Avui, recta final de la campanya, els socialistes catalans hem presentat la darrera tanca electoral d’aquestes eleccions generals. I ho hem fet com vam començar la campanya: amb optimisme i bon humor.

La tanca simbolitza la “Z” de Zapatero i recorda la d’un personatge legendari: el Zorro, un heroi que lluita contra la injustícia, amb humor, gens amant de la violència, que té com a principal arma la seva intel•ligència, la seva audàcia i la seva valentia. Un personatge que defensa il•lusions col•lectives, amb un cert toc de romanticisme, però tocant de peus a terra.

Em sembla que aquesta és una forma amable i simpàtica de representar el que està en joc el proper 9 de març, i d’animar a la gent a anar a votar. I animar-la a que el vot sigui socialista perquè en els propers quatre anys tornem a tenir un Govern de progrés, que continuï estenent els drets socials, i alhora compromès amb el futur de Catalunya.

No és el mateix que el proper president d’Espanya es digui Zapatero o Rajoy. No és el mateix tirar cap endavant amb un govern progressista o tornar enrere amb un govern que s’oposa a les nostres inversions a infraestructures i al nostre Estatut. No és el mateix tenir més drets que tenir més dreta.

Els catalans i catalanes tenim a les nostres mans el futur del nostre país. Tot indica que Zapatero i Rajoy empaten en escons i diumenge pot passar de tot. Però el que és segur és que el vot dels catalans i catalanes serà clau per decidir el futur Govern d’Espanya. I que només el vot al PSC evitarà que el PP torni. Abstenir-se és com votar PP. Només si omplim les urnes de vots socialistes evitarem que el PP torni a governar.

Resulta incomprensible. En principi, una entrevista d’un polític amb empresaris en campanya electoral hauria de ser un acte agradable, sense tensions, de coneixement mutu. ¿Què pot haver passat per a que el número dos del PP acabi insultant els empresaris gironins qualificant-los de “gorreros”? ¿Què ha d’haver passat per què la cap de llista del Partit Popular per Girona, Alícia Sánchez-Camacho hagi de tornar a la cambra on es reunien per demanar disculpes als assistents?

No res. No ha d’haver passat res. Simplement que els empresaris de Girona van conèixer l’autèntic Manuel Pizarro, el que fins fa poc es deia amic de Catalunya ara titlla els catalans de “el amigo sablista”. Aquest és l’autèntic Pizarro en estat pur, l’amic íntim d’Aznar i enemic declarat de Catalunya, el de les apagades, el que tots recordarem per sempre més per haver preferit una Endesa alemanya abans que catalana. I, a partir d’ara, per haver tornat a insultar als catalans, acusant-nos de gorreros.

Les paraules del número dos de Rajoy són un bon reflex de quina és la consideració que aquest PP té envers els catalans i catalanes. De nosaltres depèn que el 9 de març aquest PP es torni a quedar a l’oposició o estigui al Govern, en la legislatura on, per cert, haurem de negociar el nou finançament. Esperem, pel nostre bé, que no hagi de ser amb Pizarro com a Ministre d’Economia.

El passat divendres va tenir lloc el debat dels 5 candidats per Barcelona dels partits amb representació parlamentària. Vaig sortir satisfeta de com es va desenvolupar un debat que va permetre als ciutadans conèixer les propostes i els arguments de les principals formacions polítiques catalanes.

Per la meva part, vaig tenir ocasió de plantejar les propostes econòmiques i socials dels socialistes catalans volem dur a terme en els propers quatre anys, en el marc d’un debat plural i obert, on va quedar palès que les formes de la política catalana són ben diferents de l’estil de fer política que predomina en altres llocs. L’única excepció la va protagonitzar la candidata del PP, Dolors Nadal, que en alguns moments va intentar importat l’estil i el mètode de fer política d’alguns dels seus companys de Madrid.

D’altra banda, el debat del divendres va ser especialment útil per deixar clar el que es juga Catalunya el proper 9 de març, que no és altra cosa que o bé tenir un president del Govern com Zapatero, que aposta pel progrés i el futur del nostre país, o un govern del Partit Popular ancorat en el catastrofisme i la demagògia, que ja ha deixat molt clar que no respectarà els compromisos en inversions per a les infraestructures catalanes i que tornarà a impulsar el transvasament de l’Ebre.

