Déu me'n guard d'aplicar el títol al mestre de la imatge! La cosa ve perquè acabem de deixar en pau l'estudi Trackatrack del catacrac Mante. Allà hi estem enregistrant les cançons que han de formar el darrer senzill de la sèrie que hem anat fent des de que ens hi vem posar. El color encara està per decidir però el contingut ja està definit: el Rosó i el Plou d'en Tomeu Penya.
Una manera de narrar el que ha succeït a l'estudi podria ser el que el Pardalot explicava com a resum: "el Mante no sap si agenollar-se als nostres peu o si disparar-nos amb una escopeta".
Bé, la història ens jutjarà. Però per si de cas, recordeu que és molt probable que Déu existeixi, però que no escolta ni hi veu.
Vinga....

tota cuca viu!
Benvolguda colla, després d'una pausa al juliol tornem a atacar. Ara fa uns dies vem fer un ball al poble de l'Andreu Nin, el Pau Casals i l'Àngel Guimerà (el savi Cuscó ens ha confirmat que hi va néixer, el Guimerà vull dir), el Vendrell.
Tot correctíssim: un lloc encantador, la Plaça Nova, uns balladors i balladores entusiastes i un sopar d'"abraci'm".
I ara sant tornem-hi! Demà ens toca Alfés (Aufés pels amics) vila irreductible del Segrià garriguenc i l'anydemà el poble natal, indiscutiblement, d'el Cristòfol Colom, sí, sí, el qui va obrir la caixa dels trons que va facilitar el genocidi més gran de la història: 100 milions d'indis. Normal, no, que no volguem ser espanyols, oi?
Dimarts vinent a collir càntirs a Argentona i la vetlla de St Llorenç a St Llorenç dels Morunys...quina por!
Bé, esperem que seguiu sent catalans, catalanes i feliços, o felices i que no defalliu en l'intent.
apa-li!/

RODASONS
Emissió 672



Canal 33

Dissabte 26 de juliol del 2008, a les 21.00

Reemissió: diumenge 27 cap a les 3 de la matinada

TVCi: divendres 1 d’agost a les 6 del matí (Amèrica), i diumenge 3 a les 11.50 (Europa)



Concert: EL BELDA I EL CONJUNT BADABADOC a la Festa del Rodasons (1a part)


Com cada últim dissabte de mes, el Rodasons ofereix avui una emissió monogràfica, amb la primera part del concert que El Belda i el Conjunt Badabadoc van fer el 6 de maig al CAT de Barcelona, amb motiu de la festa del catorzè aniversari d’aquest programa, que es va celebrar en el marc del XXI Festival Tradicionàrius.

A partir de la setmana vinent i durant tot el mes d’agost, el Rodasons recuperarà alguns dels reportatges més destacats emesos durant la temporada 2007/2008. I el 6 de setembre reprendrem les emissions habituals, amb l’actualitat de la música folk a casa nostra i arreu del món.



Repertori:

1.- Gavina voladora

2.- L’Empordà

3.- Que tinguem sort

4.- Torna, torna Serrallonga

5.- Aquesta nit

6.- La catximba

7.- El setè cel





Formació

Carles Belda: veu i acordió

Marc Serrats: guitarra

Lo Pardal Rocker: contrabaix

Eric Herrera: bateria


www.tvcatalunya.com/rodasons

rodasons@tv3mail.com



C.A.T.

Centre Artesà Tradicionàrius

Trav. Sant Antoni 6-8

08012 Barcelona

93.218.44.85

www.tradicionarius.cat

tramcat@tradicionarius.cat

Com que som uns vagarrosos i ja no estem per escriure gaire en aquest simpàtic bloc, bàsicament perquè ara el conjunt es dedica a exercir i a explorar l'esperit, aquí va una menció sobre naltros del concert que vam fer a St. Cugat el passat 26 de juny:
http://www.cugat.cat/noticies/festamajor/35188.htm

D'altra banda, si ens voleu veure i si pot ser escoltar-nos una miqueta, aquest cap de setmana podeu triar entre dues de les pàtries del conjunt. El dijous estarem a l'oest de la nació tocant al Senglar, i l'anydemà a la Catalunya carlina tocant per la Festa Major de la ciutat dels sants (Osona).

