La vaig anar a veure l'altre dia. Sincerament, no ha respost a les meves expectatives. Comparteixo l'opinió generalitzada que la pel·lícula té escenes d'autèntica poesia. Lamentablement, són només quatre escenes, i crec que el Sr. Portabella ens hagués pogut estalviar la resta... Els actors, gairabé tots desconeguts, quedaran en els anals de la mediocritat per les seves respectives interpretacions. No els culpo, tenint en compte que és difícil comunicar quan no sembla que hi hagi res a dir... a part és clar de la grandiositat de Bach. Però per fer això, només calia un videoclip! I és que, en el fons, la pel·lícula no és més que això: quatre grans videoclips sobre composicions de Bach més una gran quantitat de palla per omplir. Potser el Sr. Portabella ha vist massa David Lynch últimament i ha decidit provar això de rodar sense guió. No li ha anat bé. I de la tècnica, perquè parlar-ne. Enquadraments fàcils i prou.
Aprofito per felicitar-vos pel blog i pel programa.
Salutacions cordials,
MikelBCN

Jo vaig anar a veure aquesta pel.lícula per donar suport al cinema català, per amistat amb un dels d'aquest programa i perquè Bach és el meu músic preferit. Estic d'acord amb tot el comentari precedent del MikelBCN, sobre tot pel que fa als actors i a la manca de guió. M'he aburrit molt. I escoltar Bach amb una pianola -del principi i del final, és una llàstima. L'escena del metro és de les millors. Però és el de Barcelona! i no se'ns diu perquè. Sorprèn perquè les escenes d'abans i després són d'Alemanya.
El descobriment de les partitures de Bach per part de Mendelsson és una bona escena.
Al final, sentir Bach tot veient la partitura m'ha impressionat.
Hi ha certs moments claus on es passa de la contemplació a alguns monòlegs o diàlegs claus que no hi ha temps de llegir els subtítols i es perden frases fonamentals.
El millor, però, el títol. Bach va ser un geni.
Bon any a tots

Totalment d'acord amb el que dieu els dos! Vaig anar a veure-la la setmana passada i vaig sortir molt descontent. El millor, l'escena del metro.
Jo també vaig anar-hi per donar suport al cinema català, i perquè Bach és simplement el més gran. Però, podem parlar de pel·lícula catalana quan no hi ha ni una sola paraula pronunciada en català? Suposo que sí, perquè com es mostra a la careta del principi, ha rebut el suport dels nostres impostos.
Ah, vaig estar escoltant l'entrevista al Sr. Portabella. El vaig trobar molt arrogant. Això de fer pel·lícules sense argument ja ho feia Fellini fa molts anys, i amb molta més gràcia!
Anyway, bon any a tothom! Menys al Portabella, què és un pesat.

Rebut a blogdenit@catmusica.cat

Vaig anar a veure la pel.lícula abans de la nit de cap d'any i va ser una bona manera d'acabar el 2007.

La recomano absolutament per moltes raons.

Potser la principal és que m'agrada la idea que han tingut de treure la música de Bach dels auditoris i les sales de concert, per portar-la a situacions de vida quotidiana. Un camioner que toca Bach amb una armónica, un grup de viloncelistes que l'interpreten en un vagó de metro, una partitura que serveix per embolicar la carn que arriba a mans de Mendhelson ...

Si un hi busca un guió lineal i una història amb inici i final, es trobarà decebut. No hi ha aquesta estructura sinó més aviat una dispersió de temps (s. XVIII, s. XIX, s. XXI) i de llocs (Leipzig, Barcelona, ...) units pel fil de la música i per la figura del compositor alemany. Potser la imatge que simbolitza aquests lligams entre escenes és la dels rius, aquells grans rius navegables de centreeuropa que son els protagonistes de algunes de les escenes de la pel.lícula.

Ningú negarà a Portabella la seva vocació internacional i europea. Potser, a tall de crítica, se li podria dir que la Europa que vol representar, la dels grans rius és una Europa més aviat a lo Salvador Espriu, es a dir "I com m'agradaria d'allunyar-ne nord enllà". Tot és net, culte, ric però una mica tibat i encarcarat.
També hi ha l'Europa mediterrànea, dels torrents secs, de la brutícia i de la creativitat (vaja la de Pere Quart)

Però és clar, parlem de Bach i aquí a Bach encara l'escoltem als auditoris.

records i continueu unint música i cinema!!

Santi

Rebut a blogdenit@catmusica.cat:

Hola,
Hem vist la película de Pere Portabella i ens ha agradat.
Per la llibertat com l'ha dirigda Pere Portabella,.
Per l'estética de les imatges .
Per la sel.lecció de la música de la banda sonora.
Per la passió Europea que traspua.
Per ser un producte que no cal encasellar-lo i val per ell mateix
En definitiva per la seva originalitat .

Josep Maria

Bach,el mes gran..sens dubte. O dels mes grans i el meu preferit.
I..."touche pas mon potte"... perquè la peli. és sublim!!!!
Ha entrat a la llista d' aquelles películes que vaig anar a veure 3 o 4 vegades seguides.Insaciable!!!
Un fort BRAVO per a Portabella