En aquest capítol hem fet un càsting però l'hem fet per passar-ho bé, perquè a la Clara Segura ja no li cal passar-ne. Actriu intensa i curvilínia, de veu clara i dicció perfecta, la Clara és un camaleó professional: d’aparença tranquil·la, necessita només uns segons per posar-se en qualsevol paper i despertar la bèstia interpretativa que porta dins.

De petita, mentre l’àvia murciana li cantava cobles, la catalana li cantava cuplets picants de la Mari Santpere. Amb aquesta herència no és estrany que la Clara tingués clar que acabaria dalt d’un escenari o davant d’una càmera. A televisió l’hem vist fent, entre d’altres, de realitzadora seriosa, a l’exitosa Porca misèria, o de caixera poligonera a Vinagre, al costat de Bruno Oro, amb qui manté un idil·li professional des que es van conèixer. Al cinema, els seus treballs són més escassos, però amb Mar adentro i el seu Oscar a la millor pel·lícula no anglesa va fer diana.

Ex alumna de l'Institut del Teatre, la Clara ha fet tele i cine però no ho canvia per l’adrenalina i la manufactura del teatre. I és sobre els escenaris i interpretant els clàssics on ha aconseguit èxit de crítica i públic.

Del Grec, al Paral·lel, el capítol amb la Clara.

Si encara no la teniu emmagatzemada a la vostra agenda de músics de capçalera, feu-li lloc. Maria Coma toca el piano des dels 6 anys i als 18 va començar a compondre les seves pròpies cançons. La Maria tocava a u_mä al costat de Pau Vallvé, amb qui també ha col·laborat en la carrera solitari d'aquest. No només canta pels seus projectes sinó que l'hem sentit col·laborar en treballs d'altres músics com Inspira i també ha compost la banda sonora d’alguns curtmetratges.

Amb dos treballs al mercat, va començar la seva carrera en solitari. El seu primer disc, Linòleum, va estrenar la que de segur serà una carrera musical de prestigi. Maria Coma, ara ja amb el segon disc entre mans, Magnòlia (Amniòtic Records, 2011), pot fardar d'oferir una proposta única al nostre panorama musical amb una música emmirallada en Hanne Hukkelberg, Björk o Joanna Newsom. Ella és música càlida i suau, ho és sobretot per la seva veu, naïf i lluminosa, capaç de calmar les feres. Un antídot perfecte contra rodatges estressants i plans precipitats. En donem fe.

Cel salat, de Maria Coma.

Els culpables de fer passar una mica de fred a les nostres superheroïnes del capítol amb Clara Segura són Roger Bellés i Xènia Gasull: dos joves talents professionals de l’art i el vestuari, artífex de tots els canvis de look que patiran la Clara i la Bibiana en el capítol d’avui.

Darrere la imatge de molts espots publicitaris que han passat centenars de vegades davant les vostres retines, o darrere la gran majoria de videoclips del panorama actual del nostre país, s'hi amaga el talent creatiu del Roger i la manufactura minuciosa de la Xènia. Molts d’aquests treballs han estat realitzats colze a colze amb Canada, una de les productores amb més projecció de casa nostra amb qui, precisament, han fet el salt internacional gràcies a un dels videoclips més sorprenents dels nord-americans Scissor Sisters.

Capaços d’investigar i analitzar fins al més mínim detall dels decorats, l’ambientació, i les teles que donen sentit a qualsevol seqüència han estat ells dos qui, amb un innocent bombí i una no tan innocent porra han aconseguit treure la mala llet que amagaven les nostres “angelicals” protagonistes del capítol.

Darrere d’aquestes ulleres modernetes de pasta negra, s’hi amaga tot un actor amb molta vista. Àngel Llàcer porta anys d’escenari en escenari interpretant i dirigint diverses obres de teatre.
Però aquest amant dels musicals i fan declarat de Shakespeare, conscient que, com dirien els americans: “business is business”, no ha deixat passar el tren mediàtic per saltar a la fama com a professor desinhibit i histriònic d’Operación Triunfo.

Tot i que molta gent el coneix pel seu pas per OT, a les entrevistes no parla de l’acadèmia. I, tot i que confessa que té l’ego ben posat, diu que la tele l’ha tornat més introvertit i que no li agrada que la gent el conegui pel carrer.
Així és l’Àngel, una mica contradictori.

Avui l’hem citat a un “dinner” i l’hem encertat: un dels seus menjars preferits són les hamburgueses... això sí, poc fetes... gairebé crues. El que sí que sabíem és que li agrada interpretar...i coneixent com coneix a la nostra Uma Thurman estàvem segurs que el paper de Travolta el brodaria ...

Volíem posar Clara Segura sota la pressió d'un càsting, per això la vam deixar sota les indicacions d'un director emmascarat de veu greu i posat segur. Joan Ollé és un dels directors clau a l'escena catalana. La seva trajectòria confirma la seva experiència i èxits teatrals. Ha estat professor a l'Institut del Teatre, membre de la direcció artística del Lliure i ha dirigit més d'un clàssic brillant, més que solvent.

Ens agrada topar-nos amb veterans d'idees clares capaços de fer créixer el nostre bestiari artístic. Joan Ollé sap moure fitxa i guiar els nostres intèrprets apostant per diamants com Sílvia Pérez Cruz (El jardí dels cinc arbres de Salvador Espriu), actrius emergents com Paula Blanco i Ivan Benet, o treballant amb el seu actor fetitxe i amic Joan Anguera i grans dames del teatre com Montserrat Carulla.

Sempre ho havia somiat, així que vam concedir a Clara Segura el plaer de ballar i sentir-se una absoluta estrella d'El Molino.

Sortosa o malauradament, en un rodatge sempre hi ha imprevistos, ho comprova ni més ni menys que la cantant, pianista i compositora Maria Coma. I en aquest extra l'actriu Clara Segura es confessa a la Bibiana en qüestions de sexe, és a dir, del rodatge de les escenes més íntimes i compromeses.