Per Peric.

El darrer dia de Maig vam realitzar un acte de fe que era pendent de feia temps i que ja no es podia ajornar més: anar de genolls al santuari del nostre messies Francesc Pujols. Com que sóm uns idòlatres acabats, no ens fa cap vergonya de confesar-ho,al contrari, estem molt cofois, i així volem convidar a la resta de la humanitat catalana i no catalana a seguir el nostre cast exemple.
Al rovell de l'ou de l'excel·lentíssima ciutat de Martorell s'aixeca el monument torrista al que fou un dels filòsofs més prominents que ha donat la nostra estimada terra, quan les coses es podien dir pel seu nom i no existia l'abominable concepte de "correcció política" que ho prenya tot de dubtes i incertesses i torna a sembrar d'ignorància i superstició el panorama cultural actual.
Guiats pel també prominent president de l'associació, vam travessar el llindar del jardí i la torre com qui entra en un espai sagrat, místic i excels, esperant trobar la llum entre les penombres d'aquelles parets que havien albergat la matèria i l'esperit d'aquell homenàs, testimonis muts de la voluptuositat dels seus pensaments.
Llibres, manuscrits, fotografies, publicacions, símbols i estris varis, vam adorar fins i tot la immensa tassa de water que presidia la cambra més íntima del mestre, allà on l'esperit es fa definitivament matèria.
Després vam pujar per l'escala de la torre, amunt cap a la zona dels àngels, prop de Déu, al cel de Martorell, des d'on es té una bona panoràmica de la ciutat i dels esglaons inferiors mentra el Déu Cronos esmicola les hores tot devorant els seus fills allà a la torre del davant, que ha acabat batejant la del mestre, generós en l'adopció de dites i idees de tot tipus, sempre que fossin almenys enginyoses.
Enlluernats amb tant d'esperit, vam recular escales avall fins al darrer graó, el de les plantes del jardí i ens vam acomiadar amb la sensació d'estar una miqueta més amunt... anàvem a tocar i la nit ens situaria definitivament en el tercer graó: el dels animals.

Lo Pardal Roquer (C.Badabadoc, 3r 5a, L'Escala)

De fet amb aquest títol, no cal que us digui que malament no ens ho vàrem passar, ans al contrari, les escasses 48 vuit hores que vàrem romandre a l'illa petita de les Pitiüses foren fantàstiques, la gent i les seves tradicions, el menjar i el beure, el beure i el menjar, el clima, ah! i també l'actuació, “tot, i sense excepció” va ésser: Perfecte.

Tot plegat va començar el dijous 29 de maig a les 9:30 a l'aeroport del Prat d'on marxàvem cap a Eivissa l'Eric, en Marc i un servidor. Arriba el primer tràmit, facturar l'equipatge i treure els bitllets i com és habitual i no podria ser d'una altra manera, problemes, complicacions i desastres; no som a llista de passatgers! doncs apa, ens posen en un altre vol que surt una hora més tard. Aquesta situació ens portà més alegries que disgustos, ja que vàrem poder volar en “Bussines Class” i gaudir d'un petit aperitiu a base de vi, fruits secs i altres foteses, evidentment a càrreg de la companyia aèria, “cuyo nombre” no penso fer publicitat.

Arribats a Eivissa, prenem un taxi fins al port i en un tres i no res ja som a Formentera, la terra promesa. De dret a dinar a Can Rafalet, al Caló de Sant Agustí, un lloc idíl·lic i paradisíac davant el mar. Aquest àpat de més de tres hores no li va faltar cap ingredient dels que es requereixen per les grans ocasions: “paella” , excel·lent vi, postres, cafè, herbes i “puro”. Mentre gaudíem d'aquesta magnifica i merescuda jornada el Belga encara estava de viatge.

