloc cap a l'est arribaria a la meva universitat. Però no ho puc fer: ja fa quatre mesos que em vaig graduar. El tren abandona l'estació i me n'adono de com trobo a faltar la meva Universitat.

West Fourth crida el conductor. Aquesta és la meva estació. Em poso els auriculars, sona Coldplay, surto al carrer i camino cap a l'Oest. Agafo Carmine Street, creuo la setena avinguda i el carrer Hadson i l'olor de la xocolateria que hi ha al costat de la meva oficina posa un punt de dolçor a l'amargor de l'anar a treballar.

Obro la primera porta, Coldplay continua sonant, obro la segona porta i dic bon dia al recepcionista qui em respon dient que hi ha un paquet per a mi. Me'l dona. En el llegeixo Correus i una cal·ligrafia molt familiar em trasllada a Sudanell, el meu poble. És 25 de desembre. Acabat el primer i segon plat arriba el moment dels postres. Amb ulls d'infant espero que la mare obri el paquet de torrons que a mi m'agraden.

Amb nervis obro el paquet groc i els ulls d'infant reapareixen. Són les nou del matí. Estic a l'oficina de Nova York però el veritable Xavi es troba amagat darrera d'uns ulls blaus que emocionats diuen "gràcies" a les dues persones més importants de la seva vida: els meus pares.

A ells, a la meva família i a tots vosaltres, us desitjo un molt Bon Nadal i un pròsper i feliç any 2009.

Xavi

Nadal, paraula màgica. A tothom li brillen els ulls al sentir aquesta paraula en aquest país, especialment si s’és o es té canalla.

Calendari d’advent
El Nadal a Noruega se celebra de manera ben especial i tot comença el primer dia de desembre amb el calendari d’advent. Un calendari molt popular a tots els països nòrdics, qual té un regal per cada dia, fins al 24. Cada matí la meva canalla es lleva del llit amb un salt i amb un somriure molt especial... Calendari d’advent!

El calendari d’advent també se celebra cada any amb diferents versions: la publicació setmanal per a canalla Donald Duck (entre moltes altres publicacions), mooooolt popular a Noruega, també ofereix un calendari d’advent amb molts regals. La televisió publica noruega (NRK) emet, des dels anys 70, unes sèries amb un capítol per cada dia del calendari d'advent. Unes sèries molt boniques i populars a Noruega, però que no només són per a canalla, sinó per a tota la família. N’hi ha un parell de molt especials i divertides, The Julekalender i Jul i Blåfjell, que nosaltres seguim cada any especialment.

Julenissen
Aquest és el nom del Pare Noel a Noruega, una figura prou semblant a la resta de pares Noel. Tot i així, hi ha una versió noruega també molt popular... els "nisse". Aquestes criatures, com follets de bosc, viuen (;-D) prop de granges i se’ls hi deixa menjar i algun regal, per així tenir un bon any.

A les bressoles i escoles
Santa Llúcia (Luciadagen) que és un dia, el 13, molt marcat. Una tradició sueca adaptada amb veles, desfilen cantant la cançó de santa Llúcia i reparteixen una mena de pans (lussekatter) que es preparen el dia anterior.

Els diumenges de desembre s’encén una vela en memòria dels que ho passen malament i es canta una cançó, això, a les escoles, es fa els dilluns (generalment).

També es fan tallers de decoració de Nadal, on tot tipus d’ornaments nadalencs són més que populars. Cistelletes de paper en forma de cor, cadenes de paper de colors, targetes de Nadal, cors de felpa...

També és molt tradicional preparar galetes de gingebre (pepperkaker) i galetes de Nadal, entre altres moltes opcions, tant a casa com a la bressola i escola. Però potser el més tradicional és fer la caseta de gingebre, que es trenca i es menja passat Nadal.

Just abans de Nadal també es fa una festa d’arbre de Nadal (Juletrefest), on tothom es reuneix per ballar i cantar.

El 24 de desembre
La verdadera celebració de Nadal és, però, el 24 al matí. Nosaltres el celebrem començant el dia amb uns petits regals en un mitjó ben gran. El dia continua amb menjar de Nadal (Pinnekjøtt) i visites per repartir regals o simplement per compartir el dia amb família. Cap a les 5 de la tarda aproximadament obrim part dels regals. Durant la nit, quan la canalla està fent nones, n’obrim algun més de regal, acompanyat d’un bon ressopó de pa amb tomàquet.

Dia de Nadal
El dia 25 comença fent cagar el tió, mentre cantem la tradicional cançó. Un tió ben especial, ja que està fet d’un arbre de Mt. Lemmon (Arizona), lloc que és molt especial per a nosaltres i que malauradament fa uns anys va cremar quasi tot. La resta del dia el passem en família i amb activitats fora de casa, com anar en trineu o esquiant o simplement jugant amb la neu. Aquest dia, sovint, també fem paella.

Sant Esteve
El 26 de desembre, com no, també és ben especial per a nosaltres. Aquest dia el passem recollits en família, normalment a casa dels avis.

