En l'apunt «La pantalla gran davant el sofà» mirava d'explicar el canvi que suposarà la televisió per internet. A grans trets, en aquest moment és poc rendible fer programes de televisió per internet perquè, pels publicistes, els espectadors de la xarxa valen vint vegades menys que els espectadors de la TDT, però la realitat és que valen vint vegades més. Serà veritat quan la majoria mirem la televisió mitjançant internet. Quan això arribi, com serà la publicitat? No ho sabem, però potser podem fer cabòries sobre com ens agradaria que fos: útil i creativa. Sembla una obvietat, però cal cometre-la perquè la publicitat a internet no ho ha estat gaire, fins ara –tret de comptades excepcions.

La característica més notable de la publicitat de la televisió per internet és que l'emissora sabrà en tot moment des de quants llocs la miren (però no quantes persones) i la seva situació geogràfica per l'adreça IP de receptor. Què veiem, què ens interessa. Si veiem molts programes de cuina podran mostrar-nos publicitat de restaurants pròxims que preparen plats semblants. Hi podrem reservar taula al moment, si aprofiten les capacitats bidireccionals dels televisors connectats a internet. O podrem dir que ens agrada el producte objecte d'un reportatge i rebre al mòbil una nota basada en geolocalització perquè ens avisi quan passem a prop d'una botiga on ens el deixin provar. En tot plegat hi haurà avantatges com a clients i un valor prou alt per a una publicitat (molt més útil que no pas l'actual) que haurà de servir per finançar bons programes de televisió dels quals podrem gaudir. Donarà lloc a nous canals, a indústria audiovisual local; feina per als nostres veïns. Però també hi haurà prou desconfiança pel que fa a la privadesa.

La confiança és una qüestió de temps i de bones maneres prou demostrades. Cal que ens convencin que són ells que estan al nostre servei, mai al contrari. Que no som carn d'un mercat publicitari sinó clients a qui convèncer amb creativitat i pràctiques ètiques al voltant de la privadesa. Podem estar d'acord a ser identificats com un perfil de client per pagar els programes que veiem, però mai com a persones físiques. El dret a la intimitat forma part de la Declaració Universal dels Drets Humans que ha inspirat la majoria de constitucions democràtiques. Aviat també caldrà vigilar-la quan mirem la pantalla gran davant el sofà; això que encara en diem televisió i que aviat deixarà de ser unidireccional perquè les costures del model audiovisual actual estan a punt de petar.

---
Imatge: TVB | Television Broadcast.