A les set de la tarda recollíem el quefa al Port de La Savina, i per completar el dia vàrem seguir menjant,bevent i fent fum fins entrada la nit.

L'endemà va ser similar: menjar i beure, fumar i jeure. A la tarda enllà, vàrem gaudir del Ball Pagès a la plaça de l'església de Sant Ferran, unes danses ancestrals i 100% aborígens, si en voleu saber més http://www.santaeulalia.net/ct/elmunicipio/cultura+ballpages.php

Fins que arribar l'hora de l'actuació a les 22:00 del vespre, a la mateixa plaça de Sant Ferran. La cosa començà freda, una barreja de guiris, aborígens i turistes continentals com a public ho complicava, però la facilitat per la retòrica fina de l'insult del Belga envers els espectadors va fer que acabés l'actuació amb una brillant sintonia entre el conjunt i els balladors. La nit la vàrem esgotar a base de gintònics, herbes i cerveses tot escoltant el grup que ens precedia, My Generation, uns guiris d'aquells que als 70 es quedaren a Eivissa i encara no els han pogut desterrar i ara fan versions de “roc en roll” de la seva època.

Dissabte 31 de maig a les 9:00 del matí tocà el despertador i amb molta tristesa abandonàrem l'illa camí de Martorell, el Pardal ja us contarà .......


En Frontis

Aquest, serà un cap de setmana absolutament tel·lúric. Tal com diu una persona important per a mi, disfrutarem de dos paradisos, i això no passa sovint. No sé si encara en sóc conscient i si n'estic preparat, però farem l'esforç si més no per viure-ho amb intensitat.
Demà a les 8 del matí (massa d'hora per un torrista!) amb el prostitut Albert Vila enfilarem cap a l'aeroport amb l'objectiu de volar a l'illa més bonica del món (sí, sí, la tenim nosaltres), Formentera. Allí sí que tindrem un dia de torrista, disfrutarem del paissatge, de la gent i de les seves herbes, què volem més.
Tornant al continent, el dissabte sense temps ni de pixar, farem cap a Martorell on visitarem el santuari del mestre. En aquesta ja no bonica població del Baix Llobregat farem un bon dinar carlí amb en Francesc, un dels responsables de la Fundació Francesc Pujols, i parlarem de negocis com a bons catalans i jueus. Tot seguit ell mateix ens ensenyarà La Torre de les Hores, la casa on va viure i on el mestre féu bona part de les seves obres, no sé què farem allí sí aprofitarem per fer una catàrsi col·lectiva o farem un pacte de sang, però la realitat és que farem realitat un somni.
La setmana vinent ja us explicarem què ens ha passat.
Visca Catalunya, morin els catalans!


L'escala de la vida d'en Pujols


Escut de l'equip de futbol sala de St. Francesc de Formentera

per Peric.

Al país plou, però aquí encara hi ha sequera. De totes maneres, perquè no us penseu que ens oblidem de vosaltres, fem una crida al poble català a venir aquest dissabte a Sta. Eulàlia de Ronçana que hi farem un ball torrista junt amb una altra banda osonenca, Les tietes queques, el nom ho val tot! Visca les tietes i les dives catalanes!
Continuarem resant a Sta. Eulàlia perquè faci que plogui en aquest humil bloc.
Us avancem que la setmana que ve és una setmana tel·lúrica per el nostre conjunt, marxarem a tocar a la illa més bufona del món, Formentera, i un altre dia visitarem el nostre santuari (fins que nosaltres mateixos no ens en construïm un), la Torre de les Hores, la torre on vivia el mestre i secretari de la natura, Francesc Pujols.
Intentarem fer una bona crònica de tot això.



