Les vendes d'ordinadors han caigut un 30% el 2011 però augmenta l'ús de les xarxes socials. Potser una explicació és que l'any passat la xifra de telèfons intel·ligents va arribar al 46%, es van vendre gairebé el 50% dels llibres electrònics i quasi el 40% dels nous televisors, que solen comptar amb connexió a internet . Són dades que cal tenir en compte a l'hora de publicar a la xarxa, car la baixada de venda d'ordinadors i l'augment d'altres dispositius indica que hi ha una cosa prou important: la postura de l'internauta.

La postura, amb l'esquena recta, comporta una actitud de tensió. És bona per fer feina però no gaire per gaudir d'una conversa distesa o de creacions artístiques. Al llarg dels anys els continguts per internet s'han adaptat a aquesta realitat. Ens han dit que un vídeo no pot passar de 10 minuts i que és millor si no arriba a 5. Els textos han de ser curts o la majoria de lectors els abandonaran a la meitat. Ens explicàvem que la xarxa és un món nou en el qual cal competir per captar l'atenció de milions d'internautes que neden en l'abundància d'informació, fent clics aquí i allà, tancant i obrint pestanyes de navegador a tort i a dret. Lògic: és gent amb l'esquena dreta davant un monitor. En tensió.

És previsible que l'ordinador vagi de baixa a mesura que tastem altres coses. El mòbil potser és la més popular de totes. Que no sigui fàcil teclejar-hi ha fet que hi triomfin les xarxes socials, llocs de converses amb textos breus o mitjançant una fotografia o compartir-hi un enllaç. Hi ha diferències entre el gros de les piulades «via web», possiblement des del lloc de treball, sovint informatives, i les més intranscendents que arriben des d'aplicacions per a mòbils. Les xarxes socials no són les mateixes a l'horari laboral i a les nits, amb interlocutors relaxats al sofà o al llit. És la postura.

Després del mòbil és fàcil que caigui un lector de llibres electrònics. Em refereixo als dispositius lleugers, tipus Kindle, amb pantalla sense retroi·lluminació. La idea inicial és que serveix per a llegir llibres, però no és tota la seva utilitat. Pot passar que, mentre naveguem a l'ordinador de sobretaula, al portàtil o al mòbil, trobem un text llarg; un d'aquests que ens deien que cal no publicar a internet perquè els visitats mai no el llegiran sencer –i al mòbil molt menys encara. Existeixen eines per a enviar-lo a un lector de llibres electrònics equipat amb connexió WiFi, però encara no són gaire fàcils d'usar. En arribar a casa podem llegir-los amb la calma i postura preferida per a gaudir de textos llargs, sense la molesta lluminositat de les pantalles dels portàtils, tauletes i mòbils. La bona noticia és que podem recuperar la publicació de textos importants a internet. La dolenta que la majoria de llocs web encara no ho posen fàcil a l'hora d'enviar els articles més llargs cap als lectors de tinta electrònica. Però el botó «enviar al lector de llibres» arribarà i amb ell, potser, noves formes de finançar la feina de publicar a internet. ¿Perquè no pagar per articles profunds, elaborats i extensos, tal com ho fèiem quan els compràvem en forma de revista de paper couché? Es més fàcil trobar gent que pagui escrits elaborats, que els pot llegir amb comoditat, que no pas per articles que no llegeixi sencers perquè el medi i la postura no era l'adient. Ni tampoc pels breus que no aprofundeixen en res. Potser caigui el mite dels continguts gratis a internet quan el web es converteixi en una forma fàcil d'enviar bons articles al lector de tinta electrònica. Un dels motius haurà estat la postura.

Els llocs que publiquen vídeo s'han avançat als que publiquen textos llargs mitjançant el botó «veure després». Tot i que la majoria de vídeos són curts, van posar-hi el botó perquè és prou clar que a la feina no podem estar-nos-hi ni 5 minuts contemplant un vídeo que, a sobre, fa sonar els altaveus. Quan arribem a casa podem entrar al YouTube o Vimeo per a recuperar tots els vídeos que vam deixar per després. Si tenim una tauleta o mòbil els veurem allà, i de nou és per mor de la postura. No fa pas tant el portàtil era el candidat, però l'hem anat arraconant a mida que han arribat els dispositius més lleugers. Curiosament, el següent aparell per a veure vídeo és el més pesant de tots: el televisor. Pot ser un de nou amb connexió a internet o un de vell sense connexió, però adaptat mitjançant una capsa connectada al HDMI i internet. En aquest moment és més fàcil trobar a internet continguts adaptats a les espectaculars pantalles 21:9 que no pas a la TDT. Detalls com aquest i la possibilitat d'una programació a la carta mitjançant les pulsacions als botons «veure després», faran que difícilment veiem la TDT que ara ocupa la majoria del nostre temps davant el televisor. Donarà lloc a serveis de subscripció de pagament o de franc, mitjançant el podcast de vídeo (vodcast). Nous programes que es distribuiran exclusivament per internet, noves possibilitats pel sector audiovisual. Podran tenir llarga durada, perquè la postura sense tensió trencarà la norma que el vídeo per internet no pot passar dels 10 minuts. El televisor és el següent ordinador que molts comprarem; una mena de tauleta gran, i amb peu, per usar des del sofà o el llit. Fet i fet el controlarem des de la tauleta o el mòbil mitjançant una aplicació i no només serà vídeo el que hi farem córrer: aplicacions, web, xarxes socials. Perquè presideix l'estança serà el lloc ideal per a controlar els electrodomèstics de casa o la segona residència: la climatització, el forn, la il·luminació, l'estat de la rentadora o l'assecadora, l'alarma o el porter automàtic. El televisor poc a poc es convertirà en el centre de la informàtica domèstica. Els mòbils, tauletes i portàtils en seran auxiliars. La caiguda d'un 30% de la venda d'ordinadors clàssics és poca; aviat no caldrà tenir-ne cap a casa.

Mentre naveguem amb el televisor, després de veure-hi els vídeos del dia, a les xarxes socials s'hi parla bé d'un relat. L'enviem al lector de tinta electrònica que és a la tauleta de nit. Serà la darrera lectura abans de dormir. En despertar-nos l'alarma del mòbil, hi veurem els nous missatges de correu electrònic, alguns sobre feina, que deixarem passar per a contestar-los amb més energia des de l'ordinador de sobretaula. Aprofitarem el darrer quart d'hora abans de llevar-nos per a llegir les primeres piulades del dia. Tot ha arribat d'internet i cada cosa ha tingut la seva postura però no ens n'adonem, car és quelcom natural. Hi hagué un temps, diuen, que internet era sinònim d'esquena recte. Quina llauna.

---
Imatges: Wikipedia, ALT1040.