Cap de xai
Durant aquestes dates els veïns del carrer on vivim ens reunim per menjar una cosa un xic impactant, però prou tradicional... cap de xai. El bullim i cadascú en menja mig, ulls inclosos. Bé, el que vulgui esclar. És una tradició que ve de fa molt i que nosaltres també la seguim, tot i que costa de menjar... bo que és ben acompanyant amb prou "akevitt"(encara pitjor...) i altres menjars més normals.

Cap d'Any
I arribem a Cap d’Any, on és molt tradicional de celebrar les 12 de la nit, havent menjat amb família o amics, amb focs d’artifici. Com que és molt tradicional i es concentra tot en un quart d’hora, l’espectacle pot ser molt i molt espectacular. Nosaltres, siguem on siguem, sempre tenim algú al telèfon comptant les campanades, mentre algú de nosaltres també menja el raïm. Una mena de malabarisme festiu i tecnològic, però que és ben especial i emotiu. Sempre hi ha crits de "Godt Nytt Ar", "Bon Any Nou" i "Happy New Year", molt de soroll i molta alegria.

Cap d'Any també és cèlebre amb recolliment familiar i visites.
Com podeu llegir, els regals són importants, però el contacte humà, estar en família i amics, és el més important. Qualsevol excusa és bona per estar molt a prop dels teus, sobretot si hi ha bona teca o una bona estada a l’aire lliure.

Decoració
Sobre decoració, als països nòrdics són molt normals les decoracions de llum a les finestres, per donar calor en les nits fosques d’hivern. Nosaltres decorem la casa amb motius nadalencs, arbre de Nadal i, com no, el nostre tió. Una peculiaritat als països nòrdics és decorar l’arbre amb banderetes petites del país. Nosaltres, com no, hi pengem de noruegues, americanes i catalanes i un munt de decoració per recordar els anteriors nadals. Tradicionalment el dia 23, però nosaltres el decorem un xic més aviat i tots junts: ara que l’estel damunt de l’arbre el posa na Núria, la menuda de casa.

Una cosa molt especial per Nadal, que a mi em va sorprendre de manera molt positiva i que seguim molt rigurosament, és el fet de recordar els que ja no hi son. El dia de Nadal el cementiri s’omple de gent i la llum de les espelmes il•lumina els cors dels que ja no hi són presents. Els cementiris són un espectacle. Tot plegat molt emotiu i familiar.

Com podeu llegir, el Nadal a Noruega, si es té canalla, pot ser molt entretingut, divertit i especial. Potser un xic més que a la resta de països.

Xavi
***********************************
Foto 1: Davant l’arbre de Nadal
Foto 2: El trineu és moooolt divertit
Foto 3: Preparant galetes de gingebre
Vídeo: Uns instants de cap d'any
Foto 4: Tradició de Cap d’Any
Foto 5: Na Núria posant l’estel
Foto 6: Tradició de recordar els que ja no hi son el dia de Nadal

“S’encén una espelma, després la segona, després la tercera i amb la quarta ja tenim el nen Jesús davant de la porta”

Nadal ja arriba i a Alemanya gairebé amb aquest dia s’acaben les celebracions nadalenques. La preparació del Nadal comença exactament quatre diumenges abans.

Els nens segueixen les festes pel calendari de Nadal i obren una porteta que conté una petita sorpresa. Durant les quatre setmanes anteriors cada diumenge es parla de l’advent i s’encén una espelma de l’Adventskranz. Els nens ho tenen molt fàcil per saber quan arriba Nadal, amb el quart advent cremen totes les espelmes i això significa que el Christkind (nen Jesús) és a punt d’arribar.

Per descomptat a casa meva tenim les quatre espelmes enceses. El meu fill ja ho sap i m'ha dit amb ulls grossos:
- Mama, el Christkind steht vor der Tur
- Sí, fill meu, el Nadal ja és a la cantonada!

El dia 24 a la nit no vindrà el Pare Noel, sinó el nen Jesús. Sempre va acompanyat dels angelets que l’ajuden a portar els milers de regals per als nens d’Alemanya, i sempre ho fa de la mateixa manera.

De cop, durant el vespre se sent com sona la campaneta que tenim penjada a l’arbre com si fos una bola de Nadal més… i els nens corren a veure què passa i per si encara poden trobar-se amb el famós Christkind. Però sempre passa el mateix! La part de sota de l’arbre està plena de regals i sense rastre del nen Jesús!

És clar que això s’oblida ràpidament: els nens estan tan il·lusionats amb els paquets que ja no s’interessen més pel Christkind, que s’amaga sempre molt de pressa.

El dia 25 és el primer dia festiu i el 26 és el segon. Després es pot dir que el Nadal a Alemanya ja s’ha acabat, però nosaltres el fem durar més. Agafem un avió i cap a casa dels avis a Catalunya falta gent! Quan arribem se’ns tornen a omplir els ulls i les orelles de la il·lusió nadalenca. I és que els Reis Mags i patges que vénen de l’Orient encara no han arribat a Catalunya, arribem just a temps per rebre’ls!

Us desitjo a tots els lectors, usuaris i treballadors del portal 3cat24 unes molt bones festes en companyia dels vostres i que el Pare Noel, el Christkind o els Reis siguin generosos amb tots vosaltres!

Una forta abraçada i fins al gener,
Mercè Navès