Per Peric.

Per fí plou! i plou amb tots els sentits. Tornem estar aquí després d'una sequera no comparable a la de Sau però gairebé. Han passat moltes coses i moltes llogues desde la presentació del nostre 3er senzill a l'Ítaca del Poblenou.
Vam estar a Llavaneres (ja ho sabeu, on no tothom porta ulleres), amb companyia mataronina, com no podia ser d'altra manera, i amb fí de festa a la ja mítica taverna Atzucac de Mataró. L'endemà a Castellà del Vallès, on aquest cop no van ploure pedres. A Lleida (allà). A Cerdanyola, un petonàs a les Maries, quin parell! A Masos de Tamúrcia (més enllà), on rodejats de serralades vam fer un ball rural amb un auditori força curiós: Hi havia, és clar, els aborígens d'allí amb presa de terra i amb un parlar ribagorçà que gairebé no s'entenia, aborígens vallesans, els grans i súper-undergrounds sapieros, Labatzuca de Sabadell, i malauradament una mena de hippies trasnochats gens arrelats a la terra (sembla una contradicció, no?), amb un punt de maleducació que violentaven i tot. Bé deixem-ho així...
Vam tocar també al nou CAT de la vila de Gràcia, on vam fer un lluït concert aquest cop rodejats de molts amics i amigues, i amb quota de pantalla i tot, sí sí, tal com ho llegiu, vam sortir en directe per la Terribas!!! quina il·lusió!!! Per cert, ja ens podem felicitar tots plegats perquè després d'anys d'ostracisme roig-llobregatí, ja tornem a tenir televisió nacional. Molta sort Mònica.
Bé, Déu n'hi do, ni més ni menys que sis concerts i tornem-hi que no ha estat res. Ens trobareu el proper dissabte, una mica canviats això sí, a la mitiquíssima taverna de Calaf, Cal Macarró. Cal que hi aneu, i cal que li dongueu suport que el necessiten. Ens la volen tancar i això no ho podem permetre, si encara no heu signat feu-ho aquí: http://www.calmacarro.cat/adhesions/manifest.htm

Llarga vida a Cal Macarró i al Bernat!

Per Peric, desdel peu de les Guilleries.


Cal Macarró. calaf. Alta Segarra.

Com un cavall de Troia pintat amb els colors de la bandera jamaicana, els Badabadoc amb el seu cabdill al capdavant van entrar a territori hostil (amb el rock català), però com era d'esperar, aquella bona gent calypsera, gent humil que surt del cor del Poblenou barceloní, que és tant o més independentista que un habitant de Folgueroles o de Masos de Tamúrcia, van xalar i gaudir del nostre ball tradicionalista passat pel sedàs jamaicà. A la Cooperativa Gastronòmica i Cultural íTACA, vam presentar el nostre últim senzill de color blau, i la veritat és que el concert va ser d'allò més bonic, amb un caliu humà reconfortant. Allí s'hi van barrejar impacients hooligans que feien temps per anar a veure el derby, skins fabricants de Minis, i val a dir també, que vam rebre el suport d'estrangers vinguts de Sants, Sabadell, i fins i tot de Madrit.
Sense poguer veure el Barça-Español, vam rodejar Collserola i ens vam plantar a Sant Cugat, on tocavem per un altre local del rotllo, el Terra Dolça, quin país! si no fos pel DNI a vegades em pensaria que ja som lliures. De bar del rotllo a bar del rotllo i disfruto perquè toco.
Allí, compartint un escenari de luxe amb el gran Grup de Folk i el Feliu Ventura també vam oferir un lluit ball, on vam fer les delícies dels presents.

No podria acabar sense llançar milers d'abraçades a la gent de l'Itaca i del Terra Dolça per confiar amb nosaltres i en la nostra música. Mercès.

Peric. Vic.


El gran Antoniu de la sèrie Poblenou