Malgrat la confusió i la desorientació que pateixen alguns, convé que catalans i catalanes no perdem la perspectiva i siguem conscients de què ens juguem en aquestes eleccions. Del seu resultat en depenen moltes qüestions fonamentals per al nostre benestar i el nostre futur.

Hem de lluitar contra la injusticia, contra la violència, contra el masclisme, contra aquesta xacra.

És cert que en aquesta legislatura hem aprovat la Llei Orgánica Integral contra la Violència de Gènere. Hem creat jutjats però hem de treballar més. Hem de defensar la igualtat cada dia, fins a eliminar tragèdies com les d’ahir per sempre. No podem ni debem acostumar-nos a aquests crims.

Hem lluitat molt per a establir una Llei Contra la Violència de Gènere, que reforça els mecanismes de protecció de les víctimes, i explica que durant 2006 es registressin un terç més de denúncies per aquest tipus de delictes que l'any anterior.

•En total, van passar de 73.469 procediments penals a més de 95.000. D'ells, 63 van ser per homicidi o assassinat i més de 10.000 per lesions en l'àmbit familiar.

La nova Llei Processal Penal estarà adaptada a les necessitats de l’enjudiciament ràpid i, en els casos que sigui possible, afavorirà la mediació; i garantirà, en tot cas, la doble instància penal i la revisabilitat de les condemnes. A més, impulsarem la màxima protecció a les víctimes dels delictes, amb especial atenció a les víctimes de la violència de gènere i als menors.

Hem de prevenir, hem d’actuar i també respondre. No més mortes per la violència de gènere.

Ahir, vaig tenir ocasió, durant un miting a Mataró, d’incidir en un tema importantíssim: la igualtat real de drets dels ciutadans. I amb això, em refereixo a la Llei d’Igualtat que els socialistes hem aprovat en aquesta legislatura. Una Llei que garanteix que homes i dones tinguin i puguin gaudir dels mateixos drets de forma efectiva.

Sens dubte, és una de les normes més compromeses amb la igualtat que existeixen al món, que amplia els drets que avui tenen dones i homes, i que alhora, suposa la garantia d’efectivitat real de drets que encara no són plenament vigents, com la igualtat de salari per igualtat de feina.

En l’àmbit electoral, l’aplicació d’aquesta llei ha suposat que, després de les últimes eleccions municipals, haguem passat de tenir un 19,8% de regidores als ajuntaments espanyols a tenir-ne el 44% en l’actualitat. És a dir, més del doble.

La resposta del PP a aquesta reforma, com en tantes altres que s’han portat a terme en matèria de drets civils (el cas dels matrimonis homosexuals, n’és un altre bon exemple) ha estat recórrer la Llei d’Igualtat al Tribunal Constitucional. Un Tribunal Constitucional que, per cert, va desestimar el recurs.

Sigui com sigui, el Partit Popular ha demostrat la seva oposició a què les nostres institucions comptin amb una representació paritària i que, per tant, se semblin més a la societat a la que representen.

Queda clar que en matèria d’igualtat, com en tantes altres coses, Zapatero y Rajoy tampoc són el mateix.

Ahir vaig tenir el plaer d’anar a Vilanova i la Geltrú, a un míting amb el seu alcalde, Joan Ignasi Elena. L’acte va quedar marcat per les declaracions del PP, que encara no complerts dos dies de campanya, ja ha anunciat que si arriba a governar, aplicarà tres mesures que afecten directament a Catalunya:

-anul.larà l’acord Solbes-Castells sobre la inversió de l’estat a Catalunya, de 34.500 milions d’euros.
-suprimirà l’Agència Tributaria Catalana.
-recuperarà el Pla Hidrològic Nacional.

