La caiguda dels serveis internet de BlackBerry va durar gairebé 4 dies. Per compensar-ho, les operadores faran descomptes i els clients rebran un regal de 100 dòlars en aplicacions. Però per no perdre clients, possiblement la millor compensació és que canviïn com funcionen els seus terminals a internet.

L'avaria d'un commutador de xarxa fou la causa de la pana. Es tracta d'un aparell que permet agrupar un conjunt de servidors perquè passin per un sol fil. Per entendre-ho, basta comparar-ho amb un endoll múltiple, conegut com a «lladre»: basta un fil per alimentar diversos aparells domèstics. L'avaria del commutador de xarxa va provocar que molts servidors es quedessin fora de línia. Les dades destinades a ells foren desviades a altres servidors, que en poc temps quedaren inundats i fora de servei. Uso la paraula «inundats» perquè el trànsit de l'aigua s'assembla molt al de les dades. Doncs bé, a can BlackBerry hi arriba una rierada constant perquè fan passar per casa tot el trànsit d'internet dels seus clients.

Aquest és el primer problema de la infraestructura en què es basa BlackBerry: gestionar tot el que els seus clients reben i envien a internet. El segon és que s'ha intuït que la cosa no està ben dimensionada; calia que haguessin tingut prou servidors, abastament potents, per absorbir el trànsit que no podia recollir el commutador avariat. Els commutadors s'avarien, però en aquest cas també va fallar el sistema d'emergència per quan un commutador important s'avaria. Fet i fet algun empleat de la casa hauria de desendollar-ne un cada setmana, sense previ avís i a l'atzar, per comprovar que funcionen els plans d'emergència. I que si no funcionen la resta de xarxa pot gestionar l'allau de dades. Un informàtic m'explicava, fa cosa de 20 anys, que una de les feines més estressants consistia a viatjar a Madrid per a instal·lar una de les còpies de seguretat que a diari els hi enviaven (molt ben custodiada) des de la seu central del banc a Barcelona. A Madrid hi havia una rèplica exacta dels seus servidors i calia veure que tot funcionaria en temps rècord: arrancar-los, buidar-hi la darrera còpia i connectar-lo a la xarxa d'oficines i caixers. El servidor madrileny també estava a la disposició de bancs gallecs, andalusos o bascos i els bancs madrilenys tenien rèpliques a Barcelona o Sevilla; bàsicament la cosa estava pensada per a catàstrofes naturals, com ara terratrèmols, que no afectarien alhora llocs prou distants de la geografia estatal. No era un servei gens barat, però sembla que els bancs havien calculat que 4 dies sense serveis informàtics significava la ruïna total. És exactament el temps que ha estat aturat el servei d'internet de BlackBerry i ningú no parla de ruïna per a ells. Potser encara hi són a temps i tampoc no cal gaire canvis: bastaria que no fessin passar pels seus servidors tot el trànsit d'internet, tal com ja ho fan els Android o iPhone de la competència.

El trànsit des de i cap a internet dels mòbils s'ha disparat els darrers anys. Ja no és com al 2003 quan presentaren el primer aparell intel·ligent. Aleshores les bateries també eren més limitades i fer que consultessin el correu cada 10 minuts (per exemple) era una despesa important, així que idearen un sistema per empènyer les dades (el «push») des dels seus servidors fins al telèfon cada cop que arribaven dades noves. També feien passar pels seus servidors qualsevol altre dada d'internet perquè així podien filtrar les planes web que l'empresa no volgués que visitessin els empleats. I xifrar les dades per garantir la seguretat i que cap secret industrial no fos visible a les ones. Tot plegat va atraure empreses i BlackBerry va triomfar. Encara dura. Però avui les bateries són més potents, no és complicat posar «push» ni xifratge a qualsevol sistema de telefonia mòbil, i el trànsit a internet des dels mòbils és tant gran que cal centralitzar-la demana uns recursos colossals. Per altra banda, molts clients de la casa no són empreses que puguin treure profit de la centralització i control del trànsit. De fet, els terminals BlackBerry s'han fet molt populars entre la gent jove per mor del BBM (BlackBerry Messenger). Els dies de l'avaria van veure, sorpresos, que tot deixava de funcionar per mor d'una centralització que desconeixien i que no necessiten per res. Que això no pot passar ni amb Android o amb iPhone; poden passar altres coses, clar, però aquesta no. I ha mostrat ser prou sensible perquè l'avaria d'un sol commutador va portar el caos.

Potser a RIM (el fabricant de BlackBerry) haurien de pensar una oferta més simple per als clients particulars i les petites empreses. Però podria passar que estiguessin massa encaparrats en «el nostre model». El temps ho dirà. Són situacions en que no totes les organitzacions saben pensar fora de la caixa.

---
Imatges: Viquipèdia.