M’ha fet molta gràcia llegir aquesta notícia que ha sortit avui publicada a La Vanguardia.

M’agradaria molt poder veure aquesta versió d’ “El capital”, de Karl Marx, versió musical de Broadway, que es farà l’any que ve a Xangai.
El seu director afirma que l’adaptació no trivialitzarà el text marxista, però que “recordarà els musicals que es fan a Broadway i Las Vegas”.
Suposo que si algú pot fer realitat una contradicció tan gran com aquesta, combinar el marxisme amb el “Show Business” estil Las Vegas, són els xinesos.

La notícia m’ha recordat un documental que em va agradar moltíssim en el seu dia, “East Side Story” (1997), de la realitzadora romanesa resident a Berlín Dana Ranga.
En aquest film molt recomanable, Ranga ens descobria la gran producció de musicals cinematogràfics que es van fer a l’Europa comunista durant la guerra freda.
A banda de la carrera espacial i armamentística, els capitalistes i els soviètics també tenien una competició més curiosa i desconeguda a la gran pantalla, i mentre Hollywood produïa grans musicals com “West Side Story”, els comunistes també feien superproduccions musicals.
En el documental veiem els directors i les estrelles d’aquests musicals amb consciència comunista, que tenien com a escenari, no els carrers de Nova York amb atractives bandes juvenils, sinó les fàbriques stalinianes.
Recordo encara les imatges d’un d’aquests musicals que estava dedicat als camarades pagesos que cantaven damunt dels tractors de la col•lectivització agrària de Stalin, i que arribaven a fer fins i tot coreografies amb els tractors.
Per tant, queda clar que, si t’ho proposes, pots fer un musical del que vulguis. A veure doncs si ara algú s’atreveix a fer adaptacions en clau de musical de tractats filosòfics, com per exemple els que van escriure Kierkegaard o Schopenhauer.