Precisament, aquests tres punts posen sobre la taula el que els socialistes portem afirmant des de fa molt de temps: els avenços de progrés, que són, a més a més, avenços en els que Catalunya n’és protagonista i beneficiada, perillen ara més que mai.
Avui he estat capaç de confirmar aquesta impressió a l’acte que ens ha reunit als socialistes a Tarragona, al que han assistit més de quatre mil persones. Entre ells, l’acalde Pep Felix Ballesteros, el cap de llista per Tarragona Francesc Vallès i dos convidats de luxe, el president de la Generalitat, José Montilla i l’expresident del govern Felipe González.

Una vegada més, Felipe ens ha enlluernat amb la seva oratòria, la seva experència i la seva capacitat d’entendre el que volen i necessiten els ciutadans d’aquest país. Mai podrem agrair-li prou l’esforç i la feina que va fer per a poder aconseguir que Espanya fos un país modern, posant en marxa uns plans públics d’educació i sanitat i un sistema de pensions que van ser revolucionaris.

Quina diferència, quan pensem en el PP! Ells amaguen el seu expresident, l’Aznar, que en vuit anys, tot el que ens ha deixat són records de mentides, abusos i fets tran tristos com la guerra d’Iraq a la memòria.

Com deia abans, l’acte d’avui a Tarragona ha estat cabdal per a poder compartir una estona amb la gent d’aquesta terra, que sap tan i tan bé, quina diferència hi ha entre el partit popular i el partit socialista. Els tarragonins havien patit en carn pròpia l’amenaça del transvasament de l’Ebre i ara, aquesta amenaça es torna a acostar.

Catalans i catalanes: tenim a les nostres mans barrar el pas a aquesta dreta que ens està dient que vol tornar per fer politica contra Catalunya. El proper president pot dir-se Mariano Rajoy o pot dir-se José Luis Rodríguez Zapatero. Ja tots sabem quin dels dos vol asfixiar econòmica i socialment a Catalunya. Ara hem de demostrar que no el volem a la Moncloa.

Vull saludar a tots els internautes que seguiran aquesta campanya des del 3cat24, i donar-vos les gràcies per llegir el que serà un diari d’aquests dies molt i molt intensos.

Ahir a la nit vam inaugurar la campanya al Poliesportiu del Guinardó. Va ser un acte molt emocionant, gràcies a la participació d’uns cinc-cents companys i companyes, entre els que s’hi comptaven el President José Montilla i l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu.

Per a mi va ser un símbol del que volem els socialistes: un acte per a reunir la força i l’optimisme que volem transmetre al tots els ciutadans d’aquest país.

De tota manera, reflexionant una mica sobre els esdeveniments de l’última setmana, hem de saber transmetre que aquestes eleccions son decisives per a Catalunya i que Catalunya és decisiva pel resultat d’aquestes eleccions. De la seva participació depèn que el dia 9 de març presideixi el govern d’Espanya Mariano Rajoy o ho faci José Luis Rodríguez Zapatero amb un govern de progrès i amic de Catalunya.

Ja sabem quina oposició hem tingut durant aquests quatre anys, amb un PP feroç que ha insultat els catalans, la nostra llengua i els nostres símbols. Un exemple d’aquest rebuig s’acaba de fer públic amb l’afirmació que ha fet Dolors Nadal avui mateix; si el PP guanya les eleccions, disoldrà l’Agència Catalana Tributària, de recent creació. També avui mateix, la mateixa Nadal ha assegurat que el seu partit recuperarà el transvasament de l’Ebre si guanyen les eleccions.

Tots els avenços socials i econòmics que hem anat aconseguint per a Catalunya, la majoria de justicia històrica, volen ser tirats enrera pel Partit Popular. Per això el nostre lema: “No és el mateix”.

Aquesta tarda, després d’arribar en AVE a Barcelona, tinc el meu primer míting de campanya, a Vilanova i la Geltrú. Demà us explicaré com ha anat.

Aquest és el blog de la cap de llista per Barcelona del PSC, Carme Chacón, en l’especial de les eleccions generals del 3cat24.cat. Una via de contacte directe amb la líder del PSC. Durant la campanya, del 22 de febrer al 8 de març, la candidata del PSC escriurà les seves reflexions, comentaris, propostes i idees a la ciutadania catalana. Els usuaris del 3cat24.cat podeu deixar els vostres comentaris sobre el tema.