La setmana passada, Catalunya va viure la pitjor nevada des de l'any 2001. Les conseqüències del temporal van paralitzar gran part del país i van deixar sense subministrament elèctric desenes de milers d’usuaris. No és la primera vegada que passa i la ciutadania busca explicacions a la difícil situació originada per la nevada arreu del territori.
"Banda Ampla" debat aquesta nit quina responsabilitat té cadascú en el que va passar abans, durant i després de la gran nevada. El programa parlarà de com van gestionar l’emergència les autoritats, de la informació que van donar els mitjans de comunicació, de l'actitud dels ciutadans davant d'una incidència meteorològica com aquella i de si la informació meteorològica que rep la ciutadania és o no l'adequada. Per tractar tots aquests assumptes,
“Banda Ampla” convida els homes del temps de
TV3, els
meteoròlegs que van llençar el primer avís del temporal que s’acostava, ciutadans atrapats i perjudicats pel temporal i altres que van treballar ajudant en les hores més crítiques de la nevada, caps de redacció de mitjans informatius, empresaris amb pèrdues quantioses o un pare que va veure com la seva dona es posava de part durant la nevada.
“Banda Ampla”, TV3 Aquesta nit, després del
Barça-Stutgart
La
meteorologia és clau en les nostres vides. En seguim les prediccions per saber si hem d’agafar o no el cotxe per anar a treballar, per saber si podem anar a la platja el cap de setmana o per saber si nevarà... Els
meteoròlegs van anunciar el dia abans de
la gran nevada que en venia una de grossa, però molts ciutadans no s’ho van acabar de creure. Els encarregats de donar la informació del temps a
TVC vindran a
"Banda Ampla" demà per participar en el debat sobre la gran nevada.
Francesc Mauri,
Toni Nadal,
Tomàs Molina,
Dani Ramírez i
Eloi Cordomí explicaran al programa com es dóna la informació d’un fenomen tan excepcional com el que hi va haver el
dilluns 8 de març.
En els darrers trenta anys, Catalunya ha sofert mitja dotzena de nevades fortes. Les més importants van caure els anys 1985, 1986, 1993 i 2001. En totes hi va haver talls del subministrament elèctric, carreteres col·lapsades, viatgers atrapats als transports públic, com ara als
Ferrocarrils de la Generalitat o a
Renfe, i crítiques a la manera com les administracions havien reaccionat davant del temporal. Ara bé, hi ha una sèrie de preguntes que continuen plantejant-se quan la neu desapareix i comença a retornar lentament la normalitat en el subministrament elèctric als usuaris: quina responsabilitat ha tingut l'administració en la gestió dels serveis durant la nevada? Es va transmetre prou bé la informació a la ciutadania abans que comencés el temporal? Les
empreses elèctriques han reaccionat correctament davant de la situació excepcional d'emergència i han atès prou bé els seus abonats? Els mateixos ciutadans van actuar amb responsabilitat i van fer cas dels advertiments dels serveis meteorològics? I els meteoròlegs, van ser prou contundents a l'hora d'explicar el que preveien que passaria? "
Banda Ampla" es proposa debatre totes aquestes i altres qüestions dimecres vinent en una edició que tindrà l
a gran nevada del 8 de març com a eix central del programa.
Dilluns 8 de març va caure la nevada més important a Catalunya des de l'any 2001. Mig país va quedar
col·lapsat i els ciutadans busquen explicacions. Quan el temporal meteorològic es va acabar, va començar el temporal polític i la pluja de peticions ciutadanes per intentar aclarir com va reaccionar cada institució implicada en la gestió del temporal. Entre altres coses, aquest ha estat el primer
temporal 2.0, perquè els mitjans de comunicació han rebut la informació directa del ciutadà mitjançant Internet (
xarxes socials, correu electrònic...), fet que ha permès dibuixar un autèntic mapa de les incidències en temps real i des dels llocs afectats. "
Banda Ampla" debatrà totes aquestes qüestions dimecres vinent. Una de les novetats ha estat les
filmacions casolanes del temporal, algunes de les quals han acabat penjades a la xarxa. La que s'ha fet més famosa ha estat la del
cúrling pels carrers de Barcelona. Però n'hi ha d'altres. En podeu veure unes quantes a continuació i també alguns dels vídeos que es van enregistrar en la gran nevada del segle passat, la de
1962 per comparar la mateixa situació en dos segles diferents, amb gairebé mig segle de distància.
»
Veure més
Fa uns dies es va aprovar la
nova Llei de l'Avortament, que permetrà als joves de
setze anys no comunicar als seus pares que avorten, si aquest fet pot provocar un conflicte greu en la família.
Banda Ampla debatrà aquesta nit com viuen els adolescents el sexe, si fan servir o no els
mètodes anticonceptius, com reben la informació sobre sexe dels
pares i de l'escola, o si banalitzen les relacions sexuals. Es debatrà sobre els embarassos no desitjats i sobre l’avortament a què obre la porta la nova llei. El programa parlarà de què significa tenir
setze anys, de quin nivell de maduresa es té en aquesta edat i de la possibilitat de rebaixar la majoria d’edat fins als setze anys. Per tractar totes aquestes qüestions,
Banda Ampla convida al plató adolescents d’entre 15 i 18 anys i pares que tenen fills d’aquesta edat, una mare de dos fills que els va tenir als 17 i 19 anys, una infermera d’un CAP que tracta amb els adolescents, contraris i favorables a l’avortament, professors de secundària que imparteixen educació sexual, joves que fan servir mètodes anticonceptius i d’altres que no, metges o una farmacèutica contrària a la nova Llei de l’Avortament, entre altres convidats
La nova llei de l’avortament permetrà la interrupció voluntària de l’embaràs a
partir dels 16 anys i, en casos excepcionals, sense el consentiment patern. La qüestió potser és: són grans la gent de setze anys per avortar, però no per comprar alcohol?
Quines coses poden fer els adolescents que ara tenen setze anys? Entre d’altres, no poden signar contractes de finançament (una
hipoteca, per exemple) i no disposen de responsabilitat per endeutar-se; no poden comprar
begudes alcohòliques; poden fer-se una operació de
cirurgia estètica si els metges consideren que són prou madurs, segons la
Llei d’Autonomia del Pacient; no poden conduir un cotxe; han de comptar amb l’autorització dels pares per contractar un t
elèfon mòbil; a Catalunya, per exemple, poden
tatuar-se el cos, però al País Basc, en canvi...
»
Veure més
Entrades anteriors
